Antonio de Nebrija - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T14:01:38Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 14:01 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:Retrato de Antonio de Nebrija (fondo blanco).jpg\|thumb\|250px\|Retrat d'Antonio de Nebrija, de la portada del Dictionarium editat en l'any [[1536]]]]		[[Archiu:Retrato de Antonio de Nebrija (fondo blanco).jpg\|thumb\|250px\|Retrat d'Antonio de Nebrija, de la portada del Dictionarium editat en l'any [[1536]]]]
	'''Antonio Martínez de Cala y Xarana''' o '''Antonio de Lebrija''' ([[Lebrija]], [[1444]] - † [[Alcalà de Henares]], [[2 de juliol]] de [[1522]]), més conegut com '''Elio Antonio de Nebrija''' o '''de Nebrixa''', va ser un humaniste espanyol que va gojar de gran fama ya com a colegial en el [[Real Colege d'Espanya]] de [[Bolonya]].		'''Antonio Martínez de Cala y Xarana''' o '''Antonio de Lebrija''' ([[Lebrija]], [[1444]] - † [[Alcalà de Henares]], [[2 de juliol]] de [[1522]]), més conegut com '''Elio Antonio de Nebrija''' o '''de Nebrixa''', va ser un humaniste espanyol que va gojar de gran fama ya com a colegial en el [[Real Colege d'Espanya]] de [[Bolonya]].

Llínea 7:		Llínea 7:

	== Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija ==		== Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija ==
	[[~~File~~:Juan de Zúñiga dibujo con orla.jpg\|thumb\|250px\|Antonio de Nebrija impartint classe]]		[[Archiu:Juan de Zúñiga dibujo con orla.jpg\|thumb\|250px\|Antonio de Nebrija impartint classe]]

	Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.		Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.

Lluísm en 14:18 9 abr 2025

2025-04-09T14:18:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:18 9 abr 2025
Llínea 23:		Llínea 23:
	No obstant, tant el seu fill Sancho de Nebrija com el seu net Antonio de Nebrija es varen fer impressors, i la majoria dels incunables publicats en Salamanca varen ser de Nebrija o d'autors del seu círcul. Eixa primera imprenta de Salamanca estava situada en la, des de llavors cridada, carrer de Llibrers. Aixina mateix, va ser el primer autor en reclamar drets d'autor en [[Espanya]] i el món occidental, molt abans que l'Estatut de la Reina Ana de l'any [[1709]] del [[Regne Unit]] o les disputes de l'any [[1662]], en les que va interferir l'Unió de les Corones.		No obstant, tant el seu fill Sancho de Nebrija com el seu net Antonio de Nebrija es varen fer impressors, i la majoria dels incunables publicats en Salamanca varen ser de Nebrija o d'autors del seu círcul. Eixa primera imprenta de Salamanca estava situada en la, des de llavors cridada, carrer de Llibrers. Aixina mateix, va ser el primer autor en reclamar drets d'autor en [[Espanya]] i el món occidental, molt abans que l'Estatut de la Reina Ana de l'any [[1709]] del [[Regne Unit]] o les disputes de l'any [[1662]], en les que va interferir l'Unió de les Corones.

	La seua llabor com a impressor va ser continuada per tres generacions, que detentaren el privilegi d'impressió de les obres de l'ilustre gramàtic.		La seua llabor com a impressor va ser continuada per tres generacions, que detentaren el privilegi d'impressió de les obres de l'ilustre gramàtic.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 20:04 5 nov 2024

2024-11-05T20:04:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:04 5 nov 2024
Llínea 23:		Llínea 23:
	No obstant, tant el seu fill Sancho de Nebrija com el seu net Antonio de Nebrija es varen fer impressors, i la majoria dels incunables publicats en Salamanca varen ser de Nebrija o d'autors del seu círcul. Eixa primera imprenta de Salamanca estava situada en la, des de llavors cridada, carrer de Llibrers. Aixina mateix, va ser el primer autor en reclamar drets d'autor en [[Espanya]] i el món occidental, molt abans que l'Estatut de la Reina Ana de l'any [[1709]] del [[Regne Unit]] o les disputes de l'any [[1662]], en les que va interferir l'Unió de les Corones.		No obstant, tant el seu fill Sancho de Nebrija com el seu net Antonio de Nebrija es varen fer impressors, i la majoria dels incunables publicats en Salamanca varen ser de Nebrija o d'autors del seu círcul. Eixa primera imprenta de Salamanca estava situada en la, des de llavors cridada, carrer de Llibrers. Aixina mateix, va ser el primer autor en reclamar drets d'autor en [[Espanya]] i el món occidental, molt abans que l'Estatut de la Reina Ana de l'any [[1709]] del [[Regne Unit]] o les disputes de l'any [[1662]], en les que va interferir l'Unió de les Corones.

	La seua llabor com a impressor va ser continuada per tres generacions, que detentaren el privilegi d'impressió de les obres de l'ilustre gramàtic.		La seua llabor com a impressor va ser continuada per tres generacions, que detentaren el privilegi d'impressió de les obres de l'ilustre gramàtic.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 18:47 3 set 2023

2023-09-03T18:47:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 3 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Retrato de Antonio de Nebrija (fondo blanco).jpg\|thumb\|~~200px~~\|Retrat d'Antonio de Nebrija, de la portada del Dictionarium editat en l'any [[1536]]]]		[[File:Retrato de Antonio de Nebrija (fondo blanco).jpg\|thumb\|250px\|Retrat d'Antonio de Nebrija, de la portada del Dictionarium editat en l'any [[1536]]]]
	'''Antonio Martínez de Cala y Xarana''' o '''Antonio de Lebrija''' ([[Lebrija]], [[1444]] - † [[Alcalà de Henares]], [[2 de juliol]] de [[1522]]), més conegut com '''Elio Antonio de Nebrija''' o '''de Nebrixa''', va ser un humaniste espanyol que va gojar de gran fama ya com a colegial en el [[Real Colege d'Espanya]] de [[Bolonya]].		'''Antonio Martínez de Cala y Xarana''' o '''Antonio de Lebrija''' ([[Lebrija]], [[1444]] - † [[Alcalà de Henares]], [[2 de juliol]] de [[1522]]), més conegut com '''Elio Antonio de Nebrija''' o '''de Nebrixa''', va ser un humaniste espanyol que va gojar de gran fama ya com a colegial en el [[Real Colege d'Espanya]] de [[Bolonya]].

Jose2 en 18:47 3 set 2023

2023-09-03T18:47:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 3 set 2023
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija ==		== Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija ==
	[[File:Juan de Zúñiga dibujo con orla.jpg\|thumb\|250px\|Antonio Nebrija impartint classe]]		[[File:Juan de Zúñiga dibujo con orla.jpg\|thumb\|250px\|Antonio de Nebrija impartint classe]]

	Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.		Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.

Jose2: /* Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija */

2023-09-03T18:47:04Z

Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 3 set 2023
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija ==		== Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija ==
			[[File:Juan de Zúñiga dibujo con orla.jpg\|thumb\|250px\|Antonio Nebrija impartint classe]]

	Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.		Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.

Jose2 en 18:45 3 set 2023

2023-09-03T18:45:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:45 3 set 2023
Llínea 5:		Llínea 5:

	Va ser, ademés, historiador, gramàtic, traductor, docent, catedràtic, filòlec, llingüiste, impressor, editor (d'obres pròpies i alienes), croniste real, escritor i poeta. La seua carrera com a professor i autor va ser molt extensa per a l'época, puix va comprendre més de mig sigle, des de l'any [[1470]] fins a l'any 1522, any del seu decés als 78 anys.		Va ser, ademés, historiador, gramàtic, traductor, docent, catedràtic, filòlec, llingüiste, impressor, editor (d'obres pròpies i alienes), croniste real, escritor i poeta. La seua carrera com a professor i autor va ser molt extensa per a l'época, puix va comprendre més de mig sigle, des de l'any [[1470]] fins a l'any 1522, any del seu decés als 78 anys.

			== Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija ==
			Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.

			Nebrija considera al [[llatí]] com a llengua superior a les atres, i per això, quant més s'acosta una llengua al llatí, més perfecta és. Açò fa que la seua gramàtica castellana siga una gramàtica a la manera llatina. No obstant, l'originalitat de Nebrija és palesa, duent autèntiques innovacions en el seu gènero, molt abans que el restant de llengües vulgars. Va intuir ademés l'orige de la [[llengua castellana]] a partir d'un llatí corrompit dut pels godos i influït per atres llengües.

			La seua obra va tindre gran influència en el món universitari, espanyol i europeu, sent una dels cims de l'humanisme en Espanya. Arreplega el llegat clàssic per a revitalisar l'estudi de les llengües vives. Pero l'ardit a la que deu una posició de primer orde en l'història, és haver compost la primera Gramàtica castellana ([[1492]]), primera també entre les gramàtiques romàniques, a les que servirà de model. Nebrija va redactar la seua gramàtica en la localitat extremenya de [[Zalamea de la Serena]].

			Nebrija vea la llengua castellana com un factor unificador dels diversos territoris dels [[Reis Catòlics]], de la mateixa manera que figures florentines com Cristoforo Landino o Lorenzo de Medici havien defés que la llengua toscana serviria per a unificar [[Itàlia]]. D'ahí la coneguda frase de Nebrija en la seua Gramàtica dient que ''sempre la llengua va ser companyera de l'imperi''.

	== Nebrija, impressor ==		== Nebrija, impressor ==

Jose2 en 18:40 3 set 2023

2023-09-03T18:40:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:40 3 set 2023
Llínea 5:		Llínea 5:

	Va ser, ademés, historiador, gramàtic, traductor, docent, catedràtic, filòlec, llingüiste, impressor, editor (d'obres pròpies i alienes), croniste real, escritor i poeta. La seua carrera com a professor i autor va ser molt extensa per a l'época, puix va comprendre més de mig sigle, des de l'any [[1470]] fins a l'any 1522, any del seu decés als 78 anys.		Va ser, ademés, historiador, gramàtic, traductor, docent, catedràtic, filòlec, llingüiste, impressor, editor (d'obres pròpies i alienes), croniste real, escritor i poeta. La seua carrera com a professor i autor va ser molt extensa per a l'época, puix va comprendre més de mig sigle, des de l'any [[1470]] fins a l'any 1522, any del seu decés als 78 anys.

			== Nebrija, impressor ==

			Ademés dels seus guanys filològics, Nebrija va ser crucial per a dur l'imprenta a [[Salamanca]], puix el segon llibre que es va publicar en esta ciutat varen ser les seues ''Introductiones'', i pot ser que dirigira també l'imprenta, situació que es va intentar encobrir, perque els negocis mercantils haurien segut incompatibles en el seu lloc acadèmic.

			No obstant, tant el seu fill Sancho de Nebrija com el seu net Antonio de Nebrija es varen fer impressors, i la majoria dels incunables publicats en Salamanca varen ser de Nebrija o d'autors del seu círcul. Eixa primera imprenta de Salamanca estava situada en la, des de llavors cridada, carrer de Llibrers. Aixina mateix, va ser el primer autor en reclamar drets d'autor en [[Espanya]] i el món occidental, molt abans que l'Estatut de la Reina Ana de l'any [[1709]] del [[Regne Unit]] o les disputes de l'any [[1662]], en les que va interferir l'Unió de les Corones.

			La seua llabor com a impressor va ser continuada per tres generacions, que detentaren el privilegi d'impressió de les obres de l'ilustre gramàtic.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 18:37 3 set 2023

2023-09-03T18:37:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 3 set 2023
Llínea 21:		Llínea 21:
	* Rico, Francisco. Lección y herencia de Elio Antonio de Nebrija, recopilación de ensayos de Francisco Rico, prólogo de Juan Gil, Real Academia Española, Madrid, marzo 2022. ISBN 978-84-88292-13-1		* Rico, Francisco. Lección y herencia de Elio Antonio de Nebrija, recopilación de ensayos de Francisco Rico, prólogo de Juan Gil, Real Academia Española, Madrid, marzo 2022. ISBN 978-84-88292-13-1
	* Riera, Ana. Nebrija. El sabio que amaba las palabras, libro infantil ilustrado, ilustrador: Oscar del Amo, Editorial Planeta y Fundación Antonio de Nebrija, Barcelona, septiembre 2022. ISBN 978-84-08-25855-1		* Riera, Ana. Nebrija. El sabio que amaba las palabras, libro infantil ilustrado, ilustrador: Oscar del Amo, Editorial Planeta y Fundación Antonio de Nebrija, Barcelona, septiembre 2022. ISBN 978-84-08-25855-1

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Antonio de Nebrija}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 18:36 3 set 2023

2023-09-03T18:36:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 3 set 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	== Referències ==		== Referències ==
	* AA. VV. Antonio de Lebrixa Grammatico en su medio milenio, José J. Gómez Asencio (Coord.), Carmen Quijada van Den Berghe (Ed.), Ediciones Universidad de Salamanca, mayo 2022. ISBN 978-84-1311-668-6		* AA. VV. Antonio de Lebrixa Grammatico en su medio milenio, José J. Gómez Asencio (Coord.), Carmen Quijada van Den Berghe (Ed.), Ediciones Universidad de Salamanca, mayo 2022. ISBN 978-84-1311-668-6
			* Nebrija, Antonio de (2011). Gramática sobre la lengua castellana, Edición, estudio y notas de Carmen Lozano, Paginae Nebrissenses al cuidado de Felipe González Vega, Real Academia Española, Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores, Barcelona, 2011
			* Nebrija, Antonio de (2023). Antonio de Nebrija V Centenario (1522-2022). Volumen I: Pedro Martín Baños, Nueva caracola del bibliófilo nebrisense. Repertorio bibliográfico de la obra impresa y manuscrita de Antonio de Nebrija (siglos XV-XVI). Volumen II: Cultura manuscrita y cultura impresa en el entorno de Antonio de Nebrija, colección de estudios al cuidado de Jacobo Sebastián Sanz Hermida y Pedro Martín Baños, Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, diciembre 2022 y enero 2023. ISBN (impreso vol. I): 978-84-1311-736-2, ISBN (impreso vol. II): 978-84-1311-737-9, ISBN 978-84-1311-738-6

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 16:		Llínea 18:
	* Millán, José Antonio. Antonio de Nebrija o el rastro de la verdad, Galaxia Gutenberg, Barcelona, enero 2022. ISBN 978-84-18807-73-2		* Millán, José Antonio. Antonio de Nebrija o el rastro de la verdad, Galaxia Gutenberg, Barcelona, enero 2022. ISBN 978-84-18807-73-2
	* Moldes, Diego (2023). Antonio de Nebrija y su origen judeoconverso. ISBN 978-84-19406-19-4., Editorial Gedisa , Barcelona, enero 2023.		* Moldes, Diego (2023). Antonio de Nebrija y su origen judeoconverso. ISBN 978-84-19406-19-4., Editorial Gedisa , Barcelona, enero 2023.
	* Nebrija, Antonio de (2011). Gramática sobre la lengua castellana, Edición, estudio y notas de Carmen Lozano, Paginae Nebrissenses al cuidado de Felipe González Vega, Real Academia Española, Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores, Barcelona, 2011.
	* Nebrija, Antonio de (2023). Antonio de Nebrija V Centenario (1522-2022). Volumen I: Pedro Martín Baños, Nueva caracola del bibliófilo nebrisense. Repertorio bibliográfico de la obra impresa y manuscrita de Antonio de Nebrija (siglos XV-XVI). Volumen II: Cultura manuscrita y cultura impresa en el entorno de Antonio de Nebrija, colección de estudios al cuidado de Jacobo Sebastián Sanz Hermida y Pedro Martín Baños, Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, diciembre 2022 y enero 2023. ISBN (impreso vol. I): 978-84-1311-736-2, ISBN (impreso vol. II): 978-84-1311-737-9, ISBN 978-84-1311-738-6
	* Olmedo, Félix G., Nebrija (1441-1522), Debelador de la barbarie comentador eclesiástico pedagogo - poeta, Editora Nacional, Madrid, 1942		* Olmedo, Félix G., Nebrija (1441-1522), Debelador de la barbarie comentador eclesiástico pedagogo - poeta, Editora Nacional, Madrid, 1942
	* Rico, Francisco. Lección y herencia de Elio Antonio de Nebrija, recopilación de ensayos de Francisco Rico, prólogo de Juan Gil, Real Academia Española, Madrid, marzo 2022. ISBN 978-84-88292-13-1		* Rico, Francisco. Lección y herencia de Elio Antonio de Nebrija, recopilación de ensayos de Francisco Rico, prólogo de Juan Gil, Real Academia Española, Madrid, marzo 2022. ISBN 978-84-88292-13-1