Ana Frank - Historial de revisions

Jose2 en 18:48 1 set 2024

2024-09-01T18:48:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 1 set 2024
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]] - † [[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].		'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]] - † [[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].

	Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').		Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').


	[[Categoria: Biografies]]		[[Categoria: Biografies]]

Lluísm en 07:34 23 jul 2024

2024-07-23T07:34:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:34 23 jul 2024
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]] - † [[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].		'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]] - † [[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].

	Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').		Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').


	[[Categoria: Biografies]]		[[Categoria: Biografies]]

Jose2 en 10:52 25 jul 2022

2022-07-25T10:52:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:52 25 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg\|thumb\|250px\|Ana Frank en l'any [[1941]]]]		[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg\|thumb\|250px\|Ana Frank en l'any [[1941]]]]
	'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].		'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]] - † [[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].

	Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').		Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').

Jose2 en 16:09 25 jun 2022

2022-06-25T16:09:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:09 25 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:


	[[~~Categorias~~: Biografies]]		[[Categoria: Biografies]]

Jose2 en 16:09 25 jun 2022

2022-06-25T16:09:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:09 25 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg\|~~miniaturadeimagen~~\|Ana Frank en 1941]]		[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg\|thumb\|250px\|Ana Frank en l'any [[1941]]]]
	'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].		'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].

	Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el 2 de setembre de 1944 i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En 1947, a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').		Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').


			[[Categorias: Biografies]]

Coca antoñina en 12:24 25 jun 2022

2022-06-25T12:24:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:24 25 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg\|miniaturadeimagen\|Ana Frank en 1941]]		[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg\|miniaturadeimagen\|Ana Frank en 1941]]
	'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), ~~Fon~~ una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].		'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].

	Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el 2 de setembre de 1944 i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En 1947, a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').		Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el 2 de setembre de 1944 i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En 1947, a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').

Coca antoñina en 12:02 25 jun 2022

2022-06-25T12:02:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 25 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg\|miniaturadeimagen\|Ana Frank en 1941]]
	'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), Fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].		'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), Fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].

	Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el 2 de setembre de 1944 i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En 1947, a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').		Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el 2 de setembre de 1944 i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En 1947, a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').

Coca antoñina: Pàgina nova, en el contingut: «'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' (Frankfurt am Main, 12 de juny de 1929-Bergen-Belsen, febrer o març de 19…»

2022-06-25T12:00:47Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' (Frankfurt am Main, 12 de juny de 1929-Bergen-Belsen, febrer o març de 19…»

Pàgina nova

'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), Fon una chiqueta [[Alemanya|alemana]] en ascendència [[Poble judeu|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].

Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el 2 de setembre de 1944 i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En 1947, a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').

← Revisió anterior		Revisió de 10:52 25 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg\|thumb\|250px\|Ana Frank en l'any [[1941]]]]		[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg\|thumb\|250px\|Ana Frank en l'any [[1941]]]]
	'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].		'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]] - † [[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya\|alemana]] en ascendència [[Poble judeu\|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme\|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].

	Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').		Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank\|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés\|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').