Bohílgues - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-27T00:58:53Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 00:58 27 jul 2022
Llínea 54:		Llínea 54:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|~~Bohilgues River~~}}		{{commonscat\|Río Bohílgues}}

	[[Categoria:Rius d'Espanya]]		[[Categoria:Rius d'Espanya]]
	[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Afluents del Túria]]		[[Categoria:Afluents del Túria]]

Valencian: /* Referències */

2022-07-27T00:58:23Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 00:58 27 jul 2022
Llínea 52:		Llínea 52:
	{{reflist}}		{{reflist}}
	{{Traduït de\|es\|Bohílgues}}		{{Traduït de\|es\|Bohílgues}}

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Bohilgues River}}

	[[Categoria:Rius d'Espanya]]		[[Categoria:Rius d'Espanya]]
	[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Afluents del Túria]]		[[Categoria:Afluents del Túria]]

Jose2 en 18:29 11 oct 2021

2021-10-11T18:29:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 11 oct 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	{\| style="background: none;"		{\| style="background: none;"
	\|- align=center		\|- align=center
	\| [[~~Image~~: ~~Molinos_del_BohADlgues~~-Vallanca.~~jpg~~\|thumb\|right\|250px\|Molins en el barranc del riu Bohílgues al seu pas pel terme de [[Vallanca]].]]		\| [[File:Molinos del Bohílgues-Vallanca.JPG\|thumb\|right\|250px\|Molins en el barranc del riu Bohílgues al seu pas pel terme de [[Vallanca]].]]
	\|}		\|}
	----		----
Llínea 53:		Llínea 53:
	{{Traduït de\|es\|Bohílgues}}		{{Traduït de\|es\|Bohílgues}}

			[[Categoria:Rius d'Espanya]]
			[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Afluents del Túria]]		[[Categoria:Afluents del Túria]]
	~~[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]~~

Posmo: /* Paisage i patrimoni */

2016-01-28T14:18:55Z

Paisage i patrimoni

← Revisió anterior		Revisió de 14:18 28 gin 2016
Llínea 43:		Llínea 43:

	== Paisage i patrimoni ==		== Paisage i patrimoni ==
	A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el [[~~segle~~ XVIII]] els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.		A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el [[sigle XVIII]] els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.
	A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)\|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref>		A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)\|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref>

Jose2: Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

2014-03-30T12:28:18Z

Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

← Revisió anterior		Revisió de 12:28 30 març 2014
Llínea 37:		Llínea 37:
	<noinclude>		<noinclude>

	El '''riu Bohílgues''' és un afluent del riu [[Túria]]. El seu curs discorre pels ~~termes~~ municipals de [[Vallanca]] i [[Ademús]], lloc este últim on aboca les seues aigües al [[Túria]]. Se troba en la comarca valenciana del [[Racó d'Ademús]]. També és conegut en el nom de Vallanca.		El '''riu Bohílgues''' és un afluent del riu [[Túria]]. El seu curs discorre pels térmens municipals de [[Vallanca]] i [[Ademús]], lloc este últim on aboca les seues aigües al [[Túria]]. Se troba en la comarca valenciana del [[Racó d'Ademús]]. També és conegut en el nom de Vallanca.

	== Topografia ==		== Topografia ==

Valencian en 15:36 7 jul 2010

2010-07-07T15:36:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:36 7 jul 2010
Llínea 50:		Llínea 50:

	== Referències ==		== Referències ==
			{{reflist}}
	{{Traduït de\|es\|Bohílgues}}		{{Traduït de\|es\|Bohílgues}}

	[[Categoria:Afluents del Túria]]		[[Categoria:Afluents del Túria]]
	[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

Valencian en 15:35 7 jul 2010

2010-07-07T15:35:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:35 7 jul 2010
Llínea 35:		Llínea 35:
	\| n/d		\| n/d
	\|}</div>		\|}</div>

	<noinclude>		<noinclude>

Llínea 45:		Llínea 44:
	== Paisage i patrimoni ==		== Paisage i patrimoni ==
	A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el [[segle XVIII]] els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.		A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el [[segle XVIII]] els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.
	A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)\|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>~~Fuente~~: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref>		A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)\|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref>

	== Microreserva Natural del Bohílgues ==		== Microreserva Natural del Bohílgues ==

Jose2 en 18:32 9 març 2010

2010-03-09T18:32:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 9 març 2010
Llínea 44:		Llínea 44:

	== Paisage i patrimoni ==		== Paisage i patrimoni ==
	A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el segle XVIII els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.		A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el [[segle XVIII]] els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.
	A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)\|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Fuente: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref>		A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)\|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Fuente: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref>

Silla Blava en 23:49 3 jun 2009

2009-06-03T23:49:42Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-El '''riu Bohílgues''' es un afluent del riu [[Túria]]. El seu curs discorre per els termes municipals de [[Vallanca]] i [[Ademús]], lloc este últim on aboca les seues aigües al [[Túria]]. Se troba en la comarca valenciana del [[Racó d'Ademús]]. També es conegut ab el nom de Vallanca.
+<div style="line-height: 1em;">
+<!-- ficha riu -->{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
-El riu Bohílgues i el riu [[Ebrón]] constituïxen els dos principals afluents del riu [[Túria]] en la comarca del Racó. No obstant, el Bohigues es l'únic que naix i mor en la mateixa comarca. Es també l'únic que presenta un cabal anual més o menys constant, ya que els atres afluents -excepte el citat [[Ebrón]]- solen ser rambles i barrancs ab règims secs en estiu.
+|- align=center style="vertical-align: top;"
-A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta ab cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el segle XVIII els califica de monstruosos, per el seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per al establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant es la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.
+<noinclude>
-Pero si per alguna cosa destaca esta zona fluvial es per la seua excepcional conservació del hàbitat natural. Les vores del riu Bohílgues presenten un interessant i variat palmito de flora i fauna autòctona, ab una exuberant vegetació de ribera, esguitada de ''pozas'' i cascades. En l'actualitat, el curs del Bohílgues constituïx una microreserva natural de flora protegida. El seu interés natural el fa especialment adequat per a la realisació de amenes rutes senderistes: el curs del riu Bohílgues coincidix ab part del PR-V 131.6 o Ruta del Bohílgues i del Val.
+El '''riu Bohílgues''' és un afluent del riu [[Túria]]. El seu curs discorre pels termes municipals de [[Vallanca]] i [[Ademús]], lloc este últim on aboca les seues aigües al [[Túria]]. Se troba en la comarca valenciana del [[Racó d'Ademús]]. També és conegut en el nom de Vallanca.
 == Referències ==
-* {{Traduït de|es|Bohílgues}}
+{{Traduït de|es|Bohílgues}}
 [[Categoria:Afluents del Túria]]
 [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

Silla Blava: /* Referències */

2008-12-29T18:40:42Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 18:40 29 dec 2008
Llínea 12:		Llínea 12:
	[[Categoria:Afluents del Túria]]		[[Categoria:Afluents del Túria]]
	[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
	~~[[Categoria:Rius d'Espanya]]~~