Batalla de Valéncia - Historial de revisions

Xavier: /* Evolució dels fets */

2023-08-08T06:36:31Z

Evolució dels fets

← Revisió anterior		Revisió de 06:36 8 ago 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	[[José María Adán García]] i un grup de procuradors valencians a Corts i Consellers Nacionals del Moviment, presentaren un escrit el [[12 d'agost]] de [[1976]] en el que solicitaven ''l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la Regió Valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de Valéncia]], l'[[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les Diputacions provincials de Valéncia, Alacant i Castelló (que elaboraren una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com l'[[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.		[[José María Adán García]] i un grup de procuradors valencians a Corts i Consellers Nacionals del Moviment, presentaren un escrit el [[12 d'agost]] de [[1976]] en el que solicitaven ''l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la Regió Valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de Valéncia]], l'[[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les Diputacions provincials de Valéncia, Alacant i Castelló (que elaboraren una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com l'[[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.

	La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], Pedro Zaragoza, o [[José Antonio Perelló Morales]], ~~s’havia~~ presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de Valéncia'], reportage de ''[[El País]] '', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits ~~d’esquerra~~ i pancatalanistes enfrontats al règim, i que propongueren posar en marcha un procés autonòmic semblant al que es seguia en [[Catalunya]] i el [[País Vasc]].		La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]], o [[José Antonio Perelló Morales]], s'havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de Valéncia'], reportage de ''[[El País]] '', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d'esquerra i pancatalanistes enfrontats al règim, i que propongueren posar en marcha un procés autonòmic semblant al que es seguia en [[Catalunya]] i el [[País Vasc]].

	Simultàneament, es constituí l'UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] d'[[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Movimiento Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Zaragoza o José María ~~Adam~~ García. Alguns ~~d’estos~~ sectors, exclosos ~~d’UCD~~ i en una sensibilitat més [[valencianista]], com ~~l’alcalde~~ de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], o el president de la [[Diputació de Valéncia]], [[Ignacio Carrau]], fundarien l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV) en l'any [[1978]], veent el perill del [[pancatalanisme]], que llavors ya aguaitava.		Simultàneament, es constituí l'UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] d'[[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Movimiento Nacional\|Moviment Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Zaragoza o José María Adán García. Alguns d'estos sectors, exclosos d'UCD i en una sensibilitat més [[valencianista]], com l'alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], o el president de la [[Diputació de Valéncia]], [[Ignacio Carrau]], fundarien l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV) en l'any [[1978]], veent el perill del [[pancatalanisme]], que llavors ya aguaitava.

	En les [[eleccions generals espanyoles de 1977\|eleccions de 1977]], no obstant això, l'UCD fon derrotada en [[Valéncia]]. Poc despuix constituí l'[[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Contava en 41 membres, dels quals 26 eren ~~d’esquerres~~ (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard encarregà al també valencià [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança d'[[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979\|generals de 1979]] i condicionar el procés ~~d’elaboració~~ de l'Estatut d’Autonomia. Attard eliminà del partit als membres lliberals o catalanistes com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i assumí parcialment els postulats valencianistes. Per a expandir-se popularment es valgueren del diari [[Las Provincias]], dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles\|moviment faller]] i del [[Valéncia CF]], aixina com de filòsofs i intelectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el recolzament llogístic del governador civil [[José María Fernández del ~~Riu~~]].		En les [[eleccions generals espanyoles de 1977\|eleccions de 1977]], no obstant això, l'UCD fon derrotada en [[Valéncia]]. Poc despuix es constituí l'[[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Contava en 41 membres, dels quals 26 eren d'esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard encarregà al també valencià [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança d'[[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979\|generals de 1979]] i condicionar el procés d'elaboració de l'Estatut d’Autonomia. Attard eliminà del partit als membres lliberals o catalanistes com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i assumí parcialment els postulats valencianistes. Per a expandir-se popularment es valgueren del diari ''[[Las Provincias]]'', dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles\|moviment faller]] i del [[Valéncia, CF]], aixina com de filòsofs i intelectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el recolzament llogístic del governador civil [[José María Fernández del Río]].

	== Cronologia d’acontenyiments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]] '', núm 124, maig de 1997</ref> ==		== Cronologia d’acontenyiments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]] '', núm 124, maig de 1997</ref> ==

Xavier: /* Conseqüència del conflicte */

2023-08-08T06:24:28Z

Conseqüència del conflicte

← Revisió anterior		Revisió de 06:24 8 ago 2023
Llínea 58:		Llínea 58:
	== Conseqüència del conflicte ==		== Conseqüència del conflicte ==

	A pesar de les coaccions i violència mijàtica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'[[UCD]] obtingué a soles dos diputats (un si es considera Ortí Bordás, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del [[PCPV]] feyen que l'esquerra continuara sent majoritària en l'Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes despuix de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra [[Josep Lluís Albiñana\|Albiñana]] en decembre de [[1979]], davant de lo que hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut ~~d’Autonomia~~ de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en l'any [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d'Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l'escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conter de la denominació històrica de [[Regne de Valéncia]] o el terme pancatalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia, autòctona i independent.		A pesar de les coaccions i violència mijàtica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'[[UCD]] obtingué a soles dos diputats (un si es considera Ortí Bordás, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del [[PCPV]] feyen que l'esquerra continuara sent majoritària en l'Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes despuix de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra [[Josep Lluís Albiñana\|Albiñana]] en decembre de [[1979]], davant de lo que hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en l'any [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d'Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l'escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conter de la denominació històrica de [[Regne de Valéncia]] o el terme pancatalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia, autòctona i independent.

	L'afonament definitiu de l'UCD com a partit en l'any [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982\|generals de 1982]], l'aprovació de l'estatut d'autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d'[[URV]]) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.		L'afonament definitiu de l'UCD com a partit en l'any [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982\|generals de 1982]], l'aprovació de l'estatut d'autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d'[[URV]]) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.

Xavier: /* Conseqüència del conflicte */

2023-08-08T06:23:24Z

Conseqüència del conflicte

← Revisió anterior		Revisió de 06:23 8 ago 2023
Llínea 57:		Llínea 57:

	== Conseqüència del conflicte ==		== Conseqüència del conflicte ==
	A pesar de les coaccions i violència mijatica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'UCD obtingué a soles dos diputats (un si es considera Ortí Bordás, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feyen que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes despuix de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra Albiñana en decembre de [[1979]], davant de lo que hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l'escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conter de [[Regne de Valéncia]] o el terme pancatalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia i independent.

	L'afonament definitiu de l'UCD com partit en l'any [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982\|generals de 1982]], ~~l’aprovació~~ de ~~l’estatut d’autonomia~~ i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora ~~d’URV~~) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.		A pesar de les coaccions i violència mijàtica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'[[UCD]] obtingué a soles dos diputats (un si es considera Ortí Bordás, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del [[PCPV]] feyen que l'esquerra continuara sent majoritària en l'Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes despuix de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra [[Josep Lluís Albiñana\|Albiñana]] en decembre de [[1979]], davant de lo que hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en l'any [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d'Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l'escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conter de la denominació històrica de [[Regne de Valéncia]] o el terme pancatalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia, autòctona i independent.

			L'afonament definitiu de l'UCD com a partit en l'any [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982\|generals de 1982]], l'aprovació de l'estatut d'autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d'[[URV]]) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Conseqüència del conflicte */

2023-08-08T06:18:31Z

Conseqüència del conflicte

← Revisió anterior		Revisió de 06:18 8 ago 2023
Llínea 57:		Llínea 57:

	== Conseqüència del conflicte ==		== Conseqüència del conflicte ==
	A pesar de les coaccions i violència mijatica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'UCD obtingué a soles dos diputats (un si es considera Ortí Bordás, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feyen que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes despuix de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra Albiñana en decembre de [[1979]], davant de lo que hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en ~~l’escut~~ del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en ~~conte~~ de [[Regne de Valéncia]] o ~~catalaniste~~ de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia i independent.		A pesar de les coaccions i violència mijatica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'UCD obtingué a soles dos diputats (un si es considera Ortí Bordás, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feyen que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes despuix de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra Albiñana en decembre de [[1979]], davant de lo que hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l'escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conter de [[Regne de Valéncia]] o el terme pancatalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia i independent.

	L'afonament definitiu de l'UCD com partit en l'any [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982\|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.		L'afonament definitiu de l'UCD com partit en l'any [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982\|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.

Xavier: /* Vore també */

2023-08-08T06:16:07Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 06:16 8 ago 2023
Llínea 71:		Llínea 71:

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Manifestació del 13 de juny de 1997]]		* [[Manifestació del 13 de juny de 1997]]
			* [[Josep Lluís Albiñana]]
	* [[Pacte de Reus]]		* [[Pacte de Reus]]

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-11-09T14:39:12Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:39 9 nov 2022
Llínea 69:		Llínea 69:
	* MIRA, Eduard. ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986		* MIRA, Eduard. ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986
	* SANZ, Benito i FELIP, Josep Maria. ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.		* SANZ, Benito i FELIP, Josep Maria. ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.

			== Vore també ==
			* [[Manifestació del 13 de juny de 1997]]
			* [[Pacte de Reus]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	*[http://www.pre.gva.es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_41_42/372-41_42.pdf El llarc camí cap a l'Autonomia Valenciana], per Vicente Ruiz Monrabal, antic líder de l'[[Unió Democràtica del País Valencià]]]		*[http://www.pre.gva.es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_41_42/372-41_42.pdf El llarc camí cap a l'Autonomia Valenciana], per Vicente Ruiz Monrabal, antic líder de l'[[Unió Democràtica del País Valencià]]]
	*[http://www.ahistcon.org/docs/murcia/contenido/pdf/08/patricia_gasco_escudero_taller08.pdf "El Conflicto identitario valenciano: UCD-Valencia (1977-1982)" de Patricia Gascó Escudero]		*[http://www.ahistcon.org/docs/murcia/contenido/pdf/08/patricia_gasco_escudero_taller08.pdf "El Conflicto identitario valenciano: UCD-Valencia (1977-1982)" de Patricia Gascó Escudero]

Xavier: /* Bibliografia */

2022-10-23T17:11:07Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:11 23 oct 2022
Llínea 66:		Llínea 66:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* MARTÍ, Manel, ''La transició al País Valencià'' dossier en la revista ''[[l’Avenç]] '', núm 124, maig de 1997.		* MARTÍ, Manel. ''La transició al País Valencià'' dossier en la revista ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997.
	* MIRA, Eduard, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986		* MIRA, Eduard. ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986
	* SANZ, Benito i FELIP, Josep Maria, ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.		* SANZ, Benito i FELIP, Josep Maria. ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2022-10-23T17:08:19Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:08 23 oct 2022
Llínea 83:		Llínea 83:
	*[https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/la-batalla-de-valencia-vii La Batalla de Valéncia VII - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]		*[https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/la-batalla-de-valencia-vii La Batalla de Valéncia VII - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
	*[https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/la-batalla-de-valencia-viii La Batalla de Valéncia VIII - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]		*[https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/la-batalla-de-valencia-viii La Batalla de Valéncia VIII - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
			*[https://clubjaimeprimero.org/content/la-batalla-de-valencia-ix La Batalla de Valéncia IX - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
			*[https://clubjaimeprimero.org/content/la-batalla-de-valencia-x La Batalla de Valéncia X - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
			*[https://clubjaimeprimero.org/content/la-batalla-de-valencia-xi La Batalla de Valéncia XI - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
			*[https://clubjaimeprimero.org/content/la-batalla-de-valencia-xii La Batalla de Valéncia XII - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]

	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2022-09-30T14:20:20Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:20 30 set 2022
Llínea 75:		Llínea 75:
	*[http://www.ahistcon.org/docs/murcia/contenido/pdf/08/patricia_gasco_escudero_taller08.pdf "El Conflicto identitario valenciano: UCD-Valencia (1977-1982)" de Patricia Gascó Escudero]		*[http://www.ahistcon.org/docs/murcia/contenido/pdf/08/patricia_gasco_escudero_taller08.pdf "El Conflicto identitario valenciano: UCD-Valencia (1977-1982)" de Patricia Gascó Escudero]
	*[http://www.valenciafreedom.com/es/noticias/0-politica/3715-crema-de-la-marfega-catalanista.html Cremà de la Marfega en l'Ajuntament de [[Valéncia]] en l'any [[1979]]]		*[http://www.valenciafreedom.com/es/noticias/0-politica/3715-crema-de-la-marfega-catalanista.html Cremà de la Marfega en l'Ajuntament de [[Valéncia]] en l'any [[1979]]]
	*[https://valencianews.es/cultura/la-batalla-de-valencia-i/ La Batalla de Valéncia I ~~- Juan Carlos Castaños~~ - Pedro Fuentes Caballero - Valencia News]		*[https://valencianews.es/cultura/la-batalla-de-valencia-i/ La Batalla de Valéncia I - Pedro Fuentes Caballero - Valencia News]
	*[https://valencianews.es/cultura/la-batalla-de-valencia-ii/ La Batalla de Valéncia II ~~- Juan Carlos Castaños~~ - Pedro Fuentes Caballero - Valencia News]		*[https://valencianews.es/cultura/la-batalla-de-valencia-ii/ La Batalla de Valéncia II - Pedro Fuentes Caballero - Valencia News]
	*[https://valencianews.es/opinion/la-batalla-de-valencia-iii/ La Batalla de Valéncia III ~~- Juan Carlos Castaños~~ - Pedro Fuentes Caballero - Valencia News]		*[https://valencianews.es/opinion/la-batalla-de-valencia-iii/ La Batalla de Valéncia III - Pedro Fuentes Caballero - Valencia News]
	*[https://clubjaimeprimero.org/content/la-batalla-de-valencia-iv La Batalla de Valéncia IV - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]		*[https://clubjaimeprimero.org/content/la-batalla-de-valencia-iv La Batalla de Valéncia IV - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
	*[https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/la-batalla-de-valencia-v La Batalla de Valéncia V - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]		*[https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/la-batalla-de-valencia-v La Batalla de Valéncia V - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]

Xavier: /* Bibliografia */

2022-09-30T14:16:57Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 14:16 30 set 2022
Llínea 65:		Llínea 65:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Manel ~~Martí~~, ''La transició al País Valencià'' dossier en ''[[l’Avenç]] '', núm 124, maig de 1997.
	* Eduard ~~Mira~~, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986		* MARTÍ, Manel, ''La transició al País Valencià'' dossier en la revista ''[[l’Avenç]] '', núm 124, maig de 1997.
	* Benito ~~Sanz~~ i Josep Maria ~~Felip.~~ ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.		* MIRA, Eduard, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986
			* SANZ, Benito i FELIP, Josep Maria, ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==