Argentina - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' d’ ' a ' d''

2025-07-25T17:49:15Z

Text reemplaça - ' d’ ' a ' d''

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 25 jul 2025
Llínea 94:		Llínea 94:
	Les Pampas		Les Pampas

	Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc d'estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de [[cereal\|cereals]] i [[soja]]. Algunes especies d’arbres incloen l’arbre nacional el [[ceibo]] i l’[[acàcia]] aixina també unes poques especies introduïdes com l’[[eucaliptus]] i l’[[alber]]. La malea és comú en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. És abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampes es troben els horneros(forners), que construïxen el seu niu de fanc en llocs visibles com [[fusta]], i grans nyandúes, una especie més chicoteta d’ esturç. Encara es conserven alguns [[cerv\|cervs]] de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït.		Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc d'estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de [[cereal\|cereals]] i [[soja]]. Algunes especies d’arbres incloen l’arbre nacional el [[ceibo]] i l’[[acàcia]] aixina també unes poques especies introduïdes com l’[[eucaliptus]] i l’[[alber]]. La malea és comú en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. És abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampes es troben els horneros(forners), que construïxen el seu niu de fanc en llocs visibles com [[fusta]], i grans nyandúes, una especie més chicoteta d'esturç. Encara es conserven alguns [[cerv\|cervs]] de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït.

	== Població i idioma ==		== Població i idioma ==

Valencian: Text reemplaça - 'criollo' a 'crioll'

2023-09-26T21:53:07Z

Text reemplaça - 'criollo' a 'crioll'

← Revisió anterior		Revisió de 21:53 26 set 2023
Llínea 63:		Llínea 63:
	El nom "Argentina" prove del [[llatí]] "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regió, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedició portuguesa de l'any [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despuix arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç.		El nom "Argentina" prove del [[llatí]] "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regió, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedició portuguesa de l'any [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despuix arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç.

	El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en l'any [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regió del Riu de l'Argent aixina com també la fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El topònim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del ~~criollo~~ asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripció de la regió. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.		El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en l'any [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regió del Riu de l'Argent aixina com també la fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El topònim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del crioll asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripció de la regió. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

	Oficialment, s'utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitució de l'any [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederació Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederació Argentina i Federació Argentina. La Constitució Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederació Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en l'any [[1860]] es va canviar per Nació Argentina.		Oficialment, s'utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitució de l'any [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederació Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederació Argentina i Federació Argentina. La Constitució Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederació Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en l'any [[1860]] es va canviar per Nació Argentina.

Valencian en 23:19 6 set 2023

2023-09-06T23:19:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:19 6 set 2023
Llínea 122:		Llínea 122:
	Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l'arribada dels espanyols, en els primers anys del [[sigle XVI]]. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisació que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[asteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisació andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades.		Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l'arribada dels espanyols, en els primers anys del [[sigle XVI]]. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisació que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[asteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisació andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades.

	~~Darrer~~ dels passos de [[Colon]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].		Darrere dels passos de [[Colon]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].

	Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguai]].		Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguai]].
Llínea 133:		Llínea 133:
	Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.		Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

	Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Perú]]fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguai]], [[Paraguai]], [[Bolívia]] i part de [[Brasil]].		Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Perú]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguai]], [[Paraguai]], [[Bolívia]] i part de [[Brasil]].

	El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]		El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]

Valencian: Text reemplaça - 'Peru]] ' a 'Perú]]'

2023-09-06T23:13:43Z

Text reemplaça - 'Peru]] ' a 'Perú]]'

← Revisió anterior		Revisió de 23:13 6 set 2023
Llínea 133:		Llínea 133:
	Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.		Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

	Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del ~~Peru~~]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguai]], [[Paraguai]], [[Bolívia]] i part de [[Brasil]].		Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Perú]]fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguai]], [[Paraguai]], [[Bolívia]] i part de [[Brasil]].

	El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]		El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]

Valencian: Text reemplaça - 'Peru ' a 'Perú'

2023-09-06T23:12:59Z

Text reemplaça - 'Peru ' a 'Perú'

← Revisió anterior		Revisió de 23:12 6 set 2023
Llínea 128:		Llínea 128:
	Han hagut tres corrents colonisadores:		Han hagut tres corrents colonisadores:
	* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguai]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].		* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguai]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].
	* Corrent pobladora del nort: provenia del [[~~Peru~~]] i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic.		* Corrent pobladora del nort: provenia del [[Perú]]i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic.
	* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].		* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].

Valencian: Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia'

2023-08-27T00:05:39Z

Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia'

← Revisió anterior		Revisió de 00:05 27 ago 2023
Llínea 133:		Llínea 133:
	Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.		Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

	Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguai]], [[Paraguai]], [[~~Bolivia~~]] i part de [[Brasil]].		Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguai]], [[Paraguai]], [[Bolívia]] i part de [[Brasil]].

	El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]		El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]

Valencian: Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]'

2022-12-16T16:34:13Z

Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]'

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 16 dec 2022
Llínea 133:		Llínea 133:
	Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.		Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

	Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[~~Uruguay~~]], [[Paraguai]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].		Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguai]], [[Paraguai]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].

	El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]		El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]

Valencian: Text reemplaça - '{{Amèrica}}' a '{{Països d'Amèrica}}'

2022-10-19T02:14:16Z

Text reemplaça - '{{Amèrica}}' a '{{Països d'Amèrica}}'

← Revisió anterior		Revisió de 02:14 19 oct 2022
Llínea 207:		Llínea 207:
	*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html La Llengua Valenciana en Argentina]		*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html La Llengua Valenciana en Argentina]

	{{Amèrica}}		{{Països d'Amèrica}}

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]

Valencian: Text reemplaça - 'Paraguay' a 'Paraguai'

2022-10-18T20:10:02Z

Text reemplaça - 'Paraguay' a 'Paraguai'

← Revisió anterior		Revisió de 20:10 18 oct 2022
Llínea 124:		Llínea 124:
	Darrer dels passos de [[Colon]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].		Darrer dels passos de [[Colon]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].

	Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[~~Paraguay~~]].		Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguai]].

	Han hagut tres corrents colonisadores:		Han hagut tres corrents colonisadores:
	* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del ~~Paraguay~~]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].		* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguai]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].
	* Corrent pobladora del nort: provenia del [[Peru]] i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic.		* Corrent pobladora del nort: provenia del [[Peru]] i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic.
	* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].		* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].
Llínea 133:		Llínea 133:
	Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.		Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

	Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[~~Paraguay~~]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].		Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguai]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].

	El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]		El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]

Valencian: Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

2022-07-05T21:45:25Z

Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

← Revisió anterior		Revisió de 21:45 5 jul 2022
Llínea 54:		Llínea 54:
	La '''República Argentina''' és un estat soberà, organisat com republica representativa i federal, ubicat en l'extrem sur d’[[Amèrica]]. El seu territori està dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, [[Buenos Aires]], capital de la nació i seu del govern federal. La seua població, propenca als 40 millons d'habitants promedien índexs de desenroll humà, renta per capita, nivel de creiximent econòmic i calitat de vida, que es troben entre els més alts d'[[Amèrica]] Llatina. Segons el Banc Mundial, el seu PBI nominal és el 30º més important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total transforma al país en la 23º economia més important del mon.		La '''República Argentina''' és un estat soberà, organisat com republica representativa i federal, ubicat en l'extrem sur d’[[Amèrica]]. El seu territori està dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, [[Buenos Aires]], capital de la nació i seu del govern federal. La seua població, propenca als 40 millons d'habitants promedien índexs de desenroll humà, renta per capita, nivel de creiximent econòmic i calitat de vida, que es troben entre els més alts d'[[Amèrica]] Llatina. Segons el Banc Mundial, el seu PBI nominal és el 30º més important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total transforma al país en la 23º economia més important del mon.

	Per la seua extensió, 2.780.400 km², és el segon estat d'[[Amèrica del Sur]], quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la ~~superficie~~ continental subjecta a la seua soberania efectiva; si es tenen en conte les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur, Sandwich del Sur i Aurora (administrades pel [[Regne Unit]], encara que reivindicades per Argentina com part integral del seu territori), més l’area antàrtica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada [[Antartida]] Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la ~~superficie~~ total arriba als 3.761.274 km².		Per la seua extensió, 2.780.400 km², és el segon estat d'[[Amèrica del Sur]], quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superfície continental subjecta a la seua soberania efectiva; si es tenen en conte les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur, Sandwich del Sur i Aurora (administrades pel [[Regne Unit]], encara que reivindicades per Argentina com part integral del seu territori), més l’area antàrtica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada [[Antartida]] Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superfície total arriba als 3.761.274 km².

	El seu territori continental americà, que s'estén gran part del Con Sur, llimita al nort en [[Bolívia]] i [[Paraguai]], al nordest en [[Brasil]], a l’oest i sur en [[Chile]] i a l’est en [[Uruguai]] i l’[[Oceà Atlàntic]].		El seu territori continental americà, que s'estén gran part del Con Sur, llimita al nort en [[Bolívia]] i [[Paraguai]], al nordest en [[Brasil]], a l’oest i sur en [[Chile]] i a l’est en [[Uruguai]] i l’[[Oceà Atlàntic]].