Antàrtica - Historial de revisions

Reval en 18:49 29 set 2024

2024-09-29T18:49:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:49 29 set 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], lo que equival a quasi 5 km de gèl sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]].		La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], lo que equival a quasi 5 km de gèl sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]].

	En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gèl de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne\|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner\|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A\|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides.		En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gèl de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne\|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner\|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A\|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-23T14:44:43Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:44 23 set 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	{{DGLV\|Antàrtic}}		{{DGLV\|Antàrtic}}

			[[Categoria:Antàrtica]]
	[[Categoria:Continents]]		[[Categoria:Continents]]

Valencian: Text reemplaça - 'de Amèrica del Sur' a 'd'Amèrica del Sur'

2022-12-16T16:56:37Z

Text reemplaça - 'de Amèrica del Sur' a 'd'Amèrica del Sur'

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 16 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Antarctica 6400px from Blue Marble.jpg\|right\|thumb\|250px\|L'Antàrtica vista des de l'espai]]		[[Image:Antarctica 6400px from Blue Marble.jpg\|right\|thumb\|250px\|L'Antàrtica vista des de l'espai]]
	L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o '''Antàrtida''', és un [[continent]] que circumda el [[Pol Sur]]. La definició més comú comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el [[Tractat Antàrtic]]. Atenent més a la [[geografia física]], el llímit estaria en la [[Convergència Antàrtica]], incloent per eixemple les illes [[Geòrgies del Sur]] i [[Sandwich del Sur]] (prop del [[Amèrica\|continent americà]]). Té una forma quasi circular de 4.500 [[Quilómetro\|km]] de diàmetro i una superfície estimada al voltant dels 14.000.000 quilómetros quadrats. Ademés, presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral de [[Amèrica del Sur]].		L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o '''Antàrtida''', és un [[continent]] que circumda el [[Pol Sur]]. La definició més comú comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el [[Tractat Antàrtic]]. Atenent més a la [[geografia física]], el llímit estaria en la [[Convergència Antàrtica]], incloent per eixemple les illes [[Geòrgies del Sur]] i [[Sandwich del Sur]] (prop del [[Amèrica\|continent americà]]). Té una forma quasi circular de 4.500 [[Quilómetro\|km]] de diàmetro i una superfície estimada al voltant dels 14.000.000 quilómetros quadrats. Ademés, presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral d'[[Amèrica del Sur]].

	Els oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]] banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.		Els oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]] banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-26T02:24:30Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 02:24 26 set 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Antarctica}}		{{Commonscat\|Antarctica}}
			{{DGLV\|Antàrtic}}

	[[Categoria:Continents]]		[[Categoria:Continents]]

Jose2: Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

2019-01-30T08:09:36Z

Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

← Revisió anterior		Revisió de 08:09 30 gin 2019
Llínea 10:		Llínea 10:
	El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm .		El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm .

	La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], ~~la qual cosa~~ equival a quasi 5 km de gèl sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]].		La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], lo que equival a quasi 5 km de gèl sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]].

	En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gèl de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne\|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner\|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A\|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides.		En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gèl de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne\|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner\|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A\|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides.

Jose2: Text reemplaça - ' gel ' a ' gèl '

2018-08-04T22:27:16Z

Text reemplaça - ' gel ' a ' gèl '

← Revisió anterior		Revisió de 22:27 4 ago 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm .		El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm .

	La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], la qual cosa equival a quasi 5 km de ~~gel~~ sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]].		La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], la qual cosa equival a quasi 5 km de gèl sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]].

	En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de ~~gel~~ de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne\|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner\|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A\|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides.		En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gèl de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne\|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner\|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A\|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

2018-02-21T11:19:52Z

Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 21 feb 2018
Llínea 6:		Llínea 6:
	Les distàncies que lo separen dels atres continents son: a [[Amèrica del Sur]] 1.000 [[quilómetro]]s; a [[Àfrica]] 3.600 quilometros; a [[Tasmània]] 2.250 quilometros; a [[Nova Zelanda]] 2.200 quilometros. Tal separació del restant dels continents, a través dels mars més tempestuosos del món, és un barrera infranquejable i explica la carència total d'una fauna superior. L'existent es a soles fauna costera d'adaptació aquàtica o volatil i la seua font d'alimentació es troba en el mar.		Les distàncies que lo separen dels atres continents son: a [[Amèrica del Sur]] 1.000 [[quilómetro]]s; a [[Àfrica]] 3.600 quilometros; a [[Tasmània]] 2.250 quilometros; a [[Nova Zelanda]] 2.200 quilometros. Tal separació del restant dels continents, a través dels mars més tempestuosos del món, és un barrera infranquejable i explica la carència total d'una fauna superior. L'existent es a soles fauna costera d'adaptació aquàtica o volatil i la seua font d'alimentació es troba en el mar.

	És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mija de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més ~~davall~~ de la Terra i el de temperatura mija més baixa.		És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mija de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més devall de la Terra i el de temperatura mija més baixa.

	El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm .		El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm .

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:28:59Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 20 feb 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	Els oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]] banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.		Els oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]] banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.

	Les distàncies que lo separen dels atres continents son: a [[Amèrica del Sur]] 1.000 [[quilómetro]]s; a [[Àfrica]] 3.600 quilometros; a [[Tasmània]] 2.250 quilometros; a [[Nova Zelanda]] 2.200 quilometros. Tal separació del restant dels continents, a través dels mars més tempestuosos del món, és un barrera infranquejable i explica la carència total d'una fauna superior. L'existent es ~~només~~ fauna costera d'adaptació aquàtica o volatil i la seua font d'alimentació es troba en el mar.		Les distàncies que lo separen dels atres continents son: a [[Amèrica del Sur]] 1.000 [[quilómetro]]s; a [[Àfrica]] 3.600 quilometros; a [[Tasmània]] 2.250 quilometros; a [[Nova Zelanda]] 2.200 quilometros. Tal separació del restant dels continents, a través dels mars més tempestuosos del món, és un barrera infranquejable i explica la carència total d'una fauna superior. L'existent es a soles fauna costera d'adaptació aquàtica o volatil i la seua font d'alimentació es troba en el mar.

	És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mija de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més davall de la Terra i el de temperatura mija més baixa.		És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mija de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més davall de la Terra i el de temperatura mija més baixa.

Posmo en 15:13 9 nov 2015

2015-11-09T15:13:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:13 9 nov 2015
Llínea 8:		Llínea 8:
	És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mija de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més davall de la Terra i el de temperatura mija més baixa.		És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mija de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més davall de la Terra i el de temperatura mija més baixa.

	El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de [[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm .		El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm .

	La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], la qual cosa equival a quasi 5 km de gel sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]].		La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], la qual cosa equival a quasi 5 km de gel sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]].

Posmo: /* Enllaços externs */

2015-11-09T14:59:42Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:59 9 nov 2015
Llínea 15:		Llínea 15:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~commons~~\|Antarctica}}		{{Commonscat\|Antarctica}}

	[[Categoria:Continents]]		[[Categoria:Continents]]