Antiga Grècia - Historial de revisions

Lluísm en 11:44 7 feb 2026

2026-02-07T11:44:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:44 7 feb 2026
Llínea 50:		Llínea 50:

	En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.		En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Antiga Grècia]]		[[Categoria:Antiga Grècia]]

Lluísm en 09:30 6 feb 2026

2026-02-06T09:30:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:30 6 feb 2026
Llínea 50:		Llínea 50:

	En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.		En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Antiga Grècia]]		[[Categoria:Antiga Grècia]]

Reval en 11:12 1 ago 2025

2025-08-01T11:12:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 1 ago 2025
Llínea 50:		Llínea 50:

	En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.		En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Antiga Grècia]]		[[Categoria:Antiga Grècia]]

Lluísm en 16:26 17 set 2024

2024-09-17T16:26:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 17 set 2024
Llínea 49:		Llínea 49:
	Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)\|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig d'aliances en atres [[polis]] per a conseguir l'hegemonia política i comercial. En Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)\|Licurg]], al voltant de l'any 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)\|Argos]] i [[Acaia]].		Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)\|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig d'aliances en atres [[polis]] per a conseguir l'hegemonia política i comercial. En Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)\|Licurg]], al voltant de l'any 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)\|Argos]] i [[Acaia]].

	En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.		En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Antiga Grècia]]		[[Categoria:Antiga Grècia]]

Reval en 16:22 14 set 2024

2024-09-14T16:22:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 14 set 2024
Llínea 49:		Llínea 49:
	Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)\|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig d'aliances en atres [[polis]] per a conseguir l'hegemonia política i comercial. En Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)\|Licurg]], al voltant de l'any 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)\|Argos]] i [[Acaia]].		Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)\|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig d'aliances en atres [[polis]] per a conseguir l'hegemonia política i comercial. En Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)\|Licurg]], al voltant de l'any 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)\|Argos]] i [[Acaia]].

	En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.		En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Antiga Grècia]]		[[Categoria:Antiga Grècia]]

Valencian: Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

2021-11-30T03:02:27Z

Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

← Revisió anterior		Revisió de 03:02 30 nov 2021
Llínea 47:		Llínea 47:
	Les ciutats gregues eren, originalment, [[monarquia\|monarquies]], encara que moltes d'elles eren massa chicotetes i el terme [[rei]] (''basileus'') dels seus governants pot ser confús. Sent una regió en escassea de terra per a llaurar, eren els terratinents els que tenien el poder i els que formaven una aristocràcia guerrera involucrant-se en chicotetes guerres internes i aixina, varen eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps el naiximent d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducció de l'us de la [[moneda]], el 680 aC) va produir un conflicte de classes en les grans ciutats. Des de l'any 650 aC les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars llavors nomenats [[tirà\|tirans]] (''tyranoi''), una paraula sense el significat actual d'opressió dictatorial.		Les ciutats gregues eren, originalment, [[monarquia\|monarquies]], encara que moltes d'elles eren massa chicotetes i el terme [[rei]] (''basileus'') dels seus governants pot ser confús. Sent una regió en escassea de terra per a llaurar, eren els terratinents els que tenien el poder i els que formaven una aristocràcia guerrera involucrant-se en chicotetes guerres internes i aixina, varen eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps el naiximent d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducció de l'us de la [[moneda]], el 680 aC) va produir un conflicte de classes en les grans ciutats. Des de l'any 650 aC les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars llavors nomenats [[tirà\|tirans]] (''tyranoi''), una paraula sense el significat actual d'opressió dictatorial.

	Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)\|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig de aliances en atres [[polis]] per a conseguir l'hegemonia política i comercial. En Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)\|Licurg]], al voltant de l'any 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)\|Argos]] i [[Acaia]].		Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)\|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig d'aliances en atres [[polis]] per a conseguir l'hegemonia política i comercial. En Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)\|Licurg]], al voltant de l'any 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)\|Argos]] i [[Acaia]].

	En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.		En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:37:50Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 29 jun 2020
Llínea 35:		Llínea 35:
	{{AP\|Època arcaica}}		{{AP\|Època arcaica}}

	Durant el sigle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilisació micènica]] i la [[civilisació minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escritura micènica havia estat oblidada. Els grecs, pero, varen adaptar l'alfabet fenici al grec i varen ~~començar~~ a realisar escrits des de l'any 800 aC. Grècia va ser dividida en chicotetes comunitats autònomes, un patró impost per la [[geografia]] de la península a on cada illa, vall i plana està separada dels seus veïns per aigua o montanyes.		Durant el sigle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilisació micènica]] i la [[civilisació minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escritura micènica havia estat oblidada. Els grecs, pero, varen adaptar l'alfabet fenici al grec i varen escomençar a realisar escrits des de l'any 800 aC. Grècia va ser dividida en chicotetes comunitats autònomes, un patró impost per la [[geografia]] de la península a on cada illa, vall i plana està separada dels seus veïns per aigua o montanyes.

	Al progressar econòmicament Grècia, la seua població va començar a créixer més allà de la seua capacitat agrícola basant-se en les terres de conreu disponibles. D'acort a l'historiador [[Mogens Herman Hansen]] la població grega es va incrementar de 700.000 a quasi 10 millons del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un periodo de 250 anys d'expansió, en qué els grecs varen establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea\|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonisada; despuix seria [[Chipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sur del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonisació grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucrània]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sur de la península itàlica varen ser colonisades, aixina com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nort-est de la península ibèrica. Al sur es varen fundar colònies en [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] varen tindre llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols\|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci\|Bizantium]].		Al progressar econòmicament Grècia, la seua població va començar a créixer més allà de la seua capacitat agrícola basant-se en les terres de conreu disponibles. D'acort a l'historiador [[Mogens Herman Hansen]] la població grega es va incrementar de 700.000 a quasi 10 millons del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un periodo de 250 anys d'expansió, en qué els grecs varen establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea\|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonisada; despuix seria [[Chipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sur del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonisació grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucrània]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sur de la península itàlica varen ser colonisades, aixina com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nort-est de la península ibèrica. Al sur es varen fundar colònies en [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] varen tindre llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols\|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci\|Bizantium]].

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:58:28Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 28 set 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Grècia}}		{{Grècia}}
	L''''Antiga Grècia''' o '''Grècia Clàssica''' és el periodo de l'[[història de Grècia]], que abasta quasi un milenari, fins a la mort d'[[Aleixandre Magne]], acontenyiment que marcaria el començament del [[periodo helenístic]] subsegüent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tindre una poderosa influència en l'[[imperi Romà]], el qual en portaria la seua versió a diverses parts d'[[Europa]]. La cultura grega és la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i contínua influint, ~~fins i tot~~ en la [[llengua]], la [[política]], els [[educació\|sistemes educatius]], la [[filosofia]], la [[ciència]], l'[[art]] i l'[[arquitectura]] del món modern, estimulant el [[Renaiximent]] de l'[[Europa Occidental]] i durant els resorgiments [[neoclassicisme\|neoclàssics]] dels sigles [[sigle XVIII\|XVIII]] i [[sigle XIX\|XIX]] en [[Europa]] i en [[Amèrica]].		L''''Antiga Grècia''' o '''Grècia Clàssica''' és el periodo de l'[[història de Grècia]], que abasta quasi un milenari, fins a la mort d'[[Aleixandre Magne]], acontenyiment que marcaria el començament del [[periodo helenístic]] subsegüent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tindre una poderosa influència en l'[[imperi Romà]], el qual en portaria la seua versió a diverses parts d'[[Europa]]. La cultura grega és la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i contínua influint, inclús en la [[llengua]], la [[política]], els [[educació\|sistemes educatius]], la [[filosofia]], la [[ciència]], l'[[art]] i l'[[arquitectura]] del món modern, estimulant el [[Renaiximent]] de l'[[Europa Occidental]] i durant els resorgiments [[neoclassicisme\|neoclàssics]] dels sigles [[sigle XVIII\|XVIII]] i [[sigle XIX\|XIX]] en [[Europa]] i en [[Amèrica]].

	L'Antiga Grècia és un terme utilisat per referir-se al món de parla grega de l'[[antiguetat]]. Es referix no solament a la península geogràfica de la [[Grècia]] moderna, sino també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonisades pels grecs:		L'Antiga Grècia és un terme utilisat per referir-se al món de parla grega de l'[[antiguetat]]. Es referix no solament a la península geogràfica de la [[Grècia]] moderna, sino també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonisades pels grecs:

Jose2: Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

2018-11-20T21:06:50Z

Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

← Revisió anterior		Revisió de 21:06 20 nov 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Grècia}}		{{Grècia}}
	L''''Antiga Grècia''' o '''Grècia Clàssica''' és el periodo de l'[[història de Grècia]], que abasta quasi un milenari, fins a la mort d'[[Aleixandre Magne]], acontenyiment que marcaria el començament del [[periodo helenístic]] subsegüent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tindre una poderosa influència en l'[[imperi Romà]], el qual en portaria la seua versió a diverses parts d'[[Europa]]. La cultura grega és la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i ~~continua~~ influint, fins i tot en la [[llengua]], la [[política]], els [[educació\|sistemes educatius]], la [[filosofia]], la [[ciència]], l'[[art]] i l'[[arquitectura]] del món modern, estimulant el [[Renaiximent]] de l'[[Europa Occidental]] i durant els resorgiments [[neoclassicisme\|neoclàssics]] dels sigles [[sigle XVIII\|XVIII]] i [[sigle XIX\|XIX]] en [[Europa]] i en [[Amèrica]].		L''''Antiga Grècia''' o '''Grècia Clàssica''' és el periodo de l'[[història de Grècia]], que abasta quasi un milenari, fins a la mort d'[[Aleixandre Magne]], acontenyiment que marcaria el començament del [[periodo helenístic]] subsegüent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tindre una poderosa influència en l'[[imperi Romà]], el qual en portaria la seua versió a diverses parts d'[[Europa]]. La cultura grega és la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i contínua influint, fins i tot en la [[llengua]], la [[política]], els [[educació\|sistemes educatius]], la [[filosofia]], la [[ciència]], l'[[art]] i l'[[arquitectura]] del món modern, estimulant el [[Renaiximent]] de l'[[Europa Occidental]] i durant els resorgiments [[neoclassicisme\|neoclàssics]] dels sigles [[sigle XVIII\|XVIII]] i [[sigle XIX\|XIX]] en [[Europa]] i en [[Amèrica]].

	L'Antiga Grècia és un terme utilisat per referir-se al món de parla grega de l'[[antiguetat]]. Es referix no solament a la península geogràfica de la [[Grècia]] moderna, sino també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonisades pels grecs:		L'Antiga Grècia és un terme utilisat per referir-se al món de parla grega de l'[[antiguetat]]. Es referix no solament a la península geogràfica de la [[Grècia]] moderna, sino també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonisades pels grecs:

Jose2: Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

2018-02-21T10:51:29Z

Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 21 feb 2018
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Orígens i cronologia ==		== Orígens i cronologia ==
	Es creu que el poble grec va immigrar al sur cap a la península balcànica en diverses onades a finals del tercer mileni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El periodo de 1600 a 1100 a.C. és el periodo de la [[civilisació micènica]], coneguda per la guerres de [[Troia]] encapçalades pel rei [[Agamèmnon]], segons els relats èpics d'[[Homer]]. El periodo de 1100 aC a 700 aC és conegut com l''''edat fosca''' atés que no n'ha sobrevixcut cap text primari i molt poques rests arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'[[Herodot]], la descripció de Grècia de [[Pausànies (geógraf) \|Pausànies]], la biblioteca de [[Diodor de Sicília]] i les cròniques de [[Sant Jeroni\|Jerònim]], contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant este periodo. L'història de la Grècia Antiga acaba en el final del regnat d'[[Aleixandre Magne]] que moriria en l'any [[323 aC]]. Els acontenyiments subsegüents es descriuen com la Grècia Helenística que acabaria en la ~~conquesta~~ dels territoris grecs per part de [[Antiga Roma\|Roma]], encara que per atres historiadors, per la seua influència en l'[[Imperi Romà]], acabaria en l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi.		Es creu que el poble grec va immigrar al sur cap a la península balcànica en diverses onades a finals del tercer mileni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El periodo de 1600 a 1100 a.C. és el periodo de la [[civilisació micènica]], coneguda per la guerres de [[Troia]] encapçalades pel rei [[Agamèmnon]], segons els relats èpics d'[[Homer]]. El periodo de 1100 aC a 700 aC és conegut com l''''edat fosca''' atés que no n'ha sobrevixcut cap text primari i molt poques rests arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'[[Herodot]], la descripció de Grècia de [[Pausànies (geógraf) \|Pausànies]], la biblioteca de [[Diodor de Sicília]] i les cròniques de [[Sant Jeroni\|Jerònim]], contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant este periodo. L'història de la Grècia Antiga acaba en el final del regnat d'[[Aleixandre Magne]] que moriria en l'any [[323 aC]]. Els acontenyiments subsegüents es descriuen com la Grècia Helenística que acabaria en la conquista dels territoris grecs per part de [[Antiga Roma\|Roma]], encara que per atres historiadors, per la seua influència en l'[[Imperi Romà]], acabaria en l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi.

	Aixina la historiografia dividix l'Història de l'Antiga Grècia en els següents periodos:		Aixina la historiografia dividix l'Història de l'Antiga Grècia en els següents periodos:
	* Periodo arcaic: des de la fundació dels primers estats grecs. Al principi hi ha l'edat heròica que coneixem per la [[mitologia grega]], despuix un periodo del qual en sabem molt poc i finalment l'época pròpiament històrica.		* Periodo arcaic: des de la fundació dels primers estats grecs. Al principi hi ha l'edat heròica que coneixem per la [[mitologia grega]], despuix un periodo del qual en sabem molt poc i finalment l'época pròpiament històrica.
	* Periodo clàssic: des de les Guerres Mèdiques. Hi destaquen les [[Guerres Mèdiques]], la [[Guerra del Peloponès]] i les [[Guerres Macedòniques]] (dirigides primer per [[Felip II de Macedònia]] i despuix pel seu fill [[Aleixandre el Gran]]).		* Periodo clàssic: des de les Guerres Mèdiques. Hi destaquen les [[Guerres Mèdiques]], la [[Guerra del Peloponès]] i les [[Guerres Macedòniques]] (dirigides primer per [[Felip II de Macedònia]] i despuix pel seu fill [[Aleixandre el Gran]]).
	* [[Periodo helenístic]]: des de la mort d'Aleixandre el Gran fins a la ~~conquesta~~ de Grècia per part de Roma.		* [[Periodo helenístic]]: des de la mort d'Aleixandre el Gran fins a la conquista de Grècia per part de Roma.

	La majoria dels historiadors i polítics grecs les obres dels quals han sobrevixcut, principalment Herodot, [[Tucídides]], [[Xenofont]], [[Demòstenes]], [[Plató]] i [[Aristòtil]], eren atenesos o proatenesos. Per això, sabem molt més de l'història i política d'Atenes que d'atra ciutat grega. Les obres d'estos escritors, ademés, es concentren sobretot en l'història política, militar i diplomàtica, i a sovint ignoren l'història social i econòmica. Les històries de l'Antiga Grècia han de superar estes restriccions en l'arqueologia i atres ferramentes de la historiografia.		La majoria dels historiadors i polítics grecs les obres dels quals han sobrevixcut, principalment Herodot, [[Tucídides]], [[Xenofont]], [[Demòstenes]], [[Plató]] i [[Aristòtil]], eren atenesos o proatenesos. Per això, sabem molt més de l'història i política d'Atenes que d'atra ciutat grega. Les obres d'estos escritors, ademés, es concentren sobretot en l'història política, militar i diplomàtica, i a sovint ignoren l'història social i econòmica. Les històries de l'Antiga Grècia han de superar estes restriccions en l'arqueologia i atres ferramentes de la historiografia.