Azorín - Historial de revisions

176.83.80.96 en 08:33 5 març 2026

2026-03-05T08:33:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:33 5 març 2026
Llínea 27:		Llínea 27:
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}
	'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d''''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref>, fon un escritor, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]], un escritor ~~prolític~~, noveliste, ensagiste, teatral i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.		'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d''''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref>, fon un escritor, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]], un escritor prolífic, noveliste, ensagiste, teatral i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 11:29 24 dec 2025

2025-12-24T11:29:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 24 dec 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}
	'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d''''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref>, fon un ~~[[lliteratura\|~~escritor]] [[Valencians\|valencià]], ~~ademés de periodiste~~, noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.		'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d''''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref>, fon un escritor, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]], un escritor prolític, noveliste, ensagiste, teatral i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 10:49 22 maig 2025

2025-05-22T10:49:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:49 22 maig 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}
	'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d' '''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura\|escritor]] [[~~Comunitat Valenciana~~\|valencià]], ademés de periodiste, noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.		'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d''''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref>, fon un [[lliteratura\|escritor]] [[Valencians\|valencià]], ademés de periodiste, noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies\|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.		Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies\|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.

Llínea 46:		Llínea 47:

	== Obra ==		== Obra ==

	La seua producció lliterària es dividix fonamentalment en dos grans apartats: [[ensaig]] i [[novela]]. També va escriure algunes obres teatrals, experimentals i d'escàs èxit.		La seua producció lliterària es dividix fonamentalment en dos grans apartats: [[ensaig]] i [[novela]]. També va escriure algunes obres teatrals, experimentals i d'escàs èxit.

Llínea 51:		Llínea 53:

	=== Ensaig ===		=== Ensaig ===

	Com a ensagiste va dedicar especial atenció a dos temes: el païsage espanyol i la re interpretació impressioniste de les obres lliteràries clàssiques.		Com a ensagiste va dedicar especial atenció a dos temes: el païsage espanyol i la re interpretació impressioniste de les obres lliteràries clàssiques.

Llínea 58:		Llínea 61:

	=== Novela ===		=== Novela ===

	Les noveles d''''Azorín''' es poden dividir en quatre etapes:		Les noveles d''''Azorín''' es poden dividir en quatre etapes:

Llínea 69:		Llínea 73:

	=== Teatre ===		=== Teatre ===

	'''Azorín''' sempre va sentir gran afició pel teatre; no obstant, les seues obres no varen gojar del favor popular. De la seua ploma eixirien ''Old Spain'' ([[1926]]), ''Brandi, molt de brandi'' ([[1927]]), ''Comèdia de l'art'' ([[1927]]) i la trilogia ''L'invisible'', vinculada a l'estètica del [[Expressionisme]], de la que formen part ''L'aranyeta en l'espill'', ''El segador'' i ''Doctor Death, de 3 a 5'', considerada per alguns crítics com la seua millor producció dramàtica.		'''Azorín''' sempre va sentir gran afició pel teatre; no obstant, les seues obres no varen gojar del favor popular. De la seua ploma eixirien ''Old Spain'' ([[1926]]), ''Brandi, molt de brandi'' ([[1927]]), ''Comèdia de l'art'' ([[1927]]) i la trilogia ''L'invisible'', vinculada a l'estètica del [[Expressionisme]], de la que formen part ''L'aranyeta en l'espill'', ''El segador'' i ''Doctor Death, de 3 a 5'', considerada per alguns crítics com la seua millor producció dramàtica.

Llínea 129:		Llínea 134:
	[[Categoria:Generació del 98]]		[[Categoria:Generació del 98]]
	[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola]]		[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier en 07:11 21 jun 2024

2024-06-21T07:11:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:11 21 jun 2024
Llínea 27:		Llínea 27:
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}
	'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d' '''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura\|escritor]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], ademés de noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.		'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d' '''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura\|escritor]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], ademés de periodiste, noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Cites */

2024-06-21T07:06:52Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 07:06 21 jun 2024
Llínea 83:		Llínea 83:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|El Valencià té la seua mida i el seu sabor. La concisió del Valencià es veu quan es compara, text en text, en atre idioma.\|José Martínez Ruiz (Azorín)}}

	{{Cita\|... fa temps ya es va demostrar, que el català és un dialecte de la llengua occitana, que va aplegar des del sur de França, durant l'Alta Edat Mija, a les terres dels comtats francs (Marca Hispànica). Va ser en eixa época i durant la reconquista quan eixos comtats es varen omplir d'occitans que parlaven en llengua occitana (languedocien, més concretament), del que va nàixer el dialecte "occità del sur" conegut popular i tradicionalment com a català.\|José Martínez Ruiz (Azorín)}}		{{Cita\|... fa temps ya es va demostrar, que el català és un dialecte de la llengua occitana, que va aplegar des del sur de França, durant l'Alta Edat Mija, a les terres dels comtats francs (Marca Hispànica). Va ser en eixa época i durant la reconquista quan eixos comtats es varen omplir d'occitans que parlaven en llengua occitana (languedocien, més concretament), del que va nàixer el dialecte "occità del sur" conegut popular i tradicionalment com a català.\|José Martínez Ruiz (Azorín)}}

Valencian: /* Biografia */

2023-12-28T09:04:38Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 09:04 28 dec 2023
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[~~Monover~~]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies\|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.		Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies\|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.

	De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin\|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Referències socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.		De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin\|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Referències socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.

Valencian en 09:04 28 dec 2023

2023-12-28T09:04:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:04 28 dec 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	\| naixcut = 8 de juny de 1873		\| naixcut = 8 de juny de 1873
	\| nascuda =		\| nascuda =
	\| lloc_de_naiximent = ~~Monover, (Alacant)~~		\| lloc_de_naiximent = [[Monòver]]
	\| mort = 2 de març de 1967		\| mort = 2 de març de 1967
	\| morta =		\| morta =
Llínea 27:		Llínea 27:
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}
	'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d' '''''Azorín''''' ([[~~Monover~~]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura\|escritor]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], ademés de noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.		'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d' '''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura\|escritor]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], ademés de noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2 en 11:33 29 oct 2023

2023-10-29T11:33:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 29 oct 2023
Llínea 2:		Llínea 2:
	\| nom = Azorín		\| nom = Azorín
	\| image = Azorín.png		\| image = Azorín.png
	\| grandària = ~~100~~		\| grandària = 200px
	\| descripció = Retrat d'Azorín, 1912		\| descripció = Retrat d'Azorín, 1912
	\| seudònim =		\| seudònim =

Valencian en 19:50 28 oct 2023

2023-10-28T19:50:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:50 28 oct 2023
Llínea 2:		Llínea 2:
	\| nom = Azorín		\| nom = Azorín
	\| image = Azorín.png		\| image = Azorín.png
	\| grandària = ~~120~~		\| grandària = 100
	\| descripció = Retrat d'Azorín, 1912		\| descripció = Retrat d'Azorín, 1912
	\| seudònim =		\| seudònim =
Llínea 27:		Llínea 27:
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}
	'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d' '''''Azorín''''' ([[Monover]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura\|escritor]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], ademés de noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.		'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d' '''''Azorín''''' ([[Monover]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura\|escritor]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], ademés de noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 18:26 28 oct 2023

2023-10-28T18:26:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:26 28 oct 2023
Llínea 81:		Llínea 81:

	L'intenció d''''Azorín''' és lliberar el teatre espanyol de tot provincianisme i elevar-ho a la categoria de teatre europeu. Pero la mentalitat espanyola no estava preparada per a assumir estes noves propostes dramàtiques. D'ací que el teatre azorinià, igual que el de [[Ramón María del Valle Inclán]] i [[Miguel de Unamuno]], tinguera un èxit més be escàs.		L'intenció d''''Azorín''' és lliberar el teatre espanyol de tot provincianisme i elevar-ho a la categoria de teatre europeu. Pero la mentalitat espanyola no estava preparada per a assumir estes noves propostes dramàtiques. D'ací que el teatre azorinià, igual que el de [[Ramón María del Valle Inclán]] i [[Miguel de Unamuno]], tinguera un èxit més be escàs.

			== Cites ==

			{{Cita\|... fa temps ya es va demostrar, que el català és un dialecte de la llengua occitana, que va aplegar des del sur de França, durant l'Alta Edat Mija, a les terres dels comtats francs (Marca Hispànica). Va ser en eixa época i durant la reconquista quan eixos comtats es varen omplir d'occitans que parlaven en llengua occitana (languedocien, més concretament), del que va nàixer el dialecte "occità del sur" conegut popular i tradicionalment com a català.\|José Martínez Ruiz (Azorín)}}

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 92:		Llínea 96:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Ferrándiz Lozano, José, Azorín, testigo parlamentario. Periodismo y política de 1902 a 1923, Madrid, Congreso de los Diputados, 2009
	* Fox, E. Inman, Azorín: Guía de la obra completa, Madrid, Castalia, 1992		* Alapont Raga, José Luis. El siglo de oro valenciano S.XV. Valéncia, 2016.
	* Hernández, María del Carmen (1986). La narrativa lírica de Azorín y Miró. Caja de Ahorros del Mediterráneo		* Ferrándiz Lozano, José, Azorín, testigo parlamentario. Periodismo y política de 1902 a 1923, Madrid, Congreso de los Diputados, 2009.
	* Martínez Cachero, José María, Las novelas de Azorín, Madrid, Ínsula, 1960		* Fox, E. Inman, Azorín: Guía de la obra completa, Madrid, Castalia, 1992.
	* Villanueva, Darío (1983). La novela lírica I y II: Azorín, Miró, Pérez de Ayala y Jarnés		* Hernández, María del Carmen (1986). La narrativa lírica de Azorín y Miró. Caja de Ahorros del Mediterráneo.
			* Martínez Cachero, José María, Las novelas de Azorín, Madrid, Ínsula, 1960.
			* Villanueva, Darío (1983). La novela lírica I y II: Azorín, Miró, Pérez de Ayala y Jarnés.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	*[http://www.gutenberg.org/author/Azor%C3%ADn Proyecte Gutenberg, Azorín]		*[http://www.gutenberg.org/author/Azor%C3%ADn Proyecte Gutenberg, Azorín]
	*[http://es.wikiquote.org/wiki/Azor%C3%ADn Wikiquote d'Azorín]		*[http://es.wikiquote.org/wiki/Azor%C3%ADn Wikiquote d'Azorín]