Arquitectura romànica - Historial de revisions

Reval en 11:24 30 oct 2025

2025-10-30T11:24:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 30 oct 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'iglésia en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] a sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres...		El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'iglésia en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] a sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres...

	També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estrany la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. Encara que hui veem iglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tindre les parets arrebosades i, a sovint, plenes de pintures en colors cridaners.		També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estrany la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. Encara que hui veem iglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tindre les parets arrebosades i, a sovint, plenes de pintures en colors cridaners.

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura romànica\| ]]		[[Categoria:Arquitectura romànica\| ]]

Jose2 en 09:12 18 set 2015

2015-09-18T09:12:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:12 18 set 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[~~Segle~~ XI\|~~segles~~ XI]] i [[~~segle~~ XII\|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[~~segle~~ X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[~~segle~~ XIII\|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[~~segle~~ VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al ~~segle~~ X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] despuix de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[segle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[segle XIX\|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].		L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[Sigle XI\|sigles XI]] i [[sigle XII\|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[sigle X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[sigle XIII\|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[sigle VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al sigle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior.

	~~Les edificacions~~ d'~~estil romànic són heredes de~~ l'~~arquitectura romana~~ i ~~les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]]~~, ~~[[Art preromànic\|preromàniques]]~~, ~~[[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en~~ l'~~afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]]~~, ~~franja mediterrànea francesa~~ i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|~~renaiximents carolingi~~]] i l'[[~~Art otonià\|otonià~~]]~~. L~~'~~arquitectura romànica és substituïda~~, ~~des~~ del ~~segon quart~~ del ~~segle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les~~ [[~~Iglésia (arquitectura)\|iglésies~~]], ~~el tipo de construcció més practicat en~~ l'~~época~~ i ~~del qual en permaneixen més testimonis en el present~~, a ~~on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el~~ [[~~Primer romànic~~]], ~~que inclou~~ el [[~~Romànic llombart~~]]~~, més auster,~~ i ~~un segon romànic, el Romànic ple~~, ~~més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen~~ els ~~dós estils. L~~'[[~~Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca~~]], desenrollada a partir de mijans del segle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.		A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] despuix de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[sigle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[sigle XIX\|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].

	El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'iglésia en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] a sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres... També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estrany la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. Encara que hui veem iglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tindre les parets arrebosades i, a sovint, plenes de pintures en colors cridaners.		Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]], [[Art preromànic\|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]], franja mediterrànea francesa i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià\|otonià]].

			L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del sigle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Iglésia (arquitectura)\|iglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, a on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen els dós estils. L'[[Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijans del sigle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el sigle XIII.

			El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'iglésia en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] a sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres...

			També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estrany la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. Encara que hui veem iglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tindre les parets arrebosades i, a sovint, plenes de pintures en colors cridaners.

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura romànica\| ]]		[[Categoria:Arquitectura romànica\| ]]

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:15:38Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[Segle XI\|segles XI]] i [[segle XII\|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[segle X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[segle XIII\|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[segle VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] ~~després~~ de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[segle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[segle XIX\|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].		L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[Segle XI\|segles XI]] i [[segle XII\|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[segle X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[segle XIII\|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[segle VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] despuix de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[segle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[segle XIX\|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].

	Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]], [[Art preromànic\|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]], franja mediterrànea francesa i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià\|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Iglésia (arquitectura)\|iglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, a on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen els dós estils. L'[[Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijans del segle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.		Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]], [[Art preromànic\|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]], franja mediterrànea francesa i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià\|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Iglésia (arquitectura)\|iglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, a on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen els dós estils. L'[[Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijans del segle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.

Jose2 en 10:31 20 maig 2014

2014-05-20T10:31:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:31 20 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[Segle XI\|segles XI]] i [[segle XII\|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[segle X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[segle XIII\|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[segle VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] després de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[segle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[segle XIX\|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].		L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[Segle XI\|segles XI]] i [[segle XII\|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[segle X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[segle XIII\|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[segle VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] després de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[segle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[segle XIX\|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].

	Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]], [[Art preromànic\|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]], franja mediterrànea francesa i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià\|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[~~Isglésia~~ (arquitectura)\|iglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, a on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen els dós estils. L'[[Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijans del segle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.		Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]], [[Art preromànic\|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]], franja mediterrànea francesa i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià\|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Iglésia (arquitectura)\|iglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, a on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen els dós estils. L'[[Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijans del segle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.

	El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'iglésia en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] a sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres... També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estrany la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. Encara que hui veem iglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tindre les parets arrebosades i, a sovint, plenes de pintures en colors cridaners.		El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'iglésia en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] a sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres... També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estrany la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. Encara que hui veem iglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tindre les parets arrebosades i, a sovint, plenes de pintures en colors cridaners.

Jose2 en 10:29 20 maig 2014

2014-05-20T10:29:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:29 20 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat a l'Europa cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els segles XI i XII, a pesar de que es troben eixemples del segle X i que l'us de l'estil subsistix durant el XIII i que alguns autors han datat el seu inici en el segle VIII incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo ~~medieval~~ en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] després de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del segle XVIII, l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del XIX, el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].		L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[Segle XI\|segles XI]] i [[segle XII\|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[segle X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[segle XIII\|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[segle VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] després de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[segle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[segle XIX\|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].

	Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]], [[Art preromànic\|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. A sur del continent —nort d'Itàlia, franja mediterrànea francesa i ~~Catalunya—~~ els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort ~~—França~~ i Alemanya fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià\|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII a França i més avant ~~a la resta~~ d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[~~Església~~ (arquitectura)\|~~esglésies~~]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. A Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen ~~abdós~~ estils. L'[[Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de ~~mijos~~ del segle XII ~~tot i~~ considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. ~~Sovint~~, especialment a les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.		Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]], [[Art preromànic\|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]], franja mediterrànea francesa i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià\|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Isglésia (arquitectura)\|iglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, a on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen els dós estils. L'[[Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijans del segle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.

	El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'~~església~~ en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres... També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és ~~estranya~~ la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. ~~A pesar de~~ que hui veem ~~esglésies~~ romàniques nues, a pedra vista, originalment solien ~~tenir~~ les parets arrebosades i, sovint, plenes de pintures en colors cridaners.		El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'iglésia en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] a sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres... També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estrany la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. Encara que hui veem iglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tindre les parets arrebosades i, a sovint, plenes de pintures en colors cridaners.

			[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura romànica\| ]]		[[Categoria:Arquitectura romànica\| ]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «L''''arquitectura romànica''' és l'estil de construcció desenrollat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic. Majoritàriament s'accepta que es ...».

2014-05-18T16:39:25Z

Pàgina nova, en el contingut: «L''''arquitectura romànica''' és l'estil de construcció desenrollat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic. Majoritàriament s'accepta que es ...».

Pàgina nova

L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat a l'Europa cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els segles XI i XII, a pesar de que es troben eixemples del segle X i que l'us de l'estil subsistix durant el XIII i que alguns autors han datat el seu inici en el segle VIII incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo medieval en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política|europeu]] després de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del segle XVIII, l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del XIX, el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].

Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana|paleocristiana]], [[Art preromànic|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina|bizantina]], [[Arquitectura armènia|armènia]], [[Arquitectura carolíngia|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. A sur del continent —nort d'Itàlia, franja mediterrànea francesa i Catalunya— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —França i Alemanya fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII a França i més avant a la resta d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Església (arquitectura)|esglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. A Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen abdós estils. L'[[Art cistercenc|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijos del segle XII tot i considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. Sovint, especialment a les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.

El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'església en [[Tram (arquitectura)|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)|pilars]] i/o [[columnes]] sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)|arcuacions]], [[Celosia (estructura)|sostres de fusta]] o [[Volta|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres... També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estranya la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. A pesar de que hui veem esglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tenir les parets arrebosades i, sovint, plenes de pintures en colors cridaners.

[[Categoria:Arquitectura romànica| ]]

← Revisió anterior		Revisió de 09:12 18 set 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[~~Segle~~ XI\|~~segles~~ XI]] i [[~~segle~~ XII\|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[~~segle~~ X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[~~segle~~ XIII\|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[~~segle~~ VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al ~~segle~~ X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] despuix de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[segle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[segle XIX\|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].		L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[Sigle XI\|sigles XI]] i [[sigle XII\|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[sigle X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[sigle XIII\|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[sigle VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al sigle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior.

	~~Les edificacions~~ d'~~estil romànic són heredes de~~ l'~~arquitectura romana~~ i ~~les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]]~~, ~~[[Art preromànic\|preromàniques]]~~, ~~[[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en~~ l'~~afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]]~~, ~~franja mediterrànea francesa~~ i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|~~renaiximents carolingi~~]] i l'[[~~Art otonià\|otonià~~]]~~. L~~'~~arquitectura romànica és substituïda~~, ~~des~~ del ~~segon quart~~ del ~~segle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les~~ [[~~Iglésia (arquitectura)\|iglésies~~]], ~~el tipo de construcció més practicat en~~ l'~~época~~ i ~~del qual en permaneixen més testimonis en el present~~, a ~~on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el~~ [[~~Primer romànic~~]], ~~que inclou~~ el [[~~Romànic llombart~~]]~~, més auster,~~ i ~~un segon romànic, el Romànic ple~~, ~~més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen~~ els ~~dós estils. L~~'[[~~Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca~~]], desenrollada a partir de mijans del segle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.		A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] despuix de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[sigle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[sigle XIX\|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].

	El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'iglésia en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] a sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres... També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estrany la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. Encara que hui veem iglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tindre les parets arrebosades i, a sovint, plenes de pintures en colors cridaners.		Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]], [[Art preromànic\|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]], franja mediterrànea francesa i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià\|otonià]].

			L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del sigle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Iglésia (arquitectura)\|iglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, a on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen els dós estils. L'[[Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijans del sigle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el sigle XIII.

			El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'iglésia en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] a sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres...

			També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estrany la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. Encara que hui veem iglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tindre les parets arrebosades i, a sovint, plenes de pintures en colors cridaners.

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura romànica\| ]]		[[Categoria:Arquitectura romànica\| ]]

← Revisió anterior		Revisió de 10:31 20 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[Segle XI\|segles XI]] i [[segle XII\|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[segle X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[segle XIII\|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[segle VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] després de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[segle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[segle XIX\|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].		L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[Segle XI\|segles XI]] i [[segle XII\|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[segle X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[segle XIII\|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[segle VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic\|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política\|europeu]] després de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[segle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[segle XIX\|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].

	Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]], [[Art preromànic\|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]], franja mediterrànea francesa i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià\|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[~~Isglésia~~ (arquitectura)\|iglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, a on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen els dós estils. L'[[Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijans del segle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.		Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana\|paleocristiana]], [[Art preromànic\|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina\|bizantina]], [[Arquitectura armènia\|armènia]], [[Arquitectura carolíngia\|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana\|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]], franja mediterrànea francesa i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi\|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià\|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Iglésia (arquitectura)\|iglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, a on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen els dós estils. L'[[Art cistercenc\|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijans del segle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.

	El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'iglésia en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] a sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres... També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estrany la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. Encara que hui veem iglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tindre les parets arrebosades i, a sovint, plenes de pintures en colors cridaners.		El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'us de la [[volta\|coberta de pedra]], ta utilisada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'iglésia en [[Tram (arquitectura)\|trams]], per mig de l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Atres trets són: l'[[Arc de mig punt\|arc de punt redó]], la [[volta de canó]], la solidea de la seua fàbrica, en murs molt gruixuts; [[Dibuix_d%27arquitectura#Planta\|plantes]] i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; [[Pilar (arquitectura)\|pilars]] i/o [[columnes]] a sovint, especialment estes últimes, coronats en capitells més o menys decorats que soporten [[Arc (arquitectura)\|arcuacions]], [[Celosia (estructura)\|sostres de fusta]] o [[Volta\|voltes]], i alguns elements com portades, capçaleres... També utilisa, pero, les [[Volta d'aresta\|voltes d'aresta]], els [[arc apuntat\|arcs apuntats]] i les [[Volta de creueria\|voltes de creueria]], que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estrany la reutilisació d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'época romana. Encara que hui veem iglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tindre les parets arrebosades i, a sovint, plenes de pintures en colors cridaners.