Bíblia - Historial de revisions

Lluísm en 18:09 12 abr 2026

2026-04-12T18:09:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 12 abr 2026
Llínea 59:		Llínea 59:

	En paralel, els estudiosos busquen texts de la mateixa época o que tracten temes similars (com els diferents mits de la [[Creació]]) per a estudiar si pot hi haure influència entre ells, és dir, per a determinar quines són les fonts de la Bíblia, tant orals com escrites.		En paralel, els estudiosos busquen texts de la mateixa época o que tracten temes similars (com els diferents mits de la [[Creació]]) per a estudiar si pot hi haure influència entre ells, és dir, per a determinar quines són les fonts de la Bíblia, tant orals com escrites.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

Reval en 13:42 22 dec 2024

2024-12-22T13:42:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:42 22 dec 2024
Llínea 59:		Llínea 59:

	En paralel, els estudiosos busquen texts de la mateixa época o que tracten temes similars (com els diferents mits de la [[Creació]]) per a estudiar si pot hi haure influència entre ells, és dir, per a determinar quines són les fonts de la Bíblia, tant orals com escrites.		En paralel, els estudiosos busquen texts de la mateixa época o que tracten temes similars (com els diferents mits de la [[Creació]]) per a estudiar si pot hi haure influència entre ells, és dir, per a determinar quines són les fonts de la Bíblia, tant orals com escrites.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

Teniente: Corregits erros d'ortografia: textos < texts.

2018-05-08T06:17:03Z

Corregits erros d'ortografia: textos < texts.

← Revisió anterior		Revisió de 06:17 8 maig 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Bíblia''' és el conjunt de ~~textos~~ religiosos del [[cristianisme]]. La paraula Bíblia prové del [[Grec antic\|grec]] (τα) βιβλια, ''(ta) biblia'', "(els) llibres", plural de βιβλιον, ''biblion'', "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, ''biblos'', el qual prové de βυβλος—''byblos'', que significa "papir", de l'antiga ciutat [[fenícia]] de [[Byblos]], la qual exportava este material.		La '''Bíblia''' és el conjunt de texts religiosos del [[cristianisme]]. La paraula Bíblia prové del [[Grec antic\|grec]] (τα) βιβλια, ''(ta) biblia'', "(els) llibres", plural de βιβλιον, ''biblion'', "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, ''biblos'', el qual prové de βυβλος—''byblos'', que significa "papir", de l'antiga ciutat [[fenícia]] de [[Byblos]], la qual exportava este material.

	La '''Bíblia''' és el conjunt de llibres sagrats de la religió [[cristianisme\|cristiana]] i de l'[[Iglésia Catòlica]] i que formen l'[[Antic Testament\|antic]] i el nou [[Nou Testament\|testament]].		La '''Bíblia''' és el conjunt de llibres sagrats de la religió [[cristianisme\|cristiana]] i de l'[[Iglésia Catòlica]] i que formen l'[[Antic Testament\|antic]] i el nou [[Nou Testament\|testament]].
Llínea 25:		Llínea 25:
	Les autoritats varen acceptar alguns escrits judeocristians que feren referència a [[Jesucrist]], a qui consideraven el Salvador profetisat en l'[[Antic Testament]]. Estos escrits foren nomenats [[Nou Testament]], fent referència al nou pacte entre Deu i l'humanitat, per mig del sacrifici de Jesucrist per a redimir a l'humanitat dels seus pecats.		Les autoritats varen acceptar alguns escrits judeocristians que feren referència a [[Jesucrist]], a qui consideraven el Salvador profetisat en l'[[Antic Testament]]. Estos escrits foren nomenats [[Nou Testament]], fent referència al nou pacte entre Deu i l'humanitat, per mig del sacrifici de Jesucrist per a redimir a l'humanitat dels seus pecats.

	El Nou Testament està format per 27 llibres que foren escrits en grec, llavors la ''[[lingua franca]]'' del continent europeu i de l'[[Orient Mitjà]]. No es conserven els ~~textos~~ originals, sinó els derivats, que els estudiosos han agrupat en tres grans famílies: l'alexandrina (la més minimalista), la bizantia (maximalista) i l'occidental. Les primeres edicions que tenien en conte est aparell crític daten del Renaiximent.		El Nou Testament està format per 27 llibres que foren escrits en grec, llavors la ''[[lingua franca]]'' del continent europeu i de l'[[Orient Mitjà]]. No es conserven els texts originals, sinó els derivats, que els estudiosos han agrupat en tres grans famílies: l'alexandrina (la més minimalista), la bizantia (maximalista) i l'occidental. Les primeres edicions que tenien en conte est aparell crític daten del Renaiximent.

	== Atres llibres ==		== Atres llibres ==
Llínea 49:		Llínea 49:
	Durant l'[[edat mija]] es feren algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això varen ser prohibides pel [[Vaticà]], que solament en permetia la versió en llatí, raó per la qual varen tindre una relativa difusió.		Durant l'[[edat mija]] es feren algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això varen ser prohibides pel [[Vaticà]], que solament en permetia la versió en llatí, raó per la qual varen tindre una relativa difusió.

	DPosteriorment a la [[Reforma Protestant]], i en l'invenció de l'[[imprenta]], es varen fer moltes més traduccions en ràpida difusió; una de les més importants fon la de [[Luter]], que va estandardisar la llengua [[aleman]]a i va fomentar que tots els membres de la societat (i no solament els sacerdots) llegiren els ~~textos~~ bíblics.		DPosteriorment a la [[Reforma Protestant]], i en l'invenció de l'[[imprenta]], es varen fer moltes més traduccions en ràpida difusió; una de les més importants fon la de [[Luter]], que va estandardisar la llengua [[aleman]]a i va fomentar que tots els membres de la societat (i no solament els sacerdots) llegiren els texts bíblics.

	La Bíblia fon impresa en [[valencià]] (la ''[[Bíblia Valenciana]]'') per primera volta en l'any [[1478]]. Esta versió fon perseguida i prohibida.<ref>{{ref-llibre\|llinage=Ventura\|nom=Jordi\|títul=La Bíblia Valenciana\| editorial=Curial\|any=1993\|lloc=Barcelona\|enllaçautor=Jordi Ventura}}</ref>		La Bíblia fon impresa en [[valencià]] (la ''[[Bíblia Valenciana]]'') per primera volta en l'any [[1478]]. Esta versió fon perseguida i prohibida.<ref>{{ref-llibre\|llinage=Ventura\|nom=Jordi\|títul=La Bíblia Valenciana\| editorial=Curial\|any=1993\|lloc=Barcelona\|enllaçautor=Jordi Ventura}}</ref>
Llínea 58:		Llínea 58:
	Este criticisme pot tindre diverses variants: la que ampra les fonts del mateix text i compara passages de diferents llibres bíblics per a traçar l'història dels autors i dels escrits (criticisme baix) o la que analisa l'història de la transmissió dels documents i variants llingüístiques per a reconstruir els discursos originals i datar-los, usant els métodos de la [[crítica textual]] clàssica (alt criticisme).		Este criticisme pot tindre diverses variants: la que ampra les fonts del mateix text i compara passages de diferents llibres bíblics per a traçar l'història dels autors i dels escrits (criticisme baix) o la que analisa l'història de la transmissió dels documents i variants llingüístiques per a reconstruir els discursos originals i datar-los, usant els métodos de la [[crítica textual]] clàssica (alt criticisme).

	En paralel, els estudiosos busquen ~~textos~~ de la mateixa época o que tracten temes similars (com els diferents mits de la [[Creació]]) per a estudiar si pot hi haure influència entre ells, és dir, per a determinar quines són les fonts de la Bíblia, tant orals com escrites.		En paralel, els estudiosos busquen texts de la mateixa época o que tracten temes similars (com els diferents mits de la [[Creació]]) per a estudiar si pot hi haure influència entre ells, és dir, per a determinar quines són les fonts de la Bíblia, tant orals com escrites.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* Vore també */

2018-05-07T18:39:17Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 18:39 7 maig 2018
Llínea 70:		Llínea 70:
	* [[La ciència i la Bíblia]]		* [[La ciència i la Bíblia]]
	* [[Easton's Bible Dictionary]], diccionari especialisat en temes bíblics.		* [[Easton's Bible Dictionary]], diccionari especialisat en temes bíblics.
	* [[La Bíblia (película)\|La Bíblia]], película de [[John Huston]], de 1966		* [[La Bíblia (película)\|La Bíblia]], película de [[John Huston]], de l'any [[1966]]

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]
	[[Categoria:Cristianisme]]		[[Categoria:Cristianisme]]
	[[Categoria:Catolicisme]]		[[Categoria:Catolicisme]]

Jose2: /* Criticisme textual */

2018-05-07T18:38:53Z

Criticisme textual

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 7 maig 2018
Llínea 54:		Llínea 54:

	== Criticisme textual ==		== Criticisme textual ==
	~~Diversos~~ corrents dels estudis bíblics s'han acostat al text amprant les aïnes de la filologia, és dir, analisant-lo des del punt de vista lliterari i llingüístic i no religiós. Esta visió va sorgir en el sigle XVII pero va desenrollar-se plenament en els sigles XIX i XX.		Diverses corrents dels estudis bíblics s'han acostat al text amprant les aïnes de la filologia, és dir, analisant-lo des del punt de vista lliterari i llingüístic i no religiós. Esta visió va sorgir en el [[sigle XVII]] pero va desenrollar-se plenament en els [[sigle XIX\|sigles XIX]] i [[Sigle XX\|XX]].

	Este criticisme pot tindre diverses variants: la que ampra les fonts del mateix text i compara passages de diferents llibres bíblics per a traçar l'història dels autors i dels escrits (criticisme baix) o la que analisa l'història de la transmissió dels documents i variants llingüístiques per a reconstruir els discursos originals i datar-los, usant els métodos de la [[crítica textual]] clàssica (alt criticisme).		Este criticisme pot tindre diverses variants: la que ampra les fonts del mateix text i compara passages de diferents llibres bíblics per a traçar l'història dels autors i dels escrits (criticisme baix) o la que analisa l'història de la transmissió dels documents i variants llingüístiques per a reconstruir els discursos originals i datar-los, usant els métodos de la [[crítica textual]] clàssica (alt criticisme).

Jose2: /* Traduccions */

2018-05-07T18:36:46Z

Traduccions

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 7 maig 2018
Llínea 45:		Llínea 45:

	== Traduccions ==		== Traduccions ==
	La primera traducció de la Bíblia (a soles de l'Antic Testament) se realisà l'any [[250]] aC, per als judeus de la [[Diàspora]] que varen viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que a soles parlaven la ''[[lingua franca]]'' de llavors, el grec. Esta traducció és coneguda com la ''Versió dels Setanta'' o [[Septuaginta]] (en grec) i és la versió que més ha ~~sigu~~ usada com a referència per a atres traduccions i per a fer comparacions en la versió hebrea, puix se considera la més fidel. La segona traducció, i potser la més important perque va conformar la versió de referència del text durant més de mil cinc-cents anys, fon la versió en llatí que el ~~papa~~ [[Damas I]] encarregà a [[Sant Jeroni]] en el sigle VI, coneguda com la [[Vulgata\|Vulgata Latina]]. Esta és la traducció oficial de l'[[~~Isglésia~~ Catòlica Romana]] des del [[concili de Trento]]<ref>''Sacrosanto, Ecuménico y General Concilio de Trento'' [http://multimedios.org/docs/d000436/p000001.htm#0-p0.3.1.1 en línia ]</ref> ([[1546]]), on fon reconeguda com a tal degut als llarcs anys de tradició i reconeiximent institucional i al fet que estiguera escrita en llatí, llengua culta de l'época.		La primera traducció de la Bíblia (a soles de l'Antic Testament) se realisà en l'any [[250 a. C.]], per als judeus de la [[Diàspora]] que varen viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que a soles parlaven la ''[[lingua franca]]'' de llavors, el grec. Esta traducció és coneguda com la ''Versió dels Setanta'' o [[Septuaginta]] (en grec) i és la versió que més ha segut usada com a referència per a atres traduccions i per a fer comparacions en la versió hebrea, puix se considera la més fidel. La segona traducció, i potser la més important perque va conformar la versió de referència del text durant més de mil cinc-cents anys, fon la versió en llatí que el [[Papa]] [[Damas I]] encarregà a [[Sant Jeroni]] en el [[sigle VI]], coneguda com la [[Vulgata\|Vulgata Latina]]. Esta és la traducció oficial de l'[[Iglésia Catòlica Romana]] des del [[concili de Trento]]<ref>''Sacrosanto, Ecuménico y General Concilio de Trento'' [http://multimedios.org/docs/d000436/p000001.htm#0-p0.3.1.1 en línia ]</ref> ([[1546]]), on fon reconeguda com a tal degut als llarcs anys de tradició i reconeiximent institucional i al fet que estiguera escrita en llatí, llengua culta de l'época.

	Durant l'[[edat mija]] es feren algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això varen ser prohibides pel [[Vaticà]], que solament en permetia la versió en llatí, raó per la qual ~~van~~ tindre una relativa difusió.		Durant l'[[edat mija]] es feren algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això varen ser prohibides pel [[Vaticà]], que solament en permetia la versió en llatí, raó per la qual varen tindre una relativa difusió.

	~~Després de~~ la [[Reforma Protestant]], i en l'invenció de l'[[imprenta]], es varen fer moltes més traduccions en ràpida difusió; una de les més importants fon la de [[Luter]], que va estandardisar la llengua [[aleman]]a i va fomentar que tots els membres de la societat (i no ~~només~~ els sacerdots) llegiren els textos bíblics.		DPosteriorment a la [[Reforma Protestant]], i en l'invenció de l'[[imprenta]], es varen fer moltes més traduccions en ràpida difusió; una de les més importants fon la de [[Luter]], que va estandardisar la llengua [[aleman]]a i va fomentar que tots els membres de la societat (i no solament els sacerdots) llegiren els textos bíblics.

	La Bíblia fon impresa en [[valencià]] (la ''[[Bíblia Valenciana]]'') per primera volta l'any [[1478]]. Esta versió fon perseguida i prohibida.<ref>{{ref-llibre\|llinage=Ventura\|nom=Jordi\|títul=La Bíblia Valenciana\| editorial=Curial\|any=1993\|lloc=Barcelona\|enllaçautor=Jordi Ventura}}</ref>		La Bíblia fon impresa en [[valencià]] (la ''[[Bíblia Valenciana]]'') per primera volta en l'any [[1478]]. Esta versió fon perseguida i prohibida.<ref>{{ref-llibre\|llinage=Ventura\|nom=Jordi\|títul=La Bíblia Valenciana\| editorial=Curial\|any=1993\|lloc=Barcelona\|enllaçautor=Jordi Ventura}}</ref>

	== Criticisme textual ==		== Criticisme textual ==

Jose2: /* Contingut */

2018-05-07T18:33:34Z

Contingut

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 7 maig 2018
Llínea 15:		Llínea 15:

	== Contingut ==		== Contingut ==
	El contingut de la Bíblia, conegut com a ''[[Cànon (Bíblia)\|Cànon]]'', fon establit per les autoritats de l'Iglésia el [[sigle IV]] i es compon de dos parts:		El contingut de la Bíblia, conegut com a ''[[Cànon (Bíblia)\|Cànon]]'', fon establit per les autoritats de l'Iglésia en el [[sigle IV]] i es compon de dos parts:

	=== Antic Testament ===		=== Antic Testament ===
	Les autoritats varen acceptar el [[Tanakh]] judeu, que és lo que ~~van~~ nomenar [[Antic Testament]], en referència a l'antic pacte entre Deu i l'humanitat, principalment en la nació d'Israel, de la que vindria el Salvador de l'Humanitat. L'Antic Testament està format per 39 llibres que corresponen als 24 llibres del [[Tanakh]]. Este fon escrit sobretot en [[hebreu]], pero hi ha certes seccions en [[arameu]]. Els estudiosos nomenats masoretes varen intentar establir un text definitiu comparant les versions existents a partir de l'any 800, traent moltes adicions que la versió dels Setanta havia afegit (provablement per interpretar que els comentaris al marge eren llínees de text).		Les autoritats varen acceptar el [[Tanakh]] judeu, que és lo que varen nomenar [[Antic Testament]], en referència a l'antic pacte entre Deu i l'humanitat, principalment en la nació d'Israel, de la que vindria el Salvador de l'Humanitat. L'Antic Testament està format per 39 llibres que corresponen als 24 llibres del [[Tanakh]]. Este fon escrit sobretot en [[hebreu]], pero hi ha certes seccions en [[arameu]]. Els estudiosos nomenats masoretes varen intentar establir un text definitiu comparant les versions existents a partir de l'any [[800]], traent moltes adicions que la versió dels Setanta havia afegit (provablement per interpretar que els comentaris al marge eren llínees de text).

	Despuix de la [[Reforma Protestant]] del sigle XVI, els catòlics i els ortodoxos ademés d'estos 39 llibres afegiren atres llibres coneguts com a [[deuterocanònics]], paraula grega que vol dir "Segon Canon".		Despuix de la [[Reforma Protestant]] del [[sigle XVI]], els catòlics i els ortodoxos ademés d'estos 39 llibres afegiren atres llibres coneguts com a [[deuterocanònics]], paraula grega que vol dir "Segon Canon".

	=== Nou Testament ===		=== Nou Testament ===

Jose2: /* Redacció */

2018-05-07T18:31:59Z

Redacció

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 7 maig 2018
Llínea 12:		Llínea 12:
	Segons la tradició, la Bíblia fon escrita en un periodo de 1.600 anys, en el decurs de 60 generacions, per més de 40 autors diferents,<ref>{{Ref-llibre \|llinage=MacArthur \|nom=John \|títul=John 12-21 \|url= http://books.google.cat/books?id=ahSRH2zpEd0C&dq=bible+written+1600+years&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua=anglés \| editorial=Moody Publishers \|data=2001 \|pàgines=p.201 \|isbn=0802408249 }}</ref> en tres continents ([[Europa]], [[Àsia]] i [[Àfrica]]) i en tres llengües: [[hebreu]], [[grec antic\|grec]] i [[arameu]] (en alguns passages molt concrets de la Bíblia hebrea original).		Segons la tradició, la Bíblia fon escrita en un periodo de 1.600 anys, en el decurs de 60 generacions, per més de 40 autors diferents,<ref>{{Ref-llibre \|llinage=MacArthur \|nom=John \|títul=John 12-21 \|url= http://books.google.cat/books?id=ahSRH2zpEd0C&dq=bible+written+1600+years&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua=anglés \| editorial=Moody Publishers \|data=2001 \|pàgines=p.201 \|isbn=0802408249 }}</ref> en tres continents ([[Europa]], [[Àsia]] i [[Àfrica]]) i en tres llengües: [[hebreu]], [[grec antic\|grec]] i [[arameu]] (en alguns passages molt concrets de la Bíblia hebrea original).

	Els manuscrits més antics de l'Antic Testament dels que es té constància són els [[Manuscrits de la mar Morta]], escrits entre els sigles III i I aC. Encara aixina, hi ha relats com el del [[Diluvi Universal]] que també estan presents en cultures molt més antigues com la mesopotàmica (les primeres versions del qual daten ~~del~~ 2700 aC).		Els manuscrits més antics de l'Antic Testament dels que es té constància són els [[Manuscrits de la mar Morta]], escrits entre els sigles III i I aC. Encara aixina, hi ha relats com el del [[Diluvi Universal]] que també estan presents en cultures molt més antigues com la mesopotàmica (les primeres versions del qual daten de l'any 2700 aC).

	== Contingut ==		== Contingut ==

Jose2 en 18:31 7 maig 2018

2018-05-07T18:31:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 7 maig 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Bíblia''' és el conjunt de textos religiosos del [[cristianisme]]. La paraula Bíblia prové del [[Grec antic\|grec]] (τα) βιβλια, ''(ta) biblia'', "(els) llibres", plural de βιβλιον, ''biblion'', "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, ''biblos'', el qual prové de βυβλος—''byblos'', que significa "papir", de l'antiga ciutat [[fenícia]] de [[Byblos]], la qual exportava este material.		La '''Bíblia''' és el conjunt de textos religiosos del [[cristianisme]]. La paraula Bíblia prové del [[Grec antic\|grec]] (τα) βιβλια, ''(ta) biblia'', "(els) llibres", plural de βιβλιον, ''biblion'', "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, ''biblos'', el qual prové de βυβλος—''byblos'', que significa "papir", de l'antiga ciutat [[fenícia]] de [[Byblos]], la qual exportava este material.

			La '''Bíblia''' és el conjunt de llibres sagrats de la religió [[cristianisme\|cristiana]] i de l'[[Iglésia Catòlica]] i que formen l'[[Antic Testament\|antic]] i el nou [[Nou Testament\|testament]].

	Un tema a lo llarc de la Bíblia és l'adoració de Deu i la redecció de la humanitat, i d'acort en les doctrines cristiana i judeua, fon inspirada per Deu. L'exégesis o interpretació d'este mensage central és una branca tradicional de la teologia.		Un tema a lo llarc de la Bíblia és l'adoració de Deu i la redecció de la humanitat, i d'acort en les doctrines cristiana i judeua, fon inspirada per Deu. L'exégesis o interpretació d'este mensage central és una branca tradicional de la teologia.

Teniente en 17:21 7 maig 2018

2018-05-07T17:21:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:21 7 maig 2018
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Atres llibres ==		== Atres llibres ==
	Els llibres que versen sobre la mateixa història pero que no han ~~sigut~~ acceptats per les autoritats cristianes se nomenen llibres apòcrifs (en contrast en els canònics o deuterocanònics) i molts d'ells contenen doctrina que ha ~~sigut~~ declarada [[heregia]]. Els [[mormons]] també afegixen a la Bíblia atres llibres com el "Llibre del Mormó", nomenat "Un atre evangeli de Jesucrist". Estos llibres no són acceptats per cap atra confessió cristiana.		Els llibres que versen sobre la mateixa història pero que no han segut acceptats per les autoritats cristianes se nomenen llibres apòcrifs (en contrast en els canònics o deuterocanònics) i molts d'ells contenen doctrina que ha segut declarada [[heregia]]. Els [[mormons]] també afegixen a la Bíblia atres llibres com el "Llibre del Mormó", nomenat "Un atre evangeli de Jesucrist". Estos llibres no són acceptats per cap atra confessió cristiana.

	== Divisions en capítuls i versículs ==		== Divisions en capítuls i versículs ==