Barranc de la Valltorta - Historial de revisions

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-11-09T13:12:42Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 13:12 9 nov 2024
Llínea 39:		Llínea 39:

	[[Categoria:Prehistòria]]		[[Categoria:Prehistòria]]
			[[Categoria:Barrancs]]
			[[Categoria:Rius]]
	[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Art rupestre]]		[[Categoria:Art rupestre]]
	[[Categoria:Ecologia]]		[[Categoria:Ecologia]]
	[[Categoria:Fauna]]		[[Categoria:Fauna]]

Valencian en 16:11 20 jul 2022

2022-07-20T16:11:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 20 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Valltorta Albocàsser.jpg\|~~300px~~\|miniaturadeimagen\|Pintura rupestre del barranc de la Valltorta]]		[[Archiu:Valltorta Albocàsser.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Pintura rupestre del barranc de la Valltorta]]
	Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta\|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.		Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta\|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.

Valencian en 16:11 20 jul 2022

2022-07-20T16:11:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 20 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Valltorta Albocàsser.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Pintura rupestre del barranc de la Valltorta]]
	Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta\|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.		Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta\|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.

Valencian: Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

2022-06-23T16:03:59Z

Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

← Revisió anterior		Revisió de 16:03 23 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta\|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.		Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta\|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.

	La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen escomençar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un païsage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este ~~paisage~~, la Valltorta és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (''Aquila fasciata'') o la cabra montesa (''Capra pyrenaica'').		La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen escomençar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un païsage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este païsage, la Valltorta és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (''Aquila fasciata'') o la cabra montesa (''Capra pyrenaica'').

	== Situació ==		== Situació ==

Valencian: Text reemplaça - 'cérvol' a 'cervo'

2022-06-16T18:01:33Z

Text reemplaça - 'cérvol' a 'cervo'

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 16 jun 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	En la Valltorta es coneixen 21 abrics d'Art rupestre llevantí, una manifestació prehistòrica que s'estén per la zona oriental de la [[península ibèrica]], des d'[[Osca]] i [[Lleida]] pel nort, fins a [[Múrcia]] i [[Albacete]] pel sur, en una excepcional concentració d'art rupestre en la [[Comunitat Valenciana]]. En la [[província de Castelló]], concretament en el nort, en [[Els Ports]] i l'[[Alt Maestrat]], es concentra una part significativa de l'art rupestre del territori valencià. En estes dos comarques es a on se troben els abrics del Barranc de la Valltorta i Gasulla, en la comarca del Maestrat, i Morella la Vella, en Els Ports. El conjunt de la Valltorta-Gasulla es a on se coneixen 21 abrics en art llevantí.		En la Valltorta es coneixen 21 abrics d'Art rupestre llevantí, una manifestació prehistòrica que s'estén per la zona oriental de la [[península ibèrica]], des d'[[Osca]] i [[Lleida]] pel nort, fins a [[Múrcia]] i [[Albacete]] pel sur, en una excepcional concentració d'art rupestre en la [[Comunitat Valenciana]]. En la [[província de Castelló]], concretament en el nort, en [[Els Ports]] i l'[[Alt Maestrat]], es concentra una part significativa de l'art rupestre del territori valencià. En estes dos comarques es a on se troben els abrics del Barranc de la Valltorta i Gasulla, en la comarca del Maestrat, i Morella la Vella, en Els Ports. El conjunt de la Valltorta-Gasulla es a on se coneixen 21 abrics en art llevantí.

	En els abrics de la Valltorta es pinten figures humanes i animals en gran naturalisme, més acusats en els últims, sempre en color [[roig]] en diverses tonalitats. Els animals més representats són [[~~cérvol~~\|~~cérvols~~]], tant eixemplars machos com femelles e inclús cervats, [[cabra\|cabres]] monteses i [[Javalí\|javalins]], que en ocasions apareixen ferides per fleches clavades en la pancha, el coll o l'esquena. Es poden identificar ademés, alguns eixemplars de [[bou\|bous]], [[cavall\|cavalls]], [[gos\|gossos]] o [[llop\|llops]] i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu número les masculines, en arcs i fleches, tensant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades en faldes llargues ajustades a les caderes i en el tors descobert. Hòmens i dònes en especial els primers, s'adornen en diversos tipos de pentinats, plomes i cintes en el cap, tronc i extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça.		En els abrics de la Valltorta es pinten figures humanes i animals en gran naturalisme, més acusats en els últims, sempre en color [[roig]] en diverses tonalitats. Els animals més representats són [[cervo\|cervos]], tant eixemplars machos com femelles e inclús cervats, [[cabra\|cabres]] monteses i [[Javalí\|javalins]], que en ocasions apareixen ferides per fleches clavades en la pancha, el coll o l'esquena. Es poden identificar ademés, alguns eixemplars de [[bou\|bous]], [[cavall\|cavalls]], [[gos\|gossos]] o [[llop\|llops]] i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu número les masculines, en arcs i fleches, tensant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades en faldes llargues ajustades a les caderes i en el tors descobert. Hòmens i dònes en especial els primers, s'adornen en diversos tipos de pentinats, plomes i cintes en el cap, tronc i extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça.

	La més coneguda es troba en la ''Cova dels cavalls'', a on un grup d'arquers aguaiten i disparen les seues fleches contra una manada de ~~cérvols~~ composta per un ~~cérvol~~ adult, un atre jove, cinc femelles i dos cervats.		La més coneguda es troba en la ''Cova dels cavalls'', a on un grup d'arquers aguaiten i disparen les seues fleches contra una manada de cervos composta per un cervo adult, un atre jove, cinc femelles i dos cervats.

	D'extraordinari interés és el conjunt de figures humanes en arcs de la ''Cova del Civil'' que representa una possible dansa guerrera, també interpretada com a escena de batalla. En ella apareixen dos grups d'arquers enfrontats. Alguns tensen els seus arcs i uns atres preparen les armes per a iniciar l'acció de disparar. Pel seu caràcter poc habitual en el repertori temàtic llevantí devem referir-nos a les representacions de soterrament, de les que en la Valltorta contem en dos eixemples: el d'un home associat a una figura femenina, en l'''Abric Centelles'', o el d'un home aïllat, en ''Covetes del Puntal''.		D'extraordinari interés és el conjunt de figures humanes en arcs de la ''Cova del Civil'' que representa una possible dansa guerrera, també interpretada com a escena de batalla. En ella apareixen dos grups d'arquers enfrontats. Alguns tensen els seus arcs i uns atres preparen les armes per a iniciar l'acció de disparar. Pel seu caràcter poc habitual en el repertori temàtic llevantí devem referir-nos a les representacions de soterrament, de les que en la Valltorta contem en dos eixemples: el d'un home associat a una figura femenina, en l'''Abric Centelles'', o el d'un home aïllat, en ''Covetes del Puntal''.

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:17:53Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 11 jul 2021
Llínea 11:		Llínea 11:
	En la Valltorta es coneixen 21 abrics d'Art rupestre llevantí, una manifestació prehistòrica que s'estén per la zona oriental de la [[península ibèrica]], des d'[[Osca]] i [[Lleida]] pel nort, fins a [[Múrcia]] i [[Albacete]] pel sur, en una excepcional concentració d'art rupestre en la [[Comunitat Valenciana]]. En la [[província de Castelló]], concretament en el nort, en [[Els Ports]] i l'[[Alt Maestrat]], es concentra una part significativa de l'art rupestre del territori valencià. En estes dos comarques es a on se troben els abrics del Barranc de la Valltorta i Gasulla, en la comarca del Maestrat, i Morella la Vella, en Els Ports. El conjunt de la Valltorta-Gasulla es a on se coneixen 21 abrics en art llevantí.		En la Valltorta es coneixen 21 abrics d'Art rupestre llevantí, una manifestació prehistòrica que s'estén per la zona oriental de la [[península ibèrica]], des d'[[Osca]] i [[Lleida]] pel nort, fins a [[Múrcia]] i [[Albacete]] pel sur, en una excepcional concentració d'art rupestre en la [[Comunitat Valenciana]]. En la [[província de Castelló]], concretament en el nort, en [[Els Ports]] i l'[[Alt Maestrat]], es concentra una part significativa de l'art rupestre del territori valencià. En estes dos comarques es a on se troben els abrics del Barranc de la Valltorta i Gasulla, en la comarca del Maestrat, i Morella la Vella, en Els Ports. El conjunt de la Valltorta-Gasulla es a on se coneixen 21 abrics en art llevantí.

	En els abrics de la Valltorta es pinten figures humanes i animals en gran naturalisme, més acusats en els últims, sempre en color [[roig]] en diverses tonalitats. Els animals més representats són [[cérvol\|cérvols]], tant eixemplars machos com femelles ~~i fins i tot~~ cervats, [[cabra\|cabres]] monteses i [[Javalí\|javalins]], que en ocasions apareixen ferides per fleches clavades en la pancha, el coll o l'esquena. Es poden identificar ademés, alguns eixemplars de [[bou\|bous]], [[cavall\|cavalls]], [[gos\|gossos]] o [[llop\|llops]] i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu número les masculines, en arcs i fleches, tensant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades en faldes llargues ajustades a les caderes i en el tors descobert. Hòmens i dònes en especial els primers, s'adornen en diversos tipos de pentinats, plomes i cintes en el cap, tronc i extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça.		En els abrics de la Valltorta es pinten figures humanes i animals en gran naturalisme, més acusats en els últims, sempre en color [[roig]] en diverses tonalitats. Els animals més representats són [[cérvol\|cérvols]], tant eixemplars machos com femelles e inclús cervats, [[cabra\|cabres]] monteses i [[Javalí\|javalins]], que en ocasions apareixen ferides per fleches clavades en la pancha, el coll o l'esquena. Es poden identificar ademés, alguns eixemplars de [[bou\|bous]], [[cavall\|cavalls]], [[gos\|gossos]] o [[llop\|llops]] i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu número les masculines, en arcs i fleches, tensant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades en faldes llargues ajustades a les caderes i en el tors descobert. Hòmens i dònes en especial els primers, s'adornen en diversos tipos de pentinats, plomes i cintes en el cap, tronc i extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça.

	La més coneguda es troba en la ''Cova dels cavalls'', a on un grup d'arquers aguaiten i disparen les seues fleches contra una manada de cérvols composta per un cérvol adult, un atre jove, cinc femelles i dos cervats.		La més coneguda es troba en la ''Cova dels cavalls'', a on un grup d'arquers aguaiten i disparen les seues fleches contra una manada de cérvols composta per un cérvol adult, un atre jove, cinc femelles i dos cervats.

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:37:14Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 29 jun 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta\|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.		Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta\|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.

	La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen ~~començar~~ a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un païsage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este paisage, la Valltorta és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (''Aquila fasciata'') o la cabra montesa (''Capra pyrenaica'').		La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen escomençar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un païsage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este paisage, la Valltorta és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (''Aquila fasciata'') o la cabra montesa (''Capra pyrenaica'').

	== Situació ==		== Situació ==

Jose2 en 23:58 30 nov 2019

2019-11-30T23:58:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:58 30 nov 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta\|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la ~~'''~~Valltorta~~'''~~.		Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta\|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.

	La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen començar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un païsage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este paisage, la ~~'''~~Valltorta~~'''~~ és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (''Aquila fasciata'') o la cabra montesa (''Capra pyrenaica'').		La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen començar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un païsage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este paisage, la Valltorta és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (''Aquila fasciata'') o la cabra montesa (''Capra pyrenaica'').

	== Situació ==		== Situació ==
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Protecció ==		== Protecció ==

	L'art rupestre de la Valltorta-Gasulla està protegit i reconegut com a Patrimoni Mundial per la [[UNESCO]] des de l'any [[1998]]. El 2 de decembre de 1998, la Unesco otorgà la consideració de Patrimoni de l'Humanitat a l'art rupestre de la província de Castelló en una candidatura conjunta junt a [[Terol]], [[Valéncia]], [[Catalunya]], [[Castella-La Mancha]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]]. Coincidint en esta declaració, la [[Generalitat Valenciana]] creà el Parc Cultural de la Valltorta-Gasulla, que en l'actualitat acull a més de 40 conjunts rupestres, repartits entre les poblacions de Tírig, [[Ares del Maestrat]], Les Coves de Vinromà, Albocàsser, [[Benassal]], [[Vilar de Canes]], [[Catí]] i [[Morella]].		L'art rupestre de la Valltorta-Gasulla està protegit i reconegut com a Patrimoni Mundial per la [[UNESCO]] des de l'any [[1998]]. El [[2 de decembre]] de 1998, la Unesco otorgà la consideració de Patrimoni de l'Humanitat a l'art rupestre de la província de Castelló en una candidatura conjunta junt a [[Terol]], [[Valéncia]], [[Catalunya]], [[Castella-La Mancha]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]]. Coincidint en esta declaració, la [[Generalitat Valenciana]] creà el Parc Cultural de la Valltorta-Gasulla, que en l'actualitat acull a més de 40 conjunts rupestres, repartits entre les poblacions de Tírig, [[Ares del Maestrat]], Les Coves de Vinromà, Albocàsser, [[Benassal]], [[Vilar de Canes]], [[Catí]] i [[Morella]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Protecció */

2019-04-21T10:12:27Z

Protecció

← Revisió anterior		Revisió de 10:12 21 abr 2019
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Protecció ==		== Protecció ==

	L'art rupestre de la Valltorta-Gasulla està protegit i reconegut com a Patrimoni Mundial per la [[UNESCO]] des de l'any [[1998]]. El 2 de decembre de 1998, la Unesco otorgà la consideració de Patrimoni de l'Humanitat a l'art rupestre de la província de Castelló en una candidatura conjunta junt a [[Terol]], [[Valéncia]], [[Catalunya]], [[Castella La Mancha]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]]. Coincidint en esta declaració, la [[Generalitat Valenciana]] creà el Parc Cultural de la Valltorta-Gasulla, que en l'actualitat acull a més de 40 conjunts rupestres, repartits entre les poblacions de Tírig, [[Ares del Maestrat]], Les Coves de Vinromà, Albocàsser, [[Benassal]], [[Vilar de Canes]], [[Catí]] i [[Morella]].		L'art rupestre de la Valltorta-Gasulla està protegit i reconegut com a Patrimoni Mundial per la [[UNESCO]] des de l'any [[1998]]. El 2 de decembre de 1998, la Unesco otorgà la consideració de Patrimoni de l'Humanitat a l'art rupestre de la província de Castelló en una candidatura conjunta junt a [[Terol]], [[Valéncia]], [[Catalunya]], [[Castella-La Mancha]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]]. Coincidint en esta declaració, la [[Generalitat Valenciana]] creà el Parc Cultural de la Valltorta-Gasulla, que en l'actualitat acull a més de 40 conjunts rupestres, repartits entre les poblacions de Tírig, [[Ares del Maestrat]], Les Coves de Vinromà, Albocàsser, [[Benassal]], [[Vilar de Canes]], [[Catí]] i [[Morella]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Protecció */

2019-04-21T10:11:57Z

Protecció

← Revisió anterior		Revisió de 10:11 21 abr 2019
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Protecció ==		== Protecció ==

	L'art rupestre de la Valltorta-Gasulla està protegit i reconegut com a Patrimoni Mundial per la [[UNESCO]] des de l'any [[1998]].		L'art rupestre de la Valltorta-Gasulla està protegit i reconegut com a Patrimoni Mundial per la [[UNESCO]] des de l'any [[1998]]. El 2 de decembre de 1998, la Unesco otorgà la consideració de Patrimoni de l'Humanitat a l'art rupestre de la província de Castelló en una candidatura conjunta junt a [[Terol]], [[Valéncia]], [[Catalunya]], [[Castella La Mancha]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]]. Coincidint en esta declaració, la [[Generalitat Valenciana]] creà el Parc Cultural de la Valltorta-Gasulla, que en l'actualitat acull a més de 40 conjunts rupestres, repartits entre les poblacions de Tírig, [[Ares del Maestrat]], Les Coves de Vinromà, Albocàsser, [[Benassal]], [[Vilar de Canes]], [[Catí]] i [[Morella]].

	== Vore també ==		== Vore també ==