Antonio Tovar - Historial de revisions

Reval en 16:02 6 jul 2025

2025-07-06T16:02:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:02 6 jul 2025
Llínea 93:		Llínea 93:

	{{Cita\|La llengua no la fan ni les Acadèmies ni els governs. L'idioma és del poble.\|Antonio Tovar}}		{{Cita\|La llengua no la fan ni les Acadèmies ni els governs. L'idioma és del poble.\|Antonio Tovar}}

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://elpais.com/diario/1986/07/18/opinion/522021621_850215.html De Berlín a Valladolid. Diario El Pais]		* [https://elpais.com/diario/1986/07/18/opinion/522021621_850215.html De Berlín a Valladolid. Diario El Pais]

Reval: /* Referències */

2024-10-23T16:50:25Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 23 oct 2024
Llínea 95:		Llínea 95:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://elpais.com/diario/1986/07/18/opinion/522021621_850215.html De Berlín a Valladolid. Diario El Pais]
	* [https://www.elnortedecastilla.es/valladolid/201510/31/vallisoletano-negocio-hitler-20151022172200.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.elnortedecastilla.es%2Fvalladolid%2F201510%2F31%2Fvallisoletano-negocio-hitler-20151022172200.html El vallisoletano que negoció con Hitler. El Norte de Castilla]		* [https://www.elnortedecastilla.es/valladolid/201510/31/vallisoletano-negocio-hitler-20151022172200.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.elnortedecastilla.es%2Fvalladolid%2F201510%2F31%2Fvallisoletano-negocio-hitler-20151022172200.html El vallisoletano que negoció con Hitler. El Norte de Castilla]

Reval en 16:49 23 oct 2024

2024-10-23T16:49:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 23 oct 2024
Llínea 93:		Llínea 93:

	{{Cita\|La llengua no la fan ni les Acadèmies ni els governs. L'idioma és del poble.\|Antonio Tovar}}		{{Cita\|La llengua no la fan ni les Acadèmies ni els governs. L'idioma és del poble.\|Antonio Tovar}}

			== Referències ==
			* [https://www.elnortedecastilla.es/valladolid/201510/31/vallisoletano-negocio-hitler-20151022172200.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.elnortedecastilla.es%2Fvalladolid%2F201510%2F31%2Fvallisoletano-negocio-hitler-20151022172200.html El vallisoletano que negoció con Hitler. El Norte de Castilla]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval: /* Enllaços externs */

2024-10-23T16:47:57Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:47 23 oct 2024
Llínea 101:		Llínea 101:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Tovar Antonio Tovar en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Tovar Antonio Tovar en Wikipedia]
			* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/tovar/ Antonio Tovar. Instituto Cervantes]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Reval en 16:46 23 oct 2024

2024-10-23T16:46:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 23 oct 2024
Llínea 93:		Llínea 93:

	{{Cita\|La llengua no la fan ni les Acadèmies ni els governs. L'idioma és del poble.\|Antonio Tovar}}		{{Cita\|La llengua no la fan ni les Acadèmies ni els governs. L'idioma és del poble.\|Antonio Tovar}}

			== Bibliografia ==
			* Rodríguez Jiménez, José Luis (2002). Los esclavos españoles de Hitler. Barcelona: Planeta
			* Rodríguez Puértolas, Julio (2008). Historia de la literatura fascista española I. Akal

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 16:45 23 oct 2024

2024-10-23T16:45:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:45 23 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Antonio Tovar Llorente		\| nom = Antonio Tovar Llorente
	\| image =		\| image = [[Archiu:Antoniotovar.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Antonio Tovar Llorente''' ([[Valladolit]], [[17 de maig]] de [[1911]] - [[Madrit]], [[13 de decembre]] de [[1985]]) fon un historiador, filòlec, llingüiste i escritor [[Espanya\|espanyol]].		'''Antonio Tovar Llorente''' ([[Valladolit]], [[17 de maig]] de [[1911]] - † [[Madrit]], [[13 de decembre]] de [[1985]]) fon un historiador, filòlec, llingüiste i escritor [[Espanya\|espanyol]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Fill d'un notari, per destins de son pare va créixer en [[Elorrio]] ([[Viscaya]]), en [[Morella]] ([[Castelló]]) i en [[Villena]] ([[Alacant]]), a on va deprendre a parlar des de ~~menut~~ [[vasc]] i [[valencià]]. Estudià Dret en el Real Colege Universitari María Cristina de l'Escorial, Història en l'Universitat de Valladolit i Filologia Clàssica en les de [[Madrit]], [[París]] i [[Berlín]]. En l'any 1933 participà en la travessia universitària pel Mediterràneu.		Fill d'un notari, per destins de son pare va créixer en [[Elorrio]] ([[Viscaya]]), en [[Morella]] ([[Castelló]]) i en [[Villena]] ([[Alacant]]), a on va deprendre a parlar des de chicotet [[vasc]] i [[valencià]]. Estudià Dret en el Real Colege Universitari María Cristina de l'Escorial, Història en l'Universitat de Valladolit i Filologia Clàssica en les de [[Madrit]], [[París]] i [[Berlín]]. En l'any [[1933]] participà en la travessia universitària pel Mediterràneu.

	Obtingué el seu doctorat en l'any [[1941]] en l'Universitat de Madrit en la tesis ''Descripció de Grècia'' (traducció del geógraf Pausanias). Tingué com a professors, entre uns atres, a [[Cayetano de Mergelina]], [[Manuel Gómez-Moreno]], [[Ramón Menéndez Pidal]] i Eduard Schwyzer.		Obtingué el seu doctorat en l'any [[1941]] en l'Universitat de Madrit en la tesis ''Descripció de Grècia'' (traducció del geógraf Pausanias). Tingué com a professors, entre uns atres, a [[Cayetano de Mergelina]], [[Manuel Gómez-Moreno]], [[Ramón Menéndez Pidal]] i Eduard Schwyzer.

	Durant els anys d'estudiant fon president de la Federació Universitària Escolar (FUE) de Valladolit, organisació de caràcter republicà. Pero en setembre de l'any [[1936]], despuix de començar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], es va adscriure a la corrent falangista influït pel seu íntim amic [[Dionisio Ridruejo]] i aplegà a ser un dels principals responsables de la propaganda del Govern de Burgos, pero la seua decepció en el règim de [[Francisco Franco]] fon ràpidament en aument.		Durant els anys d'estudiant fon president de la Federació Universitària Escolar (FUE) de Valladolit, organisació de caràcter republicà. Pero en [[setembre]] de l'any [[1936]], despuix de començar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], es va adscriure a la corrent falangista influït pel seu íntim amic [[Dionisio Ridruejo]] i aplegà a ser un dels principals responsables de la propaganda del Govern de Burgos, pero la seua decepció en el règim de [[Francisco Franco]] fon ràpidament en aument.

	=== Guerra Civil ===		=== Guerra Civil ===

	La sublevació militar li sorprén en Berlín visitant un campament de les Joventuts Hitlerianes i retorna a la zona sublevada. Durant la Guerra Civil, sent Ridruejo cap nacional de Propaganda, va confiar el departament de Ràdio a Tovar i fon nomenat responsable de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE), quan esta emetia des de [[Salamanca]] en els moments de la seua fundació ([[1938]]). També colaborà en el diari falangiste ''[[Arriba España (periòdic)\|Arriba España]]'' de [[Pamplona]], dirigit per [[Fermín Yzurdiaga]].		La sublevació militar li sorprén en [[Berlín]] visitant un campament de les Joventuts Hitlerianes i retorna a la zona sublevada. Durant la Guerra Civil, sent Ridruejo cap nacional de Propaganda, va confiar el departament de Ràdio a Tovar i fon nomenat responsable de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE), quan esta emetia des de [[Salamanca]] en els moments de la seua fundació ([[1938]]). També colaborà en el diari falangiste ''[[Arriba España (periòdic)\|Arriba España]]'' de [[Pamplona]], dirigit per [[Fermín Yzurdiaga]].

	=== Posguerra ===		=== Posguerra ===

	Seguint la seua vinculació en Ridruejo i en l'òrbita de [[Ramón Serrano Suñer]], va ocupar entre decembre de [[1940]] i maig de [[1941]] la Subsecretaria de Prensa i Propaganda. Acompanyà a Serrano Suñer en varis viages a [[Alemània]] i [[Itàlia]], i durant algun d'estos estigué present en alguna trobada en [[Mussolini]] i en [[Hitler]]. Aixina, el 13 de setembre de 1940, Ramón Serrano Suñer, com a enviat especial de Franco, partix cap a Alemània acompanyat d'una série de persones inclinades en favor del [[nacionalsocialisme]]. En este sèquit figura [[Demetrio Carceller Segura]] junt en [[Miguel Primo de Rivera]], Dionisio Ridruejo, [[Manuel Halcón]] i [[Manuel de Mora-Figueroa]].		Seguint la seua vinculació en Ridruejo i en l'òrbita de [[Ramón Serrano Suñer]], va ocupar entre [[decembre]] de [[1940]] i [[maig]] de [[1941]] la Subsecretaria de Prensa i Propaganda. Acompanyà a Serrano Suñer en varis viages a [[Alemània]] i [[Itàlia]], i durant algun d'estos estigué present en alguna trobada en [[Mussolini]] i en [[Hitler]]. Aixina, el [[13 de setembre]] de 1940, [[Ramón Serrano Suñer]], com a enviat especial de [[Franco]], partix cap a [[Alemània]] acompanyat d'una série de persones inclinades en favor del [[nacionalsocialisme]]. En este sèquit figura [[Demetrio Carceller Segura]] junt en [[Miguel Primo de Rivera]], Dionisio Ridruejo, [[Manuel Halcón]] i [[Manuel de Mora-Figueroa]].

	=== Catedràtic i rector ===		=== Catedràtic i rector ===
Llínea 42:		Llínea 42:
	Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'[[Argentina]] i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp.		Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'[[Argentina]] i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp.

	En l'Universitat d'Illinois, fon nomenat primer Miller Visiting Professor of Classics (1960-1961), i despuix Professor of Classics (1963-1967). En l'any [[1965]] va guanyar la càtedra de llatí de l'Universitat de Madrit, lo que li va permetre tornar a Espanya. A poc d'aplegar, es va trobar en el tumult estudiantil que va culminar en la manifestació encapçalada per [[Enrique Tierno Galván\|Tierno Galván]], [[José Luis López Aranguren\|Aranguren]], [[Agustín García Calvo\|García Calvo]] i [[Santiago Montero Díaz\|Montero Díaz]]. Quan es va produir l'expulsió de l'Universitat d'estos (els tres primers definitivament i Montero Díaz temporalment), va dimitir en solidaritat i va tornar als [[Estats Units]], fins a [[1967]], quan fon nomenat per a ocupar la càtedra de llingüística comparada en l'Universitat de Tubinga ([[Alemània]]), en la que va impartir classes fins a la seua jubilació en [[1979]].		En l'Universitat d'Illinois, fon nomenat primer Miller Visiting Professor of Classics (1960-1961), i despuix Professor of Classics (1963-1967). En l'any [[1965]] va guanyar la càtedra de llatí de l'Universitat de Madrit, lo que li va permetre tornar a Espanya. A poc d'aplegar, es va trobar en el tumult estudiantil que va culminar en la manifestació encapçalada per [[Enrique Tierno Galván\|Tierno Galván]], [[José Luis López Aranguren\|Aranguren]], [[Agustín García Calvo\|García Calvo]] i [[Santiago Montero Díaz\|Montero Díaz]]. Quan es va produir l'expulsió de l'Universitat d'estos (els tres primers definitivament i Montero Díaz temporalment), va dimitir en solidaritat i va tornar als [[Estats Units]], fins a [[1967]], quan fon nomenat per a ocupar la càtedra de llingüística comparada en l'Universitat de Tubinga ([[Alemània]]), en la que va impartir classes fins a la seua jubilació en l'any [[1979]].

	Dedicà els seus estudis a la filologia clàssica i a gran cantitat de llengües, entre les que destaquen el vasc (actualment s'està publicant el seu Diccionari Etimològic de la Llengua Vasca, en colaboració en [[Manuel Agud]] i [[Koldo Mitxelena]]), el protoindoeuropeu (i els idiomes d'esta família), atres llengües primitives de la península (com l'ibèric) i les llengües amerindies (en l'Universitat de Salamanca existix una càtedra de llengües amerindies que du el seu nom). Parlava una dotzena d'idiomes i coneixia atres cent cinquanta.		Dedicà els seus estudis a la filologia clàssica i a gran cantitat de llengües, entre les que destaquen el vasc (actualment s'està publicant el seu Diccionari Etimològic de la Llengua Vasca, en colaboració en [[Manuel Agud]] i [[Koldo Mitxelena]]), el protoindoeuropeu (i els idiomes d'esta família), atres llengües primitives de la península (com l'ibèric) i les llengües amerindies (en l'Universitat de Salamanca existix una càtedra de llengües amerindies que du el seu nom). Parlava una dotzena d'idiomes i coneixia atres cent cinquanta.
Llínea 78:		Llínea 78:
	* Ocupà el silló "J" de la Real Acadèmia (1968) i fon membre de la Real Acadèmia de la Llengua Vasca (des de 1947).		* Ocupà el silló "J" de la Real Acadèmia (1968) i fon membre de la Real Acadèmia de la Llengua Vasca (des de 1947).
	* Fon nomenat doctor Honoris causa per les Universitats de Munich (1953), Buenos Aires (1954), Dublín (1979) i Sevilla (1980).		* Fon nomenat doctor Honoris causa per les Universitats de Munich (1953), Buenos Aires (1954), Dublín (1979) i Sevilla (1980).
	* En 1981 li fon concedit el premi Goethe per la seua llabor en pro de la llibertat d'investigació i de càtedra.		* En l'any [[1981]] li fon concedit el premi Goethe per la seua llabor en pro de la llibertat d'investigació i de càtedra.
	* En 1982 fon guardonat en la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.		* En l'any [[1982]] fon guardonat en la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.
	* En 1984 va rebre el Premi Castella i Lleó de les Ciències Socials i de la Comunicació en la seua primera edició.		* En l'any [[1984]] va rebre el Premi Castella i Lleó de les Ciències Socials i de la Comunicació en la seua primera edició.

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

Xavier en 09:44 22 oct 2024

2024-10-22T09:44:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:44 22 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Antonio Tovar Llorente''' ([[Valladolit]], [[17 de maig]] de [[1911]] - [[Madrit]], [[13 de decembre]] de [[1985]]) fon un filòlec, llingüiste i ~~historiador~~ [[Espanya\|espanyol]].		{{Biografia\|
			\| nom = Antonio Tovar Llorente
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Historiador, filòlec, llingüiste i escritor.
			\| data_naix = [[17 de maig]] de [[1911]]
			\| lloc_naix = [[Valladolit]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[13 de decembre]] de [[1985]]
			\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
			}}
			'''Antonio Tovar Llorente''' ([[Valladolit]], [[17 de maig]] de [[1911]] - [[Madrit]], [[13 de decembre]] de [[1985]]) fon un historiador, filòlec, llingüiste i escritor [[Espanya\|espanyol]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 09:41 22 oct 2024

2024-10-22T09:41:27Z

@@ Llínea 41: / Llínea 41: @@
 == Obra ==
-(Secció per completar)
+Algunes de les seues publicacions:
 == Cites ==

Xavier en 18:31 21 oct 2024

2024-10-21T18:31:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 21 oct 2024
Llínea 29:		Llínea 29:
	=== Activitat posterior ===		=== Activitat posterior ===

	Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'[[Argentina]] i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp.		Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'[[Argentina]] i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp.

			En l'Universitat d'Illinois, fon nomenat primer Miller Visiting Professor of Classics (1960-1961), i despuix Professor of Classics (1963-1967). En l'any [[1965]] va guanyar la càtedra de llatí de l'Universitat de Madrit, lo que li va permetre tornar a Espanya. A poc d'aplegar, es va trobar en el tumult estudiantil que va culminar en la manifestació encapçalada per [[Enrique Tierno Galván\|Tierno Galván]], [[José Luis López Aranguren\|Aranguren]], [[Agustín García Calvo\|García Calvo]] i [[Santiago Montero Díaz\|Montero Díaz]]. Quan es va produir l'expulsió de l'Universitat d'estos (els tres primers definitivament i Montero Díaz temporalment), va dimitir en solidaritat i va tornar als [[Estats Units]], fins a [[1967]], quan fon nomenat per a ocupar la càtedra de llingüística comparada en l'Universitat de Tubinga ([[Alemània]]), en la que va impartir classes fins a la seua jubilació en [[1979]].

			Dedicà els seus estudis a la filologia clàssica i a gran cantitat de llengües, entre les que destaquen el vasc (actualment s'està publicant el seu Diccionari Etimològic de la Llengua Vasca, en colaboració en [[Manuel Agud]] i [[Koldo Mitxelena]]), el protoindoeuropeu (i els idiomes d'esta família), atres llengües primitives de la península (com l'ibèric) i les llengües amerindies (en l'Universitat de Salamanca existix una càtedra de llengües amerindies que du el seu nom). Parlava una dotzena d'idiomes i coneixia atres cent cinquanta.

			Fon editor de la revista ''Emerita'' (1939-1944), ''Minos'' (1951-1968, junt en I. Peruzzi i M. S. Ruipérez) i ''Acta Salmanticensia'' (1944-1951). Feu crítica lliterària en la ''[[Gaceta Ilustrada]]'', a on també escrivien [[Pedro Laín Entralgo]] (crítica teatral) i [[Julián Marías]] (crítica cinematogràfica).

			La seua afició per la llingüística comparada i l'incontenible curiositat per les llengües, junt a l'haver vixcut en el [[País Vasc]] i en [[Valéncia]], li va proporcionar una base sòlida que el va convertir en un referent dins de la filologia hispànica.

			== Obra ==

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 10:33 21 oct 2024

2024-10-21T10:33:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 21 oct 2024
Llínea 40:		Llínea 40:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Tovar Antonio Tovar en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Tovar Antonio Tovar en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Filòlecs]]
			[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
			[[Categoria:Llingüistes]]
			[[Categoria:Llingüistes espanyols]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors espanyols]]
			[[Categoria:Historiadors]]
			[[Categoria:Historiadors espanyols]]
			[[Categoria:Sigle XX]]