Bertomeu de Torres Naharro - Historial de revisions

Jose2 en 12:40 14 dec 2025

2025-12-14T12:40:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:40 14 dec 2025
Llínea 32:		Llínea 32:

	{{Cita\|''... Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por latín e italiano, castellano y valenciano que ninguno desconcierta.''}}		{{Cita\|''... Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por latín e italiano, castellano y valenciano que ninguno desconcierta.''}}

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier en 11:46 14 oct 2023

2023-10-14T11:46:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:46 14 oct 2023
Llínea 26:		Llínea 26:

	S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola\|Índex]] de l'[[Inquisició\|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira\|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa».		S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola\|Índex]] de l'[[Inquisició\|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira\|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa».

			== Cites ==

			* Bertomeu de Torres Naharro, en la seua comèdia ''Propalladia'' (Nàpols, 1517), es pot llegir:

			{{Cita\|''... Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por latín e italiano, castellano y valenciano que ninguno desconcierta.''}}

	== Referències ==		== Referències ==

	* Domínguez Bordona, J. Proceso inquisitorial contra el escultor Esteban Jamete, Madrid, Junta para la ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1933, p. 53		* Domínguez Bordona, J. Proceso inquisitorial contra el escultor Esteban Jamete, Madrid, Junta para la ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1933, p. 53
	* Oleza, Juan, «En torno a los últimos años de Bartolomé de Torres Naharro», en P. Garelli e G. Marchetti, eds. Un «Hombre de bien». Saggi di lingue e letterature iberiche in onore di Rinaldo Froldi. Alessandria. Edizioni dell’Orso. 2004. pp. 233-248		* Oleza, Juan, «En torno a los últimos años de Bartolomé de Torres Naharro», en P. Garelli e G. Marchetti, eds. Un «Hombre de bien». Saggi di lingue e letterature iberiche in onore di Rinaldo Froldi. Alessandria. Edizioni dell’Orso. 2004. pp. 233-248
Llínea 34:		Llínea 41:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* Blecua, José Manuel, Historia de la literatura española I, Librería General, Zaragoza, España, 1944		* Blecua, José Manuel, Historia de la literatura española I, Librería General, Zaragoza, España, 1944
	* García López, José, Historia de la literatura española,Vicens-Vivens, Barcelona, España, 1974		* García López, José, Historia de la literatura española,Vicens-Vivens, Barcelona, España, 1974

Lluísm: /* Biografia */

2023-07-20T16:20:28Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 20 jul 2023
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	[[File:Propalladia.jpg\|thumb\|~~300px~~\|Portada de la primera edició de Propalladia (1517)]]		[[File:Propalladia.jpg\|thumb\|290px\|Portada de la primera edició de Propalladia (1517)]]

	Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]].		Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]].

Lluísm: /* Biografia */

2023-07-20T16:20:08Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 20 jul 2023
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	[[File:Propalladia.jpg\|thumb\|~~250px~~\|Portada de la primera edició de Propalladia (1517)]]		[[File:Propalladia.jpg\|thumb\|300px\|Portada de la primera edició de Propalladia (1517)]]

	Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]].		Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]].

Lluísm en 16:19 20 jul 2023

2023-07-20T16:19:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:19 20 jul 2023
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Biografia ==		== Biografia ==
			[[File:Propalladia.jpg\|thumb\|250px\|Portada de la primera edició de Propalladia (1517)]]

	Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]].		Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]].

Reval en 12:36 20 jul 2023

2023-07-20T12:36:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:36 20 jul 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Bertomeu de Torres Naharro		\| nom = Bertomeu de Torres Naharro
	\| image =		\| image = [[File:BA-Torre de Miguel Sesmero 08.jpg\|200px]]
	\| peu =		\| peu = Monument a Bertomeu de Torres Naharro
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Escritor, poeta i dramaturc.		\| ocupació = Escritor, poeta i dramaturc.
Llínea 40:		Llínea 40:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Bartolomé Torres Naharro}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bartolom%C3%A9_Torres_Naharro Bertomeu de Torres Naharro en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bartolom%C3%A9_Torres_Naharro Bertomeu de Torres Naharro en Wikipedia]

Reval en 12:34 20 jul 2023

2023-07-20T12:34:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 20 jul 2023
Llínea 25:		Llínea 25:

	S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola\|Índex]] de l'[[Inquisició\|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira\|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa».		S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola\|Índex]] de l'[[Inquisició\|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira\|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa».

			== Referències ==
			* Domínguez Bordona, J. Proceso inquisitorial contra el escultor Esteban Jamete, Madrid, Junta para la ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1933, p. 53
			* Oleza, Juan, «En torno a los últimos años de Bartolomé de Torres Naharro», en P. Garelli e G. Marchetti, eds. Un «Hombre de bien». Saggi di lingue e letterature iberiche in onore di Rinaldo Froldi. Alessandria. Edizioni dell’Orso. 2004. pp. 233-248
			* Pérez Priego, Miguel Ángel, «Bartolomé de Torres Naharro», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia
			* Cfr. Wilson, Edward M. y Duncan Moir, Historia de la literatura española, vol. 3: Siglo de Oro: teatro., Barcelona, Ariel, 1985 (6ª ed. rev.), pág. 43, 45. ISBN 84-344-8354-8

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval en 12:32 20 jul 2023

2023-07-20T12:32:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:32 20 jul 2023
Llínea 25:		Llínea 25:

	S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola\|Índex]] de l'[[Inquisició\|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira\|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa».		S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola\|Índex]] de l'[[Inquisició\|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira\|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa».

			== Bibliografia ==
			* Blecua, José Manuel, Historia de la literatura española I, Librería General, Zaragoza, España, 1944
			* García López, José, Historia de la literatura española,Vicens-Vivens, Barcelona, España, 1974
			* Menéndez Peláez, Jesús et al., Historia de la literatura española, vol. II: Renacimiento y Barroco, Everest, León, España, 2005
			* Pedraza, Felipe-B. y Rodríguez, Milagros, Manual de literatura española II. Renacimiento, Cénlit Ediciones, Tafalla, España, 1980
			* Wilson, Edward M. y Duncan Moir, Historia de la literatura española, vol. 3: Siglo de Oro: teatro., Barcelona, Ariel, 1985 (6.ª ed. rev.), págs. 41-47. ISBN 84-344-8354-8

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval: /* Biografia */

2023-07-20T12:18:45Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 20 jul 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]].		Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]].

	Emigrà a [[Itàlia]] a principis del [[sigle XVI]] i va aplegar a [[Roma]] cap a [[1508]], llavors d'un ambient antiespanyol despuix de la mort d'[[Aleixandre VI]] i la caiguda [[Els Borgia\|dels Borgia]] (o Borja). Entre [[1512]] i [[1516]] Torres Naharro s'ordena sacerdot, servix a la cúria i busca per la ciutat beneficis i mecenage. El seu primer protector fon el cardenal Giulio Zanobi di Giuliano de'Medici, fill bastart de Giuliano de Medici (1478-1534), molt poderós, ya que el ~~papa~~ Lleó X era el seu cosí i ell mateixa va aplegar a ser papa en el nom de Clement VII.		Emigrà a [[Itàlia]] a principis del [[sigle XVI]] i va aplegar a [[Roma]] cap a [[1508]], llavors d'un ambient antiespanyol despuix de la mort d'[[Aleixandre VI]] i la caiguda [[Els Borgia\|dels Borgia]] (o Borja). Entre els anys [[1512]] i [[1516]] Torres Naharro s'ordena sacerdot, servix a la cúria i busca per la ciutat beneficis i mecenage. El seu primer protector fon el cardenal Giulio Zanobi di Giuliano de'Medici, fill bastart de Giuliano de Medici (1478-1534), molt poderós, ya que el [[Papa]] Lleó X era el seu cosí i ell mateixa va aplegar a ser papa en el nom de Clement VII.

	És en la seua cort pontifícia a on va representar (i provablement ya va imprimir) les seues obres abans de [[1517]], puix comenta assunts d'actualitat llavors: la batalla de Ràvena ([[1512]]), la recluta de soldats per a la [[Lliga Santa]] ([[1512]]), la celebració de la victòria espanyola sobre els venecians en Vicenza ([[1513]]), el viage d'Isabella d'Este a Roma i pot ser que a [[Nàpols]] ([[1514]]-[[1515]]), l'entrada triumfal de Lleó X en [[Florència]] i [[Bolonya]] ([[1515]]), la condolença per la mort del [[Duc de Nàjera]] ([[1515]]), la molt possible representació de la ''Tinellaria'' davant el papa ([[1515]] o [[1516]]), la condolença per les morts de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] i del rei [[Ferrando el Catòlic]] ([[1516]])...		És en la seua cort pontifícia a on va representar (i provablement ya va imprimir) les seues obres abans de [[1517]], puix comenta assunts d'actualitat llavors: la batalla de Ràvena ([[1512]]), la recluta de soldats per a la [[Lliga Santa]] ([[1512]]), la celebració de la victòria espanyola sobre els venecians en Vicenza ([[1513]]), el viage d'Isabella d'Este a Roma i pot ser que a [[Nàpols]] ([[1514]]-[[1515]]), l'entrada triumfal de Lleó X en [[Florència]] i [[Bolonya]] ([[1515]]), la condolença per la mort del [[Duc de Nàjera]] ([[1515]]), la molt possible representació de la ''Tinellaria'' davant el papa ([[1515]] o [[1516]]), la condolença per les morts de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] i del rei [[Ferrando el Catòlic]] ([[1516]]).

	En la seua obra va constituir per primera volta uns principis de teoria teatral que trenquen en les convencions classicistes i s'alvança mig sigle a dramaturcs com [[Juan de la Cueva]] o el propi [[Lope de Vega]]. Va ampliar la galeria de personages i va fixar el seu número entre sis i dotze (encara que en el seu ''Tinellaria'' hi ha vint), va establir cinc jornades, com recomanava [[Horacio]], i va recomanar el concepte de verosimilitut per a les comèdies i el decor com a principi artístic que deu presidir-les: adequació de paraules, vestimentes i gests a la condició social i importància dels personages. També anticipa elements de la comèdia barroca, com l'incorporació de l'honor a la trama, la comèdia d'enredros amorosos o l'us sistemàtic del vers octosílap (solament usa el endecasílap en italià, idioma que dominava junt al francés i el portugués). El segon dels seus protectors fon el cardenal espanyol [[Bernardino López de Carvajal]] ([[1455]]-[[1523]]), antic bisbe de [[Sigüenza]] i de [[Túsculo]], que fon cubiculari del papa [[Sixte VI]] i embaixador de facte dels [[Reis Catòlics]] en la cúria. En eixa época també va compondre prou poesia en italià i espanyol, a voltes de fort contingut anticlerical. Destaquen ''Salmo en la gloriosa victoria que los españoles ovieron contra venecianos'' (en memòria de la batalla de la Motta, guanyada en [[1513]] per les forces espanyoles); ''Retracto'' ([[1515]]), ''Lamentaciones de amor y Epístola recordatoria''.		En la seua obra va constituir per primera volta uns principis de teoria teatral que trenquen en les convencions classicistes i s'alvança mig sigle a dramaturcs com [[Juan de la Cueva]] o el propi [[Lope de Vega]]. Va ampliar la galeria de personages i va fixar el seu número entre sis i dotze (encara que en el seu ''Tinellaria'' hi ha vint), va establir cinc jornades, com recomanava [[Horacio]], i va recomanar el concepte de verosimilitut per a les comèdies i el decor com a principi artístic que deu presidir-les: adequació de paraules, vestimentes i gests a la condició social i importància dels personages. També anticipa elements de la comèdia barroca, com l'incorporació de l'honor a la trama, la comèdia d'enredros amorosos o l'us sistemàtic del vers octosílap (solament usa el endecasílap en italià, idioma que dominava junt al francés i el portugués). El segon dels seus protectors fon el cardenal espanyol [[Bernardino López de Carvajal]] ([[1455]]-[[1523]]), antic bisbe de [[Sigüenza]] i de [[Túsculo]], que fon cubiculari del papa [[Sixte VI]] i embaixador de facte dels [[Reis Catòlics]] en la cúria. En eixa época també va compondre prou poesia en italià i espanyol, a voltes de fort contingut anticlerical. Destaquen ''Salmo en la gloriosa victoria que los españoles ovieron contra venecianos'' (en memòria de la batalla de la Motta, guanyada en [[1513]] per les forces espanyoles); ''Retracto'' ([[1515]]), ''Lamentaciones de amor y Epístola recordatoria''.

Xavier en 11:54 20 jul 2023

2023-07-20T11:54:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 20 jul 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	\| data_naix = [[1485]]		\| data_naix = [[1485]]
	\| lloc_naix = [[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], [[Extremadura]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], [[Extremadura]], [[Espanya]]
	\| data_mort = [[1520]]		\| data_mort = [[1520]]?
	\| lloc_mort = ~~[[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], [[Extremadura]], [[Espanya]]~~		\| lloc_mort = S'ignora
	}}		}}
	'''Bertomeu de Torres Naharro''' o '''Bartolomé Torres Naharro''' ([[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], [[1485]] - † [[1520]]?) fon un escritor, poeta i dramaturc espanyol de la Renaixença. Creador i introductor de noves formes teatrals i poètiques, fon el primer preceptiste en llengua [[vernàcula]] del teatre europeu.		'''Bertomeu de Torres Naharro''' o '''Bartolomé Torres Naharro''' ([[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], [[1485]] - † [[1520]]?) fon un escritor, poeta i dramaturc espanyol de la Renaixença. Creador i introductor de noves formes teatrals i poètiques, fon el primer preceptiste en llengua [[vernàcula]] del teatre europeu.