Antonio Vicent Dolz - Historial de revisions

Jose2 en 19:42 27 dec 2024

2024-12-27T19:42:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:42 27 dec 2024
Llínea 78:		Llínea 78:

	En la ciutat de Castelló porta un carrer el seu nom que està situat entre els carrers Sanahuja i l'Avinguda Capuchins, en el districte 7 de la ciutat.		En la ciutat de Castelló porta un carrer el seu nom que està situat entre els carrers Sanahuja i l'Avinguda Capuchins, en el districte 7 de la ciutat.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://arxiumunicipal.castello.es/castellonbib/ca/bib/772.do?searchId=47610&position=10&format=isbd Antonio Vicent Dolz. Archiu de Castelló de la Plana]		* [https://arxiumunicipal.castello.es/castellonbib/ca/bib/772.do?searchId=47610&position=10&format=isbd Antonio Vicent Dolz. Archiu de Castelló de la Plana]

Lluísm: /* Referències */

2024-01-29T17:51:29Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 29 gin 2024
Llínea 80:		Llínea 80:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://arxiumunicipal.castello.es/castellonbib/ca/bib/772.do?searchId=47610&position=10&format=isbd Antonio Vicent Dolz. Archiu de Castelló de la Plana]
	* Seres Humanos de Castellón. ''Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón'', per [[Salvador Bellés]]		* Seres Humanos de Castellón. ''Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón'', per [[Salvador Bellés]]
	* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolzAntonio Vicente Dolz. Biografias. Real Academia de la Historia]		* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolzAntonio Vicente Dolz. Biografias. Real Academia de la Historia]

Lluísm: /* Referències */

2024-01-29T17:50:20Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 29 gin 2024
Llínea 83:		Llínea 83:
	* Seres Humanos de Castellón. ''Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón'', per [[Salvador Bellés]]		* Seres Humanos de Castellón. ''Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón'', per [[Salvador Bellés]]
	* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolzAntonio Vicente Dolz. Biografias. Real Academia de la Historia]		* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolzAntonio Vicente Dolz. Biografias. Real Academia de la Historia]
	* [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/44746-antonio-vicent-dolz Antonio ~~vicente~~. Historia Hispanica]		* [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/44746-antonio-vicent-dolz Antonio Vicente. Historia Hispanica]
			* [https://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Antonio%20Vicent%20Dolz.pdf Antonio vicente Dolz. Universitat Jaume I]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm: /* Referències */

2024-01-29T17:49:18Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 29 gin 2024
Llínea 83:		Llínea 83:
	* Seres Humanos de Castellón. ''Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón'', per [[Salvador Bellés]]		* Seres Humanos de Castellón. ''Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón'', per [[Salvador Bellés]]
	* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolzAntonio Vicente Dolz. Biografias. Real Academia de la Historia]		* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolzAntonio Vicente Dolz. Biografias. Real Academia de la Historia]
			* [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/44746-antonio-vicent-dolz Antonio vicente. Historia Hispanica]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 17:48 29 gin 2024

2024-01-29T17:48:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 29 gin 2024
Llínea 81:		Llínea 81:
	== Referències ==		== Referències ==

	* Seres Humanos de Castellón. ''Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón'', per [[Salvador Bellés]].		* Seres Humanos de Castellón. ''Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón'', per [[Salvador Bellés]]
			* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolzAntonio Vicente Dolz. Biografias. Real Academia de la Historia]

			== Bibliografia ==
			* Cerdá, Manuel (1992). «Vicent Dols, Antonio». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Diccionario histórico de la Comunidad Valenciana. Valencia: Levante. p. 787. ISBN 84-87502-30-X
			* Iriarte, Iñaki; Osés, Jesús María (2008). «Corporativismo». En Javier Fernández Sebastián y Juan Francisco Fuentes, ed. Diccionario político y social del siglo XX español. Madrid: Alianza Editorial. pp. 300-305. ISBN 978-84-206-8769-8

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 16:51 2 ago 2022

2022-08-02T16:51:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:51 2 ago 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Antonio Vicent Dolz''', conegut popularment com el '''Pare Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'octubre]] de [[1837]] – [[Valéncia]], [[9 de juny]] de [[1912]]) fon un religiós, [[jesuïta]] (SI), biòlec i escritor [[Valencians\|valencià]]. Fon el pioner de l'acció social catòlica i del [[cooperativisme]] en [[Espanya]], creador fa més de 100 anys de les Caixes de Crèdit i d'Aforro.		'''Antonio Vicent Dolz''', conegut popularment com el '''Pare Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'octubre]] de [[1837]] - † [[Valéncia]], [[9 de juny]] de [[1912]]) fon un religiós, [[jesuïta]] (SI), biòlec i escritor [[Valencians\|valencià]]. Fon el pioner de l'acció social catòlica i del [[cooperativisme]] en [[Espanya]], creador fa més de 100 anys de les Caixes de Crèdit i d'Aforro.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Círculs Obrers Catòlics */

2022-07-03T17:16:53Z

Círculs Obrers Catòlics

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 3 jul 2022
Llínea 28:		Llínea 28:
	== Círculs Obrers Catòlics ==		== Círculs Obrers Catòlics ==

	La [[revolució industrial]] i el primer moviment obrer, l'impulsaren a traslladar-se a [[França]], [[Bèlgica]] i [[Alemània]] en [[1876]] i allí conegué els Círculs Obrers Catòlics en els que participà en [[Colònia]], [[Munich]] i despuix en [[Ginebra]] i també en [[Lucerna]] ([[Suïssa]]).		L'estudiós juriste i professor Antonio González Sobaco diu que possiblement fora el Baró Retteler el primer que inicià en l'any [[1848]] els treballs per a crear un programa de reforma social, portant a efecte més tart la seua realisació, quan ya era Bisbe de Mainz ([[Magúncia]], [[Alemània]]).

			La [[revolució industrial]] i el primer moviment obrer, impulsaren al Pare Vicent a traslladar-se a [[França]], [[Bèlgica]] i [[Alemània]] en [[1876]] i allí conegué els Círculs Obrers Catòlics en els que participà en [[Colònia]], [[Munich]] i despuix en [[Ginebra]] i també en [[Lucerna]] ([[Suïssa]]).

	La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en l'any [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en l'any [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits.		La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en l'any [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en l'any [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits.

Xavier en 17:09 3 jul 2022

2022-07-03T17:09:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:09 3 jul 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Antonio Vicent Dolz''', conegut popularment com el '''Pare Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'octubre]] de [[1837]] – [[Valéncia]], [[9 de juny]] de [[1912]]) fon un religiós, [[jesuïta]] (SI), biòlec i escritor [[Valencians\|valencià]]. Fon el pioner de l'acció social catòlica i del [[cooperativisme]] en [[Espanya]], ~~creadors~~ fa més de 100 anys de les Caixes de Crèdit i d'Aforro.		'''Antonio Vicent Dolz''', conegut popularment com el '''Pare Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'octubre]] de [[1837]] – [[Valéncia]], [[9 de juny]] de [[1912]]) fon un religiós, [[jesuïta]] (SI), biòlec i escritor [[Valencians\|valencià]]. Fon el pioner de l'acció social catòlica i del [[cooperativisme]] en [[Espanya]], creador fa més de 100 anys de les Caixes de Crèdit i d'Aforro.

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 78:		Llínea 78:

	== Referències ==		== Referències ==

			* Seres Humanos de Castellón. ''Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón'', per [[Salvador Bellés]].

			== Enllaços externs ==

	* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolz Antonio Vicent Dolz - Real Acadèmia de l'Història]		* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolz Antonio Vicent Dolz - Real Acadèmia de l'Història]

Xavier: /* Biografia */

2022-07-03T12:10:46Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 3 jul 2022
Llínea 23:		Llínea 23:

	La seua colaboració científica durant l'epidèmia de [[còlera]] que va assolar Valéncia en [[1885]] va suscitar admiració i aprovació generals i va contribuir a despertar la seua segona vocació, l'apostolat social. Ya se sap que li havia influït l'acció social dels catòlics belgues i alemans. De fet, encara que va seguir treballant uns anys en el camp biològic, gradualment ocupen més el seu temps els assunts socials, que li atreen des d'antic. La seua tasca en els últims vinticinc anys de la seua vida ([[1886]]-[[1912]]) pot dividir-se en tres periodos, solapats entre sí: cada u està en germen en l'anterior i, en part, ho desenrolla i culmina. Són els Círculs Obrers Catòlics ([[1886]]-[[1895]]), el seu encabotament en l'agremiació i federació de les obres catòlic-socials ([[1895]]-[[1904]]) i els seus últims intents com “sembrador per al futur”: [[1905]]-[[1912]].		La seua colaboració científica durant l'epidèmia de [[còlera]] que va assolar Valéncia en [[1885]] va suscitar admiració i aprovació generals i va contribuir a despertar la seua segona vocació, l'apostolat social. Ya se sap que li havia influït l'acció social dels catòlics belgues i alemans. De fet, encara que va seguir treballant uns anys en el camp biològic, gradualment ocupen més el seu temps els assunts socials, que li atreen des d'antic. La seua tasca en els últims vinticinc anys de la seua vida ([[1886]]-[[1912]]) pot dividir-se en tres periodos, solapats entre sí: cada u està en germen en l'anterior i, en part, ho desenrolla i culmina. Són els Círculs Obrers Catòlics ([[1886]]-[[1895]]), el seu encabotament en l'agremiació i federació de les obres catòlic-socials ([[1895]]-[[1904]]) i els seus últims intents com “sembrador per al futur”: [[1905]]-[[1912]].

			El Pare Vicent, quan tornava a Castelló, a la seua terra, pronunciava conferències i homilies i també aprofitava per a descansar i charrar en [[valencià]] en la finca de la Devesa de [[Salvador Guinot]] i la seua família, en Benadresa. Eren també importants, segons la prensa de l'época, els seus viages en objecte de visitar a la Comtesa de Pestagua que sentia carinyo per Castelló i que cedí uns terrenys de la seua propietat per a la construcció del passeig de l'ermitori de Lledó, hui [[Basílica del Lledó]].

	== Círculs Obrers Catòlics ==		== Círculs Obrers Catòlics ==

Xavier: /* Círculs Obrers Catòlics */

2022-07-03T12:04:39Z

Círculs Obrers Catòlics

← Revisió anterior		Revisió de 12:04 3 jul 2022
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Círculs Obrers Catòlics ==		== Círculs Obrers Catòlics ==

			La [[revolució industrial]] i el primer moviment obrer, l'impulsaren a traslladar-se a [[França]], [[Bèlgica]] i [[Alemània]] en [[1876]] i allí conegué els Círculs Obrers Catòlics en els que participà en [[Colònia]], [[Munich]] i despuix en [[Ginebra]] i també en [[Lucerna]] ([[Suïssa]]).

	La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en l'any [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en l'any [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits.		La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en l'any [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en l'any [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits.
Llínea 30:		Llínea 32:
	Encara que no es tenen sifres exactes sobre la seua implantació es pot afirmar que, a lo manco, duplicaven en afiliats a l'únic sindicat existent llavors, l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT).		Encara que no es tenen sifres exactes sobre la seua implantació es pot afirmar que, a lo manco, duplicaven en afiliats a l'únic sindicat existent llavors, l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT).

	Sobre la base dels Círculs i en la seua mateixa llínea d'actuació, es varen crear associacions com l'Associació General per a l'estudi i la defensa dels interessos de la classe obrera, el Consell Nacional de les Corporacions Catòlic-Obreres i el Centre de Defensa Social. En totes elles va colaborar el II marqués de Comillas. També es va recolzar en els Círculs, en l'ajuda del marqués i en l'espenta del cardenal Sancha, arquebisbe de Valéncia, el Pelegrinage de [[1894]], que va dur a Roma 18.500 obrers per a agrair a Lleó XIII la publicació de ''Rerum Novarum''. Per a fer aplegar el contingut de l'encíclica, ademés de moltes conferències, Vicent va publicar, de nou en l'ajuda financera de Comillas, un comentari popular, ''Socialisme i Anarquisme'' ([[1893]]), molt difòs, que es va reeditar dos anys més tart. Els Círculs varen tindre que enfrontar-se en dos tipos de dificultats: l'encabotament dels integristes en politisar l'acció social i d'apropiar-se dels Círculs, contra l'esperit del seu fundador, i la deserció de molts patrons (Comillas fon una excepció), que varen perdre interés per l'obra. Com ella se sufragava sobretot en les aportacions patronals, els Círculs varen poder conservar les activitats menys costoses: les religioses, econòmiques i recreatives, pero no varen poder mantindre les econòmiques, molt valioses, que els donaven una impronta diferent d'atres obres socials.		Sobre la base dels Círculs i en la seua mateixa llínea d'actuació, es varen crear associacions com l'Associació General per a l'estudi i la defensa dels interessos de la classe obrera, el Consell Nacional de les Corporacions Catòlic-Obreres impulsat per ell en l'any [[1893]], el Centre de Defensa Social i tot el moviment corporativiste i gremial de la [[regió valenciana]]. En totes elles va colaborar el II marqués de Comillas. També es va recolzar en els Círculs, en l'ajuda del marqués i en l'espenta del cardenal Sancha, arquebisbe de Valéncia, el Pelegrinage de [[1894]], que va dur a Roma 18.500 obrers per a agrair a Lleó XIII la publicació de ''Rerum Novarum''. Per a fer aplegar el contingut de l'encíclica, ademés de moltes conferències, Vicent va publicar, de nou en l'ajuda financera de Comillas, un comentari popular, ''Socialisme i Anarquisme'' ([[1893]]), molt difòs, que es va reeditar dos anys més tart. Els Círculs varen tindre que enfrontar-se en dos tipos de dificultats: l'encabotament dels integristes en politisar l'acció social i d'apropiar-se dels Círculs, contra l'esperit del seu fundador, i la deserció de molts patrons (Comillas fon una excepció), que varen perdre interés per l'obra. Com ella se sufragava sobretot en les aportacions patronals, els Círculs varen poder conservar les activitats menys costoses: les religioses, econòmiques i recreatives, pero no varen poder mantindre les econòmiques, molt valioses, que els donaven una impronta diferent d'atres obres socials.

			En [[1898]] organisà la primera Càtedra de Sociologia per als estudis eclesiàstics i universitaris en general i recorregué tota Espanya per a la seua difusió i llegislació sobre la reforma social que envoltava tot el sistema de comportament del treball en el camp, l'indústria i el comerç. El seu objectiu era consolidar la Llei Agrària més favorable i federar a totes les associacions agràries per a fer una agricultura rica, forta, capaç y, sobretot, solidària i justa.

	El seu ''Manual de las Escuelas de Reforma Social'' va aparéixer en l'any[[1896]] i es va reeditar en [[1911]], un any abans de la seua mort. Molt poc més tart els va convertir en gremis professionals, pas previ al sindicat. El de fusters de Valéncia fon el model d'uns atres. Simultàneament es va esforçar per federar les distintes obres socials catòliques.		El seu ''Manual de las Escuelas de Reforma Social'' va aparéixer en l'any[[1896]] i es va reeditar en [[1911]], un any abans de la seua mort. Molt poc més tart els va convertir en gremis professionals, pas previ al sindicat. El de fusters de Valéncia fon el model d'uns atres. Simultàneament es va esforçar per federar les distintes obres socials catòliques.