Austràlia - Historial de revisions

Lluísm en 17:32 22 set 2024

2024-09-22T17:32:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 22 set 2024
Llínea 63:		Llínea 63:
	De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el [[mont Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.		De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el [[mont Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.

	Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit\|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].		Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit\|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'Sidney' a 'Sydney'

2023-09-05T11:33:23Z

Text reemplaça - 'Sidney' a 'Sydney'

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 5 set 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| capital_població = 367 752 ([[2012]])		\| capital_població = 367 752 ([[2012]])
	\| capital_coord =		\| capital_coord =
	\| ciutat_principal = [[~~Sidney~~]] [[Archiu:Sydney COA.gif\|right\|20px]]		\| ciutat_principal = [[Sydney]] [[Archiu:Sydney COA.gif\|right\|20px]]
	\| principals ciutats=		\| principals ciutats=
	\| festa_nacional=		\| festa_nacional=

Lluísm en 10:17 1 jul 2023

2023-07-01T10:17:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:17 1 jul 2023
Llínea 64:		Llínea 64:

	Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit\|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].		Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit\|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].

			== Referències ==
			* Capling, Ann (2013). Australia and the Global Trade System: From Havana to Seattle (en inglés). Cambridge University Press. p. 116
			* Coman, Brian J. (2007). A Loose Canon: Essays on History, Modernity and Tradition (en inglés). Connor Court Publishing Pty Ltd. ISBN 978-0-9802936-2-3
			* Frank Crowley (1973) Modern Australia in Documents, 1939–1970. pp. 222–226. Wren Publishing, Melbourne. ISBN 978-0-17-005300-6
			* The Story of Australia's People, Volumen 1: The Rise and Fall of Ancient Australia, Penguin Books Australia Ltd., Vic., 2015 ISBN 9780670078714

			== Bibliografia ==

			* Davison, Graeme; Hirst, John; Macintyre, Stuart (1998). The Oxford Companion to Australian History (en inglés). Melbourne: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-553597-6.
			* Denoon, Donald, et al. (2000). A History of Australia, New Zealand, and the Pacific. Oxford: Blackwell. ISBN 0-631-17962-3.
			* Hughes, Robert (1986). The Fatal Shore: The Epic of Australia's Founding. Knopf. ISBN 0-394-50668-5.
			Jupp, James (2001). The Australian people: an encyclopedia of the nation, its people, and their origins (en inglés). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-80789-0.
			* Powell, J.M. (1988). An Historical Geography of Modern Australia: The Restive Fringe. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25619-4.
			* Robinson, G.M., Loughran, R.J., and Tranter, P.J. (2000). Australia and New Zealand: Economy, Society and Environment. London: Arnold; New York: Oxford University Press. ISBN 0-340-72033-6 paperback, ISBN 0-340-72032-8 hardback.
			* Teo, Hsu-Ming; White, Richard (2003). Cultural history in Australia (en inglés). University of New South Wales Press. ISBN 978-0-86840-589-6.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - '*{{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:38:00Z

Text reemplaça - '*{{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:38 6 jul 2022
Llínea 66:		Llínea 66:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*{{DGLV\|Australià}}		{{DGLV\|Australià}}

	{{Països d'Oceania}}		{{Països d'Oceania}}

Coca antoñina en 15:34 26 jun 2022

2022-06-26T15:34:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:34 26 jun 2022
Llínea 56:		Llínea 56:
	\| matrícula_avió=		\| matrícula_avió=
	}}		}}
	'''Austràlia''', oficialment '''Mancomunitat d'Austràlia'''(en [[idioma anglés\|anglés]] '''Commonwealth of Australia'''), és un estat de l'[[hemisferi sur]] que conforma el continent més chicotet del [[Terra\|món]] i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic\|Pacífic]] i [[Oceà Índic\|Índic]].		'''Austràlia''', oficialment '''Mancomunitat d'Austràlia''' (en [[idioma anglés\|anglés]] '''Commonwealth of Australia'''), és un estat de l'[[hemisferi sur]] que conforma el continent més chicotet del [[Terra\|món]] i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic\|Pacífic]] i [[Oceà Índic\|Índic]].

	Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.		Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.

Coca antoñina en 15:33 26 jun 2022

2022-06-26T15:33:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:33 26 jun 2022
Llínea 56:		Llínea 56:
	\| matrícula_avió=		\| matrícula_avió=
	}}		}}
	'''Austràlia''' oficialment el '''~~Commonwealth~~ d'Austràlia''' (o '''~~Mancomunitat d'Austràlia~~''') és un estat de l'[[~~Hemisferi Sur~~]] que conforma el continent més chicotet del [[Terra\|món]] i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic\|Pacífic]] i [[Oceà Índic\|Índic]].		'''Austràlia''', oficialment '''Mancomunitat d'Austràlia'''(en [[idioma anglés\|anglés]] '''Commonwealth of Australia'''), és un estat de l'[[hemisferi sur]] que conforma el continent més chicotet del [[Terra\|món]] i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic\|Pacífic]] i [[Oceà Índic\|Índic]].

	Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.		Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.

Coca antoñina en 14:49 26 jun 2022

2022-06-26T14:49:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:49 26 jun 2022
Llínea 64:		Llínea 64:

	Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit\|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].		Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit\|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].

			== Enllaços externs ==
			*{{DGLV\|Australià}}

	{{Països d'Oceania}}		{{Països d'Oceania}}

Coca antoñina en 14:06 26 jun 2022

2022-06-26T14:06:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:06 26 jun 2022
Llínea 61:		Llínea 61:
	[[ File:Australia orange.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]		[[ File:Australia orange.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]

	De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el ~~mont~~ [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.		De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el [[mont Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.

	Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit\|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].		Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit\|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].

Jose2 en 00:06 26 maig 2021

2021-05-26T00:06:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:06 26 maig 2021
Llínea 59:		Llínea 59:

	Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.		Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.
	[[File:Australia ~~on the globe (Australia centered)~~.~~svg~~\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]		[[ File:Australia orange.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]

	De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.		De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.

Jose2 en 00:04 26 maig 2021

2021-05-26T00:04:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:04 26 maig 2021
Llínea 59:		Llínea 59:

	Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.		Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.
	[[~~Image~~:~~Aust1~~.~~jpg~~\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]		[[File:Australia on the globe (Australia centered).svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]

	De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.		De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.

← Revisió anterior		Revisió de 14:06 26 jun 2022
Llínea 61:		Llínea 61:
	[[ File:Australia orange.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]		[[ File:Australia orange.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]

	De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el ~~mont~~ [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.		De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el [[mont Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.

	Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit\|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].		Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit\|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].

← Revisió anterior		Revisió de 00:06 26 maig 2021
Llínea 59:		Llínea 59:

	Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.		Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.
	[[File:Australia ~~on the globe (Australia centered)~~.~~svg~~\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]		[[ File:Australia orange.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]

	De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.		De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.

← Revisió anterior		Revisió de 00:04 26 maig 2021
Llínea 59:		Llínea 59:

	Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.		Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania\|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas\|Christmas]] i [[Illa Norfolk\|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor\|Timor]] i [[mar d'Arafura\|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.
	[[~~Image~~:~~Aust1~~.~~jpg~~\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]		[[File:Australia on the globe (Australia centered).svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Austràlia</center>]]

	De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.		De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China\|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.