Art romà - Historial de revisions

Lluísm en 12:41 19 dec 2024

2024-12-19T12:41:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:41 19 dec 2024
Llínea 13:		Llínea 13:
	A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones a on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.		A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones a on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.

	==Bibliografia==		== Bibliografia ==
	* [[Ranuccio Bianchi Bandinelli]] e Mario Torelli, ''L'arte dell'antichità classica, Etruria-Roma'', Utet, Torino 1976.		* [[Ranuccio Bianchi Bandinelli]] e Mario Torelli, ''L'arte dell'antichità classica, Etruria-Roma'', Utet, Torino 1976.
	*Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, ''I tempi dell'arte'', volume 1, Bompiani, Milano 1999		*Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, ''I tempi dell'arte'', volume 1, Bompiani, Milano 1999

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:24:54Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 28 jun 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	*Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, ''I tempi dell'arte'', volume 1, Bompiani, Milano 1999		*Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, ''I tempi dell'arte'', volume 1, Bompiani, Milano 1999

	== ~~Vínculs~~ externs==		== Enllaços externs==
	* [http://www.arssummum.com/Ars Summum: galeria lliure d'imàgens sobre tota l'història de l'art]		* [http://www.arssummum.com/Ars Summum: galeria lliure d'imàgens sobre tota l'història de l'art]
	* [http://www.homines.com/arte/arte_romano/index.htm Art romà. Arquitectura de poder]		* [http://www.homines.com/arte/arte_romano/index.htm Art romà. Arquitectura de poder]

Valencian: Text reemplaça - 'd'images' a 'd'imàgens'

2022-06-23T17:48:34Z

Text reemplaça - 'd'images' a 'd'imàgens'

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 23 jun 2022
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Vínculs externs==		== Vínculs externs==
	* [http://www.arssummum.com/Ars Summum: galeria lliure d'~~images~~ sobre tota l'història de l'art]		* [http://www.arssummum.com/Ars Summum: galeria lliure d'imàgens sobre tota l'història de l'art]
	* [http://www.homines.com/arte/arte_romano/index.htm Art romà. Arquitectura de poder]		* [http://www.homines.com/arte/arte_romano/index.htm Art romà. Arquitectura de poder]
	* [http://www.mnar.es Museu Nacional d'Art Romà]		* [http://www.mnar.es Museu Nacional d'Art Romà]

	[[Categoria:Història de l'art]]		[[Categoria:Història de l'art]]

Jose2 en 10:31 24 jun 2020

2020-06-24T10:31:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:31 24 jun 2020
Llínea 9:		Llínea 9:
	Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.		Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.

	Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del sigle III aC fins al [[sigle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la [[República Romana\|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars en l'any [[476]] despuix de C.		Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del sigle III aC fins al [[sigle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la [[República Romana\|República]], fins a l'any [[27 a. C.]], i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars en l'any [[476]] despuix de C.

	A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones a on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.		A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones a on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.

Jose2: Text reemplaça - 'conquerir' a 'conquistar'

2018-02-21T10:52:58Z

Text reemplaça - 'conquerir' a 'conquistar'

← Revisió anterior		Revisió de 10:52 21 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana\|Primera República Romana]] eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels sigles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.		Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana\|Primera República Romana]] eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels sigles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.

	Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer baix l'influix de l'[[art etrusc]], i de seguida es varen contagiar de l'[[art grec]], en el qual els romans varen entrar en contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] del sur d'Itàlia, que [[Antiga Roma\|Roma]] va ~~conquerir~~ en el procés d'unificació territorial de la península, durant els sigles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, en el sigle II aC, [[Antiga Roma\|Roma]] va ocupar [[Macedònia (regió)\|Macedònia]] i [[Grècia]].		Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer baix l'influix de l'[[art etrusc]], i de seguida es varen contagiar de l'[[art grec]], en el qual els romans varen entrar en contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] del sur d'Itàlia, que [[Antiga Roma\|Roma]] va conquistar en el procés d'unificació territorial de la península, durant els sigles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, en el sigle II aC, [[Antiga Roma\|Roma]] va ocupar [[Macedònia (regió)\|Macedònia]] i [[Grècia]].

	Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.		Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.

Jose2 en 19:27 6 set 2017

2017-09-06T19:27:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:27 6 set 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:_File-Eros_-_Pompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg\|thumb\|upright\|dreta\|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[Praxíteles]]]]		[[Archiu:_File-Eros_-_Pompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg\|thumb\|upright\|dreta\|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[Praxíteles]]]]

	Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga en la ciutat de Roma o en el restant d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, despuix de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], se nomena [[art bizantí]].		Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga en la ciutat de Roma o en el restant d'[[Itàlia]] i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, despuix de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], se nomena [[art bizantí]].

	Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana\|Primera República Romana]] eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels sigles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.		Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana\|Primera República Romana]] eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels sigles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.
Llínea 9:		Llínea 9:
	Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.		Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.

	Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del sigle III aC fins al [[sigle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la [[República Romana\|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any [[476]] despuix de C.		Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del sigle III aC fins al [[sigle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la [[República Romana\|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars en l'any [[476]] despuix de C.

	A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones a on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.		A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones a on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.

Jose2: Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

2016-01-03T12:16:52Z

Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 3 gin 2016
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Vínculs externs==		== Vínculs externs==
	* [http://www.arssummum.com/Ars Summum: galeria lliure d'images sobre tota la història de l'art]		* [http://www.arssummum.com/Ars Summum: galeria lliure d'images sobre tota l'història de l'art]
	* [http://www.homines.com/arte/arte_romano/index.htm Art romà. Arquitectura de poder]		* [http://www.homines.com/arte/arte_romano/index.htm Art romà. Arquitectura de poder]
	* [http://www.mnar.es Museu Nacional d'Art Romà]		* [http://www.mnar.es Museu Nacional d'Art Romà]

	[[Categoria:Història de l'art]]		[[Categoria:Història de l'art]]

Jose2 en 10:35 27 ago 2015

2015-08-27T10:35:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 27 ago 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga en la ciutat de Roma o en el restant d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, despuix de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], se nomena [[art bizantí]].		Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga en la ciutat de Roma o en el restant d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, despuix de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], se nomena [[art bizantí]].

	Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana\|Primera República Romana]] eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels ~~segles~~, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.		Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana\|Primera República Romana]] eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels sigles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.

	Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer baix l'influix de l'[[art etrusc]], i de seguida es varen contagiar de l'[[art grec]], en el qual els romans varen entrar en contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] del sur d'Itàlia, que [[Antiga Roma\|Roma]] va conquerir en el procés d'unificació territorial de la península, durant els ~~segles~~ IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, en el ~~segle~~ II aC, [[Antiga Roma\|Roma]] va ocupar [[Macedònia (regió)\|Macedònia]] i [[Grècia]].		Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer baix l'influix de l'[[art etrusc]], i de seguida es varen contagiar de l'[[art grec]], en el qual els romans varen entrar en contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] del sur d'Itàlia, que [[Antiga Roma\|Roma]] va conquerir en el procés d'unificació territorial de la península, durant els sigles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, en el sigle II aC, [[Antiga Roma\|Roma]] va ocupar [[Macedònia (regió)\|Macedònia]] i [[Grècia]].

	Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.		Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.

	Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del ~~segle~~ III aC fins al [[~~segle~~ V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la [[República Romana\|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any [[476]] despuix de C.		Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del sigle III aC fins al [[sigle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la [[República Romana\|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any [[476]] despuix de C.

	A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.		A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones a on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.

	==Bibliografia==		==Bibliografia==

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:15:44Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:_File-Eros_-_Pompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg\|thumb\|upright\|dreta\|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[Praxíteles]]]]		[[Archiu:_File-Eros_-_Pompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg\|thumb\|upright\|dreta\|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[Praxíteles]]]]

	Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga en la ciutat de Roma o en el restant d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, ~~després~~ de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], se nomena [[art bizantí]].		Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga en la ciutat de Roma o en el restant d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, despuix de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], se nomena [[art bizantí]].

	Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana\|Primera República Romana]] eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels segles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.		Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana\|Primera República Romana]] eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels segles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.
Llínea 9:		Llínea 9:
	Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.		Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.

	Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al [[segle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la [[República Romana\|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any [[476]] ~~després~~ de C.		Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al [[segle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la [[República Romana\|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any [[476]] despuix de C.

	A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.		A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.

Jose2 en 16:45 17 nov 2013

2013-11-17T16:45:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:45 17 nov 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:_File-Eros_-_Pompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg\|thumb\|upright\|dreta\|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[Praxíteles]]]]		[[Archiu:_File-Eros_-_Pompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg\|thumb\|upright\|dreta\|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[Praxíteles]]]]

	Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga a la ciutat de Roma o en ~~la resta~~ d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, després de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], se nomena [[art bizantí]].		Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga en la ciutat de Roma o en el restant d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, després de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], se nomena [[art bizantí]].

	Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana\|Primera República Romana]] eren ~~força~~ elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels segles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.		Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana\|Primera República Romana]] eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels segles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.

	Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer ~~sota~~ l'influix de l'[[art etrusc]], i de seguida es ~~van~~ contagiar de l'[[art grec]], en el qual els romans varen entrar en contacte a les colònies de la [[Magna Grècia]] del ~~sud~~ d'Itàlia, que [[Antiga Roma\|Roma]] va conquerir en el procés d'unificació territorial de la península, durant els segles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, al segle II aC, [[Antiga Roma\|Roma]] va ocupar [[Macedònia (regió)\|Macedònia]] i [[Grècia]].		Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer baix l'influix de l'[[art etrusc]], i de seguida es varen contagiar de l'[[art grec]], en el qual els romans varen entrar en contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] del sur d'Itàlia, que [[Antiga Roma\|Roma]] va conquerir en el procés d'unificació territorial de la península, durant els segles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, en el segle II aC, [[Antiga Roma\|Roma]] va ocupar [[Macedònia (regió)\|Macedònia]] i [[Grècia]].

	Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar ~~els~~ artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.		Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.

	Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al [[segle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen ~~almenys~~ la [[República Romana\|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any [[476]] després de C.		Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al [[segle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la [[República Romana\|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any [[476]] després de C.

	A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, ~~almenys~~ durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que a les províncies més ~~tardanament incorporades~~ a la cultura romana.		A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones on l'art de l'[[Periodo helenístic\|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.

	==Bibliografia==		==Bibliografia==