Blasquisme - Historial de revisions

Lluísm en 19:47 18 dec 2025

2025-12-18T19:47:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:47 18 dec 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	Despuix de l'hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en l'any [[1929]] es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de l'any [[1933]] va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de [[febrer]] de [[1936]].		Despuix de l'hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en l'any [[1929]] es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de l'any [[1933]] va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de [[febrer]] de [[1936]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* [[Ramir Reig i Armer]] ''Blasquisme i moviment obrer : Valéncia, 1898-1906'' Institució Alfons El Magnànim (1982)		* [[Ramir Reig i Armer]] ''Blasquisme i moviment obrer : Valéncia, 1898-1906'' Institució Alfons El Magnànim (1982)

Lluísm en 18:22 24 set 2025

2025-09-24T18:22:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 24 set 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[1901]] a l'any [[1911]], gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.		Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[1901]] a l'any [[1911]], gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.

	Despuix de l'hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en l'any [[1929]] es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de l'any [[1933]] va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de [[febrer]] de [[1936]].		Despuix de l'hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en l'any [[1929]] es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de l'any [[1933]] va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de [[febrer]] de [[1936]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 11:15 6 març 2025

2025-03-06T11:15:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 6 març 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[1901]] a l'any [[1911]], gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.		Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[1901]] a l'any [[1911]], gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.

	Despuix de l'hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en l'any [[1929]] es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de l'any [[1933]] va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de [[febrer]] de [[1936]].		Despuix de l'hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en l'any [[1929]] es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de l'any [[1933]] va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de [[febrer]] de [[1936]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 11:28 10 ago 2024

2024-08-10T11:28:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 10 ago 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [[Ramir Reig i Armer]] ''Blasquisme i moviment obrer : Valéncia, 1898-1906'' Institució Alfons El Magnànim (1982)		* [[Ramir Reig i Armer]] ''Blasquisme i moviment obrer : Valéncia, 1898-1906'' Institució Alfons El Magnànim (1982)

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Vicent Blasco Ibáñez]]		* [[Vicent Blasco Ibáñez]]

Lluísm en 10:31 6 jul 2024

2024-07-06T10:31:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:31 6 jul 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[1901]] a l'any [[1911]], gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.		Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[1901]] a l'any [[1911]], gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.

	Despuix de l'hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en l'any [[1929]] es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de l'any [[1933]] va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de [[febrer]] de [[1936]].		Despuix de l'hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en l'any [[1929]] es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de l'any [[1933]] va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de [[febrer]] de [[1936]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 10:04 3 nov 2023

2023-11-03T10:04:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:04 3 nov 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari ''[[El Pueblo]]'', que es va propagar en major ritme des de l'afonament electoral en 1896 del [[Partido Republicano Democràtic Federal]] que defenia les tesis de [[Francisco Pi i Margall\|Pi i Margall]].		El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari ''[[El Pueblo]]'', que es va propagar en major ritme des de l'afonament electoral en l'any [[1896]] del [[Partido Republicano Democràtic Federal]] que defenia les tesis de [[Francisco Pi i Margall\|Pi i Margall]].

	El fort arrelament del republicanisme en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] en el sigle XIX, a causa de la carència d'industrialisació, va fer que basara la seua ideologia en un violent [[anticlericalisme]], pero en un component molt moderat de reformisme laboral. Com Blasco Ibáñez es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), pronte va fer amistat en [[Alejandro Lerroux]], baix influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fon un dels principals promotors del [[Partido Republicano Radical]] en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] i va boicotejar tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir enllaços en Valéncia, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. En 1908 la seua trayectòria política se separa de la de Lerroux i funda el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), pero poc despuix es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati Descalci]].		El fort arrelament del republicanisme en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] en el [[sigle XIX]], a causa de la carència d'industrialisació, va fer que basara la seua ideologia en un violent [[anticlericalisme]], pero en un component molt moderat de reformisme laboral. Com Blasco Ibáñez es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), pronte va fer amistat en [[Alejandro Lerroux]], baix influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fon un dels principals promotors del [[Partido Republicano Radical]] en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] i va boicotejar tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir enllaços en Valéncia, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. En l'any [[1908]] la seua trayectòria política se separa de la de Lerroux i funda el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), pero poc despuix es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati Descalci]].

	Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia ~~del~~ 1901 al 1911, gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.		Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[1901]] a l'any [[1911]], gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.

	Despuix de la hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en 1929 es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de 1933 va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de febrer de 1936.		Despuix de l'hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en l'any [[1929]] es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de l'any [[1933]] va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de [[febrer]] de [[1936]].

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 11:		Llínea 11:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Vicent Blasco Ibáñez]]		* [[Vicent Blasco Ibáñez]]
	*[[Partit d'Unió Republicana Autonomista]]		* [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]]

	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]

Jose2 en 08:44 6 oct 2023

2023-10-06T08:44:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:44 6 oct 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari ''[[El Pueblo]] '', que es va propagar en major ritme des de l'afonament electoral en 1896 del [[Partido Republicano Democràtic Federal]] que defenia les tesis de [[Francisco Pi i Margall\|Pi i Margall]].		El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari ''[[El Pueblo]]'', que es va propagar en major ritme des de l'afonament electoral en 1896 del [[Partido Republicano Democràtic Federal]] que defenia les tesis de [[Francisco Pi i Margall\|Pi i Margall]].

	El fort arrelament del republicanisme en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] en el sigle XIX, a causa de la carència d'industrialisació, va fer que basara la seua ideologia en un violent [[anticlericalisme]], pero en un component molt moderat de reformisme laboral. Com Blasco Ibáñez es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), pronte va fer amistat en [[Alejandro Lerroux]], baix influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fon un dels principals promotors del [[Partido Republicano Radical]] en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] i va boicotejar tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir enllaços en Valéncia, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. En 1908 la seua trayectòria política se separa de la de Lerroux i funda el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), pero poc despuix es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati Descalci]].		El fort arrelament del republicanisme en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] en el sigle XIX, a causa de la carència d'industrialisació, va fer que basara la seua ideologia en un violent [[anticlericalisme]], pero en un component molt moderat de reformisme laboral. Com Blasco Ibáñez es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), pronte va fer amistat en [[Alejandro Lerroux]], baix influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fon un dels principals promotors del [[Partido Republicano Radical]] en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] i va boicotejar tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir enllaços en Valéncia, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. En 1908 la seua trayectòria política se separa de la de Lerroux i funda el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), pero poc despuix es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati Descalci]].

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:23:12Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 24 maig 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia del 1901 al 1911, gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.		Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia del 1901 al 1911, gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.

	~~Després~~ de la hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en 1929 es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de 1933 va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de febrer de 1936.		Despuix de la hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en 1929 es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de 1933 va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de febrer de 1936.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:21:09Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 26 abr 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia del 1901 al 1911, gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.		Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia del 1901 al 1911, gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.

	Després de la hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en 1929 es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de 1933 va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] ~~van~~ provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es ~~van~~ passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de febrer de 1936.		Després de la hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en 1929 es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola\|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de 1933 va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares\|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de febrer de 1936.

	== Referències ==		== Referències ==

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T17:38:48Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari ''[[El Pueblo]] '', que es va propagar en major ritme des de l'afonament electoral en 1896 del [[Partido Republicano Democràtic Federal]] que defenia les tesis de [[Francisco Pi i Margall\|Pi i Margall]].		El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari ''[[El Pueblo]] '', que es va propagar en major ritme des de l'afonament electoral en 1896 del [[Partido Republicano Democràtic Federal]] que defenia les tesis de [[Francisco Pi i Margall\|Pi i Margall]].

	El fort arrelament del republicanisme en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] en el sigle XIX, a causa de la carència d'industrialisació, va fer que basara la seua ideologia en un violent [[anticlericalisme]], pero en un component molt moderat de reformisme laboral. Com Blasco Ibáñez es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), pronte va fer amistat en [[Alejandro Lerroux]], baix influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fon un dels principals promotors del [[Partido Republicano Radical]] en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] i va boicotejar tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir enllaços en Valéncia, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. En 1908 la seua trayectòria política se separa de la de Lerroux i funda el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), pero poc ~~després~~ es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati Descalci]].		El fort arrelament del republicanisme en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] en el sigle XIX, a causa de la carència d'industrialisació, va fer que basara la seua ideologia en un violent [[anticlericalisme]], pero en un component molt moderat de reformisme laboral. Com Blasco Ibáñez es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), pronte va fer amistat en [[Alejandro Lerroux]], baix influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fon un dels principals promotors del [[Partido Republicano Radical]] en [[Comunitat Valenciana\|Valencia]] i va boicotejar tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir enllaços en Valéncia, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. En 1908 la seua trayectòria política se separa de la de Lerroux i funda el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), pero poc despuix es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati Descalci]].

	Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia del 1901 al 1911, gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.		Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia del 1901 al 1911, gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.