Bob Marley - Historial de revisions

Lluísm en 17:16 22 set 2024

2024-09-22T17:16:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 22 set 2024
Llínea 200:		Llínea 200:
	* [[Reggae]]		* [[Reggae]]
	* [[Moviment rastafari]]		* [[Moviment rastafari]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:27:38Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 28 ago 2023
Llínea 40:		Llínea 40:
	En [[2005]], [[Rita Anderson]], viuda de Marley, escrigué una biografia en que va criticar duríssimament a qui fon el seu espós. En ''No Woman, No Cry'', com es titula el llibre. Segons Rita, la parella vivia en una cabanya, Bob a soles tenia un parell de calçons, que ella llavava cada nit. També afirma que l'estrela del [[reggae]] se n'anà a una mansió en [[Kingston]], on vivia en diverses amants (una d'elles va arribar a convertir-se en [[Miss món]]) i inclusivament arribà a criar a alguns dels fills que Bob va tindre en eixes dònes.		En [[2005]], [[Rita Anderson]], viuda de Marley, escrigué una biografia en que va criticar duríssimament a qui fon el seu espós. En ''No Woman, No Cry'', com es titula el llibre. Segons Rita, la parella vivia en una cabanya, Bob a soles tenia un parell de calçons, que ella llavava cada nit. També afirma que l'estrela del [[reggae]] se n'anà a una mansió en [[Kingston]], on vivia en diverses amants (una d'elles va arribar a convertir-se en [[Miss món]]) i inclusivament arribà a criar a alguns dels fills que Bob va tindre en eixes dònes.

	I és que la llista de descendents de Bob és immensa: en 1968 tingué un fill nomenat [[Ziggy Marley]] en [[Rita Anderson]], en [[1970]], va tindre un fill nomenat Robbie en Lucille Williams, una de les seues nóvies en Trench Town. Janet Hunt, concebí a Rohan Marley (futur marit de [[Lauryn Hill]]). Els seus constants viages a [[Londres]] no foren tampoc fidels, ya que va nàixer Karen Marley, filla d'una anglesa ~~cridada~~ Janet Bowen. Inclús una jamaicana naixcuda en [[Barbados]], Lucy Pounder,tingué en Bob a Julian Marley.		I és que la llista de descendents de Bob és immensa: en 1968 tingué un fill nomenat [[Ziggy Marley]] en [[Rita Anderson]], en [[1970]], va tindre un fill nomenat Robbie en Lucille Williams, una de les seues nóvies en Trench Town. Janet Hunt, concebí a Rohan Marley (futur marit de [[Lauryn Hill]]). Els seus constants viages a [[Londres]] no foren tampoc fidels, ya que va nàixer Karen Marley, filla d'una anglesa nomenada Janet Bowen. Inclús una jamaicana naixcuda en [[Barbados]], Lucy Pounder,tingué en Bob a Julian Marley.

	Una atra de les seues nóvies, la campeona caribenya de [[ping pong]] Anita Bellnavis, es va convertir en la mare de Kymani Marley. En [[1975]], [[Cindy Breakspeare]], que estava a punt de convertir-se en Miss món, donà a llum a [[Damian Marley]]. Una atra de les nóvies era l'actriu Esther Anderson, la qual ya havia tengut romanços en [[Marlon Brando]] i Chris Blackwell. Per tal raó molts rastafaris li consideren "El rei del [[reggae]]", més no precisament un model que s'ha de seguir per haver faltat a la livity (forma de vida) de [[Haile Selassie I]].		Una atra de les seues nóvies, la campeona caribenya de [[ping pong]] Anita Bellnavis, es va convertir en la mare de Kymani Marley. En [[1975]], [[Cindy Breakspeare]], que estava a punt de convertir-se en Miss món, donà a llum a [[Damian Marley]]. Una atra de les nóvies era l'actriu Esther Anderson, la qual ya havia tengut romanços en [[Marlon Brando]] i Chris Blackwell. Per tal raó molts rastafaris li consideren "El rei del [[reggae]]", més no precisament un model que s'ha de seguir per haver faltat a la livity (forma de vida) de [[Haile Selassie I]].

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:49:06Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:49 28 ago 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	Robert Nesta Marley va nàixer el [[6 de febrer]] de [[1945]] en [[Nine Mils]] (Rhoden Hall, Saint Ann) una chicoteta localitat al nort de l'illa de [[Jamaica]], en el [[Mar Carip]], era fill de [[Cedella Booker]], una afro-jamaicana de 18 anys i de Norval Marley; un jamaicà [[Blanc (persona)\|blanc]] d'[[Ètnia\|ascendència]] [[Escòcia\|escocesa]], [[capità]] dels [[Marines Reals]] (infanteria de marina britànica), de 50 anys, que es desentengué del seu fill per por a ser desheretat. A finals dels anys cinquanta, Bob es va traslladar en sa mare a [[Kingston (Jamaica)\|Kingston]], la capital, a on els habitants de les zones rurals acodien per a millorar la seua situació econòmica. Per desgràcia per a la majoria, el seu destí eren els barris pobres.		Robert Nesta Marley va nàixer el [[6 de febrer]] de [[1945]] en [[Nine Mils]] (Rhoden Hall, Saint Ann) una chicoteta localitat al nort de l'illa de [[Jamaica]], en el [[Mar Carip]], era fill de [[Cedella Booker]], una afro-jamaicana de 18 anys i de Norval Marley; un jamaicà [[Blanc (persona)\|blanc]] d'[[Ètnia\|ascendència]] [[Escòcia\|escocesa]], [[capità]] dels [[Marines Reals]] (infanteria de marina britànica), de 50 anys, que es desentengué del seu fill per por a ser desheretat. A finals dels anys cinquanta, Bob es va traslladar en sa mare a [[Kingston (Jamaica)\|Kingston]], la capital, a on els habitants de les zones rurals acodien per a millorar la seua situació econòmica. Per desgràcia per a la majoria, el seu destí eren els barris pobres.

	Bob va créixer en eixe ambient a on va conéixer a [[Bunny Wailer\|Neville Riley Livingston]], més conegut com Bunny, en qui escomençà a interessar-se per la [[música]], arribant a compondre i tocar algunes cançons. Molt influenciats per la música de [[Ray Charles]], [[Curtis Mayfield]], [[Brook Benton]] o [[Fats Domino]], i de grups com [[The Drifters]] molt populars en [[Jamaica]] que s'escoltaven en les emissions radiofòniques de les emissores del sur dels [[Estats Units]]. Bob Marley alternà el treball en una empresa de fundició, on es va cremar en un ull, en la música. Bob i Bunny varen rebre formació musical de [[Joe Higgs]], un [[cantant]] vengut a menys que havia fruït d'una certa fama en Jamaica i que es guanyava la vida impartint classes de cant per a principiants. En una d'eixes classes conegueren un atre jove músic ~~cridat~~ [[Winston Hubert McIntosh]] (Peter Tosh). En [[1962]] Bob Marley participà en una audició per a un [[productor musical]] ~~cridat~~ Leslie Kong que, impressionat, li va invitar a gravar algunes cançons. L'any següent Bob va decidir que el millor camí per a conseguir el seu somi era per mig d'un grup. Compartí la seua idea en Bunny i Peter i els tres formaren els "Wailing Wailers" (lliteralment, "Crits de protesta"). El nou grup va guanyar la simpatia del percussioniste rastafari Alvin Patterson, que els va presentar el productor Clement Dodd. A mijan de l'any [[1963]] Dodd viu als Wailing Wailers i va decidir promocionar al grup. Els Wailing Wailers llançaren el seu primer single, "Summer Down", en la discogràfica Coxsone a finals de [[1963]]. La formació original estava composta per Bob, Bunny, Peter, [[Júnior Braithwaite]] i dos coristes, Beverly Kelso i [[Cherry Smith]].		Bob va créixer en eixe ambient a on va conéixer a [[Bunny Wailer\|Neville Riley Livingston]], més conegut com Bunny, en qui escomençà a interessar-se per la [[música]], arribant a compondre i tocar algunes cançons. Molt influenciats per la música de [[Ray Charles]], [[Curtis Mayfield]], [[Brook Benton]] o [[Fats Domino]], i de grups com [[The Drifters]] molt populars en [[Jamaica]] que s'escoltaven en les emissions radiofòniques de les emissores del sur dels [[Estats Units]]. Bob Marley alternà el treball en una empresa de fundició, on es va cremar en un ull, en la música. Bob i Bunny varen rebre formació musical de [[Joe Higgs]], un [[cantant]] vengut a menys que havia fruït d'una certa fama en Jamaica i que es guanyava la vida impartint classes de cant per a principiants. En una d'eixes classes conegueren un atre jove músic nomenat [[Winston Hubert McIntosh]] (Peter Tosh). En [[1962]] Bob Marley participà en una audició per a un [[productor musical]] nomenat Leslie Kong que, impressionat, li va invitar a gravar algunes cançons. L'any següent Bob va decidir que el millor camí per a conseguir el seu somi era per mig d'un grup. Compartí la seua idea en Bunny i Peter i els tres formaren els "Wailing Wailers" (lliteralment, "Crits de protesta"). El nou grup va guanyar la simpatia del percussioniste rastafari Alvin Patterson, que els va presentar el productor Clement Dodd. A mijan de l'any [[1963]] Dodd viu als Wailing Wailers i va decidir promocionar al grup. Els Wailing Wailers llançaren el seu primer single, "Summer Down", en la discogràfica Coxsone a finals de [[1963]]. La formació original estava composta per Bob, Bunny, Peter, [[Júnior Braithwaite]] i dos coristes, Beverly Kelso i [[Cherry Smith]].

	== The Wailers ==		== The Wailers ==
	Mentrestant, la mare de Bob, Cedella, s'havia casat novament i s'havia mudat a [[Delaware]], [[Estats Units]], despuix d'un important esforç econòmic. Ella desijava donar a Bob una nova vida en este país, pero abans del viage, ell conegué a [[Rita Anderson]] i el [[10 de febrer]] de [[1966]] es varen casar. '''Bob Marley''' va passar apenes huit mesos en sa mare en [[Wilmington (Delaware)\|Wilmington]], Delaware. Allí conseguix un treball en la tanda de nit d'una planta d'automòvils de [[DaimlerChrysler\|Chrysler]]. Bob aplegà a [[Kingston]] en octubre de l'any [[1966]], apenes sis mesos despuix de la visita de Sa majestat Imperial, o Emperador [[Hailè Selassiè]], de [[Etiopia]], que va impulsar i va renovar l'important moviment [[rastafari]] de l'illa. L'acostament de Bob en la creença Rastafari comença a reflectir-se en la seua música. Bob, mentrestant, cridà a Peter i Bunny per a formar una nova banda, els mítics "[[The Wailers]]". Rita també començava la seua carrera com a cantant en un important èxit ~~cridat~~ "Pied Piper", una versió d'una cançó pop anglesa. En [[Jamaica]], la frenètica onada del [[ska]] estava donant lloc a un ritme més lent i sensual ~~cridat~~ [[rocksteady]]. Les creences rastafari dels Wailers chocaren en Dodd i estos fundaren el seu propi [[sagell discogràfic]], "Wail'N'Soul". A pesar de conseguir alguns èxits, el sagell no respon a les expectatives i fa fallida en [[1967]]. El grup sobreviu eixercint com a compositors d'una companyia associada a un cantant nortamericà, Johnny Nash, el qual en la década següent tindria un gran èxit en la cançó "Stir It Up", de Bob.		Mentrestant, la mare de Bob, Cedella, s'havia casat novament i s'havia mudat a [[Delaware]], [[Estats Units]], despuix d'un important esforç econòmic. Ella desijava donar a Bob una nova vida en este país, pero abans del viage, ell conegué a [[Rita Anderson]] i el [[10 de febrer]] de [[1966]] es varen casar. '''Bob Marley''' va passar apenes huit mesos en sa mare en [[Wilmington (Delaware)\|Wilmington]], Delaware. Allí conseguix un treball en la tanda de nit d'una planta d'automòvils de [[DaimlerChrysler\|Chrysler]]. Bob aplegà a [[Kingston]] en octubre de l'any [[1966]], apenes sis mesos despuix de la visita de Sa majestat Imperial, o Emperador [[Hailè Selassiè]], de [[Etiopia]], que va impulsar i va renovar l'important moviment [[rastafari]] de l'illa. L'acostament de Bob en la creença Rastafari comença a reflectir-se en la seua música. Bob, mentrestant, cridà a Peter i Bunny per a formar una nova banda, els mítics "[[The Wailers]]". Rita també començava la seua carrera com a cantant en un important èxit nomenat "Pied Piper", una versió d'una cançó pop anglesa. En [[Jamaica]], la frenètica onada del [[ska]] estava donant lloc a un ritme més lent i sensual nomenat [[rocksteady]]. Les creences rastafari dels Wailers chocaren en Dodd i estos fundaren el seu propi [[sagell discogràfic]], "Wail'N'Soul". A pesar de conseguir alguns èxits, el sagell no respon a les expectatives i fa fallida en [[1967]]. El grup sobreviu eixercint com a compositors d'una companyia associada a un cantant nortamericà, Johnny Nash, el qual en la década següent tindria un gran èxit en la cançó "Stir It Up", de Bob.

	Els Wailers varen conéixer llavors un home que revolucionaria el seu treball: [[Lee Perry]]. L'associació entre Perry i els Wailers comportaren alguns dels èxits més notables de la banda com "Soul Rebel", "Duppy Conqueror", "400 Years" i "Small Axe", clàssics del futur [[reggae]]. En l'any [[1970]], dos dels músics més reconeguts de l'illa, Aston 'Family Man' Barrett i son germà Carlton ([[baixiste\|baix]] i [[bateria\|bateria]], respectivament) s'uniran als Wailers, els que en aquell moment arrasaven en el [[Carip]], pero internacionalment continuaven sent desconeguts.		Els Wailers varen conéixer llavors un home que revolucionaria el seu treball: [[Lee Perry]]. L'associació entre Perry i els Wailers comportaren alguns dels èxits més notables de la banda com "Soul Rebel", "Duppy Conqueror", "400 Years" i "Small Axe", clàssics del futur [[reggae]]. En l'any [[1970]], dos dels músics més reconeguts de l'illa, Aston 'Family Man' Barrett i son germà Carlton ([[baixiste\|baix]] i [[bateria\|bateria]], respectivament) s'uniran als Wailers, els que en aquell moment arrasaven en el [[Carip]], pero internacionalment continuaven sent desconeguts.
Llínea 40:		Llínea 40:
	En [[2005]], [[Rita Anderson]], viuda de Marley, escrigué una biografia en que va criticar duríssimament a qui fon el seu espós. En ''No Woman, No Cry'', com es titula el llibre. Segons Rita, la parella vivia en una cabanya, Bob a soles tenia un parell de calçons, que ella llavava cada nit. També afirma que l'estrela del [[reggae]] se n'anà a una mansió en [[Kingston]], on vivia en diverses amants (una d'elles va arribar a convertir-se en [[Miss món]]) i inclusivament arribà a criar a alguns dels fills que Bob va tindre en eixes dònes.		En [[2005]], [[Rita Anderson]], viuda de Marley, escrigué una biografia en que va criticar duríssimament a qui fon el seu espós. En ''No Woman, No Cry'', com es titula el llibre. Segons Rita, la parella vivia en una cabanya, Bob a soles tenia un parell de calçons, que ella llavava cada nit. També afirma que l'estrela del [[reggae]] se n'anà a una mansió en [[Kingston]], on vivia en diverses amants (una d'elles va arribar a convertir-se en [[Miss món]]) i inclusivament arribà a criar a alguns dels fills que Bob va tindre en eixes dònes.

	I és que la llista de descendents de Bob és immensa: en 1968 tingué un fill ~~cridat~~ [[Ziggy Marley]] en [[Rita Anderson]], en [[1970]], va tindre un fill ~~cridat~~ Robbie en Lucille Williams, una de les seues nóvies en Trench Town. Janet Hunt, concebí a Rohan Marley (futur marit de [[Lauryn Hill]]). Els seus constants viages a [[Londres]] no foren tampoc fidels, ya que va nàixer Karen Marley, filla d'una anglesa cridada Janet Bowen. Inclús una jamaicana naixcuda en [[Barbados]], Lucy Pounder,tingué en Bob a Julian Marley.		I és que la llista de descendents de Bob és immensa: en 1968 tingué un fill nomenat [[Ziggy Marley]] en [[Rita Anderson]], en [[1970]], va tindre un fill nomenat Robbie en Lucille Williams, una de les seues nóvies en Trench Town. Janet Hunt, concebí a Rohan Marley (futur marit de [[Lauryn Hill]]). Els seus constants viages a [[Londres]] no foren tampoc fidels, ya que va nàixer Karen Marley, filla d'una anglesa cridada Janet Bowen. Inclús una jamaicana naixcuda en [[Barbados]], Lucy Pounder,tingué en Bob a Julian Marley.

	Una atra de les seues nóvies, la campeona caribenya de [[ping pong]] Anita Bellnavis, es va convertir en la mare de Kymani Marley. En [[1975]], [[Cindy Breakspeare]], que estava a punt de convertir-se en Miss món, donà a llum a [[Damian Marley]]. Una atra de les nóvies era l'actriu Esther Anderson, la qual ya havia tengut romanços en [[Marlon Brando]] i Chris Blackwell. Per tal raó molts rastafaris li consideren "El rei del [[reggae]]", més no precisament un model que s'ha de seguir per haver faltat a la livity (forma de vida) de [[Haile Selassie I]].		Una atra de les seues nóvies, la campeona caribenya de [[ping pong]] Anita Bellnavis, es va convertir en la mare de Kymani Marley. En [[1975]], [[Cindy Breakspeare]], que estava a punt de convertir-se en Miss món, donà a llum a [[Damian Marley]]. Una atra de les nóvies era l'actriu Esther Anderson, la qual ya havia tengut romanços en [[Marlon Brando]] i Chris Blackwell. Per tal raó molts rastafaris li consideren "El rei del [[reggae]]", més no precisament un model que s'ha de seguir per haver faltat a la livity (forma de vida) de [[Haile Selassie I]].

Lluísm en 15:26 6 ago 2023

2023-08-06T15:26:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:26 6 ago 2023
Llínea 221:		Llínea 221:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Bob Marley}}

	* [http://www.bobmarley.Com/ Pàgina oficial] de Bob Marley Music Inc. (en anglés).		* [http://www.bobmarley.Com/ Pàgina oficial] de Bob Marley Music Inc. (en anglés).
	* [http://www.bob-marley.Es Pàgina sobre Bob Marley en Castellà] Proyecte de l'Associació Cultural Reggae.		* [http://www.bob-marley.Es Pàgina sobre Bob Marley en Castellà] Proyecte de l'Associació Cultural Reggae.

Lluísm en 15:25 6 ago 2023

2023-08-06T15:25:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:25 6 ago 2023
Llínea 196:		Llínea 196:
	\| Universal		\| Universal
	\|}		\|}

	~~== Referències ==~~
	~~{{listaref}}~~

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 205:		Llínea 202:

	== Referències ==		== Referències ==
			{{listaref}}

			* [https://www.forbes.com/sites/stevebaltin/2020/02/02/bob-marley-at-75-celebrating-his-global-legacy/?sh=22aeb7f01830 «Bob Marley At 75: Celebrating His Global Legacy»]
			* Doug Miller, "Concert Series: 'No Woman, No Cry'
			* George Vescey."Sports of the Times; Sugar Bowl Rocks Early With Strains of Marley". New York Times. December 29, 1992
			* [https://www.billboard.com/music/music-news/music-and-marketing-genius-of-bob-marley-34-years-after-his-passing-6561234/ «The Music and Marketing Genius of Bob Marley, 34 Years Affer His Passing»]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 15:22 6 ago 2023

2023-08-06T15:22:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:22 6 ago 2023
Llínea 201:		Llínea 201:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Reggae]]		* [[Reggae]]
	*[[Moviment rastafari]]		* [[Moviment rastafari]]

			== Referències ==

			== Bibliografia ==
			* Farley, Christopher (2007). Before the Legend: The Rise of Bob Marley, Amistad Press ISBN 0-06-053992-5
			* Goldman, Vivien (2006). The Book of Exodus: The Making and Meaning of Bob Marley and the Wailers' Album of the Century, Aurum Press ISBN 1-84513-210-6
			* Henke, James (2006). Marley Legend: An Illustrated Life of Bob Marley, Simon & Schuster Ltd ISBN 0-7432-8551-4
			* Marley, Rita; Jones, Hettie (2004). No Woman No Cry: My Life with Bob Marley Hyperion Books ISBN 0-7868-8755-9
			* Masouri, John (2007) Wailing Blues: The Story of Bob Marley's "Wailers" Wise Publications ISBN 1-84609-689-8
			* Mazzoni, Lorenzo (mayo de 2010). Kebra Nagast. La Biblia secreta del Rastafari. Editorial Corona Borealis. ISBN 978-84-92635-40-5
			* Middleton, J. Richard (2000), Religion, culture, and tradition in the Caribbean: Identity and Subversion in Babylon: Strategies for "Resisting Against the System" in music of Bob Marley and the Wailers, Palgrave Macmillan, ISBN 031223242X
			* Moskowitz, David (2007), The Words and Music of Bob Marley, Westport, Connecticut, United States: Greenwood Publishing Group, ISBN 0275989356
			* White, Timothy (2006). Catch a Fire: The Life of Bob Marley Owl Books ISBN 0-8050-8086-4

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.bobmarley.Com/ Pàgina oficial] de Bob Marley Music Inc. (en anglés).		* [http://www.bobmarley.Com/ Pàgina oficial] de Bob Marley Music Inc. (en anglés).
	*[http://www.bob-marley.Es Pàgina sobre Bob Marley en Castellà] Proyecte de l'Associació Cultural Reggae.		* [http://www.bob-marley.Es Pàgina sobre Bob Marley en Castellà] Proyecte de l'Associació Cultural Reggae.
	*[http://www.bobmarley.7p.com/ '''Bob Marley''']: biografia, discografia, imàgens, vídeos, archius. (En Castellà)		* [http://www.bobmarley.7p.com/ '''Bob Marley''']: biografia, discografia, imàgens, vídeos, archius. (En Castellà)

	~~{{Traduït de\|es\|Bob_Marley}}~~

	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T20:58:19Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:58 20 març 2023
Llínea 210:		Llínea 210:

	{{Traduït de\|es\|Bob_Marley}}		{{Traduït de\|es\|Bob_Marley}}

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Reggae]]		[[Categoria:Reggae]]
	[[Categoria:Músics]]		[[Categoria:Músics]]

Alacanti: /* Últims anys i mort */

2022-11-16T15:22:20Z

Últims anys i mort

← Revisió anterior		Revisió de 15:22 16 nov 2022
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Últims anys i mort ==		== Últims anys i mort ==
	[[File:Bob Marley.JPG\|200px\|left\|thumb\|Pintura de Bob Marley en mur d'una localitat a Brasil.]]		[[File:Bob Marley.JPG\|200px\|left\|thumb\|Pintura de Bob Marley en mur d'una localitat en [[Brasil]].]]
	A l'acabar la gira europea '''Bob Marley''' i la banda partiren per als [[Estats Units]]. Bob va fer dos concerts en el [[Madison Square Garden]], pero va caure greument malalt. Tres anys abans, en [[Londres]], s'havia ferit el dit del peu jugant al [[fútbol]]. La ferida es tornà en contra seua i, a pesar d'haver segut tractat en [[Miami]], continuà reproduint-se. En [[1980]], el [[càncer]] va començar a propagar-se pel cos de Bob. Controlà la malaltia durant huit mesos, seguint tractament en la clínica del Dr. Joseph Issels, en [[Baviera]]. El tractament d'Issels va alçar molta polèmica perque a soles gastava remeis naturals i no tòxics i, per algun temps, va paréixer funcionar en Bob. Al començament de maig deixà [[Alemanya]] per a tornar a [[Jamaica]], pero no va completar el seu viage.		A l'acabar la gira europea '''Bob Marley''' i la banda partiren per als [[Estats Units]]. Bob va fer dos concerts en el [[Madison Square Garden]], pero va caure greument malalt. Tres anys abans, en [[Londres]], s'havia ferit el dit del peu jugant al [[fútbol]]. La ferida es tornà en contra seua i, a pesar d'haver segut tractat en [[Miami]], continuà reproduint-se. En [[1980]], el [[càncer]] va començar a propagar-se pel cos de Bob. Controlà la malaltia durant huit mesos, seguint tractament en la clínica del Dr. Joseph Issels, en [[Baviera]]. El tractament d'Issels va alçar molta polèmica perque a soles gastava remeis naturals i no tòxics i, per algun temps, va paréixer funcionar en Bob. Al començament de maig deixà [[Alemanya]] per a tornar a [[Jamaica]], pero no va completar el seu viage.

Valencian: Text reemplaça - 'Zimbabwe' a 'Zimbàbue'

2022-10-18T20:53:47Z

Text reemplaça - 'Zimbabwe' a 'Zimbàbue'

← Revisió anterior		Revisió de 20:53 18 oct 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	'''Bob Marley''' era llavors un pacifiste [[no-polític]] en [[Jamaica]], un [[músic]] ya consagrat i un autèntic propulsor de la fe [[rastafari]]. Bob Marley va decidir participar en un concert gratuït en el parc dels Héroes Nacionals de Kingston, el [[5 de decembre]] de [[1976]] per a promoure la pau i la reconciliació nacional, i aixina ajudar a frenar la violència. Pero sectors del llavors opositor Partit Laboriste de Jamaica criticaren el concert perque pensaven que estava parcialisat i en realitat era un acte de soport al [[Primer ministre]] i líder del Partit Nacional del Poble, [[Michael Manley]] (senyalat com a amic de '''Bob Marley'''); de fet Michael Manley era l'organisador darrere de l'acontenyiment. Despuix de l'anunci del concert, el govern de Manley va convocar eleccions per al dia [[15 de decembre]] (en un clar intent de traure profit polític del mateix en plena campanya electoral). El [[3 de decembre]] de [[1976]], dos dies abans de “Smile Jamaica”, Bob, la seua esposa Rita, Lewis Griffith i el mànager El senyor Taylor foren ferits en un atentat per pistolers desconeguts dins de sa casa en 56 Hope Road, Jamaica; es pensa que l'atentat fon una represàlia dels sectors polítics que rebujaven el concert pel seu supost caràcter de soport al govern de Manley, encara que alguns creents en teories conspiratives remenen la possibilitat que estiguera la [[CIA]] involucrada (ya que Michael Manley s'havia acostat molt a la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]]). Bob fon ferit per tirs d'arma de foc en el pit (molt prop del cor) i un braç, la seua esposa Rita en el cap, Lewis Griffith en l'estòmec i el mànager El senyor Taylor també fon hospitalisat per encreuar-se en la llínea de foc. Afortunadament despuix d'un temps es recuperaren per complet. Dos dies despuix de l'atentat, Bob es va muntar en la tarima i cantà. Quan li varen preguntar el perqué, ell va dir: “La gent que està tractant de fer este món pijor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre-me'l yo? Allumena la foscor.” Fon l'última presentació de Bob en Jamaica durant els pròxims 18 mesos. Tement un atre atentat, va deixar el país per a anar-se'n a viure a [[Londres]], on gravà el seu següent àlbum, "Exodus", un dels més importants de la seua carrera i del [[reggae]].		'''Bob Marley''' era llavors un pacifiste [[no-polític]] en [[Jamaica]], un [[músic]] ya consagrat i un autèntic propulsor de la fe [[rastafari]]. Bob Marley va decidir participar en un concert gratuït en el parc dels Héroes Nacionals de Kingston, el [[5 de decembre]] de [[1976]] per a promoure la pau i la reconciliació nacional, i aixina ajudar a frenar la violència. Pero sectors del llavors opositor Partit Laboriste de Jamaica criticaren el concert perque pensaven que estava parcialisat i en realitat era un acte de soport al [[Primer ministre]] i líder del Partit Nacional del Poble, [[Michael Manley]] (senyalat com a amic de '''Bob Marley'''); de fet Michael Manley era l'organisador darrere de l'acontenyiment. Despuix de l'anunci del concert, el govern de Manley va convocar eleccions per al dia [[15 de decembre]] (en un clar intent de traure profit polític del mateix en plena campanya electoral). El [[3 de decembre]] de [[1976]], dos dies abans de “Smile Jamaica”, Bob, la seua esposa Rita, Lewis Griffith i el mànager El senyor Taylor foren ferits en un atentat per pistolers desconeguts dins de sa casa en 56 Hope Road, Jamaica; es pensa que l'atentat fon una represàlia dels sectors polítics que rebujaven el concert pel seu supost caràcter de soport al govern de Manley, encara que alguns creents en teories conspiratives remenen la possibilitat que estiguera la [[CIA]] involucrada (ya que Michael Manley s'havia acostat molt a la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]]). Bob fon ferit per tirs d'arma de foc en el pit (molt prop del cor) i un braç, la seua esposa Rita en el cap, Lewis Griffith en l'estòmec i el mànager El senyor Taylor també fon hospitalisat per encreuar-se en la llínea de foc. Afortunadament despuix d'un temps es recuperaren per complet. Dos dies despuix de l'atentat, Bob es va muntar en la tarima i cantà. Quan li varen preguntar el perqué, ell va dir: “La gent que està tractant de fer este món pijor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre-me'l yo? Allumena la foscor.” Fon l'última presentació de Bob en Jamaica durant els pròxims 18 mesos. Tement un atre atentat, va deixar el país per a anar-se'n a viure a [[Londres]], on gravà el seu següent àlbum, "Exodus", un dels més importants de la seua carrera i del [[reggae]].
	[[File:Bob-Star.jpg\|thumb\|200px\|Bob Marley té la seua pròpia estrela en el [[passeig de la Fama de Hollywood]].]]		[[File:Bob-Star.jpg\|thumb\|200px\|Bob Marley té la seua pròpia estrela en el [[passeig de la Fama de Hollywood]].]]
	Llançat en l'estiu d'aquell any, "Exodus" va consolidar l'estatus internacional de la banda, permaneixent en les llistes d'Anglaterra durant 56 semanes seguides i tenint els tres 'singles' - "Waiting In Vain", "Exodus" i "Jamming'" - com a grans èxits mediàtics. En [[1978]] la banda conseguí un nou èxit en "Kaya", que conseguí el quart lloc en [[Anglaterra]] a la semana següent al seu llançament. De l'àlbum foren extrets dos 'singles': "Satisfy Mi Soul" i "Is This Love?". En abril de [[1978]] va tornar a Jamaica per al "One Love Peace Concert", quan conseguí que el Primer ministre Michael Manley i el líder de l'oposició [[Edward Seaga]] es donaren la mà en l'escenari, en un esforç per a frenar la violència política i promoure la reconciliació nacional. Fon llavors invitat per a anar a la seu de les [[nacions Unides]], en [[Nova York]], per a rebre la [[Medalla de la Pau]]. I, a finals d'any, Bob viajà a [[Àfrica]] per primera vegada, visitant inicialment [[Kènia]] i despuix [[Etiopia]], llar espiritual [[rastafari]]. La banda havia acabat recentment una gira per Europa i els Estats Units, d'a on es va traure material per al segon àlbum en viu: "Babylon By Bus". "Survival", el nové àlbum de Bob Marley en Island fon llançat en l'estiu de [[1979]]. Incloïa "~~Zimbabwe~~", un himne per a [[Rodèsia]], que despuix seria lliberada, junt en "So Much Trouble In The World", "Ambush In The Night" i "Àfrica United". Com indica la portada, que conté les banderes de les nacions independents, "Survival" fon un àlbum en homenage a la causa [[Panafricanisme\|Panafricana]]. En abril de [[1980]], el grup fon convidat oficialment pel govern del recentment llibertat [[~~Zimbabwe~~]] per a tocar en la cerimònia d'independència de la nova nació.		Llançat en l'estiu d'aquell any, "Exodus" va consolidar l'estatus internacional de la banda, permaneixent en les llistes d'Anglaterra durant 56 semanes seguides i tenint els tres 'singles' - "Waiting In Vain", "Exodus" i "Jamming'" - com a grans èxits mediàtics. En [[1978]] la banda conseguí un nou èxit en "Kaya", que conseguí el quart lloc en [[Anglaterra]] a la semana següent al seu llançament. De l'àlbum foren extrets dos 'singles': "Satisfy Mi Soul" i "Is This Love?". En abril de [[1978]] va tornar a Jamaica per al "One Love Peace Concert", quan conseguí que el Primer ministre Michael Manley i el líder de l'oposició [[Edward Seaga]] es donaren la mà en l'escenari, en un esforç per a frenar la violència política i promoure la reconciliació nacional. Fon llavors invitat per a anar a la seu de les [[nacions Unides]], en [[Nova York]], per a rebre la [[Medalla de la Pau]]. I, a finals d'any, Bob viajà a [[Àfrica]] per primera vegada, visitant inicialment [[Kènia]] i despuix [[Etiopia]], llar espiritual [[rastafari]]. La banda havia acabat recentment una gira per Europa i els Estats Units, d'a on es va traure material per al segon àlbum en viu: "Babylon By Bus". "Survival", el nové àlbum de Bob Marley en Island fon llançat en l'estiu de [[1979]]. Incloïa "Zimbàbue", un himne per a [[Rodèsia]], que despuix seria lliberada, junt en "So Much Trouble In The World", "Ambush In The Night" i "Àfrica United". Com indica la portada, que conté les banderes de les nacions independents, "Survival" fon un àlbum en homenage a la causa [[Panafricanisme\|Panafricana]]. En abril de [[1980]], el grup fon convidat oficialment pel govern del recentment llibertat [[Zimbàbue]] per a tocar en la cerimònia d'independència de la nova nació.

	El següent disc de la banda, "Uprising", fon llançat en maig de [[1980]] i va tindre un èxit immediat en "Could You Be Loved?". L'àlbum també portava "Coming In From The Cold", "Work" i la famosa "Redemption Song". Els Wailers mentrestant s'embarcaven en la seua major gira europea, trencant récorts d'assistència en un concert. L'agenda incloïa un concert per a 100.000 persones en [[Milà]], el major de l'història de la banda. Bob Marley & The Wailers eren la major banda en gira d'aquell any i "Uprising" estava en totes les llistes d'[[Europa]]. Era un periodo de màxim optimisme i estaven fent plans per a una gira als Estats Units en companyia de [[Stevie Wonder]] al final de l'any.		El següent disc de la banda, "Uprising", fon llançat en maig de [[1980]] i va tindre un èxit immediat en "Could You Be Loved?". L'àlbum també portava "Coming In From The Cold", "Work" i la famosa "Redemption Song". Els Wailers mentrestant s'embarcaven en la seua major gira europea, trencant récorts d'assistència en un concert. L'agenda incloïa un concert per a 100.000 persones en [[Milà]], el major de l'història de la banda. Bob Marley & The Wailers eren la major banda en gira d'aquell any i "Uprising" estava en totes les llistes d'[[Europa]]. Era un periodo de màxim optimisme i estaven fent plans per a una gira als Estats Units en companyia de [[Stevie Wonder]] al final de l'any.

Valencian: Text reemplaça - 'Kenya' a 'Kènia'

2022-10-18T17:11:48Z

Text reemplaça - 'Kenya' a 'Kènia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:11 18 oct 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	'''Bob Marley''' era llavors un pacifiste [[no-polític]] en [[Jamaica]], un [[músic]] ya consagrat i un autèntic propulsor de la fe [[rastafari]]. Bob Marley va decidir participar en un concert gratuït en el parc dels Héroes Nacionals de Kingston, el [[5 de decembre]] de [[1976]] per a promoure la pau i la reconciliació nacional, i aixina ajudar a frenar la violència. Pero sectors del llavors opositor Partit Laboriste de Jamaica criticaren el concert perque pensaven que estava parcialisat i en realitat era un acte de soport al [[Primer ministre]] i líder del Partit Nacional del Poble, [[Michael Manley]] (senyalat com a amic de '''Bob Marley'''); de fet Michael Manley era l'organisador darrere de l'acontenyiment. Despuix de l'anunci del concert, el govern de Manley va convocar eleccions per al dia [[15 de decembre]] (en un clar intent de traure profit polític del mateix en plena campanya electoral). El [[3 de decembre]] de [[1976]], dos dies abans de “Smile Jamaica”, Bob, la seua esposa Rita, Lewis Griffith i el mànager El senyor Taylor foren ferits en un atentat per pistolers desconeguts dins de sa casa en 56 Hope Road, Jamaica; es pensa que l'atentat fon una represàlia dels sectors polítics que rebujaven el concert pel seu supost caràcter de soport al govern de Manley, encara que alguns creents en teories conspiratives remenen la possibilitat que estiguera la [[CIA]] involucrada (ya que Michael Manley s'havia acostat molt a la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]]). Bob fon ferit per tirs d'arma de foc en el pit (molt prop del cor) i un braç, la seua esposa Rita en el cap, Lewis Griffith en l'estòmec i el mànager El senyor Taylor també fon hospitalisat per encreuar-se en la llínea de foc. Afortunadament despuix d'un temps es recuperaren per complet. Dos dies despuix de l'atentat, Bob es va muntar en la tarima i cantà. Quan li varen preguntar el perqué, ell va dir: “La gent que està tractant de fer este món pijor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre-me'l yo? Allumena la foscor.” Fon l'última presentació de Bob en Jamaica durant els pròxims 18 mesos. Tement un atre atentat, va deixar el país per a anar-se'n a viure a [[Londres]], on gravà el seu següent àlbum, "Exodus", un dels més importants de la seua carrera i del [[reggae]].		'''Bob Marley''' era llavors un pacifiste [[no-polític]] en [[Jamaica]], un [[músic]] ya consagrat i un autèntic propulsor de la fe [[rastafari]]. Bob Marley va decidir participar en un concert gratuït en el parc dels Héroes Nacionals de Kingston, el [[5 de decembre]] de [[1976]] per a promoure la pau i la reconciliació nacional, i aixina ajudar a frenar la violència. Pero sectors del llavors opositor Partit Laboriste de Jamaica criticaren el concert perque pensaven que estava parcialisat i en realitat era un acte de soport al [[Primer ministre]] i líder del Partit Nacional del Poble, [[Michael Manley]] (senyalat com a amic de '''Bob Marley'''); de fet Michael Manley era l'organisador darrere de l'acontenyiment. Despuix de l'anunci del concert, el govern de Manley va convocar eleccions per al dia [[15 de decembre]] (en un clar intent de traure profit polític del mateix en plena campanya electoral). El [[3 de decembre]] de [[1976]], dos dies abans de “Smile Jamaica”, Bob, la seua esposa Rita, Lewis Griffith i el mànager El senyor Taylor foren ferits en un atentat per pistolers desconeguts dins de sa casa en 56 Hope Road, Jamaica; es pensa que l'atentat fon una represàlia dels sectors polítics que rebujaven el concert pel seu supost caràcter de soport al govern de Manley, encara que alguns creents en teories conspiratives remenen la possibilitat que estiguera la [[CIA]] involucrada (ya que Michael Manley s'havia acostat molt a la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]]). Bob fon ferit per tirs d'arma de foc en el pit (molt prop del cor) i un braç, la seua esposa Rita en el cap, Lewis Griffith en l'estòmec i el mànager El senyor Taylor també fon hospitalisat per encreuar-se en la llínea de foc. Afortunadament despuix d'un temps es recuperaren per complet. Dos dies despuix de l'atentat, Bob es va muntar en la tarima i cantà. Quan li varen preguntar el perqué, ell va dir: “La gent que està tractant de fer este món pijor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre-me'l yo? Allumena la foscor.” Fon l'última presentació de Bob en Jamaica durant els pròxims 18 mesos. Tement un atre atentat, va deixar el país per a anar-se'n a viure a [[Londres]], on gravà el seu següent àlbum, "Exodus", un dels més importants de la seua carrera i del [[reggae]].
	[[File:Bob-Star.jpg\|thumb\|200px\|Bob Marley té la seua pròpia estrela en el [[passeig de la Fama de Hollywood]].]]		[[File:Bob-Star.jpg\|thumb\|200px\|Bob Marley té la seua pròpia estrela en el [[passeig de la Fama de Hollywood]].]]
	Llançat en l'estiu d'aquell any, "Exodus" va consolidar l'estatus internacional de la banda, permaneixent en les llistes d'Anglaterra durant 56 semanes seguides i tenint els tres 'singles' - "Waiting In Vain", "Exodus" i "Jamming'" - com a grans èxits mediàtics. En [[1978]] la banda conseguí un nou èxit en "Kaya", que conseguí el quart lloc en [[Anglaterra]] a la semana següent al seu llançament. De l'àlbum foren extrets dos 'singles': "Satisfy Mi Soul" i "Is This Love?". En abril de [[1978]] va tornar a Jamaica per al "One Love Peace Concert", quan conseguí que el Primer ministre Michael Manley i el líder de l'oposició [[Edward Seaga]] es donaren la mà en l'escenari, en un esforç per a frenar la violència política i promoure la reconciliació nacional. Fon llavors invitat per a anar a la seu de les [[nacions Unides]], en [[Nova York]], per a rebre la [[Medalla de la Pau]]. I, a finals d'any, Bob viajà a [[Àfrica]] per primera vegada, visitant inicialment [[~~Kenya~~]] i despuix [[Etiopia]], llar espiritual [[rastafari]]. La banda havia acabat recentment una gira per Europa i els Estats Units, d'a on es va traure material per al segon àlbum en viu: "Babylon By Bus". "Survival", el nové àlbum de Bob Marley en Island fon llançat en l'estiu de [[1979]]. Incloïa "Zimbabwe", un himne per a [[Rodèsia]], que despuix seria lliberada, junt en "So Much Trouble In The World", "Ambush In The Night" i "Àfrica United". Com indica la portada, que conté les banderes de les nacions independents, "Survival" fon un àlbum en homenage a la causa [[Panafricanisme\|Panafricana]]. En abril de [[1980]], el grup fon convidat oficialment pel govern del recentment llibertat [[Zimbabwe]] per a tocar en la cerimònia d'independència de la nova nació.		Llançat en l'estiu d'aquell any, "Exodus" va consolidar l'estatus internacional de la banda, permaneixent en les llistes d'Anglaterra durant 56 semanes seguides i tenint els tres 'singles' - "Waiting In Vain", "Exodus" i "Jamming'" - com a grans èxits mediàtics. En [[1978]] la banda conseguí un nou èxit en "Kaya", que conseguí el quart lloc en [[Anglaterra]] a la semana següent al seu llançament. De l'àlbum foren extrets dos 'singles': "Satisfy Mi Soul" i "Is This Love?". En abril de [[1978]] va tornar a Jamaica per al "One Love Peace Concert", quan conseguí que el Primer ministre Michael Manley i el líder de l'oposició [[Edward Seaga]] es donaren la mà en l'escenari, en un esforç per a frenar la violència política i promoure la reconciliació nacional. Fon llavors invitat per a anar a la seu de les [[nacions Unides]], en [[Nova York]], per a rebre la [[Medalla de la Pau]]. I, a finals d'any, Bob viajà a [[Àfrica]] per primera vegada, visitant inicialment [[Kènia]] i despuix [[Etiopia]], llar espiritual [[rastafari]]. La banda havia acabat recentment una gira per Europa i els Estats Units, d'a on es va traure material per al segon àlbum en viu: "Babylon By Bus". "Survival", el nové àlbum de Bob Marley en Island fon llançat en l'estiu de [[1979]]. Incloïa "Zimbabwe", un himne per a [[Rodèsia]], que despuix seria lliberada, junt en "So Much Trouble In The World", "Ambush In The Night" i "Àfrica United". Com indica la portada, que conté les banderes de les nacions independents, "Survival" fon un àlbum en homenage a la causa [[Panafricanisme\|Panafricana]]. En abril de [[1980]], el grup fon convidat oficialment pel govern del recentment llibertat [[Zimbabwe]] per a tocar en la cerimònia d'independència de la nova nació.

	El següent disc de la banda, "Uprising", fon llançat en maig de [[1980]] i va tindre un èxit immediat en "Could You Be Loved?". L'àlbum també portava "Coming In From The Cold", "Work" i la famosa "Redemption Song". Els Wailers mentrestant s'embarcaven en la seua major gira europea, trencant récorts d'assistència en un concert. L'agenda incloïa un concert per a 100.000 persones en [[Milà]], el major de l'història de la banda. Bob Marley & The Wailers eren la major banda en gira d'aquell any i "Uprising" estava en totes les llistes d'[[Europa]]. Era un periodo de màxim optimisme i estaven fent plans per a una gira als Estats Units en companyia de [[Stevie Wonder]] al final de l'any.		El següent disc de la banda, "Uprising", fon llançat en maig de [[1980]] i va tindre un èxit immediat en "Could You Be Loved?". L'àlbum també portava "Coming In From The Cold", "Work" i la famosa "Redemption Song". Els Wailers mentrestant s'embarcaven en la seua major gira europea, trencant récorts d'assistència en un concert. L'agenda incloïa un concert per a 100.000 persones en [[Milà]], el major de l'història de la banda. Bob Marley & The Wailers eren la major banda en gira d'aquell any i "Uprising" estava en totes les llistes d'[[Europa]]. Era un periodo de màxim optimisme i estaven fent plans per a una gira als Estats Units en companyia de [[Stevie Wonder]] al final de l'any.