Bavaria (estàtua) - Historial de revisions

Coca antoñina en 15:08 28 jun 2022

2022-06-28T15:08:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:08 28 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Muenchen-Bavaria-bjs2007-03.JPG\|miniaturadeimagen\|Bavaria]]
	'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Bavera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Bavera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.		'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Bavera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Bavera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.

Coca antoñina en 15:05 28 jun 2022

2022-06-28T15:05:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:05 28 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de ~~Baviera~~) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[~~Baviera~~]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.		'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Bavera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Bavera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.

	En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de ~~Baviera~~]] ([[1786]]–[[1868]]) en els anys [[1843]]–[[1850]] i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol\|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del païsage.		En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Bavera]] ([[1786]]–[[1868]]) en els anys [[1843]]–[[1850]] i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol\|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del païsage.

	== Context històric ==		== Context històric ==
	En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera\|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte\|Napoleó I]] de [[França]], d'una banda, i d'[[Àustria]], per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a ~~Baviera~~ i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de ~~Baviera~~]] en el títul de rei. Durant tot este temps es varen succeir múltiples guerres en terra ~~bavaresa~~, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "~~Baviera~~ de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Despuix del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".		En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera\|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte\|Napoleó I]] de [[França]], d'una banda, i d'[[Àustria]], per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a Bavera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Bavera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es varen succeir múltiples guerres en terra bàvara, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Bavera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Despuix del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle en [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única en [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Valencian: Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

2022-06-23T16:06:29Z

Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 23 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Baviera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Baviera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.		'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Baviera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Baviera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.

	En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Baviera]] ([[1786]]–[[1868]]) en els anys [[1843]]–[[1850]] i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol\|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del ~~paisage~~.		En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Baviera]] ([[1786]]–[[1868]]) en els anys [[1843]]–[[1850]] i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol\|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del païsage.

	== Context històric ==		== Context històric ==

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:21:34Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 24 maig 2021
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Context històric ==		== Context històric ==
	En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera\|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte\|Napoleó I]] de [[França]], d'una banda, i d'[[Àustria]], per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es varen succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. ~~Després~~ del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".		En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera\|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte\|Napoleó I]] de [[França]], d'una banda, i d'[[Àustria]], per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es varen succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Despuix del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:08:10Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 12:08 25 ago 2018
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Context històric ==		== Context històric ==
	En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera\|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte\|Napoleó I]] de [[França]], d'una banda, i d'[[Àustria]], per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es ~~van~~ succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".		En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera\|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte\|Napoleó I]] de [[França]], d'una banda, i d'[[Àustria]], per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es varen succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 09:51 16 gin 2017

2017-01-16T09:51:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:51 16 gin 2017
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Context històric ==		== Context històric ==
	En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera\|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte\|Napoleó I]] de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es van succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".		En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera\|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte\|Napoleó I]] de [[França]], d'una banda, i d'[[Àustria]], per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es van succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 13:		Llínea 13:
	* Manfred F. Fischer, Sabine Heym: ''Ruhmeshalle und Bavaria.'' ''Amtlicher Führer.'' Bayerische Verwaltung der staatlichen Schlösser, Gärten und Seen, München 1997, ISBN 3-9805654-3-2		* Manfred F. Fischer, Sabine Heym: ''Ruhmeshalle und Bavaria.'' ''Amtlicher Führer.'' Bayerische Verwaltung der staatlichen Schlösser, Gärten und Seen, München 1997, ISBN 3-9805654-3-2
	* Ulrike Kretschmar: ''Der kleine Finger der Bavaria.'' Entstehungsgeschichte der Bavaria von Ludwig von Schwanthaler anläßlich der Auflage „Der kleine Finger der Bavaria“ (Bronze-Reproduktion). Offenbach am Main 1990, ISBN 3-921785-53-7		* Ulrike Kretschmar: ''Der kleine Finger der Bavaria.'' Entstehungsgeschichte der Bavaria von Ludwig von Schwanthaler anläßlich der Auflage „Der kleine Finger der Bavaria“ (Bronze-Reproduktion). Offenbach am Main 1990, ISBN 3-921785-53-7



	[[Categoria:Símbols d'Alemanya]]		[[Categoria:Símbols d'Alemanya]]
	[[Categoria:Munich]]		[[Categoria:Munich]]

Jose2 en 18:42 22 set 2016

2016-09-22T18:42:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 22 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Baviera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Baviera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.		'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Baviera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Baviera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.

	En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Baviera]] (~~1786–1868~~) en els anys ~~1843–1850~~ i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol\|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del paisage.		En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Baviera]] ([[1786]]–[[1868]]) en els anys [[1843]]–[[1850]] i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol\|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del paisage.

	== Context històric ==		== Context històric ==
	En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera\|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte\|Napoleó I]] de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors ~~a penes~~ un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a 1805, en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es van succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en 1813. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en 1825, va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a Alemanya. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".		En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera\|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte\|Napoleó I]] de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es van succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «'''Bavaria''' (nom en llatí de Baviera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a Baviera. Situada a la Theresienwiese constituïx una unit...»

2016-09-22T11:23:10Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Bavaria''' (nom en llatí de Baviera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a Baviera. Situada a la Theresienwiese constituïx una unit...»

Pàgina nova

'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Baviera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Baviera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.

En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Baviera]] (1786–1868) en els anys 1843–1850 i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del paisage.

== Context històric ==
En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]] de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors a penes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a 1805, en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es van succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en 1813. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en 1825, va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a Alemanya. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".

== Bibliografia ==
* Frank Otten: ''Die Bavaria.'' in: Hans-Ernst Mettig, Volker Plagemann: ''Denkmäler im'' 19. ''Jahrhundert.'' Studien zur Kunst donis 19. Jahrhunderts. Bd 20. Prestel, München 1972, S.107-112. ISBN 3-7913-0349-X {{ISSN|0081-7325}} [http://www.worldcat.org/issn/0081-7325 0081-7325]
* Paul Ernst Rattelmüller: ''Die Bavaria.'' ''Geschichte eines Symbols.'' Hugendubel, München 1977, ISBN 3-88034-018-8
* Helmut Scharf: ''Nationaldenkmal und nationale Frage in Deutschland am Beispiel der Denkmäler Ludwig I. von Bayern und deren Rezeption.'' Dissertation Uni Frankfurt 1978. Giessen 1985.
* Christian Gruber, Christoph Hölz: ''Erz-Zeit.'' ''Ferdinand von Miller – Zoom 150. Geburtstag der Bavaria.'' HypoVereinsbank, München 1999, ISBN 3-930184-21-4
* Manfred F. Fischer, Sabine Heym: ''Ruhmeshalle und Bavaria.'' ''Amtlicher Führer.'' Bayerische Verwaltung der staatlichen Schlösser, Gärten und Seen, München 1997, ISBN 3-9805654-3-2
* Ulrike Kretschmar: ''Der kleine Finger der Bavaria.'' Entstehungsgeschichte der Bavaria von Ludwig von Schwanthaler anläßlich der Auflage „Der kleine Finger der Bavaria“ (Bronze-Reproduktion). Offenbach am Main 1990, ISBN 3-921785-53-7

[[Categoria:Símbols d'Alemanya]]
[[Categoria:Munich]]