Archiu de la Corona d'Aragó - Historial de revisions

Lluísm: Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia '

2025-08-23T11:35:12Z

Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia '

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 23 ago 2025
Llínea 71:		Llínea 71:
	* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:		* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:

	{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de ~~València~~ de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}		{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - ' s’' a ' s''

2025-07-25T17:50:56Z

Text reemplaça - ' s’' a ' s''

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 25 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Arcoar.jpg\|thumb\|250px\|Archiu de la Corona d'Aragó]]		[[Archiu:Arcoar.jpg\|thumb\|250px\|Archiu de la Corona d'Aragó]]

	L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' o '''Archiu de la Corona d'Aragó''', conegut per les sigles ACA, fon durant sigles l'archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó\|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l'archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat\|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que ~~s’ordenaven~~ en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.		L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' o '''Archiu de la Corona d'Aragó''', conegut per les sigles ACA, fon durant sigles l'archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó\|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l'archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat\|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s'ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.

	== Evolució històrica ==		== Evolució històrica ==
Llínea 9:		Llínea 9:
	A partir d’esta data, l'Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l'evolució de l'Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó\|Jaume II el Just]] [...], que fon l'archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Institut Cervantes\|Centre Virtual Cervantes]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia\|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].		A partir d’esta data, l'Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l'evolució de l'Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó\|Jaume II el Just]] [...], que fon l'archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Institut Cervantes\|Centre Virtual Cervantes]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia\|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].

	A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona ~~s’haja~~ mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.		A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s'haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.

	== Titularitat ==		== Titularitat ==

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:27:06Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 24 jul 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Evolució històrica ==		== Evolució històrica ==

	El primer testimoni de ~~l’existència~~ d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l'archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.		El primer testimoni de l'existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l'archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.

	A partir d’esta data, ~~l’Archiu~~ del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de ~~l’evolució~~ de ~~l’Archiu~~ Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó\|Jaume II el Just]] [...], que fon l'archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Institut Cervantes\|Centre Virtual Cervantes]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia\|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].		A partir d’esta data, l'Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l'evolució de l'Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó\|Jaume II el Just]] [...], que fon l'archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Institut Cervantes\|Centre Virtual Cervantes]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia\|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].

	A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s’haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.		A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s’haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.
Llínea 26:		Llínea 26:
	* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]];		* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]];
	* [[Real Audiència de Catalunya]], des del [[sigle XVIII]];		* [[Real Audiència de Catalunya]], des del [[sigle XVIII]];
	* [[Diputació de les Corts de Catalunya]] ([[Generalitat de Catalunya]]), iniciat en el [[sigle XIV]] i incorporat a l'Archiu despuix de la supressió de ~~l’entitat~~ en [[1714]]; la restauració de ~~l’entitat~~ durant el [[sigle XX]] ha portat a un contenciós sobre la titularitat d’esta documentació històrica)		* [[Diputació de les Corts de Catalunya]] ([[Generalitat de Catalunya]]), iniciat en el [[sigle XIV]] i incorporat a l'Archiu despuix de la supressió de l'entitat en [[1714]]; la restauració de l'entitat durant el [[sigle XX]] ha portat a un contenciós sobre la titularitat d’esta documentació històrica)
	* Órdens religioses i militars: [[clero secular]] i [[clero regular\|regular]], procedent d’institucions suprimides (fonamentalment a causa de la [[desamortisació]] de [[1835]]), com el [[Monasteri de Ripoll]] o el [[Monasteri de Sant Cugat del Vallès]].		* Órdens religioses i militars: [[clero secular]] i [[clero regular\|regular]], procedent d’institucions suprimides (fonamentalment a causa de la [[desamortisació]] de [[1835]]), com el [[Monasteri de Ripoll]] o el [[Monasteri de Sant Cugat del Vallès]].
	* Facenda		* Facenda

Xavier en 18:38 19 gin 2025

2025-01-19T18:38:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 19 gin 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Arcoar.jpg\|thumb\|250px\|Archiu de la Corona d'Aragó]]		[[Archiu:Arcoar.jpg\|thumb\|250px\|Archiu de la Corona d'Aragó]]

	L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' o '''Archiu de la Corona d'Aragó''' (ACA) fon durant sigles l'archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó\|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l'archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat\|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s’ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.		L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' o '''Archiu de la Corona d'Aragó''', conegut per les sigles ACA, fon durant sigles l'archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó\|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l'archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat\|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s’ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.

	== Evolució històrica ==		== Evolució històrica ==
Llínea 86:		Llínea 86:
	* [http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2015/09/21/56000616ca4741391d8b45ad.html El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media - ''El Mundo'']		* [http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2015/09/21/56000616ca4741391d8b45ad.html El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media - ''El Mundo'']
	* [https://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2015/10/22/5628f646ca47412d568b464f.html El erudito del XIX que engrandeció el Archivo de la Corona de Aragón - ''El Mundo'']		* [https://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2015/10/22/5628f646ca47412d568b464f.html El erudito del XIX que engrandeció el Archivo de la Corona de Aragón - ''El Mundo'']
			* [https://clubjaimeprimero.org/content/los-documentos-del-reino-de-valencia-aun-en-barcelona Los DOCUMENTOS del Reino de Valencia: aún en Barcelona - Ricart Garcia Moya - Club de Opinión Jaime I]
			* [http://www.softwarevalencia.com/garcia_moya/HTML/LosDocumentosPerdidosDelReinoDeValencia.html Los documentos perdidos del Reino de Valencia - Ricart Garcia Moya - Softwarevalencià]]

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Xavier: /* Controvèrsia */

2024-11-16T11:38:31Z

Controvèrsia

← Revisió anterior		Revisió de 11:38 16 nov 2024
Llínea 54:		Llínea 54:
	El que fon director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que Pròsper de Bofarull, director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.		El que fon director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que Pròsper de Bofarull, director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.

	* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de Julio Martín Alarcón en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA ([[Archiu de la Corona d'Aragó]]) de sèu en la ciutat de [[Barcelona]]. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:		* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de [[Julio Martín Alarcón]] en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA ([[Archiu de la Corona d'Aragó]]) de sèu en la ciutat de [[Barcelona]]. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:

	{{Cita\|''El archivero que manipuló el mito catalán.		{{Cita\|''El archivero que manipuló el mito catalán.

Xavier: /* Controvèrsia */

2024-11-16T11:38:02Z

Controvèrsia

← Revisió anterior		Revisió de 11:38 16 nov 2024
Llínea 51:		Llínea 51:

	== Controvèrsia ==		== Controvèrsia ==
			[[Archiu:Pdimun.jpg\|thumb\|250px\|Publicació del Diari El Mundo]]
	El que fon director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que Pròsper de Bofarull, director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.		El que fon director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que Pròsper de Bofarull, director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.

Llínea 71:		Llínea 71:
	* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:		* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:

	{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}		{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Cites */

2024-11-16T11:33:34Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 16 nov 2024
Llínea 47:		Llínea 47:

	''El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.''\|''Tradición manipuladora'' (Libertad Digital, 31.12.2004), per [[Juan Ramón Rallo]]}}		''El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.''\|''Tradición manipuladora'' (Libertad Digital, 31.12.2004), per [[Juan Ramón Rallo]]}}

			{{Cita\|''La semántica ha sido el kaláshnikov del expansionismo catalán. El archivo del rey lo cambian en Archivo de la Corona de Aragón; el condado de Barcelona lo convierten en Principado de Cataluña o Imperio Catalán; el florín de Aragón, en florín catalán; el reino de Valencia, en país; el reino de Mallorca, en islas; la lengua valenciana, en catalana (gracias al amigo de Bofarull, el erudito falsificador Milà i Fontanals, inventor del concepto de valenciano como dialecto del catalán).''\|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per [[Ricart Garcia Moya]]}}

	== Controvèrsia ==		== Controvèrsia ==

Jose2: Text reemplaça - ' l’a' a ' l'a'

2024-09-12T18:53:18Z

Text reemplaça - ' l’a' a ' l'a'

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 12 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Arcoar.jpg\|thumb\|250px\|Archiu de la Corona d'Aragó]]		[[Archiu:Arcoar.jpg\|thumb\|250px\|Archiu de la Corona d'Aragó]]

	L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' o '''Archiu de la Corona d'Aragó''' (ACA) fon durant sigles ~~l’archiu~~ de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó\|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment ~~l’archiu~~, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat\|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s’ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.		L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' o '''Archiu de la Corona d'Aragó''' (ACA) fon durant sigles l'archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó\|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l'archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat\|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s’ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.

	== Evolució històrica ==		== Evolució històrica ==

	El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a ~~l’archiu~~ real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.		El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l'archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.

	A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó\|Jaume II el Just]] [...], que fon ~~l’archiu~~ únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Institut Cervantes\|Centre Virtual Cervantes]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia\|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].		A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó\|Jaume II el Just]] [...], que fon l'archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web \| títul = Archiu de la Corona d’Aragó \| editorial = [[Institut Cervantes\|Centre Virtual Cervantes]] \| fechaacceso = 16-1-2010 \| url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia\|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].

	A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s’haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.		A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s’haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.
Llínea 23:		Llínea 23:
	L'archiu conté les seccions separades següents:		L'archiu conté les seccions separades següents:

	* [[Cancelleria\|Real Cancelleria]] (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de ~~l’antiga~~ Corona);		* [[Cancelleria\|Real Cancelleria]] (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de l'antiga Corona);
	* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]];		* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]];
	* [[Real Audiència de Catalunya]], des del [[sigle XVIII]];		* [[Real Audiència de Catalunya]], des del [[sigle XVIII]];
Llínea 32:		Llínea 32:
	* Atres		* Atres

	El document més antic és de ~~l’any~~ [[844]]. L'incorporació a ~~l’antic~~ archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000.		El document més antic és de l'any [[844]]. L'incorporació a l'antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000.

	== Cites ==		== Cites ==

Jose2 en 07:07 3 jun 2024

2024-06-03T07:07:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:07 3 jun 2024
Llínea 69:		Llínea 69:
	* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:		* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:

	{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}		{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Controvèrsia */

2024-04-14T11:06:32Z

Controvèrsia

← Revisió anterior		Revisió de 11:06 14 abr 2024
Llínea 67:		Llínea 67:
	Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.''}}		Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.''}}

	* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de Julio Martín Alarcón titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:		* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:

	{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}		{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}