Amparo Baró - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T14:01:26Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 14:01 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Amparo Baró San Martín		\| nom = Amparo Baró San Martín
	\| image = [[~~File~~:(Amparo Baró). Gala Premios AMITE (cropped).jpg\|200px]]		\| image = [[Archiu:(Amparo Baró). Gala Premios AMITE (cropped).jpg\|200px]]
	\| peu = Amparo Baró en l'any [[2013]]		\| peu = Amparo Baró en l'any [[2013]]
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Lluísm en 11:27 25 dec 2024

2024-12-25T11:27:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:27 25 dec 2024
Llínea 69:		Llínea 69:

	{{Cita\|La primera llengua que vaig deprendre fon el valencià.\|Ho va dir Amparo Baró, el 18 d'agost de 2005, en el discurs com a pregonera de les festes de [[Paterna]], ciutat d'a on procedia la mare de l'actriu.}}		{{Cita\|La primera llengua que vaig deprendre fon el valencià.\|Ho va dir Amparo Baró, el 18 d'agost de 2005, en el discurs com a pregonera de les festes de [[Paterna]], ciutat d'a on procedia la mare de l'actriu.}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Amparo Baró}}		{{Commonscat\|Amparo Baró}}

Lluísm: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2024-06-05T14:14:40Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 14:14 5 jun 2024
Llínea 38:		Llínea 38:
	El seu major èxit i reconeiximent li ho deu al paper de ''Soledad Huete'' en la série ''7 vidas'', en ''[[Telecinco]]'', que va interpretar durant sèt anys ([[1999]]-[[2006]]) i que li va meréixer més premis que tot el restant de la seua carrera.		El seu major èxit i reconeiximent li ho deu al paper de ''Soledad Huete'' en la série ''7 vidas'', en ''[[Telecinco]]'', que va interpretar durant sèt anys ([[1999]]-[[2006]]) i que li va meréixer més premis que tot el restant de la seua carrera.

	Despuix del fi de ''7 vidas'', en més de 200 capítuls a les seues esquenes, va retornar a la ~~menuda~~ pantalla en ''[[Antena 3]]'' en una série familiar baix la producció de [[Globomedia]], per lo que va seguir vinculada a la productora en la que havia treballat en ''7 vidas''. La série, baix el nom ''El Internado'', es va estrenar en maig de [[2007]] fins a octubre de [[2010]] i que en les seues sèt temporades va contar cada semana en més de quatre millons d'espectadors ademés durant l'etapa de ''El Internado'' va aplegar a ensenyar a varis actors que estaven escomençant com Martiño Rivas, Carlota García, Elena Furiase i molts uns atres l'importància d'actuar be, és més a Carlota García com ha dit en més d'una entrevista Amparo Baró li va dir «Si vols dedicar-te ad açò, mai estudies arts escèniques, perque la màgia d'un actor sempre està dins».		Despuix del fi de ''7 vidas'', en més de 200 capítuls a les seues esquenes, va retornar a la chicoteta pantalla en ''[[Antena 3]]'' en una série familiar baix la producció de [[Globomedia]], per lo que va seguir vinculada a la productora en la que havia treballat en ''7 vidas''. La série, baix el nom ''El Internado'', es va estrenar en maig de [[2007]] fins a octubre de [[2010]] i que en les seues sèt temporades va contar cada semana en més de quatre millons d'espectadors ademés durant l'etapa de ''El Internado'' va aplegar a ensenyar a varis actors que estaven escomençant com Martiño Rivas, Carlota García, Elena Furiase i molts uns atres l'importància d'actuar be, és més a Carlota García com ha dit en més d'una entrevista Amparo Baró li va dir «Si vols dedicar-te ad açò, mai estudies arts escèniques, perque la màgia d'un actor sempre està dins».

	En [[decembre]] de l'any [[2011]], i despuix de 12 anys alluntada del teatre, va protagonisar la que seria la seua última obra: ''Agosto (condado de Osage)'', de [[Tracy Letts]], guanyadora del [[Premis Pulitzer\|Premi Pulitzer]] en [[2008]]. En l'obra, dirigida per [[Gerardo Vera]], Amparo Baró encarna a Violeta Weston, sobre la que gira una família en decadència.		En [[decembre]] de l'any [[2011]], i despuix de 12 anys alluntada del teatre, va protagonisar la que seria la seua última obra: ''Agosto (condado de Osage)'', de [[Tracy Letts]], guanyadora del [[Premis Pulitzer\|Premi Pulitzer]] en [[2008]]. En l'obra, dirigida per [[Gerardo Vera]], Amparo Baró encarna a Violeta Weston, sobre la que gira una família en decadència.

Lluísm: Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

2024-06-05T14:14:03Z

Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

← Revisió anterior		Revisió de 14:14 5 jun 2024
Llínea 26:		Llínea 26:
	Per a llavors (en [[1957]], exactament) va debutar ya, aixina mateix, en el cine (mig que l'ha desaprofitat insistentment), en el film d'[[Antonio Isasi-Isasmendi]] ''Rapsòdia de sanc'', rodat en una Barcelona que simulava ser, en prou encert, [[Budapest]]. El mateix director la va convocar novament per al seu arriscat film ''Terra de tots'' ([[1961]]).		Per a llavors (en [[1957]], exactament) va debutar ya, aixina mateix, en el cine (mig que l'ha desaprofitat insistentment), en el film d'[[Antonio Isasi-Isasmendi]] ''Rapsòdia de sanc'', rodat en una Barcelona que simulava ser, en prou encert, [[Budapest]]. El mateix director la va convocar novament per al seu arriscat film ''Terra de tots'' ([[1961]]).

	En els anys [[1960\|60]], el seu físic ~~menut~~ i el seu peculiar to de veu la varen situar en un estereotip de personage que va interpretar en certa assiduïtat en películes comercials com ''Margarita es diu el meu amor'' ([[1961]]), de [[Tito Fernández]]; ''La chica del trébol'' ([[1963]]), de Sergio Grieco; ''Tinc 17 anys'' ([[1964]]), de [[José María Forqué]] (estes dos últimes junt a [[Rocío Dúrcal]]); ''La banda del Pecas'' ([[1968]]), de Jesús Pascual, en [[Luis Acosta Moro]], i ''Carola de dia, Carola de nit'' ([[1969]]), de [[Jaime de Armiñán]], junt a [[Marisol]].		En els anys [[1960\|60]], el seu físic chicotet i el seu peculiar to de veu la varen situar en un estereotip de personage que va interpretar en certa assiduïtat en películes comercials com ''Margarita es diu el meu amor'' ([[1961]]), de [[Tito Fernández]]; ''La chica del trébol'' ([[1963]]), de Sergio Grieco; ''Tinc 17 anys'' ([[1964]]), de [[José María Forqué]] (estes dos últimes junt a [[Rocío Dúrcal]]); ''La banda del Pecas'' ([[1968]]), de Jesús Pascual, en [[Luis Acosta Moro]], i ''Carola de dia, Carola de nit'' ([[1969]]), de [[Jaime de Armiñán]], junt a [[Marisol]].

	Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960\|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya\|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment.		Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960\|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya\|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment.

Reval en 23:00 17 feb 2024

2024-02-17T23:00:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:00 17 feb 2024
Llínea 40:		Llínea 40:
	Despuix del fi de ''7 vidas'', en més de 200 capítuls a les seues esquenes, va retornar a la menuda pantalla en ''[[Antena 3]]'' en una série familiar baix la producció de [[Globomedia]], per lo que va seguir vinculada a la productora en la que havia treballat en ''7 vidas''. La série, baix el nom ''El Internado'', es va estrenar en maig de [[2007]] fins a octubre de [[2010]] i que en les seues sèt temporades va contar cada semana en més de quatre millons d'espectadors ademés durant l'etapa de ''El Internado'' va aplegar a ensenyar a varis actors que estaven escomençant com Martiño Rivas, Carlota García, Elena Furiase i molts uns atres l'importància d'actuar be, és més a Carlota García com ha dit en més d'una entrevista Amparo Baró li va dir «Si vols dedicar-te ad açò, mai estudies arts escèniques, perque la màgia d'un actor sempre està dins».		Despuix del fi de ''7 vidas'', en més de 200 capítuls a les seues esquenes, va retornar a la menuda pantalla en ''[[Antena 3]]'' en una série familiar baix la producció de [[Globomedia]], per lo que va seguir vinculada a la productora en la que havia treballat en ''7 vidas''. La série, baix el nom ''El Internado'', es va estrenar en maig de [[2007]] fins a octubre de [[2010]] i que en les seues sèt temporades va contar cada semana en més de quatre millons d'espectadors ademés durant l'etapa de ''El Internado'' va aplegar a ensenyar a varis actors que estaven escomençant com Martiño Rivas, Carlota García, Elena Furiase i molts uns atres l'importància d'actuar be, és més a Carlota García com ha dit en més d'una entrevista Amparo Baró li va dir «Si vols dedicar-te ad açò, mai estudies arts escèniques, perque la màgia d'un actor sempre està dins».

	En decembre de l'any [[2011]], i despuix de 12 anys alluntada del teatre, va protagonisar la que seria la seua última obra: ''Agosto (condado de Osage)'', de [[Tracy Letts]], guanyadora del [[Premis Pulitzer\|Premi Pulitzer]] en [[2008]]. En l'obra, dirigida per [[Gerardo Vera]], Amparo Baró encarna a Violeta Weston, sobre la que gira una família en decadència.		En [[decembre]] de l'any [[2011]], i despuix de 12 anys alluntada del teatre, va protagonisar la que seria la seua última obra: ''Agosto (condado de Osage)'', de [[Tracy Letts]], guanyadora del [[Premis Pulitzer\|Premi Pulitzer]] en [[2008]]. En l'obra, dirigida per [[Gerardo Vera]], Amparo Baró encarna a Violeta Weston, sobre la que gira una família en decadència.

	Va rebre el 26 d'octubre de [[2013]], en el Teatre Circ d'Albacete, el XVII premi nacional de teatre Pepe Isbert, que concedixen els Amics dels Teatres d'Espanya (AMITE), de mans de [[Tony Isbert]] i del president d'honor de l'Associació, [[Manuel Galiana]].		Va rebre el [[26 d'octubre]] de [[2013]], en el Teatre Circ d'Albacete, el XVII premi nacional de teatre Pepe Isbert, que concedixen els Amics dels Teatres d'Espanya (AMITE), de mans de [[Tony Isbert]] i del president d'honor de l'Associació, [[Manuel Galiana]].

	Despuix de passar els últims anys alluntada dels escenaris, fallix el 29 de giner de 2015 víctima d'un càncer. La notícia sobre el seu decés es va convertir ràpidament en una tendència mundial en [[Twitter]]. Fon incinerada en el cementeri de l'Almudena al sendemà.		Despuix de passar els últims anys alluntada dels escenaris, fallix el 29 de giner de 2015 víctima d'un càncer. La notícia sobre el seu decés es va convertir ràpidament en una tendència mundial en [[Twitter]]. Fon incinerada en el cementeri de l'Almudena al sendemà.

Xavier: /* Premis */

2024-02-17T17:55:50Z

Premis

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 17 feb 2024
Llínea 54:		Llínea 54:
	La filmografia d'Amparo Baró és molt extensa, en películes i séries de televisió i també numeroses obres de teatre.		La filmografia d'Amparo Baró és molt extensa, en películes i séries de televisió i també numeroses obres de teatre.

	== Premis ==		== Premis i guardons ==

	Els premis rebuts també son abundants, com:		Els premis rebuts també son abundants, com:

Xavier en 17:55 17 feb 2024

2024-02-17T17:55:32Z

@@ Llínea 40: / Llínea 40: @@
 Despuix del fi de ''7 vidas'', en més de 200 capítuls a les seues esquenes, va retornar a la menuda pantalla en ''[[Antena 3]]'' en una série familiar baix la producció de [[Globomedia]], per lo que va seguir vinculada a la productora en la que havia treballat en ''7 vidas''. La série, baix el nom ''El Internado'', es va estrenar en maig de [[2007]] fins a octubre de [[2010]] i que en les seues sèt temporades va contar cada semana en més de quatre millons d'espectadors ademés durant l'etapa de ''El Internado'' va aplegar a ensenyar a varis actors que estaven escomençant com Martiño Rivas, Carlota García, Elena Furiase i molts uns atres l'importància d'actuar be, és més a Carlota García com ha dit en més d'una entrevista Amparo Baró li va dir «Si vols dedicar-te ad açò, mai estudies arts escèniques, perque la màgia d'un actor sempre està dins».
-(Secció per completar)
+En decembre de l'any [[2011]], i despuix de 12 anys alluntada del teatre, va protagonisar la que seria la seua última obra: ''Agosto (condado de Osage)'', de [[Tracy Letts]], guanyadora del [[Premis Pulitzer|Premi Pulitzer]] en [[2008]]. En l'obra, dirigida per [[Gerardo Vera]], Amparo Baró encarna a Violeta Weston, sobre la que gira una família en decadència.
 == Filmografia ==
-(Secció per completar)
+La filmografia d'Amparo Baró és molt extensa, en películes i séries de televisió i també numeroses obres de teatre.
 == Cites ==

Xavier: /* Biografia */

2024-02-14T18:15:40Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 14 feb 2024
Llínea 34:		Llínea 34:
	En contrast en una molt selectiva carrera cinematogràfica, ha segut un dels rostres més assidus de la televisió en Espanya durant prop de cinquanta anys i una pionera del mig, en el que està present des de les seues primeres emissions. Debutà en l'any [[1957]] junt a [[Adolfo Marsillach]] en ''Galeria de marits'', una de les primeres séries rodades en el país, baix la direcció de [[Jaime de Armiñán]]. La seua presència en els platós de [[Televisió Espanyola]] fon casi ininterrompuda durant les décades de [[1960]] i [[1970]] i estigué molt vinculada tant a Armiñán com a Marsillach. Contaren en la seua presència espais de teatre televisat como ''Estudio 1'' o séries de lo més variat: ''Mujeres solas'' ([[1960]]-[[1961]]), ''Chicas en la ciudad'' ([[1962]]), ''Cuarto de estar'' ([[1963]]), ''Confidencias'' ([[1964]]-[[1965]]), junt a [[Antonio Ferrandis]], ''Tiempo y hora'' ([[1965]]-[[1967]]) i ''Silencio, estrenamos'' ([[1974]]), de [[Pilar Miró]], en guions de Marsillach.		En contrast en una molt selectiva carrera cinematogràfica, ha segut un dels rostres més assidus de la televisió en Espanya durant prop de cinquanta anys i una pionera del mig, en el que està present des de les seues primeres emissions. Debutà en l'any [[1957]] junt a [[Adolfo Marsillach]] en ''Galeria de marits'', una de les primeres séries rodades en el país, baix la direcció de [[Jaime de Armiñán]]. La seua presència en els platós de [[Televisió Espanyola]] fon casi ininterrompuda durant les décades de [[1960]] i [[1970]] i estigué molt vinculada tant a Armiñán com a Marsillach. Contaren en la seua presència espais de teatre televisat como ''Estudio 1'' o séries de lo més variat: ''Mujeres solas'' ([[1960]]-[[1961]]), ''Chicas en la ciudad'' ([[1962]]), ''Cuarto de estar'' ([[1963]]), ''Confidencias'' ([[1964]]-[[1965]]), junt a [[Antonio Ferrandis]], ''Tiempo y hora'' ([[1965]]-[[1967]]) i ''Silencio, estrenamos'' ([[1974]]), de [[Pilar Miró]], en guions de Marsillach.

	En la década de [[1990]] va participar en un parell de séries que no varen obtindre massa repercussió entre el públic: ''Juntas, pero no revueltas'' ([[1995]]-[[1996]]), adaptació espanyola de la série nortamericana ''The Golden Girls'' (''Les chiques d'or''), i a on donava vida a ''Benigna'', semblança de ''Sofia Petrillo'' ([[Estelle Getty]]) en la versió original, i ''En plena forma'' ([[1997]]), junt a [[Alfredo Landa]].		En la década de [[1990]] va participar en un parell de séries que no varen obtindre massa repercussió entre el públic: ''Juntas, pero no revueltas'' ([[1995]]-[[1996]]), adaptació espanyola de la série nortamericana ''The Golden Girls'' (''Les chiques d'or''), i a on donava vida a ''Benigna'', semblança de ''Sofia Petrillo'' ([[Estelle Getty]]) en la versió original, i ''En plena forma'' ([[1997]]), junt a [[Alfredo Landa]].

			El seu major èxit i reconeiximent li ho deu al paper de ''Soledad Huete'' en la série ''7 vidas'', en ''[[Telecinco]]'', que va interpretar durant sèt anys ([[1999]]-[[2006]]) i que li va meréixer més premis que tot el restant de la seua carrera.

			Despuix del fi de ''7 vidas'', en més de 200 capítuls a les seues esquenes, va retornar a la menuda pantalla en ''[[Antena 3]]'' en una série familiar baix la producció de [[Globomedia]], per lo que va seguir vinculada a la productora en la que havia treballat en ''7 vidas''. La série, baix el nom ''El Internado'', es va estrenar en maig de [[2007]] fins a octubre de [[2010]] i que en les seues sèt temporades va contar cada semana en més de quatre millons d'espectadors ademés durant l'etapa de ''El Internado'' va aplegar a ensenyar a varis actors que estaven escomençant com Martiño Rivas, Carlota García, Elena Furiase i molts uns atres l'importància d'actuar be, és més a Carlota García com ha dit en més d'una entrevista Amparo Baró li va dir «Si vols dedicar-te ad açò, mai estudies arts escèniques, perque la màgia d'un actor sempre està dins».

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier: /* Biografia */

2024-02-14T18:09:26Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 14 feb 2024
Llínea 33:		Llínea 33:

	En contrast en una molt selectiva carrera cinematogràfica, ha segut un dels rostres més assidus de la televisió en Espanya durant prop de cinquanta anys i una pionera del mig, en el que està present des de les seues primeres emissions. Debutà en l'any [[1957]] junt a [[Adolfo Marsillach]] en ''Galeria de marits'', una de les primeres séries rodades en el país, baix la direcció de [[Jaime de Armiñán]]. La seua presència en els platós de [[Televisió Espanyola]] fon casi ininterrompuda durant les décades de [[1960]] i [[1970]] i estigué molt vinculada tant a Armiñán com a Marsillach. Contaren en la seua presència espais de teatre televisat como ''Estudio 1'' o séries de lo més variat: ''Mujeres solas'' ([[1960]]-[[1961]]), ''Chicas en la ciudad'' ([[1962]]), ''Cuarto de estar'' ([[1963]]), ''Confidencias'' ([[1964]]-[[1965]]), junt a [[Antonio Ferrandis]], ''Tiempo y hora'' ([[1965]]-[[1967]]) i ''Silencio, estrenamos'' ([[1974]]), de [[Pilar Miró]], en guions de Marsillach.		En contrast en una molt selectiva carrera cinematogràfica, ha segut un dels rostres més assidus de la televisió en Espanya durant prop de cinquanta anys i una pionera del mig, en el que està present des de les seues primeres emissions. Debutà en l'any [[1957]] junt a [[Adolfo Marsillach]] en ''Galeria de marits'', una de les primeres séries rodades en el país, baix la direcció de [[Jaime de Armiñán]]. La seua presència en els platós de [[Televisió Espanyola]] fon casi ininterrompuda durant les décades de [[1960]] i [[1970]] i estigué molt vinculada tant a Armiñán com a Marsillach. Contaren en la seua presència espais de teatre televisat como ''Estudio 1'' o séries de lo més variat: ''Mujeres solas'' ([[1960]]-[[1961]]), ''Chicas en la ciudad'' ([[1962]]), ''Cuarto de estar'' ([[1963]]), ''Confidencias'' ([[1964]]-[[1965]]), junt a [[Antonio Ferrandis]], ''Tiempo y hora'' ([[1965]]-[[1967]]) i ''Silencio, estrenamos'' ([[1974]]), de [[Pilar Miró]], en guions de Marsillach.

			En la década de [[1990]] va participar en un parell de séries que no varen obtindre massa repercussió entre el públic: ''Juntas, pero no revueltas'' ([[1995]]-[[1996]]), adaptació espanyola de la série nortamericana ''The Golden Girls'' (''Les chiques d'or''), i a on donava vida a ''Benigna'', semblança de ''Sofia Petrillo'' ([[Estelle Getty]]) en la versió original, i ''En plena forma'' ([[1997]]), junt a [[Alfredo Landa]].

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier: /* Biografia */

2024-02-13T19:35:05Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:35 13 feb 2024
Llínea 30:		Llínea 30:
	Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960\|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya\|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment.		Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960\|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya\|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment.

	També ha participat en curtmetrages, com ''A falta de pan'' ([[2005]]), junt a Álex Angulo, i ''Eutanas, S.A.'' ([[2013]]), el seu últim treball audiovisual.		També ha participat en curtmetrages, com ''A falta de pan'' ([[2005]]), junt a Álex Angulo, i ''Eutanas, S.A.'' ([[2013]]), el seu últim treball audiovisual.

			En contrast en una molt selectiva carrera cinematogràfica, ha segut un dels rostres més assidus de la televisió en Espanya durant prop de cinquanta anys i una pionera del mig, en el que està present des de les seues primeres emissions. Debutà en l'any [[1957]] junt a [[Adolfo Marsillach]] en ''Galeria de marits'', una de les primeres séries rodades en el país, baix la direcció de [[Jaime de Armiñán]]. La seua presència en els platós de [[Televisió Espanyola]] fon casi ininterrompuda durant les décades de [[1960]] i [[1970]] i estigué molt vinculada tant a Armiñán com a Marsillach. Contaren en la seua presència espais de teatre televisat como ''Estudio 1'' o séries de lo més variat: ''Mujeres solas'' ([[1960]]-[[1961]]), ''Chicas en la ciudad'' ([[1962]]), ''Cuarto de estar'' ([[1963]]), ''Confidencias'' ([[1964]]-[[1965]]), junt a [[Antonio Ferrandis]], ''Tiempo y hora'' ([[1965]]-[[1967]]) i ''Silencio, estrenamos'' ([[1974]]), de [[Pilar Miró]], en guions de Marsillach.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)