Américo Castro - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Riu de Janeiro' a 'Rio de Janeiro'

2023-08-23T18:30:09Z

Text reemplaça - 'Riu de Janeiro' a 'Rio de Janeiro'

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 23 ago 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	\| ocupació = Filòlec i escritor.		\| ocupació = Filòlec i escritor.
	\| data_naix = [[4 de maig]] de [[1885]]		\| data_naix = [[4 de maig]] de [[1885]]
	\| lloc_naix = [[Cantagalo]], [[~~Riu~~ de Janeiro]], [[Brasil]]		\| lloc_naix = [[Cantagalo]], [[Rio de Janeiro]], [[Brasil]]
	\| data_mort = [[25 de juliol]] de [[1972]]		\| data_mort = [[25 de juliol]] de [[1972]]
	\| lloc_mort = [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Américo Castro Quesada''' ([[Cantagalo]], [[~~Riu~~ de Janeiro]], [[Brasil]], [[4 de maig]] de [[1885]] - † [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[25 de juliol]] de [[1972]]) fon un filòlec, cervantiste i historiador cultural [[Espanya\|espanyol]] pertanyent a la generació del 14 o Noucentisme.		'''Américo Castro Quesada''' ([[Cantagalo]], [[Rio de Janeiro]], [[Brasil]], [[4 de maig]] de [[1885]] - † [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[25 de juliol]] de [[1972]]) fon un filòlec, cervantiste i historiador cultural [[Espanya\|espanyol]] pertanyent a la generació del 14 o Noucentisme.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2 en 17:00 29 jul 2022

2022-07-29T17:00:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 29 jul 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Américo Castro Quesada''' ([[Cantagalo]], [[Riu de Janeiro]], [[Brasil]], [[4 de maig]] de [[1885]] - [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[25 de juliol]] de [[1972]]) fon un filòlec, cervantiste i historiador cultural [[Espanya\|espanyol]] pertanyent a la generació del 14 o Noucentisme.		'''Américo Castro Quesada''' ([[Cantagalo]], [[Riu de Janeiro]], [[Brasil]], [[4 de maig]] de [[1885]] - † [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[25 de juliol]] de [[1972]]) fon un filòlec, cervantiste i historiador cultural [[Espanya\|espanyol]] pertanyent a la generació del 14 o Noucentisme.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian: Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

2022-06-23T19:12:43Z

Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 23 jun 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	Américo Castro naixqué Cantagalo (Brasil), a on els seus pares posseïen un negoci, i el futur filòlec allí va passar els seus primers cinc anys, despuix dels quals varen tornar els seus pares a Espanya en [[1890]], i varen comprar unes terres en el municipi granadí de [[Huétor-Tájar]].		Américo Castro naixqué Cantagalo (Brasil), a on els seus pares posseïen un negoci, i el futur filòlec allí va passar els seus primers cinc anys, despuix dels quals varen tornar els seus pares a Espanya en [[1890]], i varen comprar unes terres en el municipi granadí de [[Huétor-Tájar]].

	Es va graduar en Lletres i Dret en l'[[Universitat de Granada]] en [[1904]], i va fer el doctorat en [[Madrit]], a on va conéixer i va ser discípul de [[Ramón Menéndez Pidal]]; despuix va passar a [[França]] per a estudiar en [[Universitat de La Sorbona\|La Sorbona]] ([[1905]]-[[1907]]) i, en quedar orfe, va tindre que sustentar-se donant classes d'espanyol en [[París]]. Estudià també en [[~~Alemània~~]], pero va tornar a Madrit per a fer el [[servici militar]], i llavors va començar a colaborar en Ramón Menéndez Pidal en el Centre d'Estudis Històrics, aixina com en l'Institució Lliure d'Ensenyança, en el grup de la qual estava relacionat.		Es va graduar en Lletres i Dret en l'[[Universitat de Granada]] en [[1904]], i va fer el doctorat en [[Madrit]], a on va conéixer i va ser discípul de [[Ramón Menéndez Pidal]]; despuix va passar a [[França]] per a estudiar en [[Universitat de La Sorbona\|La Sorbona]] ([[1905]]-[[1907]]) i, en quedar orfe, va tindre que sustentar-se donant classes d'espanyol en [[París]]. Estudià també en [[Alemanya]], pero va tornar a Madrit per a fer el [[servici militar]], i llavors va començar a colaborar en Ramón Menéndez Pidal en el Centre d'Estudis Històrics, aixina com en l'Institució Lliure d'Ensenyança, en el grup de la qual estava relacionat.

	En l'any [[1910]] va ajudar a organisar el Centre d'Estudis Històrics en Madrit, servint com a cap del departament de lexicografia; despuix seguiria vinculat ad esta institució inclús en acabant de que es convertira en catedràtic d'Història de la [[Llengua espanyola]] en l'universitat madrilenya en [[1915]]. Dos anys abans s'havia adherit al manifest publicat en [[1913]] per [[Ortega y Gasset]] en defensa d'una eixida ''«superadora del pesimismo noventaiochista»'' per a Espanya, lo que el va vincular definitivament al Noucentisme. També va seguir estretint els seus llaços en Ramón Menéndez Pidal, aixina com en Francisco Giner de los Ríos, acostant-se a les idees krausistes. Freqüentava també a José María de Cossío, al noveliste Benjamín Jarnés, al poeta [[Juan Ramón Jiménez]], i al pintor [[Sorolla]]. Estava casat en Carmen Madinaveitia, filla del mege guipuscoà Juan Madinaveitia, molt vinculat al krausisme.		En l'any [[1910]] va ajudar a organisar el Centre d'Estudis Històrics en Madrit, servint com a cap del departament de lexicografia; despuix seguiria vinculat ad esta institució inclús en acabant de que es convertira en catedràtic d'Història de la [[Llengua espanyola]] en l'universitat madrilenya en [[1915]]. Dos anys abans s'havia adherit al manifest publicat en [[1913]] per [[Ortega y Gasset]] en defensa d'una eixida ''«superadora del pesimismo noventaiochista»'' per a Espanya, lo que el va vincular definitivament al Noucentisme. També va seguir estretint els seus llaços en Ramón Menéndez Pidal, aixina com en Francisco Giner de los Ríos, acostant-se a les idees krausistes. Freqüentava també a José María de Cossío, al noveliste Benjamín Jarnés, al poeta [[Juan Ramón Jiménez]], i al pintor [[Sorolla]]. Estava casat en Carmen Madinaveitia, filla del mege guipuscoà Juan Madinaveitia, molt vinculat al krausisme.

Jose2 en 10:15 31 maig 2022

2022-05-31T10:15:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:15 31 maig 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	Castro va viajar conferenciant per [[Europa]] i [[Amèrica]], i va participar en la fundació de la Revista de Filologia Espanyola, a on va publicar alguns dels seus estudis més importants. Dins d'este periodo va traduir a [[Wilhelm Meyer-Lübke]], va realisar una edició —junt en Federico de Onís— dels Furs lleonesos (1916), i va escriure una important introducció per al burlador de Sevilla de [[Tirso de Molina]] (1922). El seu interés pel Erasmisme es va traduir en un dels seus estudis més importants, ''El pensamiento de Cervantes'' (1925), a on analisa la relació de l'autor del [[Don Quijote de la Mancha\|Quixot]] en la [[Renaixença]] i esta branca de l'[[Humanisme]] eclèctic; també d'estos estudis es varen derivar atres dos treballs, [[Santa Teresa de Jesús\|Santa Teresa]] i atres ensajos (Madrit, 1929; reeditat en 1972 en el títul ''Teresa la Santa i atres ensajos'') i ''Lo hispànic i l'erasmisme'' (1940-1942).		Castro va viajar conferenciant per [[Europa]] i [[Amèrica]], i va participar en la fundació de la Revista de Filologia Espanyola, a on va publicar alguns dels seus estudis més importants. Dins d'este periodo va traduir a [[Wilhelm Meyer-Lübke]], va realisar una edició —junt en Federico de Onís— dels Furs lleonesos (1916), i va escriure una important introducció per al burlador de Sevilla de [[Tirso de Molina]] (1922). El seu interés pel Erasmisme es va traduir en un dels seus estudis més importants, ''El pensamiento de Cervantes'' (1925), a on analisa la relació de l'autor del [[Don Quijote de la Mancha\|Quixot]] en la [[Renaixença]] i esta branca de l'[[Humanisme]] eclèctic; també d'estos estudis es varen derivar atres dos treballs, [[Santa Teresa de Jesús\|Santa Teresa]] i atres ensajos (Madrit, 1929; reeditat en 1972 en el títul ''Teresa la Santa i atres ensajos'') i ''Lo hispànic i l'erasmisme'' (1940-1942).

	En [[1923]] es va traslladar a [[Buenos Aires]], contractat per l'Universitat de Buenos Aires per a dirigir el recent creat Institut de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres; com a primer director, li va donar una impronta filològica general, centrant-se en l'estudi de texts lliteraris, en oposició al proyecte original del decà Ricardo Rojas de destinar l'Institut a l'investigació llingüística descriptiva i normativa. També va donar classes en la Facultat i en l'Universitat Nacional de La Plata i va escriure en el diari ''La Nación''.		En l'any [[1923]] es va traslladar a [[Buenos Aires]], contractat per l'Universitat de Buenos Aires per a dirigir el recent creat Institut de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres; com a primer director, li va donar una impronta filològica general, centrant-se en l'estudi de texts lliteraris, en oposició al proyecte original del decà Ricardo Rojas de destinar l'Institut a l'investigació llingüística descriptiva i normativa. També va donar classes en la Facultat i en l'Universitat Nacional de La Plata i va escriure en el diari ''La Nación''.

	Américo Castro fon professor honorari de les universitats de La Plata, [[Santiago de Chile]], i [[Mèxic]], aixina com de l'Universitat de Columbia en [[Nova York]]. El varen distinguir com a oficial de la Legió d'Honor, i fon acadèmic corresponent de la de Bones Lletres de Barcelona.		Américo Castro fon professor honorari de les universitats de La Plata, [[Santiago de Chile]], i [[Mèxic]], aixina com de l'Universitat de Columbia en [[Nova York]]. El varen distinguir com a oficial de la Legió d'Honor, i fon acadèmic corresponent de la de Bones Lletres de Barcelona.
Llínea 28:		Llínea 28:
	Lliberal en política, fon nomenat embaixador en [[Berlín]] en [[1931]], a penes declarada la [[II República espanyola\|República]]. Quan va esclatar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], va marchar a [[Sant Sebastià]], a on estava la seua família. Sent republicà, fon nomenat cònsul en [[Hendaya]], i des d'allí va poder salvar a bona part del cos diplomàtic mentres bombardejaven Sant Sebastià; i per fi es va marchar ell mateixa en un automòvil en [[Azorín]].		Lliberal en política, fon nomenat embaixador en [[Berlín]] en [[1931]], a penes declarada la [[II República espanyola\|República]]. Quan va esclatar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], va marchar a [[Sant Sebastià]], a on estava la seua família. Sent republicà, fon nomenat cònsul en [[Hendaya]], i des d'allí va poder salvar a bona part del cos diplomàtic mentres bombardejaven Sant Sebastià; i per fi es va marchar ell mateixa en un automòvil en [[Azorín]].

	En [[1938]] es va exiliar en els [[Estats Units]]; allí va ensenyar lliteratura en l'Universitat de Wisconsin (1937-1939), Texas (1939-1940) i Princeton (1940-1953), a on va ocupar la càtedra de llengua i lliteratura espanyola que du el nom de Emory L. Ford, i creà una escola d'importants discípuls en l'[[Hispanisme]] que varen proseguir les seues idees, com per eixemple Russell P. Sebold o Stephen Gilman.		En l'any [[1938]] es va exiliar en els [[Estats Units]]; allí va ensenyar lliteratura en l'Universitat de Wisconsin (1937-1939), Texas (1939-1940) i Princeton (1940-1953), a on va ocupar la càtedra de llengua i lliteratura espanyola que du el nom de Emory L. Ford, i creà una escola d'importants discípuls en l'[[Hispanisme]] que varen proseguir les seues idees, com per eixemple Russell P. Sebold o Stephen Gilman.

	Va publicar en les principals revistes de l'exili cultural hispànic: ''Realidad. Revista de Ideas'', ''Las Españas'', ''Los Sesenta'', ''Cabalgata'', ''Cuadernos del Congreso por la Libertad de la Cultura''...		Va publicar en les principals revistes de l'exili cultural hispànic: ''Realidad. Revista de Ideas'', ''Las Españas'', ''Los Sesenta'', ''Cabalgata'', ''Cuadernos del Congreso por la Libertad de la Cultura''...

	En [[1953]] fon nomenat professor emèrit de l'Universitat de Princeton, i va passar els seus últims anys en l'Universitat de Califòrnia, Sant Diego, en la costa oest, abans de tornar a Espanya per raons familiars en [[1970]].		En l'any [[1953]] fon nomenat professor emèrit de l'Universitat de Princeton, i va passar els seus últims anys en l'Universitat de Califòrnia, Sant Diego, en la costa oest, abans de tornar a Espanya per raons familiars en [[1970]].

	== Obra ==		== Obra ==

Jose2 en 18:56 27 oct 2021

2021-10-27T18:56:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:56 27 oct 2021
Llínea 97:		Llínea 97:
	[[Categoria:Filòlecs espanyols]]		[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors ~~espanyols~~]]		[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
	[[Categoria:Historiadors]]		[[Categoria:Historiadors]]
	[[Categoria:Historiadors espanyols]]		[[Categoria:Historiadors espanyols]]
	[[Categoria:Sigle XIX]]		[[Categoria:Sigle XIX]]
	[[Categoria:Sigle XX]]		[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier en 18:33 27 oct 2021

2021-10-27T18:33:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 27 oct 2021
Llínea 35:		Llínea 35:

	== Obra ==		== Obra ==

			=== Edicions ===

			* ''Fueros leoneses de [[Zamora]], [[Salamanca]], [[Ledesma]] i [[Alba de Tormes]]'' (1916).
			* [[Lope de Vega]], ''El Isidro''
			* [[Lope de Vega]], ''[[La Dorotea]]''
			* [[Francisco Rojas Zorrilla]], ''Cada cual lo que le toca''
			* [[Francisco Rojas Zorrilla]], ''La viña de Nabot''.
			* [[Tirso de Molina]], ''[[El condenado por desconfiado]]''
			* [[Tirso de Molina]], ''[[El burlador de Sevilla]]'' (1922).
			* [[Tirso de Molina]], ''[[El vergonzoso en palacio]]''
			* [[Francisco de Quevedo]], ''[[La vida del Buscón]]''

			=== Traduccions ===

			* ''Introducción a la lingüística románica'' de [[Wilhelm Meyer-Lübke]].

			=== Ensajos i estudis ===

			* Junt a [[Hugo A. Rennert]], ''Vida de [[Lope de Vega]]'' (1919).
			* ''El elemento extraño en el lenguaje'' (Bilbao, 1921).
			* ''La enseñanza del español en España'' (Madrid, 1922).
			* ''[[Juan de Mal Lara]] y su "Filosofía vulgar"'' (Madrid, 1923).
			* ''Lengua, enseñanza y literatura'' (Madrid, 1924).
			* ''[[Don Juan]] en la literatura española'' (Buenos Aires, 1924).
			* ''El nuevo Diccionario de la Academia Española'' (Madrid, 1925).
			* ''El pensamiento de [[Cervantes]]'' (1925).
			* ''[[Teresa de Jesús\|Santa Teresa]] y otros ensayos'' (1929).
			* ''Los prólogos al Quijote'' (Buenos Aires, 1941).
			* ''Lo hispánico y el [[erasmismo]]'' (1940-42).
			* ''La peculiaridad lingüística rioplatense'' (1941).
			* ''[[Antonio de Guevara]]'' (Princeton, 1945).
			* ''España en su historia'' (1948, reeditada en modificacions diverses baix el títul de ''La realidad histórica de España'' en 1954, 1962 i 1966).
			* ''Aspectos del vivir hispánico'' (1949).
			* ''Hacia Cervantes'' (1957).
			* ''Santiago de España'' (1958).
			* ''Semblanzas y estudios españoles'' (1956).
			* ''Origen, ser y existir de los españoles'' (1959).
			* ''De la edad conflictiva'' (1961).
			* ''[[La Celestina]] como contienda literaria'' (1965).
			* ''Cervantes y los casticismos españoles'' (1967).
			* ''Español, palabra extranjera'' (1970).
			* ''De la España que aún no conocía'' (1971), 3 vols.
			* ''Españoles al margen'' (1972).

			=== Obra reunida ===

			[[Editorial Trotta]] ha publicat la seua ''Obra reunida'':

			* ''El pensamiento de Cervantes y otros estudios cervantinos'' {2002, ISBN: 978-84-8164-509-5}
			* ''Cervantes y los casticismos españoles y otros estudios cervantinos'' {2002, ISBN: 978-84-8164-510-1}
			* ''España en su historia. Ensayos sobre Historia y Literatura'' {2021, ISBN: 978-84-8164-636-8}
			* ''La realidad histórica de España y otros ensayos]'' {2021, ISBN: 978-84-9879-755-8}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2021-10-27T18:21:36Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 27 oct 2021
Llínea 20:		Llínea 20:
	En l'any [[1910]] va ajudar a organisar el Centre d'Estudis Històrics en Madrit, servint com a cap del departament de lexicografia; despuix seguiria vinculat ad esta institució inclús en acabant de que es convertira en catedràtic d'Història de la [[Llengua espanyola]] en l'universitat madrilenya en [[1915]]. Dos anys abans s'havia adherit al manifest publicat en [[1913]] per [[Ortega y Gasset]] en defensa d'una eixida ''«superadora del pesimismo noventaiochista»'' per a Espanya, lo que el va vincular definitivament al Noucentisme. També va seguir estretint els seus llaços en Ramón Menéndez Pidal, aixina com en Francisco Giner de los Ríos, acostant-se a les idees krausistes. Freqüentava també a José María de Cossío, al noveliste Benjamín Jarnés, al poeta [[Juan Ramón Jiménez]], i al pintor [[Sorolla]]. Estava casat en Carmen Madinaveitia, filla del mege guipuscoà Juan Madinaveitia, molt vinculat al krausisme.		En l'any [[1910]] va ajudar a organisar el Centre d'Estudis Històrics en Madrit, servint com a cap del departament de lexicografia; despuix seguiria vinculat ad esta institució inclús en acabant de que es convertira en catedràtic d'Història de la [[Llengua espanyola]] en l'universitat madrilenya en [[1915]]. Dos anys abans s'havia adherit al manifest publicat en [[1913]] per [[Ortega y Gasset]] en defensa d'una eixida ''«superadora del pesimismo noventaiochista»'' per a Espanya, lo que el va vincular definitivament al Noucentisme. També va seguir estretint els seus llaços en Ramón Menéndez Pidal, aixina com en Francisco Giner de los Ríos, acostant-se a les idees krausistes. Freqüentava també a José María de Cossío, al noveliste Benjamín Jarnés, al poeta [[Juan Ramón Jiménez]], i al pintor [[Sorolla]]. Estava casat en Carmen Madinaveitia, filla del mege guipuscoà Juan Madinaveitia, molt vinculat al krausisme.

	Castro va viajar conferenciant per [[Europa]] i [[Amèrica]], i va participar en la fundació de la Revista de Filologia Espanyola, a on va publicar alguns dels seus estudis més importants. Dins d'este periodo va traduir a [[Wilhelm Meyer-Lübke]], va realisar una edició —junt en Federico de Onís— dels Furs lleonesos (1916), i va escriure una important introducció per al burlador de Sevilla de [[Tirso de Molina]] (1922). El seu interés pel Erasmisme es va traduir en un dels seus estudis més importants, ''El pensamiento de Cervantes'' (1925), a on analisa la relació de l'autor del [[~~El Quixot~~\|Quixot]] en la [[Renaixença]] i esta branca de l'[[Humanisme]] eclèctic; també d'estos estudis es varen derivar atres dos treballs, [[Santa Teresa de Jesús\|Santa Teresa]] i atres ensajos (Madrit, 1929; reeditat en 1972 en el títul ''Teresa la Santa i atres ensajos'') i ''Lo hispànic i l'erasmisme'' (1940-1942).		Castro va viajar conferenciant per [[Europa]] i [[Amèrica]], i va participar en la fundació de la Revista de Filologia Espanyola, a on va publicar alguns dels seus estudis més importants. Dins d'este periodo va traduir a [[Wilhelm Meyer-Lübke]], va realisar una edició —junt en Federico de Onís— dels Furs lleonesos (1916), i va escriure una important introducció per al burlador de Sevilla de [[Tirso de Molina]] (1922). El seu interés pel Erasmisme es va traduir en un dels seus estudis més importants, ''El pensamiento de Cervantes'' (1925), a on analisa la relació de l'autor del [[Don Quijote de la Mancha\|Quixot]] en la [[Renaixença]] i esta branca de l'[[Humanisme]] eclèctic; també d'estos estudis es varen derivar atres dos treballs, [[Santa Teresa de Jesús\|Santa Teresa]] i atres ensajos (Madrit, 1929; reeditat en 1972 en el títul ''Teresa la Santa i atres ensajos'') i ''Lo hispànic i l'erasmisme'' (1940-1942).

	En [[1923]] es va traslladar a [[Buenos Aires]], contractat per l'Universitat de Buenos Aires per a dirigir el recent creat Institut de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres; com a primer director, li va donar una impronta filològica general, centrant-se en l'estudi de texts lliteraris, en oposició al proyecte original del decà Ricardo Rojas de destinar l'Institut a l'investigació llingüística descriptiva i normativa. També va donar classes en la Facultat i en l'Universitat Nacional de La Plata i va escriure en el diari ''La Nación''.		En [[1923]] es va traslladar a [[Buenos Aires]], contractat per l'Universitat de Buenos Aires per a dirigir el recent creat Institut de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres; com a primer director, li va donar una impronta filològica general, centrant-se en l'estudi de texts lliteraris, en oposició al proyecte original del decà Ricardo Rojas de destinar l'Institut a l'investigació llingüística descriptiva i normativa. També va donar classes en la Facultat i en l'Universitat Nacional de La Plata i va escriure en el diari ''La Nación''.

Xavier en 18:19 27 oct 2021

2021-10-27T18:19:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:19 27 oct 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Américo Castro Quesada''' (Cantagalo, [[Riu de Janeiro]], [[Brasil]], [[4 de maig]] de [[1885]] - [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[25 de juliol]] de [[1972]]) fon un filòlec, cervantiste i historiador cultural [[Espanya\|espanyol]] pertanyent a la generació del 14 o Noucentisme.		{{Biografia\|
			\| nom = Américo Castro Quesada
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Filòlec i escritor.
			\| data_naix = [[4 de maig]] de [[1885]]
			\| lloc_naix = [[Cantagalo]], [[Riu de Janeiro]], [[Brasil]]
			\| data_mort = [[25 de juliol]] de [[1972]]
			\| lloc_mort = [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
			}}
			'''Américo Castro Quesada''' ([[Cantagalo]], [[Riu de Janeiro]], [[Brasil]], [[4 de maig]] de [[1885]] - [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[25 de juliol]] de [[1972]]) fon un filòlec, cervantiste i historiador cultural [[Espanya\|espanyol]] pertanyent a la generació del 14 o Noucentisme.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 18:17 27 oct 2021

2021-10-27T18:17:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 27 oct 2021
Llínea 28:		Llínea 28:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A9rico_Castro Américo Castro en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A9rico_Castro Américo Castro en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Filòlecs]]
			[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors espanyols]]
			[[Categoria:Historiadors]]
			[[Categoria:Historiadors espanyols]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Américo Castro Quesada''' (Cantagalo, Riu de Janeiro, Brasil, 4 de maig de 1885 - Lloret de Mar, Girona, 25 de juliol de [[1972]…»

2021-10-27T17:50:02Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Américo Castro Quesada''' (Cantagalo, Riu de Janeiro, Brasil, 4 de maig de 1885 - Lloret de Mar, Girona, 25 de juliol de [[1972]…»

Pàgina nova

'''Américo Castro Quesada''' (Cantagalo, [[Riu de Janeiro]], [[Brasil]], [[4 de maig]] de [[1885]] - [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[25 de juliol]] de [[1972]]) fon un filòlec, cervantiste i historiador cultural [[Espanya|espanyol]] pertanyent a la generació del 14 o Noucentisme.

== Biografia ==

Américo Castro naixqué Cantagalo (Brasil), a on els seus pares posseïen un negoci, i el futur filòlec allí va passar els seus primers cinc anys, despuix dels quals varen tornar els seus pares a Espanya en [[1890]], i varen comprar unes terres en el municipi granadí de [[Huétor-Tájar]].

Es va graduar en Lletres i Dret en l'[[Universitat de Granada]] en [[1904]], i va fer el doctorat en [[Madrit]], a on va conéixer i va ser discípul de [[Ramón Menéndez Pidal]]; despuix va passar a [[França]] per a estudiar en [[Universitat de La Sorbona|La Sorbona]] ([[1905]]-[[1907]]) i, en quedar orfe, va tindre que sustentar-se donant classes d'espanyol en [[París]]. Estudià també en [[Alemània]], pero va tornar a Madrit per a fer el [[servici militar]], i llavors va començar a colaborar en Ramón Menéndez Pidal en el Centre d'Estudis Històrics, aixina com en l'Institució Lliure d'Ensenyança, en el grup de la qual estava relacionat.

En l'any [[1910]] va ajudar a organisar el Centre d'Estudis Històrics en Madrit, servint com a cap del departament de lexicografia; despuix seguiria vinculat ad esta institució inclús en acabant de que es convertira en catedràtic d'Història de la [[Llengua espanyola]] en l'universitat madrilenya en [[1915]]. Dos anys abans s'havia adherit al manifest publicat en [[1913]] per [[Ortega y Gasset]] en defensa d'una eixida ''«superadora del pesimismo noventaiochista»'' per a Espanya, lo que el va vincular definitivament al Noucentisme. També va seguir estretint els seus llaços en Ramón Menéndez Pidal, aixina com en Francisco Giner de los Ríos, acostant-se a les idees krausistes. Freqüentava també a José María de Cossío, al noveliste Benjamín Jarnés, al poeta [[Juan Ramón Jiménez]], i al pintor [[Sorolla]]. Estava casat en Carmen Madinaveitia, filla del mege guipuscoà Juan Madinaveitia, molt vinculat al krausisme.

Castro va viajar conferenciant per [[Europa]] i [[Amèrica]], i va participar en la fundació de la Revista de Filologia Espanyola, a on va publicar alguns dels seus estudis més importants. Dins d'este periodo va traduir a [[Wilhelm Meyer-Lübke]], va realisar una edició —junt en Federico de Onís— dels Furs lleonesos (1916), i va escriure una important introducció per al burlador de Sevilla de [[Tirso de Molina]] (1922). El seu interés pel Erasmisme es va traduir en un dels seus estudis més importants, ''El pensamiento de Cervantes'' (1925), a on analisa la relació de l'autor del [[El Quixot|Quixot]] en la [[Renaixença]] i esta branca de l'[[Humanisme]] eclèctic; també d'estos estudis es varen derivar atres dos treballs, [[Santa Teresa de Jesús|Santa Teresa]] i atres ensajos (Madrit, 1929; reeditat en 1972 en el títul ''Teresa la Santa i atres ensajos'') i ''Lo hispànic i l'erasmisme'' (1940-1942).

En [[1923]] es va traslladar a [[Buenos Aires]], contractat per l'Universitat de Buenos Aires per a dirigir el recent creat Institut de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres; com a primer director, li va donar una impronta filològica general, centrant-se en l'estudi de texts lliteraris, en oposició al proyecte original del decà Ricardo Rojas de destinar l'Institut a l'investigació llingüística descriptiva i normativa. També va donar classes en la Facultat i en l'Universitat Nacional de La Plata i va escriure en el diari ''La Nación''.

Américo Castro fon professor honorari de les universitats de La Plata, [[Santiago de Chile]], i [[Mèxic]], aixina com de l'Universitat de Columbia en [[Nova York]]. El varen distinguir com a oficial de la Legió d'Honor, i fon acadèmic corresponent de la de Bones Lletres de Barcelona.

Lliberal en política, fon nomenat embaixador en [[Berlín]] en [[1931]], a penes declarada la [[II República espanyola|República]]. Quan va esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], va marchar a [[Sant Sebastià]], a on estava la seua família. Sent republicà, fon nomenat cònsul en [[Hendaya]], i des d'allí va poder salvar a bona part del cos diplomàtic mentres bombardejaven Sant Sebastià; i per fi es va marchar ell mateixa en un automòvil en [[Azorín]].

En [[1938]] es va exiliar en els [[Estats Units]]; allí va ensenyar lliteratura en l'Universitat de Wisconsin (1937-1939), Texas (1939-1940) i Princeton (1940-1953), a on va ocupar la càtedra de llengua i lliteratura espanyola que du el nom de Emory L. Ford, i creà una escola d'importants discípuls en l'[[Hispanisme]] que varen proseguir les seues idees, com per eixemple Russell P. Sebold o Stephen Gilman.

Va publicar en les principals revistes de l'exili cultural hispànic: ''Realidad. Revista de Ideas'', ''Las Españas'', ''Los Sesenta'', ''Cabalgata'', ''Cuadernos del Congreso por la Libertad de la Cultura''...

En [[1953]] fon nomenat professor emèrit de l'Universitat de Princeton, i va passar els seus últims anys en l'Universitat de Califòrnia, Sant Diego, en la costa oest, abans de tornar a Espanya per raons familiars en [[1970]].

== Obra ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A9rico_Castro Américo Castro en Wikipedia]