Blasco de Alagón - Historial de revisions

Reval en 09:54 28 nov 2025

2025-11-28T09:54:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:54 28 nov 2025
Llínea 17:		Llínea 17:

	''en mia enfermedat, maguer sediendo en mia sana memoria, temiendo las penas del Infierno, e copdiciando los goyos de Paradiso''		''en mia enfermedat, maguer sediendo en mia sana memoria, temiendo las penas del Infierno, e copdiciando los goyos de Paradiso''

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Valencian: Text reemplaça - 'Llibre dels Fets' a 'Llibre dels fets'

2022-09-25T01:56:09Z

Text reemplaça - 'Llibre dels Fets' a 'Llibre dels fets'

← Revisió anterior		Revisió de 01:56 25 set 2022
Llínea 6:		Llínea 6:
	Va ser un cavaller pertanyent a un dels llinages més importants de la seua época, a qui durant molts anys trobem documentat en l'entorn més pròxim del rei [[Jaume I d'Aragó]], de qui fon conseller, en formar part de la cort real a on també ocuparia un dels oficis més rellevants d'esta: la ''mayordomía d'Aragó''.		Va ser un cavaller pertanyent a un dels llinages més importants de la seua época, a qui durant molts anys trobem documentat en l'entorn més pròxim del rei [[Jaume I d'Aragó]], de qui fon conseller, en formar part de la cort real a on també ocuparia un dels oficis més rellevants d'esta: la ''mayordomía d'Aragó''.

	La seua activitat pública va ser objecte de controvèrsia i distanciament respecte al rei, com nos informa el [[Llibre dels ~~Fets~~]] de Jaume I. La biografia de Don Blasco és molt difícil de reconstruir pels pocs documents que es conserven de la seua personalitat pero sempre ha despertat l'interés dels historiadors pel seu paper protagoniste en la conquista del Regne musulmà de Valéncia.		La seua activitat pública va ser objecte de controvèrsia i distanciament respecte al rei, com nos informa el [[Llibre dels fets]] de Jaume I. La biografia de Don Blasco és molt difícil de reconstruir pels pocs documents que es conserven de la seua personalitat pero sempre ha despertat l'interés dels historiadors pel seu paper protagoniste en la conquista del Regne musulmà de Valéncia.

	En l'any [[1226]] quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys [[1231]] a [[1232]], Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Les Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista.		En l'any [[1226]] quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys [[1231]] a [[1232]], Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Les Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista.

Jose2 en 16:17 5 ago 2022

2022-08-05T16:17:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:17 5 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Blason Don Blasco d'Alagon (selon Gelre).svg\|thumb\|180px\|Escut d'armes de Blasco de Alagón]]		[[Image:Blason Don Blasco d'Alagon (selon Gelre).svg\|thumb\|180px\|Escut d'armes de Blasco de Alagón]]
	'''Blasco de Alagón''' ([[1190]]-[[1239]]) fon un [[noble]] [[Aragó\|aragonés]] que va viure en el [[sigle XIII]], conquistador de [[Morella]], Capità General del [[Regne de Valéncia]]. La lliteratura genealògica el nomena el Gran per a distinguir-lo d'atres descendents seus d'igual nom.		'''Blasco de Alagón''' ([[1190]] - † [[1239]]) fon un [[noble]] [[Aragó\|aragonés]] que va viure en el [[sigle XIII]], conquistador de [[Morella]], Capità General del [[Regne de Valéncia]]. La lliteratura genealògica el nomena el Gran per a distinguir-lo d'atres descendents seus d'igual nom.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2 en 09:55 30 oct 2021

2021-10-30T09:55:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:55 30 oct 2021
Llínea 26:		Llínea 26:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Blasco_de_Alag%C3%B3n]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Blasco_de_Alag%C3%B3n]

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:18:01Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 24 maig 2021
Llínea 14:		Llínea 14:
	Blasco de Alagón també colaborà activament en la formació del nou Regne cristià de Valéncia.		Blasco de Alagón també colaborà activament en la formació del nou Regne cristià de Valéncia.

	Se creu, que en [[maig]] de l'any [[1239]], data de l'últim document conegut de Blasco de Alagón, poc de temps ~~després~~ li vindria la mort, en la vila aragonesa de María de Huerva prop de [[Saragossa]]. Diu en el seu testament:		Se creu, que en [[maig]] de l'any [[1239]], data de l'últim document conegut de Blasco de Alagón, poc de temps despuix li vindria la mort, en la vila aragonesa de María de Huerva prop de [[Saragossa]]. Diu en el seu testament:

	''en mia enfermedat, maguer sediendo en mia sana memoria, temiendo las penas del Infierno, e copdiciando los goyos de Paradiso''		''en mia enfermedat, maguer sediendo en mia sana memoria, temiendo las penas del Infierno, e copdiciando los goyos de Paradiso''

Jose2: /* Biografia */

2017-11-04T12:26:40Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 4 nov 2017
Llínea 8:		Llínea 8:
	La seua activitat pública va ser objecte de controvèrsia i distanciament respecte al rei, com nos informa el [[Llibre dels Fets]] de Jaume I. La biografia de Don Blasco és molt difícil de reconstruir pels pocs documents que es conserven de la seua personalitat pero sempre ha despertat l'interés dels historiadors pel seu paper protagoniste en la conquista del Regne musulmà de Valéncia.		La seua activitat pública va ser objecte de controvèrsia i distanciament respecte al rei, com nos informa el [[Llibre dels Fets]] de Jaume I. La biografia de Don Blasco és molt difícil de reconstruir pels pocs documents que es conserven de la seua personalitat pero sempre ha despertat l'interés dels historiadors pel seu paper protagoniste en la conquista del Regne musulmà de Valéncia.

	En [[1226]] quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys [[1231]] a [[1232]], Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Les Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista.		En l'any [[1226]] quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys [[1231]] a [[1232]], Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Les Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista.

	A partir de [[1233]] Don Blasco desenrollà una repoblació tant del terme del castell de Morella com en els atres llocs de Culla, Olocau i Cabres. Han arribat als nostres dies unes vint [[Carta Pobla\|cartes pobles]].		A partir de l'any [[1233]] Don Blasco desenrollà una repoblació tant del terme del castell de Morella com en els atres llocs de Culla, Olocau i Cabres. Han arribat als nostres dies unes vint [[Carta Pobla\|cartes pobles]].

	Blasco de Alagón també colaborà activament en la formació del nou Regne cristià de Valéncia.		Blasco de Alagón també colaborà activament en la formació del nou Regne cristià de Valéncia.

Jose2: /* Biografia */

2016-05-13T07:54:36Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 07:54 13 maig 2016
Llínea 8:		Llínea 8:
	La seua activitat pública va ser objecte de controvèrsia i distanciament respecte al rei, com nos informa el [[Llibre dels Fets]] de Jaume I. La biografia de Don Blasco és molt difícil de reconstruir pels pocs documents que es conserven de la seua personalitat pero sempre ha despertat l'interés dels historiadors pel seu paper protagoniste en la conquista del Regne musulmà de Valéncia.		La seua activitat pública va ser objecte de controvèrsia i distanciament respecte al rei, com nos informa el [[Llibre dels Fets]] de Jaume I. La biografia de Don Blasco és molt difícil de reconstruir pels pocs documents que es conserven de la seua personalitat pero sempre ha despertat l'interés dels historiadors pel seu paper protagoniste en la conquista del Regne musulmà de Valéncia.

	En 1226 quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys 1231 a 1232, Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Les Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista.		En [[1226]] quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys [[1231]] a [[1232]], Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Les Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista.

	A partir de 1233 Don Blasco desenrollà una repoblació tant del terme del castell de Morella com en els atres llocs de Culla, Olocau i Cabres. Han arribat als nostres dies unes vint [[Carta Pobla\|cartes pobles]].		A partir de [[1233]] Don Blasco desenrollà una repoblació tant del terme del castell de Morella com en els atres llocs de Culla, Olocau i Cabres. Han arribat als nostres dies unes vint [[Carta Pobla\|cartes pobles]].

	Blasco de Alagón també colaborà activament en la formació del nou Regne cristià de Valéncia.		Blasco de Alagón també colaborà activament en la formació del nou Regne cristià de Valéncia.

	Se creu, que en maig de l'any 1239, data de l'últim document conegut de Blasco de Alagón, poc de temps després li vindria la mort, en la vila aragonesa de María de Huerva prop de [[Saragossa]]. Diu en el seu testament:		Se creu, que en [[maig]] de l'any [[1239]], data de l'últim document conegut de Blasco de Alagón, poc de temps després li vindria la mort, en la vila aragonesa de María de Huerva prop de [[Saragossa]]. Diu en el seu testament:

	''en mia enfermedat, maguer sediendo en mia sana memoria, temiendo las penas del Infierno, e copdiciando los goyos de Paradiso''		''en mia enfermedat, maguer sediendo en mia sana memoria, temiendo las penas del Infierno, e copdiciando los goyos de Paradiso''

Xavier en 16:37 12 maig 2016

2016-05-12T16:37:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:37 12 maig 2016
Llínea 17:		Llínea 17:

	''en mia enfermedat, maguer sediendo en mia sana memoria, temiendo las penas del Infierno, e copdiciando los goyos de Paradiso''		''en mia enfermedat, maguer sediendo en mia sana memoria, temiendo las penas del Infierno, e copdiciando los goyos de Paradiso''

			== Bibliografia ==

			* Revista ''Blasco de Alagón y los orígenes del Reino de Valencia'' (Castelló, 2008). Universitat Jaume I.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2016-05-12T16:34:03Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 12 maig 2016
Llínea 9:		Llínea 9:

	En 1226 quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys 1231 a 1232, Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Les Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista.		En 1226 quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys 1231 a 1232, Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Les Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista.

			A partir de 1233 Don Blasco desenrollà una repoblació tant del terme del castell de Morella com en els atres llocs de Culla, Olocau i Cabres. Han arribat als nostres dies unes vint [[Carta Pobla\|cartes pobles]].

			Blasco de Alagón també colaborà activament en la formació del nou Regne cristià de Valéncia.

			Se creu, que en maig de l'any 1239, data de l'últim document conegut de Blasco de Alagón, poc de temps després li vindria la mort, en la vila aragonesa de María de Huerva prop de [[Saragossa]]. Diu en el seu testament:

			''en mia enfermedat, maguer sediendo en mia sana memoria, temiendo las penas del Infierno, e copdiciando los goyos de Paradiso''

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2016-05-12T16:24:44Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 12 maig 2016
Llínea 8:		Llínea 8:
	La seua activitat pública va ser objecte de controvèrsia i distanciament respecte al rei, com nos informa el [[Llibre dels Fets]] de Jaume I. La biografia de Don Blasco és molt difícil de reconstruir pels pocs documents que es conserven de la seua personalitat pero sempre ha despertat l'interés dels historiadors pel seu paper protagoniste en la conquista del Regne musulmà de Valéncia.		La seua activitat pública va ser objecte de controvèrsia i distanciament respecte al rei, com nos informa el [[Llibre dels Fets]] de Jaume I. La biografia de Don Blasco és molt difícil de reconstruir pels pocs documents que es conserven de la seua personalitat pero sempre ha despertat l'interés dels historiadors pel seu paper protagoniste en la conquista del Regne musulmà de Valéncia.

	En 1226 quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys 1231 a 1232, Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista.		En 1226 quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys 1231 a 1232, Blasco de Alagón conquista el castell de [[Morella]], un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de [[Sástago]] i [[María de Huerva]] (1232) i els castells, viles i llocs de [[Culla]] i [[Les Coves de Vinromà]] (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres ([[Castell de Cabres]]) i Olocau ([[Olocau del Rei]]. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del [[Regne de Valéncia]] en el primers anys de la conquista.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==