Amón - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T14:02:59Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 14:02 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:Amun.svg\|thumb\|250px\|Representació d'Amon]]		[[Archiu:Amun.svg\|thumb\|250px\|Representació d'Amon]]

	'''Amón''' (en antic egipcíac, L'Amagat; [[grec]] Ἄμμων Ámmōn, Ἅμμων Hámmōn) va ser en la [[mitologia egípcia]], un [[deu]] egipcíac celest, deu de la creació. Va ser atestat des de l'Imperi Antic junt en la seua esposa o doble femení [[Amonet]]. Durant el regnat de la XI dinastia (sigle XXI a. C.), es va elevar a la posició de patró de Tebas substituint a [[Montu]].		'''Amón''' (en antic egipcíac, L'Amagat; [[grec]] Ἄμμων Ámmōn, Ἅμμων Hámmōn) va ser en la [[mitologia egípcia]], un [[deu]] egipcíac celest, deu de la creació. Va ser atestat des de l'Imperi Antic junt en la seua esposa o doble femení [[Amonet]]. Durant el regnat de la XI dinastia (sigle XXI a. C.), es va elevar a la posició de patró de Tebas substituint a [[Montu]].

Jose2 en 18:46 30 ago 2025

2025-08-30T18:46:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 30 ago 2025
Llínea 29:		Llínea 29:
	== Diferents representacions d'Amón ==		== Diferents representacions d'Amón ==
	Originalment, Amón va ser representat en pell marró rojosa durant l'Imperi Nou, en una corona en dos plomes en el cap (símbol de la dualitat), de la corona ix una cinta roja que aplega fins al sol. Porta un [[anj]] i un ceptre uas. Despuix del periodo d'Amarna, Amón va ser representat en pell blava, simbolisant la seua associació en lo celest i l'aire i la creació primigènia.		Originalment, Amón va ser representat en pell marró rojosa durant l'Imperi Nou, en una corona en dos plomes en el cap (símbol de la dualitat), de la corona ix una cinta roja que aplega fins al sol. Porta un [[anj]] i un ceptre uas. Despuix del periodo d'Amarna, Amón va ser representat en pell blava, simbolisant la seua associació en lo celest i l'aire i la creació primigènia.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9		* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

Jose2: Text reemplaça - ' menuts ' a ' chicotets '

2025-08-08T15:35:45Z

Text reemplaça - ' menuts ' a ' chicotets '

← Revisió anterior		Revisió de 15:35 8 ago 2025
Llínea 15:		Llínea 15:
	Els treballs de construcció del recint de Amón-Ra varen ocórrer durant el regnat de la [[dinastia XVIII]] d'Egipte quan Tebas es va convertir en la capital de l'Egipte de nou unificat. La construcció de la sala hipòstila també pot haver començat durant la XVIII dinastia, encara que la majoria de la construcció es va portar a terme baix els regnats de [[Seti I]] i de [[Ramsés II]].		Els treballs de construcció del recint de Amón-Ra varen ocórrer durant el regnat de la [[dinastia XVIII]] d'Egipte quan Tebas es va convertir en la capital de l'Egipte de nou unificat. La construcció de la sala hipòstila també pot haver començat durant la XVIII dinastia, encara que la majoria de la construcció es va portar a terme baix els regnats de [[Seti I]] i de [[Ramsés II]].

	[[Merenptah]] va commemorar les seues victòries sobre els pobles de la mar en les parets del recint, lloc a on s'iniciava la ruta procesional cap al temple de Lúxor. La Gran Inscripció (que ara ha perdut prop d'un terç del seu contingut) mostra les campanyes del rei i la seua eventual tornada en botí i presoners. Junt a esta inscripció està l'Estela de la Victòria, que és en gran partix una còpia de la més famosa Estela de Merenptah trobada en el complex funerari de Merenptah en la vora oest del [[Nil]] en Tebas. El fill de Merenptah, [[Seti II]] va afegir dos obeliscs ~~menuts~~ davant del segon pilono i un triple relicari al nort de l'avinguda procesional en la mateixa zona.		[[Merenptah]] va commemorar les seues victòries sobre els pobles de la mar en les parets del recint, lloc a on s'iniciava la ruta procesional cap al temple de Lúxor. La Gran Inscripció (que ara ha perdut prop d'un terç del seu contingut) mostra les campanyes del rei i la seua eventual tornada en botí i presoners. Junt a esta inscripció està l'Estela de la Victòria, que és en gran partix una còpia de la més famosa Estela de Merenptah trobada en el complex funerari de Merenptah en la vora oest del [[Nil]] en Tebas. El fill de Merenptah, [[Seti II]] va afegir dos obeliscs chicotets davant del segon pilono i un triple relicari al nort de l'avinguda procesional en la mateixa zona.

	L'últim canvi important en el recint d'Amón-Ra va ser l'adició del primer pilono i les massives parets d'un perímetro que varen rodejar tot el recint, abdós construïts per [[Nectanebo I]].		L'últim canvi important en el recint d'Amón-Ra va ser l'adició del primer pilono i les massives parets d'un perímetro que varen rodejar tot el recint, abdós construïts per [[Nectanebo I]].

O Galego: /* Història */

2024-10-09T18:02:10Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 9 oct 2024
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Història ==		== Història ==

	L'història d'Amón com el deu patró de ~~'*Tebas~~ comença en el [[sigle XX a. C.]], en la construcció del recint d'Amón-Ra en Karnak durant el regnat de [[Sesostris I]]. Abans de la [[Dinastia XI\|XI dinastia]] la ciutat de Tebas no semblava tindre rellevància.		L'història d'Amón com el deu patró de Tebes comença en el [[sigle XX a. C.]], en la construcció del recint d'Amón-Ra en Karnak durant el regnat de [[Sesostris I]]. Abans de la [[Dinastia XI\|XI dinastia]] la ciutat de Tebas no semblava tindre rellevància.

	Els treballs de construcció del recint de Amón-Ra varen ocórrer durant el regnat de la [[dinastia XVIII]] d'Egipte quan Tebas es va convertir en la capital de l'Egipte de nou unificat. La construcció de la sala hipòstila també pot haver començat durant la XVIII dinastia, encara que la majoria de la construcció es va portar a terme baix els regnats de [[Seti I]] i de [[Ramsés II]].		Els treballs de construcció del recint de Amón-Ra varen ocórrer durant el regnat de la [[dinastia XVIII]] d'Egipte quan Tebas es va convertir en la capital de l'Egipte de nou unificat. La construcció de la sala hipòstila també pot haver començat durant la XVIII dinastia, encara que la majoria de la construcció es va portar a terme baix els regnats de [[Seti I]] i de [[Ramsés II]].

O Galego en 18:01 9 oct 2024

2024-10-09T18:01:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 9 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Amun.svg\|thumb\|250px\|Representació d'Amon]]		[[File:Amun.svg\|thumb\|250px\|Representació d'Amon]]

	'''Amón''' (en antic egipcíac, L'Amagat; [[grec]] Ἄμμων Ámmōn, Ἅμμων Hámmōn) va ser en la [[mitologia egípcia]], un [[deu]] egipcíac celest, deu de la creació. Va ser atestat des de l'Imperi Antic junt en la seua esposa o doble femení [[Amonet]]. Durant el regnat de la XI dinastia (sigle *xxi a. C.), es va elevar a la posició de patró de Tebas substituint a [[Montu]].		'''Amón''' (en antic egipcíac, L'Amagat; [[grec]] Ἄμμων Ámmōn, Ἅμμων Hámmōn) va ser en la [[mitologia egípcia]], un [[deu]] egipcíac celest, deu de la creació. Va ser atestat des de l'Imperi Antic junt en la seua esposa o doble femení [[Amonet]]. Durant el regnat de la XI dinastia (sigle XXI a. C.), es va elevar a la posició de patró de Tebas substituint a [[Montu]].

	Despuix de l'expulsió dels invasors hicsos, durant el regnat del tebà [[Amosis I]] ([[sigle XVI a. C.]]), Amón va adquirir importància nacional, expressada en la seua fusió en el deu del Sol, [[Ra]], com Amón-Ra o Amón-Re.		Despuix de l'expulsió dels invasors hicsos, durant el regnat del tebà [[Amosis I]] ([[sigle XVI a. C.]]), Amón va adquirir importància nacional, expressada en la seua fusió en el deu del Sol, [[Ra]], com Amón-Ra o Amón-Re.

Reval en 17:53 13 set 2024

2024-09-13T17:53:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 13 set 2024
Llínea 29:		Llínea 29:
	== Diferents representacions d'Amón ==		== Diferents representacions d'Amón ==
	Originalment, Amón va ser representat en pell marró rojosa durant l'Imperi Nou, en una corona en dos plomes en el cap (símbol de la dualitat), de la corona ix una cinta roja que aplega fins al sol. Porta un [[anj]] i un ceptre uas. Despuix del periodo d'Amarna, Amón va ser representat en pell blava, simbolisant la seua associació en lo celest i l'aire i la creació primigènia.		Originalment, Amón va ser representat en pell marró rojosa durant l'Imperi Nou, en una corona en dos plomes en el cap (símbol de la dualitat), de la corona ix una cinta roja que aplega fins al sol. Porta un [[anj]] i un ceptre uas. Despuix del periodo d'Amarna, Amón va ser representat en pell blava, simbolisant la seua associació en lo celest i l'aire i la creació primigènia.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9		* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

Lluísm en 08:04 27 maig 2024

2024-05-27T08:04:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:04 27 maig 2024
Llínea 40:		Llínea 40:
	* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207		* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Ayad, Mariam F. (2009). God's Wife, God's Servant: The God's Wife of Amun (c. 740–525 BC) (en inglés). Routledge. ISBN 978-0415411707		* Ayad, Mariam F. (2009). God's Wife, God's Servant: The God's Wife of Amun (c. 740–525 BC) (en inglés). Routledge. ISBN 978-0415411707
	* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6		* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6

Lluísm en 10:35 16 abr 2023

2023-04-16T10:35:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 16 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Amun.svg\|thumb\|250px\|Representació d'Amon]]		[[File:Amun.svg\|thumb\|250px\|Representació d'Amon]]

	'''Amón''' (en antic egipcíac, L'Amagat; grec Ἄμμων Ámmōn, Ἅμμων Hámmōn) va ser en la [[mitologia ~~egipcia~~]], un [[deu]] egipcíac celest, deu de la creació. Va ser atestat des de l'Imperi Antic junt en la seua esposa o doble femení [[Amonet]]. Durant el regnat de la XI dinastia (sigle *xxi a. C.), es va elevar a la posició de patró de Tebas substituint a [[Montu]].		'''Amón''' (en antic egipcíac, L'Amagat; [[grec]] Ἄμμων Ámmōn, Ἅμμων Hámmōn) va ser en la [[mitologia egípcia]], un [[deu]] egipcíac celest, deu de la creació. Va ser atestat des de l'Imperi Antic junt en la seua esposa o doble femení [[Amonet]]. Durant el regnat de la XI dinastia (sigle *xxi a. C.), es va elevar a la posició de patró de Tebas substituint a [[Montu]].

	Despuix de l'expulsió dels invasors hicsos, durant el regnat del tebà [[Amosis I]] ([[sigle XVI a. C.]]), Amón va adquirir importància nacional, expressada en la seua fusió en el deu del Sol, [[Ra]], com Amón-Ra o Amón-Re.		Despuix de l'expulsió dels invasors hicsos, durant el regnat del tebà [[Amosis I]] ([[sigle XVI a. C.]]), Amón va adquirir importància nacional, expressada en la seua fusió en el deu del Sol, [[Ra]], com Amón-Ra o Amón-Re.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'Amon '''Amón''' (en antic egipcíac, L'Amagat; grec Ἄμμων Ámmōn, Ἅμμων Hámmōn) va ser en la m…»

2023-04-16T10:34:53Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Amon '''Amón''' (en antic egipcíac, L'Amagat; grec Ἄμμων Ámmōn, Ἅμμων Hámmōn) va ser en la m…»

Pàgina nova

[[File:Amun.svg|thumb|250px|Representació d'Amon]]

'''Amón''' (en antic egipcíac, L'Amagat; grec Ἄμμων Ámmōn, Ἅμμων Hámmōn) va ser en la [[mitologia egipcia]], un [[deu]] egipcíac celest, deu de la creació. Va ser atestat des de l'Imperi Antic junt en la seua esposa o doble femení [[Amonet]]. Durant el regnat de la XI dinastia (sigle *xxi a. C.), es va elevar a la posició de patró de Tebas substituint a [[Montu]].

Despuix de l'expulsió dels invasors hicsos, durant el regnat del tebà [[Amosis I]] ([[sigle XVI a. C.]]), Amón va adquirir importància nacional, expressada en la seua fusió en el deu del Sol, [[Ra]], com Amón-Ra o Amón-Re.

Durant l'Imperi Nou d'Egipte Amón-Ra va conservar el seu estatus de deu principal en el panteó egipcíac (llevat durant el periodo amarniense). Amón-Ra en este periodo (sigles XVI al [[Sigle XI a. C.|XI a. C.]]) ocupava la posició de divinitat transcendental, creadora de sí mateixa per excelència, era el deu dels pobres i de la pietat personal. Com a deu celest, era presentat com un home de pell [[Blau|blava]]. La seua posició com a rei dels deus es va desenrollar fins al punt d'un virtual monoteisme a on els atres deus es varen convertir en manifestacions d'ell. Junt en [[Osiris]], Amón-Ra és el més àmpliament registrat dels deus egipcíacs.

Com la principal deitat de l'Imperi egipcíac conquistador, Amón va aplegar a ser adorat fòra d'[[Egipte]], d'acort en el testimoni d'historiógrafs. Amón va aplegar a ser identificat en [[Zeus]] en [[Antiga Grècia|Grècia]] o en [[Júpiter (deu)|Júpiter]] en [[Antiga Roma|Roma]].

== Història ==

L'història d'Amón com el deu patró de '*Tebas comença en el [[sigle XX a. C.]], en la construcció del recint d'Amón-Ra en Karnak durant el regnat de [[Sesostris I]]. Abans de la [[Dinastia XI|XI dinastia]] la ciutat de Tebas no semblava tindre rellevància.

Els treballs de construcció del recint de Amón-Ra varen ocórrer durant el regnat de la [[dinastia XVIII]] d'Egipte quan Tebas es va convertir en la capital de l'Egipte de nou unificat. La construcció de la sala hipòstila també pot haver començat durant la XVIII dinastia, encara que la majoria de la construcció es va portar a terme baix els regnats de [[Seti I]] i de [[Ramsés II]].

[[Merenptah]] va commemorar les seues victòries sobre els pobles de la mar en les parets del recint, lloc a on s'iniciava la ruta procesional cap al temple de Lúxor. La Gran Inscripció (que ara ha perdut prop d'un terç del seu contingut) mostra les campanyes del rei i la seua eventual tornada en botí i presoners. Junt a esta inscripció està l'Estela de la Victòria, que és en gran partix una còpia de la més famosa Estela de Merenptah trobada en el complex funerari de Merenptah en la vora oest del [[Nil]] en Tebas. El fill de Merenptah, [[Seti II]] va afegir dos obeliscs menuts davant del segon pilono i un triple relicari al nort de l'avinguda procesional en la mateixa zona.

L'últim canvi important en el recint d'Amón-Ra va ser l'adició del primer pilono i les massives parets d'un perímetro que varen rodejar tot el recint, abdós construïts per [[Nectanebo I]].

Quan l'eixèrcit del fundador de la dinastia XVIII d'Egipte va expulsar als gobernant hicsos d'Egipte, Tebas es va convertir en la ciutat més important d'Egipte, la capital de la nova dinastia. La deitat local de Tebas, Amón, per lo tant, es va fer important a nivell nacional. Els faraons d'eixa nova dinastia varen atribuir totes les seues campanyes exitoses a Amón, i prodigaren gran part de la seua riquea en la construcció de temples i capelles dedicats a Amón.

== Herejía d'Atón ==

Durant l'última part de la dinastia XVIII d'Egipte, el [[faraó]] [[Akenatón]] (també conegut com [[Amenhotep IV]]) disgustat pel gran poder que havien adquirit els sacerdots d'Amón va començar el cult a [[Atón]], una deitat que el seu poder es manifestava en el disc solar, lliteral i simbòlicament. Akenatón va ordenar desfigurar els símbols de moltes de les velles deitats, i va basar les seues pràctiques religioses en l'únic deu Atón. Va traslladar la seua capital llunt de Tebas, pero este canvi abrupte va ser molt impopular entre els sacerdots d'Amón, que ara es trobaven sense poder. La religió egipcíaca estava inexorablemente lligada a la direcció del país, sent el faraó el líder d'abdós. El faraó era el sacerdot més alt del temple de la capital, i els sacerdots del temple d'Amón en Tebas eren importants assessors del faraó, molts dels quals eren administradors de la burocràcia que dirigia el país.

Quan Akenatón va morir, els sacerdots amonians varen recuperar una atra volta el poder. El nom d'Akenatón va ser borrat dels registres egipcíacs, tots els seus canvis religiosos i governamentals varen ser suprimits, i la capital va ser tornada a Tebas. La tornada a la capital anterior i el seu deu patró es va portar a terme tan ràpidament que semblava com si este cult monoteiste i les seues reformes governamentals mai hagueren existit. L'adoració d'Atón va cessar i l'adoració d'Amón-Ra va ser restaurada. Els sacerdots d'Amón inclús varen persuadir al jove fill d'Akenatón, [[Tutankatón]], el nom del qual significava «l'image viva d'Atón» a canviar-li-ho i passar a cridar-se [[Tutankamón]], «l'image viva d'Amón».

== Diferents representacions d'Amón ==
Originalment, Amón va ser representat en pell marró rojosa durant l'Imperi Nou, en una corona en dos plomes en el cap (símbol de la dualitat), de la corona ix una cinta roja que aplega fins al sol. Porta un [[anj]] i un ceptre uas. Despuix del periodo d'Amarna, Amón va ser representat en pell blava, simbolisant la seua associació en lo celest i l'aire i la creació primigènia.

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Erik Hornung, Conceptions of God in Ancient Egypt: The One and the Many, Cornell University Press 1996, ISBN 0-8014-8384-0
* Georg Meurer: Die Feinde des Königs in den Pyramidentexten (= Orbis biblicus et orientalis, vol. 189). Saint-Paul, 2002, ISBN 3525530463
* Lichtheim, Miriam. Ancient Egyptian Literature: Volume II: The New Kingdom, p105-106. University of California Press, 1976, ISBN 0-520-03615-8
* Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en [[anglés]]). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
* Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207

==Bibliografia ==
* Ayad, Mariam F. (2009). God's Wife, God's Servant: The God's Wife of Amun (c. 740–525 BC) (en inglés). Routledge. ISBN 978-0415411707
* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Guermeur, Ivan (2005). Les cultes d'Amon hors de Thèbes: Recherches de géographie religieuse (en [[francés]]). Brepols. ISBN 978-90-71201-10-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Amun}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]