Artilleria - Historial de revisions

Jose2 en 13:03 7 maig 2025

2025-05-07T13:03:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:03 7 maig 2025
Llínea 62:		Llínea 62:
	* Artilleria naval: canons montats en bucs de guerra i amprats contra u atres bucs o en apoyo de forces terrestres. El major guany de l'artilleria naval arribà en l'acuirassat, pero l'aplegada del poder aéreu i dels misiles feu que este tipo d'artilleria quedara completament obsoleta.		* Artilleria naval: canons montats en bucs de guerra i amprats contra u atres bucs o en apoyo de forces terrestres. El major guany de l'artilleria naval arribà en l'acuirassat, pero l'aplegada del poder aéreu i dels misiles feu que este tipo d'artilleria quedara completament obsoleta.
	* Artilleria de costa: Emplaçaments fixos d'armes destinats a defendre un lloc en particular, normalment una costa (per eixemple el Mur Atlantic en la segona Guerra Mundial) o un port. L'artilleria de costa moderna ha passat a ser autopropulsada.		* Artilleria de costa: Emplaçaments fixos d'armes destinats a defendre un lloc en particular, normalment una costa (per eixemple el Mur Atlantic en la segona Guerra Mundial) o un port. L'artilleria de costa moderna ha passat a ser autopropulsada.


	[[Categoria: Unitats militars]]		[[Categoria: Unitats militars]]

Valencian: Text reemplaça - 'Emperador' a 'Emperador'

2022-07-11T22:15:22Z

Text reemplaça - 'Emperador' a 'Emperador'

← Revisió anterior		Revisió de 22:15 11 jul 2022
Llínea 24:		Llínea 24:

	No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes.		No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes.
	Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall\|cavalls]].		Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador (Títul)\|Emperador]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall\|cavalls]].

	Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.		Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.

Valencian: Desfeta la revisió 219617 de Valencian (disc.)

2022-07-11T22:14:05Z

Desfeta la revisió 219617 de Valencian (disc.)

← Revisió anterior		Revisió de 22:14 11 jul 2022
Llínea 24:		Llínea 24:

	No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes.		No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes.
	Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador ~~(Títul)\|emperador~~]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall\|cavalls]].		Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall\|cavalls]].

	Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.		Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.

Valencian: Text reemplaça - 'Emperador' a 'emperador'

2022-07-11T22:12:16Z

Text reemplaça - 'Emperador' a 'emperador'

← Revisió anterior		Revisió de 22:12 11 jul 2022
Llínea 24:		Llínea 24:

	No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes.		No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes.
	Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall\|cavalls]].		Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador (Títul)\|emperador]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall\|cavalls]].

	Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.		Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.

Valencian: Text reemplaça - 'atribuix ' a 'atribuïx '

2022-07-06T00:08:03Z

Text reemplaça - 'atribuix ' a 'atribuïx '

← Revisió anterior		Revisió de 00:08 6 jul 2022
Llínea 7:		Llínea 7:

	En els escrits del [[sigle XIII]] i en época anterior a l'invenció de la [[polvora]], se denominaven artillers als ferrers i fusters, qual art se concretava en la construcció d maquines i transports de guerra. En el [[sigle XV]], i per conseqüent extensió d'este concepte, també se coneixque en el mateix nom als que fabricaren les primeres [[llombardes]].		En els escrits del [[sigle XIII]] i en época anterior a l'invenció de la [[polvora]], se denominaven artillers als ferrers i fusters, qual art se concretava en la construcció d maquines i transports de guerra. En el [[sigle XV]], i per conseqüent extensió d'este concepte, també se coneixque en el mateix nom als que fabricaren les primeres [[llombardes]].
	L'aplicació de la [[polvora]] a l'artilleria s'~~atribuix~~ als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]].		L'aplicació de la [[polvora]] a l'artilleria s'atribuïx als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]].

	En el transcurs dels sigles XI i XV, l'artilleria era preponderantment de sitiament, per lo qual era concebuda com apta per a demoldre castells i posicions fortificades. En l'aplicació de les primeres peces, l'efecte psicologic fon el resultat més immediat i visible.		En el transcurs dels sigles XI i XV, l'artilleria era preponderantment de sitiament, per lo qual era concebuda com apta per a demoldre castells i posicions fortificades. En l'aplicació de les primeres peces, l'efecte psicologic fon el resultat més immediat i visible.

Valencian: Text reemplaça - 'posseix' a 'posseïx'

2022-07-05T22:52:35Z

Text reemplaça - 'posseix' a 'posseïx'

← Revisió anterior		Revisió de 22:52 5 jul 2022
Llínea 32:		Llínea 32:
	Es a partir del [[sigle XVI]] a on s'inicia l'era rossejada de l'artilleria. Les armes es varen modernisant, fent-se més segures i potents; per a estes dates totes les potencies conten en esta arma de recolçament al foc entre els seus eixercits. Noves peces van apareixent, diferenciant-se entre artilleria pesada i llaugera. Ironicament tots els alvanços se donen en [[Europa]], quedant [[Asia]] ressagada.		Es a partir del [[sigle XVI]] a on s'inicia l'era rossejada de l'artilleria. Les armes es varen modernisant, fent-se més segures i potents; per a estes dates totes les potencies conten en esta arma de recolçament al foc entre els seus eixercits. Noves peces van apareixent, diferenciant-se entre artilleria pesada i llaugera. Ironicament tots els alvanços se donen en [[Europa]], quedant [[Asia]] ressagada.

	En el [[sigle XVII]], en els suecs de [[Gustau Adolf]] en la [[Guerra dels trenta Anys]], l'artilleria es empleada per primera volta com una arma eficaç i provada en el combat. Es per esta época que les armes disparades se milloren, ya no són les boles massices de pedra, ara els proyectils ~~posseixen~~ municions en la seua interior i polvora, fent que esclaten escampant metralla, produint un efecte devastador en l'[[infanteria]]. Les peces se fan movils, facils de transportar en el camp de batalla, i se millor l'alcanç, la seguritat per als servents i la precisio.		En el [[sigle XVII]], en els suecs de [[Gustau Adolf]] en la [[Guerra dels trenta Anys]], l'artilleria es empleada per primera volta com una arma eficaç i provada en el combat. Es per esta época que les armes disparades se milloren, ya no són les boles massices de pedra, ara els proyectils posseïxen municions en la seua interior i polvora, fent que esclaten escampant metralla, produint un efecte devastador en l'[[infanteria]]. Les peces se fan movils, facils de transportar en el camp de batalla, i se millor l'alcanç, la seguritat per als servents i la precisio.

	L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de fòcs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels sigles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'història, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint també l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]].		L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de fòcs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels sigles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'història, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint també l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]].

Valencian: Text reemplaça - 'de el' a 'del'

2021-11-29T23:52:40Z

Text reemplaça - 'de el' a 'del'

← Revisió anterior		Revisió de 23:52 29 nov 2021
Llínea 28:		Llínea 28:
	Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.		Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.

	Allaugerant les llombardes sorgix en el [[sigle XVI]] la [[colobrina]], cano que arribava a tindre 30 voltes la llongitut del calibre, montada sobre una curenya en dos grans rodes per a facilitar el transport pels camins i que permet disposar d'una primitiva artilleria de campanya per al camp de batalla. En dit sigle, Carles I d'Espanya intent per volta primera en Europa homogeneisar els calibres i peces dels seus eixercits per a terminar en les problemes d'intendencia que suposava fabricar peces totalment distintes i establix set models (sis canons i un morter) de calibre entre 40 i 3 lliures (llavors els calibres se mesuraven pel pes del proyectil). La majoria dels eixercits europeus intenten seguir pel mateix cami, encara que continuaran existint peces no reglamentaries en us durant molts anys. Des ~~de el~~ [[sigle XVII]], la denominació cano substituïxa les antigues de llombarda, colobrina, etc. per a designar a eixe tipo de peces.		Allaugerant les llombardes sorgix en el [[sigle XVI]] la [[colobrina]], cano que arribava a tindre 30 voltes la llongitut del calibre, montada sobre una curenya en dos grans rodes per a facilitar el transport pels camins i que permet disposar d'una primitiva artilleria de campanya per al camp de batalla. En dit sigle, Carles I d'Espanya intent per volta primera en Europa homogeneisar els calibres i peces dels seus eixercits per a terminar en les problemes d'intendencia que suposava fabricar peces totalment distintes i establix set models (sis canons i un morter) de calibre entre 40 i 3 lliures (llavors els calibres se mesuraven pel pes del proyectil). La majoria dels eixercits europeus intenten seguir pel mateix cami, encara que continuaran existint peces no reglamentaries en us durant molts anys. Des del [[sigle XVII]], la denominació cano substituïxa les antigues de llombarda, colobrina, etc. per a designar a eixe tipo de peces.

	Es a partir del [[sigle XVI]] a on s'inicia l'era rossejada de l'artilleria. Les armes es varen modernisant, fent-se més segures i potents; per a estes dates totes les potencies conten en esta arma de recolçament al foc entre els seus eixercits. Noves peces van apareixent, diferenciant-se entre artilleria pesada i llaugera. Ironicament tots els alvanços se donen en [[Europa]], quedant [[Asia]] ressagada.		Es a partir del [[sigle XVI]] a on s'inicia l'era rossejada de l'artilleria. Les armes es varen modernisant, fent-se més segures i potents; per a estes dates totes les potencies conten en esta arma de recolçament al foc entre els seus eixercits. Noves peces van apareixent, diferenciant-se entre artilleria pesada i llaugera. Ironicament tots els alvanços se donen en [[Europa]], quedant [[Asia]] ressagada.

Valencian: Text reemplaça - ' a el' a ' al'

2021-11-29T23:42:52Z

Text reemplaça - ' a el' a ' al'

← Revisió anterior		Revisió de 23:42 29 nov 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''artilleria''' és una de les armes de les forces armades, i que produïx els incendis intensos i profunts. L'artilleria és, per excelencia, l'instrument de força que fa que els efectes materials i morals que van des de la neutralisacio a la destrucció. Per a això, ofici les armes capaces de foc pesat projectils de gran poder destructiu.		L''''artilleria''' és una de les armes de les forces armades, i que produïx els incendis intensos i profunts. L'artilleria és, per excelencia, l'instrument de força que fa que els efectes materials i morals que van des de la neutralisacio a la destrucció. Per a això, ofici les armes capaces de foc pesat projectils de gran poder destructiu.

	Com una arma d'organisació de l'eixercit , els grups d'artilleria de les seues armes pesades, és un personal especialisat en l'operació de que les armes, reunix a lés unitats militars organisades per ~~a el~~ combat en armes pesades i garantisar els de llogistica de tots estos elements.		Com una arma d'organisació de l'eixercit , els grups d'artilleria de les seues armes pesades, és un personal especialisat en l'operació de que les armes, reunix a lés unitats militars organisades per al combat en armes pesades i garantisar els de llogistica de tots estos elements.
	Ademés de les armes, l'artilleria, és també una ciència que estudia el desenroll i l'aplicació de les armes pesades i de les seues municions.		Ademés de les armes, l'artilleria, és també una ciència que estudia el desenroll i l'aplicació de les armes pesades i de les seues municions.

Llínea 28:		Llínea 28:
	Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.		Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.

	Allaugerant les llombardes sorgix en el [[sigle XVI]] la [[colobrina]], cano que arribava a tindre 30 voltes la llongitut del calibre, montada sobre una curenya en dos grans rodes per a facilitar el transport pels camins i que permet disposar d'una primitiva artilleria de campanya per ~~a el~~ camp de batalla. En dit sigle, Carles I d'Espanya intent per volta primera en Europa homogeneisar els calibres i peces dels seus eixercits per a terminar en les problemes d'intendencia que suposava fabricar peces totalment distintes i establix set models (sis canons i un morter) de calibre entre 40 i 3 lliures (llavors els calibres se mesuraven pel pes del proyectil). La majoria dels eixercits europeus intenten seguir pel mateix cami, encara que continuaran existint peces no reglamentaries en us durant molts anys. Des de el [[sigle XVII]], la denominació cano substituïxa les antigues de llombarda, colobrina, etc. per a designar a eixe tipo de peces.		Allaugerant les llombardes sorgix en el [[sigle XVI]] la [[colobrina]], cano que arribava a tindre 30 voltes la llongitut del calibre, montada sobre una curenya en dos grans rodes per a facilitar el transport pels camins i que permet disposar d'una primitiva artilleria de campanya per al camp de batalla. En dit sigle, Carles I d'Espanya intent per volta primera en Europa homogeneisar els calibres i peces dels seus eixercits per a terminar en les problemes d'intendencia que suposava fabricar peces totalment distintes i establix set models (sis canons i un morter) de calibre entre 40 i 3 lliures (llavors els calibres se mesuraven pel pes del proyectil). La majoria dels eixercits europeus intenten seguir pel mateix cami, encara que continuaran existint peces no reglamentaries en us durant molts anys. Des de el [[sigle XVII]], la denominació cano substituïxa les antigues de llombarda, colobrina, etc. per a designar a eixe tipo de peces.

	Es a partir del [[sigle XVI]] a on s'inicia l'era rossejada de l'artilleria. Les armes es varen modernisant, fent-se més segures i potents; per a estes dates totes les potencies conten en esta arma de recolçament al foc entre els seus eixercits. Noves peces van apareixent, diferenciant-se entre artilleria pesada i llaugera. Ironicament tots els alvanços se donen en [[Europa]], quedant [[Asia]] ressagada.		Es a partir del [[sigle XVI]] a on s'inicia l'era rossejada de l'artilleria. Les armes es varen modernisant, fent-se més segures i potents; per a estes dates totes les potencies conten en esta arma de recolçament al foc entre els seus eixercits. Noves peces van apareixent, diferenciant-se entre artilleria pesada i llaugera. Ironicament tots els alvanços se donen en [[Europa]], quedant [[Asia]] ressagada.

	En el [[sigle XVII]], en els suecs de [[Gustau Adolf]] en la [[Guerra dels trenta Anys]], l'artilleria es empleada per primera volta com una arma eficaç i provada en el combat. Es per esta época que les armes disparades se milloren, ya no són les boles massices de pedra, ara els proyectils posseixen municions en la seua interior i polvora, fent que esclaten escampant metralla, produint un efecte devastador en l'[[infanteria]]. Les peces se fan movils, facils de transportar en el camp de batalla, i se millor l'alcanç, la seguritat per ~~a els~~ servents i la precisio.		En el [[sigle XVII]], en els suecs de [[Gustau Adolf]] en la [[Guerra dels trenta Anys]], l'artilleria es empleada per primera volta com una arma eficaç i provada en el combat. Es per esta época que les armes disparades se milloren, ya no són les boles massices de pedra, ara els proyectils posseixen municions en la seua interior i polvora, fent que esclaten escampant metralla, produint un efecte devastador en l'[[infanteria]]. Les peces se fan movils, facils de transportar en el camp de batalla, i se millor l'alcanç, la seguritat per als servents i la precisio.

	L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de fòcs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels sigles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'història, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint també l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]].		L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de fòcs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels sigles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'història, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint també l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]].

	Despuix del [[sigle XIX]] apareix se començament a practicar el rallat de les peces, millorant notablement la precisió de les armes. Els canons ara són de [[ferro]] fos, apareixent ademés les primeres espoletes, que explosionen per contacte, millorant encara més la seguritat per ~~a els~~ artillers. En la segona mitad d'este sigle, s'experimenta una revolucio, gracies a les tècniques modernes de fundició d'[[hacer]] que permeten, per un costat, fer més facilment tubos rallats per a les peces en acer, en la millor de resistencia que suponía i, per atre, substituir les obsoletes curenyes de [[fusta]] per atres en metal, molt més resistents. Els canons són carregats per la seua part trassera, d'una forma molt més ràpida; estant ara les municions encapsuladas en la seua propelent.		Despuix del [[sigle XIX]] apareix se començament a practicar el rallat de les peces, millorant notablement la precisió de les armes. Els canons ara són de [[ferro]] fos, apareixent ademés les primeres espoletes, que explosionen per contacte, millorant encara més la seguritat per als artillers. En la segona mitad d'este sigle, s'experimenta una revolucio, gracies a les tècniques modernes de fundició d'[[hacer]] que permeten, per un costat, fer més facilment tubos rallats per a les peces en acer, en la millor de resistencia que suponía i, per atre, substituir les obsoletes curenyes de [[fusta]] per atres en metal, molt més resistents. Els canons són carregats per la seua part trassera, d'una forma molt més ràpida; estant ara les municions encapsuladas en la seua propelent.

	L'era moderna de l'artilleria havia aplegat, i exponents d'aço són els models alemans Krupp, i els francesos Schneider. Se començament a practicar el foc indirecte, és dir foc sense vore l'objectiu en la mira, utilisant cartes topografiques, instalándose equips de direcció de tir, que donarien a la seua volta una espenta al desenroll de l'aviació. Per a això se desenrollen els obuses, peça artiller per excelencia hui.		L'era moderna de l'artilleria havia aplegat, i exponents d'aço són els models alemans Krupp, i els francesos Schneider. Se començament a practicar el foc indirecte, és dir foc sense vore l'objectiu en la mira, utilisant cartes topografiques, instalándose equips de direcció de tir, que donarien a la seua volta una espenta al desenroll de l'aviació. Per a això se desenrollen els obuses, peça artiller per excelencia hui.

Valencian: Text reemplaça - 'produix' a 'produïx'

2021-11-25T16:49:34Z

Text reemplaça - 'produix' a 'produïx'

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 25 nov 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''artilleria''' és una de les armes de les forces armades, i que ~~produix~~ els incendis intensos i profunts. L'artilleria és, per excelencia, l'instrument de força que fa que els efectes materials i morals que van des de la neutralisacio a la destrucció. Per a això, ofici les armes capaces de foc pesat projectils de gran poder destructiu.		L''''artilleria''' és una de les armes de les forces armades, i que produïx els incendis intensos i profunts. L'artilleria és, per excelencia, l'instrument de força que fa que els efectes materials i morals que van des de la neutralisacio a la destrucció. Per a això, ofici les armes capaces de foc pesat projectils de gran poder destructiu.

	Com una arma d'organisació de l'eixercit , els grups d'artilleria de les seues armes pesades, és un personal especialisat en l'operació de que les armes, reunix a lés unitats militars organisades per a el combat en armes pesades i garantisar els de llogistica de tots estos elements.		Com una arma d'organisació de l'eixercit , els grups d'artilleria de les seues armes pesades, és un personal especialisat en l'operació de que les armes, reunix a lés unitats militars organisades per a el combat en armes pesades i garantisar els de llogistica de tots estos elements.

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:02:42Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 24 maig 2021
Llínea 36:		Llínea 36:
	L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de fòcs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels sigles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'història, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint també l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]].		L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de fòcs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels sigles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'història, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint també l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]].

	~~Després~~ del [[sigle XIX]] apareix se començament a practicar el rallat de les peces, millorant notablement la precisió de les armes. Els canons ara són de [[ferro]] fos, apareixent ademés les primeres espoletes, que explosionen per contacte, millorant encara més la seguritat per a els artillers. En la segona mitad d'este sigle, s'experimenta una revolucio, gracies a les tècniques modernes de fundició d'[[hacer]] que permeten, per un costat, fer més facilment tubos rallats per a les peces en acer, en la millor de resistencia que suponía i, per atre, substituir les obsoletes curenyes de [[fusta]] per atres en metal, molt més resistents. Els canons són carregats per la seua part trassera, d'una forma molt més ràpida; estant ara les municions encapsuladas en la seua propelent.		Despuix del [[sigle XIX]] apareix se començament a practicar el rallat de les peces, millorant notablement la precisió de les armes. Els canons ara són de [[ferro]] fos, apareixent ademés les primeres espoletes, que explosionen per contacte, millorant encara més la seguritat per a els artillers. En la segona mitad d'este sigle, s'experimenta una revolucio, gracies a les tècniques modernes de fundició d'[[hacer]] que permeten, per un costat, fer més facilment tubos rallats per a les peces en acer, en la millor de resistencia que suponía i, per atre, substituir les obsoletes curenyes de [[fusta]] per atres en metal, molt més resistents. Els canons són carregats per la seua part trassera, d'una forma molt més ràpida; estant ara les municions encapsuladas en la seua propelent.

	L'era moderna de l'artilleria havia aplegat, i exponents d'aço són els models alemans Krupp, i els francesos Schneider. Se començament a practicar el foc indirecte, és dir foc sense vore l'objectiu en la mira, utilisant cartes topografiques, instalándose equips de direcció de tir, que donarien a la seua volta una espenta al desenroll de l'aviació. Per a això se desenrollen els obuses, peça artiller per excelencia hui.		L'era moderna de l'artilleria havia aplegat, i exponents d'aço són els models alemans Krupp, i els francesos Schneider. Se començament a practicar el foc indirecte, és dir foc sense vore l'objectiu en la mira, utilisant cartes topografiques, instalándose equips de direcció de tir, que donarien a la seua volta una espenta al desenroll de l'aviació. Per a això se desenrollen els obuses, peça artiller per excelencia hui.