Ateneu Mercantil de Valéncia - Historial de revisions

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-09-27T18:48:43Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 27 set 2024
Llínea 12:		Llínea 12:

	* [http://www.ateneomercantilvalencia.org/ Portal de l'Ateneu Mercantil de Valéncia]		* [http://www.ateneomercantilvalencia.org/ Portal de l'Ateneu Mercantil de Valéncia]
			* [https://valenciaplaza.com/entidades-lanzan-el-manifiesto-no-als-paisos-catalansante-los-ataques-contra-el-pueblo-valenciano Entidades lanzan el manifiesto 'No als Països Catalans' ante los "ataques contra el pueblo valenciano" - ''Valencia Plaza'']

	[[Categoria:Associacions de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Associacions de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Valéncia]]		[[Categoria:Valéncia]]

Reval: /* Enllaços externs */

2024-05-18T14:27:15Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:27 18 maig 2024
Llínea 8:		Llínea 8:
	Des de l'any [[1950]], l’Ateneu ha segut declarat d’''Utilitat Pública'' i té la seua seu en la Plaça de l’Ajuntament. Conta en prop de 3.000 socis, una biblioteca que alberga més de 52.000 volums i una hemeroteca en capçaleres de periòdics des de l'any [[1790]]. Posseïx també una bona pinacoteca entre els fondos de la qual es troben les pintures procedents de la casa que fon del fotógraf Antonio García, sogre de [[Sorolla]], realisades pel pintor [[Antonio Cortina Farinós]].		Des de l'any [[1950]], l’Ateneu ha segut declarat d’''Utilitat Pública'' i té la seua seu en la Plaça de l’Ajuntament. Conta en prop de 3.000 socis, una biblioteca que alberga més de 52.000 volums i una hemeroteca en capçaleres de periòdics des de l'any [[1790]]. Posseïx també una bona pinacoteca entre els fondos de la qual es troben les pintures procedents de la casa que fon del fotógraf Antonio García, sogre de [[Sorolla]], realisades pel pintor [[Antonio Cortina Farinós]].

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.ateneomercantilvalencia.org/ Portal de l'Ateneu Mercantil de Valéncia]		{{Commonscat\|Ateneu Mercantil de València}}

			* [http://www.ateneomercantilvalencia.org/ Portal de l'Ateneu Mercantil de Valéncia]

	[[Categoria:Associacions de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Associacions de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Valéncia]]		[[Categoria:Valéncia]]

Lluísm: /* Actualitat */

2023-02-09T19:14:03Z

Actualitat

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 9 feb 2023
Llínea 6:		Llínea 6:

	==Actualitat==		==Actualitat==
	Des de l'any [[1950]], l’Ateneu ha segut declarat d’''Utilitat Pública'' i té la seua seu en la Plaça de l’Ajuntament. Conta en prop de 3.000 socis, una biblioteca que alberga més de 52.000 volums i una hemeroteca en capçaleres de periòdics des de l'any [[1790]]. Posseïx també una bona pinacoteca entre els fondos de la qual es troben les pintures procedents de la casa que fon del fotógraf Antonio García, sogre de Sorolla, realisades pel pintor [[Antonio Cortina Farinós]].		Des de l'any [[1950]], l’Ateneu ha segut declarat d’''Utilitat Pública'' i té la seua seu en la Plaça de l’Ajuntament. Conta en prop de 3.000 socis, una biblioteca que alberga més de 52.000 volums i una hemeroteca en capçaleres de periòdics des de l'any [[1790]]. Posseïx també una bona pinacoteca entre els fondos de la qual es troben les pintures procedents de la casa que fon del fotógraf Antonio García, sogre de [[Sorolla]], realisades pel pintor [[Antonio Cortina Farinós]].

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Jose2: /* Actualitat */

2021-07-25T15:02:20Z

Actualitat

← Revisió anterior		Revisió de 15:02 25 jul 2021
Llínea 6:		Llínea 6:

	==Actualitat==		==Actualitat==
	Des de [[1950]], l’Ateneu ha segut declarat d’''Utilitat Pública'' i té la seua seu en la Plaça de l’Ajuntament. Conta en prop de 3.000 socis, una biblioteca que alberga més de 52.000 volums i una hemeroteca en capçaleres de periòdics des de l'any [[1790]]. Posseïx també una bona pinacoteca entre els fondos de la qual es troben les pintures procedents de la casa que fon del fotógraf Antonio García, sogre de Sorolla, realisades pel pintor [[Antonio Cortina Farinós]].		Des de l'any [[1950]], l’Ateneu ha segut declarat d’''Utilitat Pública'' i té la seua seu en la Plaça de l’Ajuntament. Conta en prop de 3.000 socis, una biblioteca que alberga més de 52.000 volums i una hemeroteca en capçaleres de periòdics des de l'any [[1790]]. Posseïx també una bona pinacoteca entre els fondos de la qual es troben les pintures procedents de la casa que fon del fotógraf Antonio García, sogre de Sorolla, realisades pel pintor [[Antonio Cortina Farinós]].

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:24:12Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 24 maig 2021
Llínea 3:		Llínea 3:

	==Història==		==Història==
	En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític\|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç\|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors\|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc despuix el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] portà el nom d’''Ateneu Popular Valencià'', i estigué en mans del sector adicte a la [[Segona República Espanyola]]. ~~Després~~ del conflicte, fon prohibit des de l'any [[1939]] fins a l'any [[1950]].		En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític\|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç\|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors\|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc despuix el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] portà el nom d’''Ateneu Popular Valencià'', i estigué en mans del sector adicte a la [[Segona República Espanyola]]. Despuix del conflicte, fon prohibit des de l'any [[1939]] fins a l'any [[1950]].

	==Actualitat==		==Actualitat==

Jose2: /* Història */

2019-01-09T23:05:42Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 23:05 9 gin 2019
Llínea 3:		Llínea 3:

	==Història==		==Història==
	En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític\|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç\|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors\|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc despuix el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] portà el nom d’''Ateneu Popular Valencià'', i estigué en mans del sector adicte a la [[Segona República Espanyola]]. Després del conflicte, fon prohibit des de l'any [[1939]] a l'any [[1950]].		En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític\|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç\|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors\|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc despuix el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] portà el nom d’''Ateneu Popular Valencià'', i estigué en mans del sector adicte a la [[Segona República Espanyola]]. Després del conflicte, fon prohibit des de l'any [[1939]] fins a l'any [[1950]].

	==Actualitat==		==Actualitat==

Jose2 en 23:05 9 gin 2019

2019-01-09T23:05:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:05 9 gin 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:L'ateneu de València, 2006.JPG\|thumb\|250px\|Sèu de l'Ateneu Mercantil de Valéncia]]		[[Image:L'ateneu de València, 2006.JPG\|thumb\|250px\|Sèu de l'Ateneu Mercantil de Valéncia]]
	L''''Ateneu Mercantil de Valéncia''' és una institució cultural centenària de [[Valéncia]], fundada en [[1879]] per [[Estanislau Garcia i Monfort]] i, entre atres, per [[Eduardo Pérez Pujol]], un dels defensors del neo-gremialisme que tractà de reunir als dependents de comerç de la [[ciutat de Valéncia]].		L''''Ateneu Mercantil de Valéncia''' és una institució cultural centenària de [[Valéncia]], fundada en l'any [[1879]] per [[Estanislau Garcia i Monfort]] i, entre atres, per [[Eduardo Pérez Pujol]], un dels defensors del neo-gremialisme que tractà de reunir als dependents de comerç de la [[ciutat de Valéncia]].

	==Història==		==Història==
	En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític\|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç\|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors\|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc despuix el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] portà el nom d’''Ateneu Popular Valencià'', i estigué en mans del sector adicte a la [[Segona República Espanyola]]. Després del conflicte, fon prohibit des de l'any [[1939]] al [[1950]].		En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític\|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç\|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors\|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc despuix el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] portà el nom d’''Ateneu Popular Valencià'', i estigué en mans del sector adicte a la [[Segona República Espanyola]]. Després del conflicte, fon prohibit des de l'any [[1939]] a l'any [[1950]].

	==Actualitat==		==Actualitat==
	Des de [[1950]], l’Ateneu ha segut declarat d’''Utilitat Pública'' i té la seua seu en la Plaça de l’Ajuntament. Conta en prop de 3.000 socis, una biblioteca que alberga més de 52.000 volums i una hemeroteca en capçaleres de periòdics des de [[1790]]. Posseïx també una bona pinacoteca entre els fondos de la qual es troben les pintures procedents de la casa que fon del fotógraf Antonio García, sogre de Sorolla, realisades pel pintor [[Antonio Cortina Farinós]].		Des de [[1950]], l’Ateneu ha segut declarat d’''Utilitat Pública'' i té la seua seu en la Plaça de l’Ajuntament. Conta en prop de 3.000 socis, una biblioteca que alberga més de 52.000 volums i una hemeroteca en capçaleres de periòdics des de l'any [[1790]]. Posseïx també una bona pinacoteca entre els fondos de la qual es troben les pintures procedents de la casa que fon del fotógraf Antonio García, sogre de Sorolla, realisades pel pintor [[Antonio Cortina Farinós]].

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Posmo en 12:50 7 ago 2016

2016-08-07T12:50:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 7 ago 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Image:L'ateneu de València, 2006.JPG\|thumb\|250px\|Sèu de l'Ateneu Mercantil de Valéncia]]
	L''''Ateneu Mercantil de Valéncia''' és una institució cultural centenària de [[Valéncia]], fundada en [[1879]] per [[Estanislau Garcia i Monfort]] i, entre atres, per [[Eduardo Pérez Pujol]], un dels defensors del neo-gremialisme que tractà de reunir als dependents de comerç de la [[ciutat de Valéncia]].		L''''Ateneu Mercantil de Valéncia''' és una institució cultural centenària de [[Valéncia]], fundada en [[1879]] per [[Estanislau Garcia i Monfort]] i, entre atres, per [[Eduardo Pérez Pujol]], un dels defensors del neo-gremialisme que tractà de reunir als dependents de comerç de la [[ciutat de Valéncia]].

Jose2: Text reemplaça - 'Historia' a 'Història'

2016-02-25T16:38:25Z

Text reemplaça - 'Historia' a 'Història'

← Revisió anterior		Revisió de 16:38 25 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Ateneu Mercantil de Valéncia''' és una institució cultural centenària de [[Valéncia]], fundada en [[1879]] per [[Estanislau Garcia i Monfort]] i, entre atres, per [[Eduardo Pérez Pujol]], un dels defensors del neo-gremialisme que tractà de reunir als dependents de comerç de la [[ciutat de Valéncia]].		L''''Ateneu Mercantil de Valéncia''' és una institució cultural centenària de [[Valéncia]], fundada en [[1879]] per [[Estanislau Garcia i Monfort]] i, entre atres, per [[Eduardo Pérez Pujol]], un dels defensors del neo-gremialisme que tractà de reunir als dependents de comerç de la [[ciutat de Valéncia]].

	==~~Historia~~==		==Història==
	En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític\|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç\|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors\|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc despuix el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] portà el nom d’''Ateneu Popular Valencià'', i estigué en mans del sector adicte a la [[Segona República Espanyola]]. Després del conflicte, fon prohibit des de l'any [[1939]] al [[1950]].		En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític\|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç\|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors\|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc despuix el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] portà el nom d’''Ateneu Popular Valencià'', i estigué en mans del sector adicte a la [[Segona República Espanyola]]. Després del conflicte, fon prohibit des de l'any [[1939]] al [[1950]].

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T17:54:48Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 30 abr 2015
Llínea 2:		Llínea 2:

	==Historia==		==Historia==
	En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític\|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç\|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors\|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc ~~després~~ el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] portà el nom d’''Ateneu Popular Valencià'', i estigué en mans del sector adicte a la [[Segona República Espanyola]]. Després del conflicte, fon prohibit des de l'any [[1939]] al [[1950]].		En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític\|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç\|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors\|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc despuix el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] portà el nom d’''Ateneu Popular Valencià'', i estigué en mans del sector adicte a la [[Segona República Espanyola]]. Després del conflicte, fon prohibit des de l'any [[1939]] al [[1950]].

	==Actualitat==		==Actualitat==