Berlinita - Historial de revisions

Lluísm en 11:54 6 ago 2023

2023-08-06T11:54:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 6 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Berlinite.jpg\|220px\|miniaturadeimagen\|Berlinita]]		[[Archiu:Berlinite.jpg\|220px\|miniaturadeimagen\|Berlinita]]
	~~El silici (del [[llatí]]: sílex)~~ és un ~~element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14~~ de la ~~taula periòdica~~ dels ~~elements de símbol Si. És el segon element més abundant en la~~ [[~~corfa terrestre~~]] ~~(25~~.~~7 %~~ en ~~pes) despuix de~~ l'[[~~oxigen~~]]~~. Es presenta~~ en ~~forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols~~ de ~~color pardo, més actiu que~~ la ~~variant cristalina, que es presenta en octaedres de color~~ [[~~blau~~]] [[~~Gris\|grisenc~~]] ~~i lluentor metàlica~~.		La '''berlinita''' és un mineral de la classe dels [[minerals fosfats]]. Fon descoberta en l'any [[1868]] en una mina de la [[província de Värmland]], en [[Suècia]],<ref>{{cita llibre \|autor=C.W. Blomstrand\|data=1868 \|títul=Om Westanå mineralier \|url=http://rruff.info/rruff_1.0/uploads/OKVAF25_197.pdf \|publicación=Öfversigt af Kongliga Vetenskaps-Akademiens Förhandlingar \|pàgines=197-212 \|idioma=suec}}</ref> sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.

	== Característiques ==		== Característiques ==
	~~Les seues propietats són intermiges entre les~~ del [[~~carbono~~]] i el ~~germani. En forma cristalina és molt dur i poc soluble i presenta una lluentor metàlica color grisenc~~.		És un fosfat anhidro d'[[alumini]]. És l'anàlec del [[quars]], en alumini i [[fòsfor]] en lloc de [[silici]], per lo que tenen abdós minerals la mateixa estructura cristalina. Presenta la mateixa inversió tèrmica que el quars, pero a menys temperatura.

	~~El silici constituïx un 28 %~~ de la ~~corfa terrestre. No existix en estat lliure~~, ~~sino que es troba en forma de diòxit de silici i de silicats complexos.~~		Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: [[ferro]] i silici.

	~~== Aplicacions ==~~
	S'utilisa en aleacions, en el decantament de les silicones, en l'indústria de la ceràmica tècnica i, degut a que és un material semiconductor molt abundant, té un interés especial en l'indústria electrònica i microelectrònica com a ~~material bàsic per a la creació de chips que es poden implantar en transistors, piles solars i una gran varietat de circuits electrònics.~~

	~~El diòxit de silici (arena i argila) és un important constituent del formigó i les~~ [[~~Rajola\|rajoles~~]].

	~~Atres importants usos del silici són:~~

	* Com a material refractario, s'usa en ceràmiques, vidriats i ~~esmaltats~~
	* Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric en silici~~, per a l'agricultura~~
	* Com a element d'aleació en fundició
	* Fabricació de vidre per a finestres i aïllants
	* S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm
	* La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>
	* Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte
	* [https://books.google.es/books?id=V3PXbAWLAuQC&pg=PA137&dq=obtenci%C3%B3n+silicio&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjs3sfj7ZbZAhVGPRQKHUYwAbMQ6AEIJzAA#v=onepage&q=obtenci%C3%B3n%20silicio&f=false Introducción a la Química Inorgánica. Universidad Nac. del Litoral. ISBN 9789875085626. ]
	* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ~~Diccionario de ciencias. Editorial Complutense. 2000. ISBN 9788489784802~~		* Jayaraman, A.; Wood, D.L.; Maines, R.G. (1987). «High-pressure Raman study of the vibrational modes in AlPO4 and SiO2 (α-quartz)». Physical Review (en inglés). B 35: 8316-8321
	* Kreutzmann, A., ~~Photon International~~, ~~May 2006, 26-34~~
	* Kriestad, K. ~~et al~~.~~, en Proc~~. of the ~~19th European PVSEC, Paris 2004, 568~~-~~571~~
	* Soric, A. et al., en ~~Proc~~. ~~of the 21st European PVSEC, Dresden 2006, 1000~~-~~1004~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Referències */

2023-08-06T11:53:40Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:53 6 ago 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>
			* Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte
	* [https://books.google.es/books?id=V3PXbAWLAuQC&pg=PA137&dq=obtenci%C3%B3n+silicio&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjs3sfj7ZbZAhVGPRQKHUYwAbMQ6AEIJzAA#v=onepage&q=obtenci%C3%B3n%20silicio&f=false Introducción a la Química Inorgánica. Universidad Nac. del Litoral. ISBN 9789875085626. ]		* [https://books.google.es/books?id=V3PXbAWLAuQC&pg=PA137&dq=obtenci%C3%B3n+silicio&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjs3sfj7ZbZAhVGPRQKHUYwAbMQ6AEIJzAA#v=onepage&q=obtenci%C3%B3n%20silicio&f=false Introducción a la Química Inorgánica. Universidad Nac. del Litoral. ISBN 9789875085626. ]
	* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]		* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]
	* Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm: /* Referències */

2023-08-06T11:53:19Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:53 6 ago 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>
			* [https://books.google.es/books?id=V3PXbAWLAuQC&pg=PA137&dq=obtenci%C3%B3n+silicio&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjs3sfj7ZbZAhVGPRQKHUYwAbMQ6AEIJzAA#v=onepage&q=obtenci%C3%B3n%20silicio&f=false Introducción a la Química Inorgánica. Universidad Nac. del Litoral. ISBN 9789875085626. ]
	* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]		* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]
	* Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte		* Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte

Lluísm: /* Referències */

2023-08-06T11:52:36Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:52 6 ago 2023
Llínea 25:		Llínea 25:

	* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]		* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]
	* [https://books.google.es/books?id=6i0kO3VTynEC&pg=PA454&dq=silicio++reacciona+con+los+hal%C3%B3genos&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjJ1fek7JbZAhUFtxQKHb9vDycQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20%20reacciona%20con%20los%20hal%C3%B3genos&f=false Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte		* Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 11:51 6 ago 2023

2023-08-06T11:51:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 6 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Berlinite.jpg\|220px\|miniaturadeimagen\|Berlinita]]		[[Archiu:Berlinite.jpg\|220px\|miniaturadeimagen\|Berlinita]]
	~~La '''berlinita'''~~ és un ~~mineral~~ de la ~~classe~~ dels [[~~minerals fosfats~~]]. ~~Fon descoberta~~ en l'~~any~~ [[~~1868~~]] en ~~una mina~~ de la [[~~província de Värmland~~]]~~, en~~ [[~~Suècia~~]],<ref>{{cita llibre \|autor=C.W. Blomstrand\|data=1868 \|títul=Om Westanå mineralier \|url=http://rruff.info/rruff_1.0/uploads/OKVAF25_197.pdf \|publicación=Öfversigt af Kongliga Vetenskaps-Akademiens Förhandlingar \|pàgines=197-212 \|idioma=suec}}</ref> sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.		El silici (del [[llatí]]: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements de símbol Si. És el segon element més abundant en la [[corfa terrestre]] (25.7 % en pes) despuix de l'[[oxigen]]. Es presenta en forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols de color pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color [[blau]] [[Gris\|grisenc]] i lluentor metàlica.

	== Característiques ==		== Característiques ==
	~~És un fosfat anhidro d'[[alumini]]. És l'anàlec~~ del [[~~quars~~]]~~, en alumini~~ i ~~[[fòsfor]] en lloc de [[silici]], per lo que tenen abdós minerals la mateixa estructura~~ cristalina~~. Presenta la mateixa inversió tèrmica que el quars, pero a menys temperatura~~.		Les seues propietats són intermiges entre les del [[carbono]] i el germani. En forma cristalina és molt dur i poc soluble i presenta una lluentor metàlica color grisenc.

	~~Ademés dels elements~~ de la ~~seua fòrmula~~, ~~sol dur~~ com a ~~impurees:~~ [[~~ferro~~]] i silici.		El silici constituïx un 28 % de la corfa terrestre. No existix en estat lliure, sino que es troba en forma de diòxit de silici i de silicats complexos.

			== Aplicacions ==
			S'utilisa en aleacions, en el decantament de les silicones, en l'indústria de la ceràmica tècnica i, degut a que és un material semiconductor molt abundant, té un interés especial en l'indústria electrònica i microelectrònica com a material bàsic per a la creació de chips que es poden implantar en transistors, piles solars i una gran varietat de circuits electrònics.

			El diòxit de silici (arena i argila) és un important constituent del formigó i les [[Rajola\|rajoles]].

			Atres importants usos del silici són:

			* Com a material refractario, s'usa en ceràmiques, vidriats i esmaltats
			* Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric en silici, per a l'agricultura
			* Com a element d'aleació en fundició
			* Fabricació de vidre per a finestres i aïllants
			* S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm
			* La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]
			* [https://books.google.es/books?id=6i0kO3VTynEC&pg=PA454&dq=silicio++reacciona+con+los+hal%C3%B3genos&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjJ1fek7JbZAhUFtxQKHb9vDycQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20%20reacciona%20con%20los%20hal%C3%B3genos&f=false Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ~~Jayaraman~~, A.~~; Wood~~, D.L.~~; Maines~~, R.~~G. (1987). «High-pressure Raman study~~ of the ~~vibrational modes in AlPO4 and SiO2 (α~~-~~quartz)»~~. ~~Physical Review (~~en ~~inglés)~~. ~~B 35: 8316~~-~~8321~~		* Diccionario de ciencias. Editorial Complutense. 2000. ISBN 9788489784802
			* Kreutzmann, A., Photon International, May 2006, 26-34
			* Kriestad, K. et al., en Proc. of the 19th European PVSEC, Paris 2004, 568-571
			* Soric, A. et al., en Proc. of the 21st European PVSEC, Dresden 2006, 1000-1004

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 11:40 6 ago 2023

2023-08-06T11:40:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 6 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Berlinite.jpg\|220px\|miniaturadeimagen\|Berlinita]]		[[Archiu:Berlinite.jpg\|220px\|miniaturadeimagen\|Berlinita]]
	La '''berlinita''' és un mineral de la classe dels [[minerals fosfats]]. Fon descoberta en l'any [[1868]] en una mina de la [[província de Värmland]], en [[Suècia]],<ref>{{cita llibre \|autor=C.W. Blomstrand\|data=1868 \|títul=Om Westanå mineralier \|url=http://rruff.info/rruff_1.0/uploads/OKVAF25_197.pdf \|publicación=Öfversigt af Kongliga Vetenskaps-Akademiens Förhandlingar \|pàgines=197-212 \|idioma=suec}}</ref> sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.		La '''berlinita''' és un mineral de la classe dels [[minerals fosfats]]. Fon descoberta en l'any [[1868]] en una mina de la [[província de Värmland]], en [[Suècia]],<ref>{{cita llibre \|autor=C.W. Blomstrand\|data=1868 \|títul=Om Westanå mineralier \|url=http://rruff.info/rruff_1.0/uploads/OKVAF25_197.pdf \|publicación=Öfversigt af Kongliga Vetenskaps-Akademiens Förhandlingar \|pàgines=197-212 \|idioma=suec}}</ref> sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.

			== Característiques ==
			És un fosfat anhidro d'[[alumini]]. És l'anàlec del [[quars]], en alumini i [[fòsfor]] en lloc de [[silici]], per lo que tenen abdós minerals la mateixa estructura cristalina. Presenta la mateixa inversió tèrmica que el quars, pero a menys temperatura.

			Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: [[ferro]] i silici.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 11:38 6 ago 2023

2023-08-06T11:38:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:38 6 ago 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			== Bibliografia ==
			* Jayaraman, A.; Wood, D.L.; Maines, R.G. (1987). «High-pressure Raman study of the vibrational modes in AlPO4 and SiO2 (α-quartz)». Physical Review (en inglés). B 35: 8316-8321

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 17:13 2 oct 2017

2017-10-02T17:13:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 2 oct 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Berlinite.jpg\|220px\|miniaturadeimagen\|Berlinita]]		[[Archiu:Berlinite.jpg\|220px\|miniaturadeimagen\|Berlinita]]
	La '''berlinita''' és un mineral de la classe dels [[minerals fosfats]]. Fon descoberta en 1868 en una mina de la [[província de Värmland]], en [[Suècia]],<ref>{{cita llibre \|autor=C.W. Blomstrand\|data=1868 \|títul=Om Westanå mineralier \|url=http://rruff.info/rruff_1.0/uploads/OKVAF25_197.pdf \|publicación=Öfversigt af Kongliga Vetenskaps-Akademiens Förhandlingar \|pàgines=197-212 \|idioma=suec}}</ref> sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.		La '''berlinita''' és un mineral de la classe dels [[minerals fosfats]]. Fon descoberta en l'any [[1868]] en una mina de la [[província de Värmland]], en [[Suècia]],<ref>{{cita llibre \|autor=C.W. Blomstrand\|data=1868 \|títul=Om Westanå mineralier \|url=http://rruff.info/rruff_1.0/uploads/OKVAF25_197.pdf \|publicación=Öfversigt af Kongliga Vetenskaps-Akademiens Förhandlingar \|pàgines=197-212 \|idioma=suec}}</ref> sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.

	== Referències ==		== Referències ==

Posmo en 11:15 2 oct 2017

2017-10-02T11:15:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 2 oct 2017
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Berlinite}}		{{Commonscat\|Berlinite}}

			[[Categoria:Minerals]]

Posmo en 11:15 2 oct 2017

2017-10-02T11:15:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 2 oct 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Berlinite.jpg\|220px\|miniaturadeimagen\|Berlinita]]		[[Archiu:Berlinite.jpg\|220px\|miniaturadeimagen\|Berlinita]]
	La '''berlinita''' és un mineral de la classe dels [[minerals fosfats]]. Fon descoberta en 1868 en una mina de la [[província de Värmland]], en [[Suècia]],<ref>{{cita ~~publicación \|apellidos=Blomstrand~~ \|~~nombre~~=C.W. \|~~año~~=1868 \|~~título~~=Om Westanå mineralier \|url=http://rruff.info/rruff_1.0/uploads/OKVAF25_197.pdf \|publicación=Öfversigt af Kongliga Vetenskaps-Akademiens Förhandlingar \|~~volumen=25 \|páginas~~=197-212 \|idioma=~~sueco~~}}</ref> sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.		La '''berlinita''' és un mineral de la classe dels [[minerals fosfats]]. Fon descoberta en 1868 en una mina de la [[província de Värmland]], en [[Suècia]],<ref>{{cita llibre \|autor=C.W. Blomstrand\|data=1868 \|títul=Om Westanå mineralier \|url=http://rruff.info/rruff_1.0/uploads/OKVAF25_197.pdf \|publicación=Öfversigt af Kongliga Vetenskaps-Akademiens Förhandlingar \|pàgines=197-212 \|idioma=suec}}</ref> sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.

			== Referències ==
			<references/>

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Berlinite}}		{{Commonscat\|Berlinite}}