Arquitectura del Renaiximent - Historial de revisions

Lluísm en 11:43 6 set 2025

2025-09-06T11:43:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:43 6 set 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts chicotets edificis o inclús mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.		Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts chicotets edificis o inclús mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* [[Bartolomé Bennassar\|BENNASSAR VICENS, Bartolomé]]; ''La Europa del Renacimiento''; Madrid: Grupo Anaya, 1998, ISBN 84-7525-480-2.		* [[Bartolomé Bennassar\|BENNASSAR VICENS, Bartolomé]]; ''La Europa del Renacimiento''; Madrid: Grupo Anaya, 1998, ISBN 84-7525-480-2.

Jose2 en 12:49 18 dec 2024

2024-12-18T12:49:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:49 18 dec 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció\|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.		Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció\|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.

	Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts chicotets edificis o inclús mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.		Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts chicotets edificis o inclús mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:58:43Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 28 set 2019
Llínea 6:		Llínea 6:
	Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció\|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.		Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció\|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.

	Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts chicotets edificis o ~~fins i tot~~ mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.		Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts chicotets edificis o inclús mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

2017-01-03T16:41:52Z

Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 3 gin 2017
Llínea 6:		Llínea 6:
	Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció\|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.		Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció\|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.

	Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts ~~menuts~~ edificis o fins i tot mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.		Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts chicotets edificis o fins i tot mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 17:45 12 oct 2016

2016-10-12T17:45:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:45 12 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Palazzo Medici Riccardi by night 01.JPG\|thumb\|[[Palau Medici Riccardi]], de [[Michelozzo]], [[Florència]], [[1444]]. Eixemple de [[palau florentí]].]]		[[Archiu:Palazzo Medici Riccardi by night 01.JPG\|thumb\|[[Palau Medici Riccardi]], de [[Michelozzo]], [[Florència]], [[1444]]. Eixemple de [[palau florentí]].]]
	[[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg\|thumb\|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], 1511. Eixemple de [[vila renaixentista]].]]		[[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg\|thumb\|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[1511]]. Eixemple de [[vila renaixentista]].]]
	[[Archiu:Todi SantaMariaDellaConsolazione.jpg\|thumb\|''Santa Maria della Consolazione'' en [[Todi]] 1508-1607. Eixemple d'iglésia de [[planta central]]. Varen treballar en ella [[Coa dona Caprarola]], [[Antonio dona Sangallo el Jove]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[Galeazzo Alessi]], [[Michele Sanmicheli]], [[Jacopo Vignola]] i [[Ippolito Scalza]].]]		[[Archiu:Todi SantaMariaDellaConsolazione.jpg\|thumb\|''Santa Maria della Consolazione'' en [[Todi]] [[1508]]-[[1607]]. Eixemple d'iglésia de [[planta central]]. Varen treballar en ella [[Coa dona Caprarola]], [[Antonio dona Sangallo el Jove]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[Galeazzo Alessi]], [[Michele Sanmicheli]], [[Jacopo Vignola]] i [[Ippolito Scalza]].]]
	'''Arquitectura del Renaiximent''' o '''renaixentista''' és aquella dissenyada i construïda durant el periodo artístic del [[Renaiximent]] europeu, que va comprendre els [[Sigle XV\|sigles XV]] i [[Sigle XVI\|XVI]]. Es caracterisa per ser un moment de ruptura en la [[Història de l'Arquitectura]], en especial sobre l'estil arquitectònic previ: [[Arquitectura gòtica\|el Gòtic]]; mentres que, per contra, busca la seua inspiració en una interpretació pròpia ~~del~~ [[Art clàssic]], en particular en ~~el seu~~ [[Arquitectura de l'Antiga Rom\|~~alvertent arquitectònic~~]], que es considerava model perfecte de les [[Belles arts]].		'''Arquitectura del Renaiximent''' o '''renaixentista''' és aquella dissenyada i construïda durant el periodo artístic del [[Renaiximent]] europeu, que va comprendre els [[Sigle XV\|sigles XV]] i [[Sigle XVI\|XVI]]. Es caracterisa per ser un moment de ruptura en l'[[Història de l'Arquitectura]], en especial sobre l'estil arquitectònic previ: [[Arquitectura gòtica\|el Gòtic]]; mentres que, per contra, busca la seua inspiració en una interpretació pròpia de l'[[Art clàssic]], en particular en la seua [[Arquitectura de l'Antiga Rom\|vertent arquitectònica]], que es considerava model perfecte de les [[Belles arts]].

	Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció\|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.		Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció\|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.
Llínea 23:		Llínea 23:
	* [[Rudolf Wittkower\|WITTKOWER, Rudolf]]; ''Los fundamentos de la arquitectura en la edad del humanismo''; Madrid: Alianza, 1995, ISBN 84-206-7129-0.		* [[Rudolf Wittkower\|WITTKOWER, Rudolf]]; ''Los fundamentos de la arquitectura en la edad del humanismo''; Madrid: Alianza, 1995, ISBN 84-206-7129-0.

			[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura del Renaiximent\| ]]		[[Categoria:Arquitectura del Renaiximent\| ]]

Chabi en 11:37 12 oct 2016

2016-10-12T11:37:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:37 12 oct 2016
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg\|thumb\|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], 1511. Eixemple de [[vila renaixentista]].]]		[[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg\|thumb\|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], 1511. Eixemple de [[vila renaixentista]].]]
	[[Archiu:Todi SantaMariaDellaConsolazione.jpg\|thumb\|''Santa Maria della Consolazione'' en [[Todi]] 1508-1607. Eixemple d'iglésia de [[planta central]]. Varen treballar en ella [[Coa dona Caprarola]], [[Antonio dona Sangallo el Jove]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[Galeazzo Alessi]], [[Michele Sanmicheli]], [[Jacopo Vignola]] i [[Ippolito Scalza]].]]		[[Archiu:Todi SantaMariaDellaConsolazione.jpg\|thumb\|''Santa Maria della Consolazione'' en [[Todi]] 1508-1607. Eixemple d'iglésia de [[planta central]]. Varen treballar en ella [[Coa dona Caprarola]], [[Antonio dona Sangallo el Jove]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[Galeazzo Alessi]], [[Michele Sanmicheli]], [[Jacopo Vignola]] i [[Ippolito Scalza]].]]
	'''Arquitectura ~~de la Renaixença~~''' o '''renaixentista''' és aquella dissenyada i construïda durant el periodo artístic del [[~~Renaixença~~]] europeu, que va comprendre els [[Sigle XV\|sigles XV]] i [[Sigle XVI\|XVI]]. Es caracterisa per ser un moment de ruptura en la [[Història de l'Arquitectura]], en especial sobre l'estil arquitectònic previ: [[Arquitectura gòtica\|el Gòtic]]; mentres que, per contra, busca la seua inspiració en una interpretació pròpia del [[Art clàssic]], en particular en el seu [[Arquitectura de l'Antiga Rom\|alvertent arquitectònic]], que es considerava model perfecte de les [[Belles arts]].		'''Arquitectura del Renaiximent''' o '''renaixentista''' és aquella dissenyada i construïda durant el periodo artístic del [[Renaiximent]] europeu, que va comprendre els [[Sigle XV\|sigles XV]] i [[Sigle XVI\|XVI]]. Es caracterisa per ser un moment de ruptura en la [[Història de l'Arquitectura]], en especial sobre l'estil arquitectònic previ: [[Arquitectura gòtica\|el Gòtic]]; mentres que, per contra, busca la seua inspiració en una interpretació pròpia del [[Art clàssic]], en particular en el seu [[Arquitectura de l'Antiga Rom\|alvertent arquitectònic]], que es considerava model perfecte de les [[Belles arts]].

	Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció\|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.		Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció\|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.

Chabi en 11:35 12 oct 2016

2016-10-12T11:35:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 12 oct 2016
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg\|thumb\|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], 1511. Eixemple de [[vila renaixentista]].]]		[[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg\|thumb\|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], 1511. Eixemple de [[vila renaixentista]].]]
	[[Archiu:Todi SantaMariaDellaConsolazione.jpg\|thumb\|''Santa Maria della Consolazione'' en [[Todi]] 1508-1607. Eixemple d'iglésia de [[planta central]]. Varen treballar en ella [[Coa dona Caprarola]], [[Antonio dona Sangallo el Jove]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[Galeazzo Alessi]], [[Michele Sanmicheli]], [[Jacopo Vignola]] i [[Ippolito Scalza]].]]		[[Archiu:Todi SantaMariaDellaConsolazione.jpg\|thumb\|''Santa Maria della Consolazione'' en [[Todi]] 1508-1607. Eixemple d'iglésia de [[planta central]]. Varen treballar en ella [[Coa dona Caprarola]], [[Antonio dona Sangallo el Jove]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[Galeazzo Alessi]], [[Michele Sanmicheli]], [[Jacopo Vignola]] i [[Ippolito Scalza]].]]
	~~[[Archiu:08-Vila-Rotonda-Palladio.jpg\|thumb\|''[[Vila Capra]]'', [[Andrea Palladio]], [[1566]]. Eixemple de [[Palladianisme\|arquitectura palladiana]].]]~~
	'''Arquitectura de la Renaixença''' o '''renaixentista''' és aquella dissenyada i construïda durant el periodo artístic del [[Renaixença]] europeu, que va comprendre els [[Sigle XV\|sigles XV]] i [[Sigle XVI\|XVI]]. Es caracterisa per ser un moment de ruptura en la [[Història de l'Arquitectura]], en especial sobre l'estil arquitectònic previ: [[Arquitectura gòtica\|el Gòtic]]; mentres que, per contra, busca la seua inspiració en una interpretació pròpia del [[Art clàssic]], en particular en el seu [[Arquitectura de l'Antiga Rom\|alvertent arquitectònic]], que es considerava model perfecte de les [[Belles arts]].		'''Arquitectura de la Renaixença''' o '''renaixentista''' és aquella dissenyada i construïda durant el periodo artístic del [[Renaixença]] europeu, que va comprendre els [[Sigle XV\|sigles XV]] i [[Sigle XVI\|XVI]]. Es caracterisa per ser un moment de ruptura en la [[Història de l'Arquitectura]], en especial sobre l'estil arquitectònic previ: [[Arquitectura gòtica\|el Gòtic]]; mentres que, per contra, busca la seua inspiració en una interpretació pròpia del [[Art clàssic]], en particular en el seu [[Arquitectura de l'Antiga Rom\|alvertent arquitectònic]], que es considerava model perfecte de les [[Belles arts]].

Chabi en 11:33 12 oct 2016

2016-10-12T11:33:18Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:Palazzo Medici Riccardi by night 01.JPG|thumb|[[Palau Medici Riccardi]], de [[Michelozzo]], [[Florència]], [[1444]]. Eixemple de [[palau florentí]].]]
 [[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg|thumb|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], 1511. Eixemple de [[vila renaixentista]].]]
@@ Llínea 9: / Llínea 8: @@
 Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts menuts edificis o fins i tot mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.
 [[Categoria:Arquitectura del Renaiximent| ]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: « [[Palau Medici Riccardi, de Michelozzo, Florència, 1444. Eixemple de palau florentí....»

2016-10-12T11:32:37Z

Pàgina nova, en el contingut: « thumb|[[Palau Medici Riccardi, de Michelozzo, Florència, 1444. Eixemple de palau florentí....»

Pàgina nova

[[Archiu:Palazzo Medici Riccardi by night 01.JPG|thumb|[[Palau Medici Riccardi]], de [[Michelozzo]], [[Florència]], [[1444]]. Eixemple de [[palau florentí]].]]
[[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg|thumb|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], 1511. Eixemple de [[vila renaixentista]].]]
[[Archiu:Todi SantaMariaDellaConsolazione.jpg|thumb|''Santa Maria della Consolazione'' en [[Todi]] 1508-1607. Eixemple d'iglésia de [[planta central]]. Varen treballar en ella [[Coa dona Caprarola]], [[Antonio dona Sangallo el Jove]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[Galeazzo Alessi]], [[Michele Sanmicheli]], [[Jacopo Vignola]] i [[Ippolito Scalza]].]]
[[Archiu:08-Vila-Rotonda-Palladio.jpg|thumb|''[[Vila Capra]]'', [[Andrea Palladio]], [[1566]]. Eixemple de [[Palladianisme|arquitectura palladiana]].]]
'''Arquitectura de la Renaixença''' o '''renaixentista''' és aquella dissenyada i construïda durant el periodo artístic del [[Renaixença]] europeu, que va comprendre els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]]. Es caracterisa per ser un moment de ruptura en la [[Història de l'Arquitectura]], en especial sobre l'estil arquitectònic previ: [[Arquitectura gòtica|el Gòtic]]; mentres que, per contra, busca la seua inspiració en una interpretació pròpia del [[Art clàssic]], en particular en el seu [[Arquitectura de l'Antiga Rom|alvertent arquitectònic]], que es considerava model perfecte de les [[Belles arts]].

Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció ([[tècniques de construcció]] i [[Materials de construcció|materials]] constructius) com en el [[llenguage arquitectònic]], que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.

Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts menuts edificis o fins i tot mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.

[[Categoria:Arquitectura del Renaiximent| ]]