Anticapitalisme - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'feixiste' a 'fasciste'

2022-06-03T17:34:16Z

Text reemplaça - 'feixiste' a 'fasciste'

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 3 jun 2022
Llínea 39:		Llínea 39:
	== Fascisme ==		== Fascisme ==
	{{AP\|Fascisme}}		{{AP\|Fascisme}}
	Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s ~~feixistes~~ obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].		Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s fascistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].

	En el fascisme hi ha una preferència cap a l'empresa agrícola i industrial, i un menyspreu ideològic cap al comerç ([[guany]]s) i les [[finances]], aixina també preferix l'[[autarquia]] abans que el [[comerç internacional]]. Alguns proyectes varen incloure programes de [[nacionalisació]] d'empreses estrangeres o de certs grups perseguits i la [[colectivisació]] de certs tipo de propietat privada.		En el fascisme hi ha una preferència cap a l'empresa agrícola i industrial, i un menyspreu ideològic cap al comerç ([[guany]]s) i les [[finances]], aixina també preferix l'[[autarquia]] abans que el [[comerç internacional]]. Alguns proyectes varen incloure programes de [[nacionalisació]] d'empreses estrangeres o de certs grups perseguits i la [[colectivisació]] de certs tipo de propietat privada.

Valencian: /* Feixisme */

2022-06-03T17:32:45Z

Feixisme

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 3 jun 2022
Llínea 37:		Llínea 37:
	Els anarquistes, clàssics i moderns, no tenen una única proposta econòmica, que pot anar des de l'[[economia de mercat]] a l'[[economia planificada]],<ref>[http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=193 Anarquisme: Dos classes], per [[Wendy McElroy]]</ref> no obstant això tots es consideren contraris a tota forma de sistema polític [[monopoli\|monopòlic]] (tinga el nom que tinga) i per això estan a favor d'una abolició del [[Estat]] (ja que el radicalisme anarquista és sobretot anti[[estatista]]), ya que sostenen que el [[privilegi]] econòmic illegítim essencialment sorgix o és producte del [[poder polític]].		Els anarquistes, clàssics i moderns, no tenen una única proposta econòmica, que pot anar des de l'[[economia de mercat]] a l'[[economia planificada]],<ref>[http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=193 Anarquisme: Dos classes], per [[Wendy McElroy]]</ref> no obstant això tots es consideren contraris a tota forma de sistema polític [[monopoli\|monopòlic]] (tinga el nom que tinga) i per això estan a favor d'una abolició del [[Estat]] (ja que el radicalisme anarquista és sobretot anti[[estatista]]), ya que sostenen que el [[privilegi]] econòmic illegítim essencialment sorgix o és producte del [[poder polític]].

	== ~~Feixisme~~ ==		== Fascisme ==
	{{AP\|Fascisme}}		{{AP\|Fascisme}}
	Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s feixistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].		Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s feixistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].

Valencian: /* Anarquisme */

2022-06-03T17:31:54Z

Anarquisme

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 3 jun 2022
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Anarquisme ==		== Anarquisme ==
			{{AP\|Anarquisme}}
	Els [[anarquisme\|anarquistes]] clàssics, s'han opost al "[[capitalisme]]" donant-li el sentit d'una aliança entre el [[govern]] i les empreses, lo que podríem denominar actualment [[capitalisme d'Estat]].		Els [[anarquisme\|anarquistes]] clàssics, s'han opost al "[[capitalisme]]" donant-li el sentit d'una aliança entre el [[govern]] i les empreses, lo que podríem denominar actualment [[capitalisme d'Estat]].

Valencian: /* Feixisme */

2022-06-03T17:31:40Z

Feixisme

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 3 jun 2022
Llínea 37:		Llínea 37:

	== Feixisme ==		== Feixisme ==
			{{AP\|Fascisme}}
	Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s feixistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].		Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s feixistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].

Valencian: Text reemplaça - 'feixisme' a 'fascisme'

2022-06-03T17:30:08Z

Text reemplaça - 'feixisme' a 'fascisme'

← Revisió anterior		Revisió de 17:30 3 jun 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.		Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.

	Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, lo que genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix alvançar cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en l'[[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat\|revolució proletària]] o [[Revolució social\|socialista]] en [[Revolució de Novembre\|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa\|Hongria]], en [[Europa Central]], aixina com en [[Repúbliques Soviètiques\|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa\|Pèrsia]], i més tart [[Revolució China\|China]], i en l'ascens del [[~~feixisme~~]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]].		Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, lo que genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix alvançar cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en l'[[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat\|revolució proletària]] o [[Revolució social\|socialista]] en [[Revolució de Novembre\|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa\|Hongria]], en [[Europa Central]], aixina com en [[Repúbliques Soviètiques\|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa\|Pèrsia]], i més tart [[Revolució China\|China]], i en l'ascens del [[fascisme]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]].

	La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)\|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).		La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)\|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).
Llínea 37:		Llínea 37:

	== Feixisme ==		== Feixisme ==
	Un punt en comú dels idearis del [[~~feixisme~~]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El ~~feixisme~~ promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s feixistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].		Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s feixistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].

	En el ~~feixisme~~ hi ha una preferència cap a l'empresa agrícola i industrial, i un menyspreu ideològic cap al comerç ([[guany]]s) i les [[finances]], aixina també preferix l'[[autarquia]] abans que el [[comerç internacional]]. Alguns proyectes varen incloure programes de [[nacionalisació]] d'empreses estrangeres o de certs grups perseguits i la [[colectivisació]] de certs tipo de propietat privada.		En el fascisme hi ha una preferència cap a l'empresa agrícola i industrial, i un menyspreu ideològic cap al comerç ([[guany]]s) i les [[finances]], aixina també preferix l'[[autarquia]] abans que el [[comerç internacional]]. Alguns proyectes varen incloure programes de [[nacionalisació]] d'empreses estrangeres o de certs grups perseguits i la [[colectivisació]] de certs tipo de propietat privada.

	Este rebuig nacionalista al capitalisme, com al [[comunisme]], es denomina [[tercerposicionisme]].		Este rebuig nacionalista al capitalisme, com al [[comunisme]], es denomina [[tercerposicionisme]].

Jose2: Text reemplaça - ' avançar ' a ' alvançar '

2020-06-26T11:28:38Z

Text reemplaça - ' avançar ' a ' alvançar '

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 26 jun 2020
Llínea 18:		Llínea 18:
	Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.		Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.

	Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, lo que genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix ~~avançar~~ cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en l'[[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat\|revolució proletària]] o [[Revolució social\|socialista]] en [[Revolució de Novembre\|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa\|Hongria]], en [[Europa Central]], aixina com en [[Repúbliques Soviètiques\|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa\|Pèrsia]], i més tart [[Revolució China\|China]], i en l'ascens del [[feixisme]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]].		Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, lo que genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix alvançar cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en l'[[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat\|revolució proletària]] o [[Revolució social\|socialista]] en [[Revolució de Novembre\|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa\|Hongria]], en [[Europa Central]], aixina com en [[Repúbliques Soviètiques\|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa\|Pèrsia]], i més tart [[Revolució China\|China]], i en l'ascens del [[feixisme]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]].

	La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)\|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).		La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)\|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:42:53Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 28 set 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''anticapitalisme''' és una ideologia i una [[pràctica social]] i política d'aquells que creuen que el [[capitalisme]] no és el millor sistema per a la humanitat. I es referix a l'oposició total, o parcial, cap al [[capitalisme]].		L''''anticapitalisme''' és una ideologia i una [[pràctica social]] i política d'aquells que creuen que el [[capitalisme]] no és el millor sistema per a la humanitat. I es referix a l'oposició total, o parcial, cap al [[capitalisme]].
	L'anticapitalisme va nàixer conseqüentment en el naiximent de les urbs, la [[indústria]] i el marxisme en el que hi manté una estreta relació. El terme anticapitalisme cobrix una molt extensa colecció de [[ideologies]](algunes de les quals ~~fins i tot~~ s'oponen en igual o major ferea entre si que cap al [[capitalisme]], com ara l'[[anarquisme socialista]] en l'[[socialisme d'Estat socialisme\|estatista]]). En general, alguns anticapitalistes poden estar a favor d'algun tipo de [[colectivisme]] o [[comunitarisme econòmic]] o social, pero no tots i no necessàriament (existixen anticapitalistes que defenen diferents nivells de propietat privada) El següent és una breu descripció de les ideologies, dels punts de vista i de les tendències més notables del contracapitalisme.		L'anticapitalisme va nàixer conseqüentment en el naiximent de les urbs, la [[indústria]] i el marxisme en el que hi manté una estreta relació. El terme anticapitalisme cobrix una molt extensa colecció de [[ideologies]](algunes de les quals inclús s'oponen en igual o major ferea entre si que cap al [[capitalisme]], com ara l'[[anarquisme socialista]] en l'[[socialisme d'Estat socialisme\|estatista]]). En general, alguns anticapitalistes poden estar a favor d'algun tipo de [[colectivisme]] o [[comunitarisme econòmic]] o social, pero no tots i no necessàriament (existixen anticapitalistes que defenen diferents nivells de propietat privada) El següent és una breu descripció de les ideologies, dels punts de vista i de les tendències més notables del contracapitalisme.

	L'anticapitalisme és una ideologia [[socialista]] estesa arreu del món en un únic objectiu, acabar en el sistema capitalista. Encara que hi ha diferents sectors perqué hi ha diferents resolucions: uns volen el [[socialisme realment existent]], atres un Estat fortament interventor, atres una [[socialdemocràcia]], atres l'[[anarquia]] etc...		L'anticapitalisme és una ideologia [[socialista]] estesa arreu del món en un únic objectiu, acabar en el sistema capitalista. Encara que hi ha diferents sectors perqué hi ha diferents resolucions: uns volen el [[socialisme realment existent]], atres un Estat fortament interventor, atres una [[socialdemocràcia]], atres l'[[anarquia]] etc...

Jose2: Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '

2019-06-13T20:48:13Z

Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '

← Revisió anterior		Revisió de 20:48 13 jun 2019
Llínea 22:		Llínea 22:
	La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)\|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).		La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)\|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).

	La clau de la concepció marxista del capitalisme està en els conceptes de [[alienació]] (el fet que el procés i el producte del treball se convertixquen en aliens al treballador); i de [[plusvàlua]], o siga, la part de la cantitat de treball incorporada pel treballador assalariat a fi de treball que excedix en valor a allò que s'ha pagat pel salari. En eixa diferència de valor consistix per a [[Karl Marx\|Marx]] el [[benefici]] del capitalista, ya que és este el que realisa el valor d'allò que s'ha produït per mijà de la venda en el [[mercat]], que genera un [[preu]] que ha de ser superior al [[cost de producció]] si és que l'activitat econòmica ha ~~sigut~~ reeixida.		La clau de la concepció marxista del capitalisme està en els conceptes de [[alienació]] (el fet que el procés i el producte del treball se convertixquen en aliens al treballador); i de [[plusvàlua]], o siga, la part de la cantitat de treball incorporada pel treballador assalariat a fi de treball que excedix en valor a allò que s'ha pagat pel salari. En eixa diferència de valor consistix per a [[Karl Marx\|Marx]] el [[benefici]] del capitalista, ya que és este el que realisa el valor d'allò que s'ha produït per mijà de la venda en el [[mercat]], que genera un [[preu]] que ha de ser superior al [[cost de producció]] si és que l'activitat econòmica ha segut reeixida.

	L'apariència lliure del contracte entre capitalista i treballador (que segons la teoria lliberal hauria de ser individual i sense interferències de negociació colectiva de sindicats o llegislació protectora de l'Estat) a penes emmascara la pressió a qué està somés este per l'existència d'un [[eixèrcit industrial de reserva]], que és com Marx denomina als desocupats que estan disposts a substituir-li. No és original de Marx, sino de Ricardo i atres pensadors lliberals ([[Ferdinand Lassalle]]), la idea que el funcionament lliure del mercat somet als salaris a una ''[[llei de bronze]]'' que impedix que ascendixquen més allà del llímit de la subsistència. Els proletaris deuen de cuidar ells mateixos de la reproducció de la força de treball.		L'apariència lliure del contracte entre capitalista i treballador (que segons la teoria lliberal hauria de ser individual i sense interferències de negociació colectiva de sindicats o llegislació protectora de l'Estat) a penes emmascara la pressió a qué està somés este per l'existència d'un [[eixèrcit industrial de reserva]], que és com Marx denomina als desocupats que estan disposts a substituir-li. No és original de Marx, sino de Ricardo i atres pensadors lliberals ([[Ferdinand Lassalle]]), la idea que el funcionament lliure del mercat somet als salaris a una ''[[llei de bronze]]'' que impedix que ascendixquen més allà del llímit de la subsistència. Els proletaris deuen de cuidar ells mateixos de la reproducció de la força de treball.

Jose2: Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

2019-01-30T08:08:49Z

Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

← Revisió anterior		Revisió de 08:08 30 gin 2019
Llínea 18:		Llínea 18:
	Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.		Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.

	Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, ~~la qual cosa~~ genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix avançar cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en l'[[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat\|revolució proletària]] o [[Revolució social\|socialista]] en [[Revolució de Novembre\|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa\|Hongria]], en [[Europa Central]], aixina com en [[Repúbliques Soviètiques\|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa\|Pèrsia]], i més tart [[Revolució China\|China]], i en l'ascens del [[feixisme]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]].		Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, lo que genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix avançar cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en l'[[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat\|revolució proletària]] o [[Revolució social\|socialista]] en [[Revolució de Novembre\|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa\|Hongria]], en [[Europa Central]], aixina com en [[Repúbliques Soviètiques\|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa\|Pèrsia]], i més tart [[Revolució China\|China]], i en l'ascens del [[feixisme]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]].

	La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)\|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).		La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)\|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Anarquisme ==		== Anarquisme ==
	Els [[anarquisme\|anarquistes]] clàssics, s'han opost al "[[capitalisme]]" donant-li el sentit d'una aliança entre el [[govern]] i les empreses, ~~la qual cosa~~ podríem denominar actualment [[capitalisme d'Estat]].		Els [[anarquisme\|anarquistes]] clàssics, s'han opost al "[[capitalisme]]" donant-li el sentit d'una aliança entre el [[govern]] i les empreses, lo que podríem denominar actualment [[capitalisme d'Estat]].

	Els anarquistes, clàssics i moderns, no tenen una única proposta econòmica, que pot anar des de l'[[economia de mercat]] a l'[[economia planificada]],<ref>[http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=193 Anarquisme: Dos classes], per [[Wendy McElroy]]</ref> no obstant això tots es consideren contraris a tota forma de sistema polític [[monopoli\|monopòlic]] (tinga el nom que tinga) i per això estan a favor d'una abolició del [[Estat]] (ja que el radicalisme anarquista és sobretot anti[[estatista]]), ya que sostenen que el [[privilegi]] econòmic illegítim essencialment sorgix o és producte del [[poder polític]].		Els anarquistes, clàssics i moderns, no tenen una única proposta econòmica, que pot anar des de l'[[economia de mercat]] a l'[[economia planificada]],<ref>[http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=193 Anarquisme: Dos classes], per [[Wendy McElroy]]</ref> no obstant això tots es consideren contraris a tota forma de sistema polític [[monopoli\|monopòlic]] (tinga el nom que tinga) i per això estan a favor d'una abolició del [[Estat]] (ja que el radicalisme anarquista és sobretot anti[[estatista]]), ya que sostenen que el [[privilegi]] econòmic illegítim essencialment sorgix o és producte del [[poder polític]].

Jose2: Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

2018-02-21T11:05:59Z

Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

← Revisió anterior		Revisió de 11:05 21 feb 2018
Llínea 14:		Llínea 14:
	El [[marxisme]] argumenta a favor de propietat colectiva dels [[mijos de producció]], i l'eventual abolició de l'Estat i les classes socials, en una etapa intermedia crida [[dictadura del proletariat]] en la qual "el proletariat organisat en classe dominant" eliminarà els vestigis de capitalisme.		El [[marxisme]] argumenta a favor de propietat colectiva dels [[mijos de producció]], i l'eventual abolició de l'Estat i les classes socials, en una etapa intermedia crida [[dictadura del proletariat]] en la qual "el proletariat organisat en classe dominant" eliminarà els vestigis de capitalisme.

	El Marxisme original es reivindica [[Comunisme\|comunista]] i critica a atres corrents socialistes per les seues llimitacions o la seua posada en pràctica. Hi ha diversos tipo i corrents dins del marxisme. No obstant això, en l'essencial totes compartixen les seues principals idees i qüestions centrals. Algunes d'estes són el [[materialisme històric]] i la [[dialèctica]], com a métodos d'anàlisis de circumstàncies històriques i actuals; la crítica frontal a les arrels del [[sistema capitalista]] i les seues distintes contradiccions socials, els seus aparells de coerció (encoberts ~~davall~~ distintes formes i règims polítics) i elements vestigials del [[feudalisme]] i el [[Antic Règim]] com la [[monarquia]], l'[[absolutisme]], o el [[clero]]; el [[socialisme científic]], com corrent intelectual diferenciada dins del [[socialisme]]; la tradició del [[moviment obrer]], anàlisis de les seues derrotes i lluites i defensa de les seues conquistes, junt en atres [[moviments socials]]; defensa de la [[consciència de classe]], enfront de l'[[alienació]] i la [[falsa consciència]], i crítica a les distintes formes d'opressió i injustícies, com a mijà per a impulsar la lluita per l'abolició de les classes socials i tota font d'opressió mateixa; defensa de la [[revolució social]] i del [[control obrer]], com a forma d'acabar en el sistema capitalista i conseguir estadis irreversibles de societat comunista, igualitària i avançada, sense classes i sense Estat, en un fortíssim desenrollam dels mijos de producció, de la cultura i les llibertats; rebuig i crítica al [[imperialisme]] i la seua política, que veu en la guerra un negoci, i una eixida a les crisis cícliques, i comporta la colonisació, subdesenroll i sometiment de pobles.		El Marxisme original es reivindica [[Comunisme\|comunista]] i critica a atres corrents socialistes per les seues llimitacions o la seua posada en pràctica. Hi ha diversos tipo i corrents dins del marxisme. No obstant això, en l'essencial totes compartixen les seues principals idees i qüestions centrals. Algunes d'estes són el [[materialisme històric]] i la [[dialèctica]], com a métodos d'anàlisis de circumstàncies històriques i actuals; la crítica frontal a les arrels del [[sistema capitalista]] i les seues distintes contradiccions socials, els seus aparells de coerció (encoberts devall distintes formes i règims polítics) i elements vestigials del [[feudalisme]] i el [[Antic Règim]] com la [[monarquia]], l'[[absolutisme]], o el [[clero]]; el [[socialisme científic]], com corrent intelectual diferenciada dins del [[socialisme]]; la tradició del [[moviment obrer]], anàlisis de les seues derrotes i lluites i defensa de les seues conquistes, junt en atres [[moviments socials]]; defensa de la [[consciència de classe]], enfront de l'[[alienació]] i la [[falsa consciència]], i crítica a les distintes formes d'opressió i injustícies, com a mijà per a impulsar la lluita per l'abolició de les classes socials i tota font d'opressió mateixa; defensa de la [[revolució social]] i del [[control obrer]], com a forma d'acabar en el sistema capitalista i conseguir estadis irreversibles de societat comunista, igualitària i avançada, sense classes i sense Estat, en un fortíssim desenrollam dels mijos de producció, de la cultura i les llibertats; rebuig i crítica al [[imperialisme]] i la seua política, que veu en la guerra un negoci, i una eixida a les crisis cícliques, i comporta la colonisació, subdesenroll i sometiment de pobles.

	Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.		Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.
Llínea 26:		Llínea 26:
	L'apariència lliure del contracte entre capitalista i treballador (que segons la teoria lliberal hauria de ser individual i sense interferències de negociació colectiva de sindicats o llegislació protectora de l'Estat) a penes emmascara la pressió a qué està somés este per l'existència d'un [[eixèrcit industrial de reserva]], que és com Marx denomina als desocupats que estan disposts a substituir-li. No és original de Marx, sino de Ricardo i atres pensadors lliberals ([[Ferdinand Lassalle]]), la idea que el funcionament lliure del mercat somet als salaris a una ''[[llei de bronze]]'' que impedix que ascendixquen més allà del llímit de la subsistència. Els proletaris deuen de cuidar ells mateixos de la reproducció de la força de treball.		L'apariència lliure del contracte entre capitalista i treballador (que segons la teoria lliberal hauria de ser individual i sense interferències de negociació colectiva de sindicats o llegislació protectora de l'Estat) a penes emmascara la pressió a qué està somés este per l'existència d'un [[eixèrcit industrial de reserva]], que és com Marx denomina als desocupats que estan disposts a substituir-li. No és original de Marx, sino de Ricardo i atres pensadors lliberals ([[Ferdinand Lassalle]]), la idea que el funcionament lliure del mercat somet als salaris a una ''[[llei de bronze]]'' que impedix que ascendixquen més allà del llímit de la subsistència. Els proletaris deuen de cuidar ells mateixos de la reproducció de la força de treball.

	La crítica [[Marxisme\|marxista]] al capitalisme sosté que este [[modes de producció\|modi de producció]] conté contradiccions inherents que provoquen les [[crisis cícliques]]. [[Karl Marx]], en la seua obra ''[[El Capital]]'', fonamenta esta opinió aduint que cada vegada és més difícil per al capitalista valorar el seu capital. Les relacions de competència a qué està subjecte el capitalista, obliguen a este a implementar de manera constant i creixent nova i millor maquinària per a incrementar la productivitat del treball i, d'esta manera, vendre les seues mercaderies a preu més ~~davall~~ que els seus competidors directes. D'esta manera, disminuïx el component "treball viu" (la contractació de treballadors) donant lloc al que Marx denomina "eixercit industrial de reserva" és a dir, una considerable part de la classe obrera que queda a l'espera d'un treball. Esta espera forçosa que imposta el capitalisme a la classe obrera, fa que este "eixercit industrial de reserva" es convertixca, d'una banda, en una important massa de pobres i indigents, i, d'atra banda, en causa de la impossibilitat que el salari ascendixca ràpidament (a causa de l'excedent d'oferta de força de treball).		La crítica [[Marxisme\|marxista]] al capitalisme sosté que este [[modes de producció\|modi de producció]] conté contradiccions inherents que provoquen les [[crisis cícliques]]. [[Karl Marx]], en la seua obra ''[[El Capital]]'', fonamenta esta opinió aduint que cada vegada és més difícil per al capitalista valorar el seu capital. Les relacions de competència a qué està subjecte el capitalista, obliguen a este a implementar de manera constant i creixent nova i millor maquinària per a incrementar la productivitat del treball i, d'esta manera, vendre les seues mercaderies a preu més devall que els seus competidors directes. D'esta manera, disminuïx el component "treball viu" (la contractació de treballadors) donant lloc al que Marx denomina "eixercit industrial de reserva" és a dir, una considerable part de la classe obrera que queda a l'espera d'un treball. Esta espera forçosa que imposta el capitalisme a la classe obrera, fa que este "eixercit industrial de reserva" es convertixca, d'una banda, en una important massa de pobres i indigents, i, d'atra banda, en causa de la impossibilitat que el salari ascendixca ràpidament (a causa de l'excedent d'oferta de força de treball).

	== Socialdemocràcia ==		== Socialdemocràcia ==