Antoni Gilabert - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T14:03:13Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 14:03 23 oct 2025
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Obres ==		== Obres ==
	[[~~File~~:Paterna. Ajuntament.JPG\|thumb\|250px\|Palau de Miraflor (Paterna)]]		[[Archiu:Paterna. Ajuntament.JPG\|thumb\|250px\|Palau de Miraflor (Paterna)]]

	Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l'Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].		Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l'Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].

Jose2: Text reemplaça - ' s’' a ' s''

2025-07-24T17:36:57Z

Text reemplaça - ' s’' a ' s''

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 24 jul 2025
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Formació ==		== Formació ==
	Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l'hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] ~~s’encarregà~~ de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]).		Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l'hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] s'encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]).

	== Obres ==		== Obres ==

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:32:15Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 24 jul 2025
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Formació ==		== Formació ==
	Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A ~~l’hora~~ que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]).		Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l'hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]).

	== Obres ==		== Obres ==
	[[File:Paterna. Ajuntament.JPG\|thumb\|250px\|Palau de Miraflor (Paterna)]]		[[File:Paterna. Ajuntament.JPG\|thumb\|250px\|Palau de Miraflor (Paterna)]]

	Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de ~~l’Aduana~~, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].		Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l'Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].

	En l'àmbit rural treballà en l'iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la [[Palau de Miraflor\|casa del comte de Villapaterna]] ([[Paterna]]) o [[Palau de Miraflor]], d'estil barroc i neoclàssic i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet\|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].		En l'àmbit rural treballà en l'iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la [[Palau de Miraflor\|casa del comte de Villapaterna]] ([[Paterna]]) o [[Palau de Miraflor]], d'estil barroc i neoclàssic i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet\|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore ~~l’entrada~~ "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.		*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l'entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.
	*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X		*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X

Lluísm en 11:37 9 ago 2024

2024-08-09T11:37:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:37 9 ago 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].		Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].

	En l'àmbit rural treballà en l'iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la [[Palau de Miraflor\|casa del comte de Villapaterna]] ([[Paterna]]) o [[Palau de Miraflor]], d'estil barroc i neoclàssic i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet\|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].		En l'àmbit rural treballà en l'iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la [[Palau de Miraflor\|casa del comte de Villapaterna]] ([[Paterna]]) o [[Palau de Miraflor]], d'estil barroc i neoclàssic i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet\|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 12:31 31 jul 2022

2022-07-31T12:31:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:31 31 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] [[1716]] – [[Valéncia]] [[1792]]) fon un destacat arquitecte [[Comunitat Valenciana\|valencià]] del [[sigle XVIII]].		'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] [[1716]] - † [[Valéncia]] [[1792]]) fon un destacat arquitecte [[Comunitat Valenciana\|valencià]] del [[sigle XVIII]].

	== Formació ==		== Formació ==

Jose2 en 11:19 31 maig 2022

2022-05-31T11:19:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 31 maig 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X		*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Arquitectes]]		[[Categoria:Arquitectes]]
	[[Categoria:Arquitectes valencians]]		[[Categoria:Arquitectes valencians]]

Jose2: /* Obres */

2020-06-12T17:06:32Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 17:06 12 jun 2020
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Obres ==		== Obres ==
	[[File:Paterna. Ajuntament.JPG\|thumb\|~~200px~~\|Palau de Miraflor (Paterna)]]		[[File:Paterna. Ajuntament.JPG\|thumb\|250px\|Palau de Miraflor (Paterna)]]

	Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].		Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].

Jose2: /* Obres */

2020-06-12T17:05:51Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 12 jun 2020
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Obres ==		== Obres ==
			[[File:Paterna. Ajuntament.JPG\|thumb\|200px\|Palau de Miraflor (Paterna)]]

	Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].		Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].

Jose2: /* Obres */

2020-06-12T17:05:00Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 12 jun 2020
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Obres ==		== Obres ==
	Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són ~~l’iglésia~~ de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]]. En l'àmbit rural treballà en ~~l’iglésia~~ de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la casa del comte de Villapaterna ([[~~Nules~~]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet\|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].
			Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].

			En l'àmbit rural treballà en l'iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la [[Palau de Miraflor\|casa del comte de Villapaterna]] ([[Paterna]]) o [[Palau de Miraflor]], d'estil barroc i neoclàssic i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet\|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 08:22 31 gin 2019

2019-01-31T08:22:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:22 31 gin 2019
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Obres ==		== Obres ==
	Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de [[1774]]. En ~~l’àmbit~~ rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la casa del comte de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet\|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].		Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]]. En l'àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la casa del comte de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet\|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==