Antonio Gala - Historial de revisions

Xavier en 17:05 19 maig 2025

2025-05-19T17:05:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 19 maig 2025
Llínea 159:		Llínea 159:

	Antonio Gala ha segut un dels pocs escritors espanyols que en la seua época ha pogut viure de l'escritura.		Antonio Gala ha segut un dels pocs escritors espanyols que en la seua época ha pogut viure de l'escritura.

			== Cites ==

			{{Cita\|Al poder li ocorre com a l'anouer, no deixa créixer res baix la seua ombra,\|Antonio Gala}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 10:56 15 ago 2024

2024-08-15T10:56:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:56 15 ago 2024
Llínea 159:		Llínea 159:

	Antonio Gala ha segut un dels pocs escritors espanyols que en la seua época ha pogut viure de l'escritura.		Antonio Gala ha segut un dels pocs escritors espanyols que en la seua época ha pogut viure de l'escritura.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavi Dengra: /* Comentaris */

2023-05-30T08:12:57Z

Comentaris

← Revisió anterior		Revisió de 08:12 30 maig 2023
Llínea 158:		Llínea 158:
	== Comentaris ==		== Comentaris ==

	Antonio Gala ha ~~segur~~ un dels pocs escritors espanyols que en la seua época ha pogut viure de l'escritura.		Antonio Gala ha segut un dels pocs escritors espanyols que en la seua época ha pogut viure de l'escritura.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 12:40 29 maig 2023

2023-05-29T12:40:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:40 29 maig 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	De nom de pila Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos, naixqué i vixqué la seua infància en Brazatortas, província de Ciutat Real, fins als 9 anys. En l'any [[1939]], la seua família es va traslladar a Còrdova, a on Antonio va escriure les seues primeres obres, impartint als catorze anys una conferència en el Real Círcul de l'Amistat, Liceu Artístic i Lliterari de Córdova.		De nom de pila Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos, naixqué i vixqué la seua infància en Brazatortas, província de Ciutat Real, fins als 9 anys. En l'any [[1939]], la seua família es va traslladar a Còrdova, a on Antonio va escriure les seues primeres obres, impartint als catorze anys una conferència en el Real Círcul de l'Amistat, Liceu Artístic i Lliterari de Córdova.

	Llector precoç de [[Rainer Maria Rilke]], [[Garcilaso]], [[Sant Joan de la Creu]] i atres autors, estudià des de la primerenca edat dels 15 anys la carrera de Dret en l'Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques i Econòmiques en l'Universitat de Madrit, obtenint llicenciatures en totes elles.		Llector precoç de [[Rainer Maria Rilke]], [[Garcilaso]], [[Sant Joan de la Creu]] i atres autors, estudià des de la primerenca edat dels 15 anys la carrera de Dret en l'Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques i Econòmiques en l'[[Universitat de Madrit]], obtenint llicenciatures en totes elles.

	En acabar els seus estudis universitaris, va iniciar la preparació d'oposicions al Cos d'Advocats de l'Estat, abandonant-ho en un gest que ell recorda com de rebelia davant les pressions del seu pare, per a ingressar despuix en els cartoixants. Pero la rígida disciplina monàstica no estava feta per ad ell, i, com ho conte en la seua autobiografia, ''Ahora hablaré de mí'' (2000), fon expulsat de l'orde.		En acabar els seus estudis universitaris, va iniciar la preparació d'oposicions al Cos d'Advocats de l'Estat, abandonant-ho en un gest que ell recorda com de rebelia davant les pressions del seu pare, per a ingressar despuix en els cartoixants. Pero la rígida disciplina monàstica no estava feta per ad ell, i, com ho conte en la seua autobiografia, ''Ahora hablaré de mí'' (2000), fon expulsat de l'orde.

	Es va mudar llavors a [[Portugal]], a on dugué una vida bohemia. En [[1959]] començà a impartir classes de Filosofia i Història de l'Art i va rebre un accèssit del Premi Adonáis de poesia per la seua obra ''Enemigo íntimo'', escomençant una exitosa carrera teatral i periodística, que li va possibilitar des de [[1963]] viure només de l'escritura. A mitan de [[1962]] es va marchar a [[Itàlia]], instalant-se en [[Florència]], a on va permanéixer casi un any. En este temps va publicar en la revista mensual ''Cuadernos Hispanoamericanos'' poemes del seu llibre ''La deshonra''.		Es va mudar llavors a [[Portugal]], a on dugué una vida bohemia. En [[1959]] començà a impartir classes de Filosofia i Història de l'Art i va rebre un accèssit del Premi Adonáis de poesia per la seua obra ''Enemigo íntimo'', escomençant una exitosa carrera teatral i periodística, que li va possibilitar des de l'any [[1963]] viure només de l'escritura. A mitan de [[1962]] es va marchar a [[Itàlia]], instalant-se en [[Florència]], a on va permanéixer casi un any. En este temps va publicar en la revista mensual ''Cuadernos Hispanoamericanos'' poemes del seu llibre ''La deshonra''.

	En l'any [[1973]] va sofrir en Madrit una perforació del duodé que el va dur a la vora de la mort i durant la convalescència va escomençar a utilisar bastó, objecte del que va reunir una gran colecció, uns 3.000 eixemplars, regals d'amics i admiradors.		En l'any [[1973]] va sofrir en Madrit una perforació del [[duodé]] que el va dur a la vora de la mort i durant la convalescència va escomençar a utilisar bastó, objecte del que va reunir una gran colecció, uns 3.000 eixemplars, regals d'amics i admiradors.

	Ha publicat artículs en el suplement dominical del periòdic ''[[El País]]'', des de la seua fundació en [[1976]] fins a [[1998]], com «Charlas con Troylo», «A los herederos», «A quien conmigo va», etcétera; tots estos artículs varen ser recopilats posteriorment en llibres.		Ha publicat artículs en el suplement dominical del periòdic ''[[El País]]'', des de la seua fundació en l'any [[1976]] fins a l'any [[1998]], com «Charlas con Troylo», «A los herederos», «A quien conmigo va», etcétera; tots estos artículs varen ser recopilats posteriorment en llibres.

	Va començar a escriure noveles en els anys noranta, iniciant-se en ''El manuscrito carmesí'', una novela històrica sobre [[Boabdil]], l'últim rei nazarí de [[Granada]], en el que guanyà el [[Premi Planeta]] en [[1990]].		Va començar a escriure noveles en els anys noranta, iniciant-se en ''El manuscrito carmesí'', una novela històrica sobre [[Boabdil]], l'últim rei nazarí de [[Granada]], en el que guanyà el [[Premi Planeta]] en [[1990]].

	També ha colaborat en el diari ''[[El Mundo]]'', entre [[1992]] i [[2015]], en artículs d'opinió breus publicats en el nom de ''troneras''. El ritme de creació i publicació d'atres obres seues va descendir posteriorment, i en vàries ocasions va donar a entendre que ''El pedestal de las estatuas'' podria ser la seua última novela.		També ha colaborat en el diari ''[[El Mundo]]'', entre els anys [[1992]] i [[2015]], en artículs d'opinió breus publicats en el nom de ''troneras''. El ritme de creació i publicació d'atres obres seues va descendir posteriorment, i en vàries ocasions va donar a entendre que ''El pedestal de las estatuas'' podria ser la seua última novela.

	Creà la [[Fundació Antonio Gala]] per a Creadors Jóvens, dedicada a recolzar i becar la llabor d'artistes jóvens.		Creà la [[Fundació Antonio Gala]] per a Creadors Jóvens, dedicada a recolzar i becar la llabor d'artistes jóvens.

	El 14 de decembre de [[2011]] va rebre el Premi Quixot d'Honor [[2011]] a tota una vida que concedix l'Associació Colegial d'Escritors d'Espanya (ACE).		El [[14 de decembre]] de [[2011]] va rebre el Premi Quixot d'Honor [[2011]] a tota una vida que concedix l'Associació Colegial d'Escritors d'Espanya (ACE).

	El 5 de juliol de 2011 l'escritor feu públic en la seua secció ''troneras'' del diari ''El Mundo'' que patia «un càncer de difícil extirpació». En febrer de [[2015]], durant l'homenage que li va brindar la ciutat de [[Màlaga]] en motiu del nomenament com a Fill Adoptiu i l'entrega de la Medalla de la ciutat, va manifestar estar lliure ya d'una dolència que havia portat «més temps del degut» i va afirmar: «Els doctors del Reina Sofia m'han declarat lliure del càncer».		El [[5 de juliol]] de 2011 l'escritor feu públic en la seua secció ''troneras'' del diari ''El Mundo'' que patia «un [[càncer]] de difícil extirpació». En [[febrer]] de [[2015]], durant l'homenage que li va brindar la ciutat de [[Màlaga]] en motiu del nomenament com a Fill Adoptiu i l'entrega de la Medalla de la ciutat, va manifestar estar lliure ya d'una dolència que havia portat «més temps del degut» i va afirmar: «Els doctors del Reina Sofia m'han declarat lliure del càncer».

	== Obra ==		== Obra ==

Lluísm: /* Biografia */

2023-05-29T12:37:16Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:37 29 maig 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	De nom de ~~pica~~ Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos, naixqué i vixqué la seua infància en Brazatortas, província de Ciutat Real, fins als 9 anys. En l'any [[1939]], la seua família es va traslladar a Còrdova, a on Antonio va escriure les seues primeres obres, impartint als catorze anys una conferència en el Real Círcul de l'Amistat, Liceu Artístic i Lliterari de Córdova.		De nom de pila Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos, naixqué i vixqué la seua infància en Brazatortas, província de Ciutat Real, fins als 9 anys. En l'any [[1939]], la seua família es va traslladar a Còrdova, a on Antonio va escriure les seues primeres obres, impartint als catorze anys una conferència en el Real Círcul de l'Amistat, Liceu Artístic i Lliterari de Córdova.

	Llector precoç de [[Rainer Maria Rilke]], [[Garcilaso]], [[Sant Joan de la Creu]] i atres autors, estudià des de la primerenca edat dels 15 anys la carrera de Dret en l'Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques i Econòmiques en l'Universitat de Madrit, obtenint llicenciatures en totes elles.		Llector precoç de [[Rainer Maria Rilke]], [[Garcilaso]], [[Sant Joan de la Creu]] i atres autors, estudià des de la primerenca edat dels 15 anys la carrera de Dret en l'Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques i Econòmiques en l'Universitat de Madrit, obtenint llicenciatures en totes elles.

Lluísm en 12:34 29 maig 2023

2023-05-29T12:34:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 29 maig 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Córdova]], [[Andalusia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Córdova]], [[Andalusia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Antonio Gala Velasco''' ([[Brazatortas]], [[Ciutat Real]], [[2 d'octubre]] de [[1930]] - [[Córdova]], [[28 de maig]] de [[2023]]) fon un escritor, poeta, dramaturc, noveliste, guioniste i articuliste espanyol.		'''Antonio Gala Velasco''' ([[Brazatortas]], [[Ciutat Real]], [[2 d'octubre]] de [[1930]] - † [[Córdova]], [[28 de maig]] de [[2023]]) fon un escritor, poeta, dramaturc, noveliste, guioniste i articuliste espanyol.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 09:51 29 maig 2023

2023-05-29T09:51:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:51 29 maig 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Antonio Gala Velasco
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Escritor i poeta.
			\| data_naix = [[2 d'octubre]] de [[1930]]
			\| lloc_naix = [[Brazatortas]], [[Ciutat Real]], [[Castella-La Mancha]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[28 de maig]] de [[2023]]
			\| lloc_mort = [[Córdova]], [[Andalusia]], [[Espanya]]
			}}
	'''Antonio Gala Velasco''' ([[Brazatortas]], [[Ciutat Real]], [[2 d'octubre]] de [[1930]] - [[Córdova]], [[28 de maig]] de [[2023]]) fon un escritor, poeta, dramaturc, noveliste, guioniste i articuliste espanyol.		'''Antonio Gala Velasco''' ([[Brazatortas]], [[Ciutat Real]], [[2 d'octubre]] de [[1930]] - [[Córdova]], [[28 de maig]] de [[2023]]) fon un escritor, poeta, dramaturc, noveliste, guioniste i articuliste espanyol.

Xavier: /* Comentaris */

2023-05-29T09:48:04Z

Comentaris

← Revisió anterior		Revisió de 09:48 29 maig 2023
Llínea 147:		Llínea 147:
	== Comentaris ==		== Comentaris ==

	Antonio Gala ha segur un dels pocs escritors espanyols que en al seua época ha pogut viure de l'escritura.		Antonio Gala ha segur un dels pocs escritors espanyols que en la seua época ha pogut viure de l'escritura.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 09:47 29 maig 2023

2023-05-29T09:47:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:47 29 maig 2023
Llínea 139:		Llínea 139:
	* Premi Turisme de Granada (2015)		* Premi Turisme de Granada (2015)
	* Premi Nacional de Teatre [[Pepe Isbert]] (2020)		* Premi Nacional de Teatre [[Pepe Isbert]] (2020)

			== Reconeiximents ==

			* [[2011]].- En el municipi cordovés de [[Guadalcázar]] la Biblioteca Municipal du el nom de l'escritor, que la va inaugurar en [[2011]].
			* [[2021]].- En l'any [[2021]], es va inaugurar en [[Alhaurín el Grande]] la Casa-Museu d'Antonio Gala "La Baltasara", lloc que l'autor va fixar com la seua residència d'estiu des dels anys huitanta i que li va servir com a refugi per a escriure gran part de la seua obra.

			== Comentaris ==

			Antonio Gala ha segur un dels pocs escritors espanyols que en al seua época ha pogut viure de l'escritura.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 09:41 29 maig 2023

2023-05-29T09:41:37Z

@@ Llínea 114: / Llínea 114: @@
 === Ensaig ===
-* Finisterre. Sobre viajes, travesías, naufragios y navegaciones junt a [[Fernando Sánchez Dragó]], [[Fernando Savater]], [[Luis Racionero]], [[Ramón Buenaventura]], [[José María Álvarez]], [[José María Poveda]], [[Luis Paniagua]], [[José María de Areilza]], [[Pedro Martínez Montálvez]], [[Marcos-Ricardo Barnatán]], [[Xavier Domingo]], [[Valentín Paz Andrade]] (Editorial Planeta, 1984)
+* Finisterre. Sobre viajes, travesías, naufragios y navegaciones junt a [[Fernando Sánchez Dragó]], [[Fernando Savater]], [[Luis Racionero]], [[Ramón Buenaventura]], [[José María Álvarez]], [[José María Poveda]], [[Luis Paniagua]], [[José María de Areilza]], [[Pedro Martínez Montálvez]], [[Marcos-Ricardo Barnatán]], [[Xavier Domingo]], [[Valentín Paz Andrade]] (Editorial Planeta, 1984).
 == Enllaços externs ==