Antonio Gómez Davó - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T14:01:20Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 14:01 23 oct 2025
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	[[~~File~~:Edifici del Banc de València.JPG\|thumb\|right\|250px\|Antiga seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]		[[Archiu:Edifici del Banc de València.JPG\|thumb\|right\|250px\|Antiga seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]
	Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]].		Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]].

Reval en 20:26 3 gin 2025

2025-01-03T20:26:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:26 3 gin 2025
Llínea 28:		Llínea 28:

	Fallí en l'any 1971 deixant una interessant i monumentalista obra.		Fallí en l'any 1971 deixant una interessant i monumentalista obra.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:37 2 gin 2025

2025-01-02T19:37:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 2 gin 2025
Llínea 28:		Llínea 28:

	Fallí en l'any 1971 deixant una interessant i monumentalista obra.		Fallí en l'any 1971 deixant una interessant i monumentalista obra.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 16:12 18 abr 2024

2024-04-18T16:12:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 18 abr 2024
Llínea 27:		Llínea 27:
	Un gran arquitecte que en la seua obra va ajudar a difondre el marbre valencià pels edificis de la ciutat de Valéncia de mitan del [[sigle XX]]. Fon l'arquitecte que va eixir en més revistes especialisades de la seua época. Les seues obres seran les més publicades en les revistes d'arquitectura de l'época, tant nacionals com a estrangeres. Està considerat el màxim exponent del neobarroc valencià, a pesar d'això en la década dels trenta realisarà edificis de marcada i expressiva modernitat, en la ciutat de Valéncia i els núcleus de segona residència que sorgixen en les afores. També és important el seu treball com a interiorista i dissenyador de mobiliari modern.		Un gran arquitecte que en la seua obra va ajudar a difondre el marbre valencià pels edificis de la ciutat de Valéncia de mitan del [[sigle XX]]. Fon l'arquitecte que va eixir en més revistes especialisades de la seua época. Les seues obres seran les més publicades en les revistes d'arquitectura de l'época, tant nacionals com a estrangeres. Està considerat el màxim exponent del neobarroc valencià, a pesar d'això en la década dels trenta realisarà edificis de marcada i expressiva modernitat, en la ciutat de Valéncia i els núcleus de segona residència que sorgixen en les afores. També és important el seu treball com a interiorista i dissenyador de mobiliari modern.

	Fallí en l'any 1971 deixant una interessant i monumentalista obra.		Fallí en l'any 1971 deixant una interessant i monumentalista obra.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'i on ' a 'i a on '

2021-05-28T11:26:52Z

Text reemplaça - 'i on ' a 'i a on '

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 28 maig 2021
Llínea 20:		Llínea 20:
	El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de [[Vilamarchant]], tant característic de Valéncia, comenta:		El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de [[Vilamarchant]], tant característic de Valéncia, comenta:

	{{Cita\|Passà molt temps intentant conciliar lo modern en lo valencià. Per eixemple en l'edifici on està el marbre, pese a que el seu aspecte general era notòriament modern, usava rajoleta de "mocadoret", component-ho de forma distinta a la tradicional, també utilisava uns recursos de decoració en la part superior d'unes "torres fingides" per a obtindre clarobscur en peces de ceràmica valenciana.		{{Cita\|Passà molt temps intentant conciliar lo modern en lo valencià. Per eixemple en l'edifici a on està el marbre, pese a que el seu aspecte general era notòriament modern, usava rajoleta de "mocadoret", component-ho de forma distinta a la tradicional, també utilisava uns recursos de decoració en la part superior d'unes "torres fingides" per a obtindre clarobscur en peces de ceràmica valenciana.
	No fon l'únic en Espanya que perseguia eixe fi, pero era un d'els que assumia els detalls ornamentals vernàculs. El cas més famós d'eixa actitut, pero abstraent l'ornat, fon l'aragonés Fernando García Mercadal. Eixa postura li feu conectar en les vanguardes europees.		No fon l'únic en Espanya que perseguia eixe fi, pero era un d'els que assumia els detalls ornamentals vernàculs. El cas més famós d'eixa actitut, pero abstraent l'ornat, fon l'aragonés Fernando García Mercadal. Eixa postura li feu conectar en les vanguardes europees.
	El meu yayo es va abraçar a la decoració vernàcula, en formes vanguardistes, fins a la seua jubilació, ho va fer sempre. Per això no deu		El meu yayo es va abraçar a la decoració vernàcula, en formes vanguardistes, fins a la seua jubilació, ho va fer sempre. Per això no deu

Jose2 en 16:09 22 maig 2021

2021-05-22T16:09:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:09 22 maig 2021
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	[[~~Image~~:~~Banc_de_Valencia~~.~~jpg~~\|thumb\|right\|250px\|Antiga seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]		[[File:Edifici del Banc de València.JPG\|thumb\|right\|250px\|Antiga seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]
	Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]].		Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]].

Xavier en 17:14 29 abr 2020

2020-04-29T17:14:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 29 abr 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Antonio Gómez Davó
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Arquitecte
			\| data_naix = [[1890]]
			\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[1971]]
			\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
	'''Antonio Gómez Davó''' ([[Valéncia]], [[1890]] - † [[1971]]), fon un arquitecte [[Valencians\|valencià]].		'''Antonio Gómez Davó''' ([[Valéncia]], [[1890]] - † [[1971]]), fon un arquitecte [[Valencians\|valencià]].

Xavier en 17:12 29 abr 2020

2020-04-29T17:12:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 29 abr 2020
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Biografia ==		== Biografia ==
			[[Image:Banc_de_Valencia.jpg\|thumb\|right\|250px\|Antiga seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]
	Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]].		Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]].

Xavier: /* Biografia */

2020-04-29T17:11:29Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:11 29 abr 2020
Llínea 5:		Llínea 5:
	Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]].		Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]].

	La seua obra la realisà principalment en estil neobarroc, si be té obres d'una marcada concepció moderna, com l'edifici Serratosa en el carrer Moratín, també es va dedicar al disseny d'interiors i mobiliari. Deixant una interessant i monumentalista obra, de la que destaquen l'edifici de la Caixa d'Aforros en el carrer de la Mar, els de la plaça de Bisbe Amigó, carrer Carabasses, plaça del Dr. Landete, aixina com la clínica de la Cigonya i la residència per a senyores en Governador Vell, tots estos per a la mateixa entitat; edifici del [[Banc de Valéncia]] en colaboració en [[Javier Goerlich]] i [[Vicent Traver ~~Tomas~~\|Vicent Traver]]; per a l'Institució de Protecció de menors el complex de Sant Francesc Xavier en l'avinguda de Campanar, del que queda en peu la capella, va realisar també numerosos proyectes per a segones residències en les afores de la ciutat de Valéncia.		La seua obra la realisà principalment en estil neobarroc, si be té obres d'una marcada concepció moderna, com l'edifici Serratosa en el carrer Moratín, també es va dedicar al disseny d'interiors i mobiliari. Deixant una interessant i monumentalista obra, de la que destaquen l'edifici de la Caixa d'Aforros en el carrer de la Mar, els de la plaça de Bisbe Amigó, carrer Carabasses, plaça del Dr. Landete, aixina com la clínica de la Cigonya i la residència per a senyores en Governador Vell, tots estos per a la mateixa entitat; edifici del [[Banc de Valéncia]] en colaboració en [[Javier Goerlich]] i [[Vicent Traver Tomàs\|Vicent Traver]]; per a l'Institució de Protecció de menors el complex de Sant Francesc Xavier en l'avinguda de Campanar, del que queda en peu la capella, va realisar també numerosos proyectes per a segones residències en les afores de la ciutat de Valéncia.

	El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de [[Vilamarchant]], tant característic de Valéncia, comenta:		El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de [[Vilamarchant]], tant característic de Valéncia, comenta:

Xavier: /* Biografia */

2020-04-29T17:11:06Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:11 29 abr 2020
Llínea 5:		Llínea 5:
	Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]].		Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en [[1917]].

	La seua obra la realisà principalment en estil neobarroc, si be té obres d'una marcada concepció moderna, com l'edifici Serratosa en el carrer Moratín, també es va dedicar al disseny d'interiors i mobiliari. Deixant una interessant i monumentalista obra, de la que destaquen l'edifici de la Caixa d'Aforros en el carrer de la Mar, els de la plaça de Bisbe Amigó, carrer Carabasses, plaça del Dr. Landete, aixina com la clínica de la Cigonya i la residència per a senyores en Governador Vell, tots estos per a la mateixa entitat; edifici del [[Banc de Valéncia]] en colaboració en [[Javier Goerlich]] i [[Vicent Traver]]; per a l'Institució de Protecció de menors el complex de Sant Francesc Xavier en l'avinguda de Campanar, del que queda en peu la capella, va realisar també numerosos proyectes per a segones residències en les afores de la ciutat de Valéncia.		La seua obra la realisà principalment en estil neobarroc, si be té obres d'una marcada concepció moderna, com l'edifici Serratosa en el carrer Moratín, també es va dedicar al disseny d'interiors i mobiliari. Deixant una interessant i monumentalista obra, de la que destaquen l'edifici de la Caixa d'Aforros en el carrer de la Mar, els de la plaça de Bisbe Amigó, carrer Carabasses, plaça del Dr. Landete, aixina com la clínica de la Cigonya i la residència per a senyores en Governador Vell, tots estos per a la mateixa entitat; edifici del [[Banc de Valéncia]] en colaboració en [[Javier Goerlich]] i [[Vicent Traver Tomas\|Vicent Traver]]; per a l'Institució de Protecció de menors el complex de Sant Francesc Xavier en l'avinguda de Campanar, del que queda en peu la capella, va realisar també numerosos proyectes per a segones residències en les afores de la ciutat de Valéncia.

	El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de [[Vilamarchant]], tant característic de Valéncia, comenta:		El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de [[Vilamarchant]], tant característic de Valéncia, comenta: