Antonio Mingote - Historial de revisions

Reval en 16:47 25 set 2025

2025-09-25T16:47:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:47 25 set 2025
Llínea 57:		Llínea 57:

	{{Cita\|Un pessimiste és un optimiste ben informat.\|Antonio Mingote}}		{{Cita\|Un pessimiste és un optimiste ben informat.\|Antonio Mingote}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 12:46 2 nov 2024

2024-11-02T12:46:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:46 2 nov 2024
Llínea 57:		Llínea 57:

	{{Cita\|Un pessimiste és un optimiste ben informat.\|Antonio Mingote}}		{{Cita\|Un pessimiste és un optimiste ben informat.\|Antonio Mingote}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 10:13 3 abr 2024

2024-04-03T10:13:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:13 3 abr 2024
Llínea 53:		Llínea 53:

	Antonio Mingote fon el director artístic de la película d'animació espanyola ''Porta del temps'', produïda per l'Escola d'Arts Audiovisuals i Animatoons i dirigida per Pedro I. Prim. Fon nominada com a millor película d'animació en els [[Premis Goya]] de l'any [[2004]].		Antonio Mingote fon el director artístic de la película d'animació espanyola ''Porta del temps'', produïda per l'Escola d'Arts Audiovisuals i Animatoons i dirigida per Pedro I. Prim. Fon nominada com a millor película d'animació en els [[Premis Goya]] de l'any [[2004]].

			== Cites ==

			{{Cita\|Un pessimiste és un optimiste ben informat.\|Antonio Mingote}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Biografia */

2023-09-05T12:21:20Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 5 set 2023
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Antonio Mingote naixqué en la localitat barcelonesa de Sitges el 17 de giner de l'any 1919, fill d'Ángel Mingote Lorente ([[1891]]-[[1961]]), músic i natural de [[Daroca]], [[Saragossa]], i Carmen Barrachina, escritora natural de Batea, [[Tarragona]], filla del pedagoc i periodiste [[Carlisme\|carliste]] Esteban Barrachina Benages. Fon el primer dels dos fills del matrimoni. Sa germana, María de las Mercedes Mingote Barrachina, fallí en l'any [[2006]]. Se va aficionar a la llectura des de molt jove, deprenent a dibuixar de manera [[Autodidacta\|autodidacta]]. La seua infància la va passar entre Daroca, [[Calatayut]] i [[Terol]]. En esta última ciutat estudià en els Germans de les Escoles Cristianes i en l'Institut. Fon discípul aventajat del pintor [[Ángel Novella]].		Antonio Mingote naixqué en la localitat barcelonesa de Sitges el 17 de giner de l'any 1919, fill d'Ángel Mingote Lorente ([[1891]]-[[1961]]), músic i natural de [[Daroca]], [[Saragossa]], i Carmen Barrachina, escritora natural de Batea, [[Tarragona]], filla del pedagoc i periodiste [[Carlisme\|carliste]] Esteban Barrachina Benages. Fon el primer dels dos fills del matrimoni. Sa germana, María de las Mercedes Mingote Barrachina, fallí en l'any [[2006]]. Se va aficionar a la llectura des de molt jove, deprenent a dibuixar de manera [[Autodidacta\|autodidacta]]. La seua infància la va passar entre Daroca, [[Calatayut]] i [[Terol]]. En esta última ciutat estudià en els Germans de les Escoles Cristianes i en l'Institut. Fon discípul aventajat del pintor [[Ángel Novella]].

	Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.		Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], a on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.

	Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen escomençar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''.		Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen escomençar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''.
Llínea 22:		Llínea 21:
	En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].		En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].

	El 3 d'abril de [[2012]] va fallir en la ciutat de Madrit als ~~norantatres~~ anys d'edat a causa d'un càncer hepàtic. Fon incinerat el [[4 d'abril]], en el madrileny cementeri de l'Almudena, en una cerimònia privada.		El 3 d'abril de [[2012]] va fallir en la ciutat de Madrit als norantatrés anys d'edat a causa d'un càncer hepàtic. Fon incinerat el [[4 d'abril]], en el madrileny cementeri de l'Almudena, en una cerimònia privada.

	== Premi Mingote ==		== Premi Mingote ==

Valencian: Desfeta la revisió 277505 de Valencian (disc.)

2023-08-23T00:18:30Z

Desfeta la revisió 277505 de Valencian (disc.)

← Revisió anterior		Revisió de 00:18 23 ago 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.		Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.

	Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de ~~Tànger~~''—, en la qual varen escomençar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''.		Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen escomençar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''.

	En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].		En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].

Valencian: Text reemplaça - 'Tánger' a 'Tànger'

2023-08-23T00:17:48Z

Text reemplaça - 'Tánger' a 'Tànger'

← Revisió anterior		Revisió de 00:17 23 ago 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.		Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.

	Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de ~~Tánger~~''—, en la qual varen escomençar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''.		Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tànger''—, en la qual varen escomençar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''.

	En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].		En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].

Jose2 en 16:47 2 ago 2022

2022-08-02T16:47:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:47 2 ago 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Ángel Antonio Mingote Barrachina''' ([[Sitges]], [[Barcelona]], [[17 de giner]] de [[1919]] - [[Madrit]], [[3 d'abril]] de [[2012]]), conegut popularment com a '''Mingote''', fon un humoriste, dibuixant gràfic, escritor i periodiste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Obtingué el títul nobiliari de primer [[Marqués]] de Daroca.		'''Ángel Antonio Mingote Barrachina''' ([[Sitges]], [[Barcelona]], [[17 de giner]] de [[1919]] - † [[Madrit]], [[3 d'abril]] de [[2012]]), conegut popularment com a '''Mingote''', fon un humoriste, dibuixant gràfic, escritor i periodiste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Obtingué el títul nobiliari de primer [[Marqués]] de Daroca.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2 en 17:43 14 jul 2022

2022-07-14T17:43:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:43 14 jul 2022
Llínea 65:		Llínea 65:
	[[Categoria:Dibuixants espanyols]]		[[Categoria:Dibuixants espanyols]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors ~~espanyols~~]]		[[Categoria:Escritors d'Espanya]]

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:37:59Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 29 jun 2020
Llínea 18:		Llínea 18:
	Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.		Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.

	Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen ~~començar~~ a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''.		Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen escomençar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''.

	En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].		En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].

Jose2 en 20:49 30 gin 2020

2020-01-30T20:49:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:49 30 gin 2020
Llínea 22:		Llínea 22:
	En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].		En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].

	El 3 d'abril de [[2012]] va fallir en la ciutat de Madrit als norantatres anys d'edat a causa d'un càncer hepàtic. Fon incinerat el 4 d'abril, en el madrileny cementeri de l'Almudena, en una cerimònia privada.		El 3 d'abril de [[2012]] va fallir en la ciutat de Madrit als norantatres anys d'edat a causa d'un càncer hepàtic. Fon incinerat el [[4 d'abril]], en el madrileny cementeri de l'Almudena, en una cerimònia privada.

	== Premi Mingote ==		== Premi Mingote ==

	En [[1967]], Prensa Espanyola va instituir un premi que porta el nom de Mingote, que li va concedir en la seua primera edició i que reconeix els treballs d'humor i periodisme gràfic. Hui, el «Premi Mingote» és un dels més prestigiosos, junt en el «Mariano de Cavia» i el «Luca de Tena». L'obra més eloqüent i filosòfica de Mingote, ''Home sol'' (''Hombre solo''), va aparéixer en l'any [[1970]]. Uns anys despuix va publicar ''Home atònit'' (''Hombre atónito'') on se sorprén pels incomprensibles registres del comportament humà.		En l'any [[1967]], Prensa Espanyola va instituir un premi que porta el nom de Mingote, que li va concedir en la seua primera edició i que reconeix els treballs d'humor i periodisme gràfic. Hui, el «Premi Mingote» és un dels més prestigiosos, junt en el «Mariano de Cavia» i el «Luca de Tena». L'obra més eloqüent i filosòfica de Mingote, ''Home sol'' (''Hombre solo''), va aparéixer en l'any [[1970]]. Uns anys despuix va publicar ''Home atònit'' (''Hombre atónito'') on se sorprén pels incomprensibles registres del comportament humà.

	== Reconeiximents i premis ==		== Reconeiximents i premis ==

	En [[1987]] fon nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i va passar a ocupar el silló «r». El seu discurs d'ingrés, llegit en [[1988]], va versar sobre «La transició de l'humor de 'Madrid Cómico' al de 'La Codorniz'». El 24 de maig de [[1996]] va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, junt a noms famosos, com l'escritor [[Camilo José Cela]] i el poeta [[Rafael Alberti]]. El 15 de decembre de [[2005]] fon nomenat doctor honoris causa per l'[[Universitat d'Alcalà d'Henares]] i el 26 de giner de [[2007]] per l'[[Universitat Rei Joan Carles]]. El 2 de decembre de [[2011]] li va ser concedit el títul de Marqués de Daroca pel rei [[Joan Carles I]]. Mingote ha gojat de prestigi internacional8 i els seus succeïts han segut reproduïts i traduïts en la prensa estrangera com en [[The New York Times]], The Times Wednesday i The Daily Telegraph.		En l'any [[1987]] fon nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i va passar a ocupar el silló «r». El seu discurs d'ingrés, llegit en [[1988]], va versar sobre «La transició de l'humor de 'Madrid Cómico' al de 'La Codorniz'». El [[24 de maig]] de [[1996]] va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, junt a noms famosos, com l'escritor [[Camilo José Cela]] i el poeta [[Rafael Alberti]]. El [[15 de decembre]] de [[2005]] fon nomenat doctor honoris causa per l'[[Universitat d'Alcalà d'Henares]] i el [[26 de giner]] de l'any [[2007]] per l'[[Universitat Rei Joan Carles]]. El [[2 de decembre]] de [[2011]] li va ser concedit el títul de Marqués de Daroca pel rei [[Joan Carles I]]. Mingote ha gojat de prestigi internacional8 i els seus succeïts han segut reproduïts i traduïts en la prensa estrangera com en [[The New York Times]], The Times Wednesday i The Daily Telegraph.

	Ademés, Antonio Mingote ha rebut numerosos premis i guardons en tota sa vida d'humoriste gràfic. El primer premi fon l'any [[1961]] en la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.		Ademés, Antonio Mingote ha rebut numerosos premis i guardons en tota sa vida d'humoriste gràfic. El primer premi fon en l'any [[1961]] en la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.

	== Obra ==		== Obra ==
Llínea 53:		Llínea 53:
	=== Cine ===		=== Cine ===

	Antonio Mingote fon el director artístic de la película d'animació espanyola ''Porta del temps'', produïda per l'Escola d'Arts Audiovisuals i Animatoons i dirigida per Pedro I. Prim. Fon nominada com a millor película d'animació en els [[Premis Goya]] de [[2004]].		Antonio Mingote fon el director artístic de la película d'animació espanyola ''Porta del temps'', produïda per l'Escola d'Arts Audiovisuals i Animatoons i dirigida per Pedro I. Prim. Fon nominada com a millor película d'animació en els [[Premis Goya]] de l'any [[2004]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==