Bunyol (Valéncia) - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2025-08-14T23:09:37Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 23:09 14 ago 2025
Llínea 110:		Llínea 110:
	{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}		{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}

			[[Categoria:Bunyol]]
	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Reval en 12:34 20 març 2025

2025-03-20T12:34:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 20 març 2025
Llínea 85:		Llínea 85:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]		* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Caro de Segeda en 22:15 12 nov 2024

2024-11-12T22:15:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:15 12 nov 2024
Llínea 108:		Llínea 108:

	{{Municipis de La Foya de Bunyol}}		{{Municipis de La Foya de Bunyol}}
			{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}

	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Reval en 17:04 3 set 2023

2023-09-03T17:04:37Z

@@ Llínea 37: / Llínea 37: @@
 |}
 </center>
 == Economia ==

Reval en 16:58 3 set 2023

2023-09-03T16:58:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 3 set 2023
Llínea 23:		Llínea 23:

	La comarca està composta pels municipis de [[Chest]], [[Chiva]], [[Bunyol (Valéncia)\|Bunyol]], [[Setaigües]], [[Alboraig]], [[Godelleta]], [[Macastre]] i [[Yàtova]].		La comarca està composta pels municipis de [[Chest]], [[Chiva]], [[Bunyol (Valéncia)\|Bunyol]], [[Setaigües]], [[Alboraig]], [[Godelleta]], [[Macastre]] i [[Yàtova]].

			== Demografia ==
			Conta en una població de 9.503 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

			<center>
			{\| align="center" {{tablabonita}}
			!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"\|Evolució demogràfica
			\|-

			![[1842]] !! [[1860]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2011]] !! [[2022]]
			\|-
			\| align=center\| 2.473 \|\| align=center\| 3.583 \|\| align=center\| 4.832 \|\| align=center\| 4.747 \|\| align=center\| 4.773 \|\| align=center\| 5.294 \|\| align=center\| 6.011 \|\| align=center\| 6.419 \|\| align=center\| 7.215 \|\| align=center\| 7.851 \|\| align=center\| 9.087 \|\| align=center\| 9.076 \|\| align=center\| 9.090 \|\| align=center\| 9.892 \|\| align=center\| 9.503
			\|}
			</center>

	== Economia ==		== Economia ==

Reval: /* La Tomatina */

2023-09-03T16:51:17Z

La Tomatina

← Revisió anterior		Revisió de 16:51 3 set 2023
Llínea 33:		Llínea 33:
	[[File:La Tomatina (25.08.2010) - Spain, Buñol 09.jpg\|thumb\|250px\|La Tomatina]]		[[File:La Tomatina (25.08.2010) - Spain, Buñol 09.jpg\|thumb\|250px\|La Tomatina]]
	=== La Tomatina ===		=== La Tomatina ===
			{{AP\|Tomatina}}

	De les seues festes, resalta la "[[Tomatina]]", que és una festa en la que els participants es tiren [[tomata\|tomaques]] els uns als atres.		De les seues festes, resalta la "[[Tomatina]]", que és una festa en la que els participants es tiren [[tomata\|tomaques]] els uns als atres.

Reval: /* La Tomatina */

2023-09-03T16:49:31Z

La Tomatina

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 3 set 2023
Llínea 33:		Llínea 33:
	[[File:La Tomatina (25.08.2010) - Spain, Buñol 09.jpg\|thumb\|250px\|La Tomatina]]		[[File:La Tomatina (25.08.2010) - Spain, Buñol 09.jpg\|thumb\|250px\|La Tomatina]]
	=== La Tomatina ===		=== La Tomatina ===
	De les seues festes, resalta la "[[Tomatina]]", que és una festa en la que els participants es tiren [[tomata\|tomaques]] els uns als atres. Se celebra l'últim [[dimecres]] ~~del més~~ d'[[agost]], ~~enclavada dins~~ de la ~~semana~~ de ~~festes~~ de ~~Bunyol~~.		De les seues festes, resalta la "[[Tomatina]]", que és una festa en la que els participants es tiren [[tomata\|tomaques]] els uns als atres.

			Es celebra l'últim [[dimecres]] d'[[agost]] i consistix en el llançament de tomates madures entre la multitut d'assistents. La celebració s'ha acabat convertint en una de les més populars de la [[Comunitat Valenciana]]. El seu orige és discutit, si be la versió més estesa és que, en l'any [[1945]], uns jóvens varen llançar tomates a les autoritats perque volien participar en una desfilada de jagants i nanos. A pesar del castic i multa que es va impondre als jóvens que varen participar en els fets el succés es va tornar a repetir fins a l'any [[1950]], quan les autoritats franquistes varen intentar impedir-ho i varen provocar l'involucració del gros de la població. La tomatina en sí dura solament 1 hora, des de les 12 a la 1 del migdia. Els assistents estan entorn a les 40.000 persones a les que es llancen al voltant de 120 tonellades de tomates.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Reval en 16:46 3 set 2023

2023-09-03T16:46:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 3 set 2023
Llínea 28:		Llínea 28:
	L'economia de Bunyol descansa principalment sobre l'indústria i el sector servicis. L'agricultura ocupa a tan sol el 2% de la població activa. La superfície cultivada ocupa 1712 ha, 229 de regadiu i 1483 de secà. Els principals cultius són la [[garrofera]] (517 ha), la [[Raïm\|vinya]] (76 ha), l'[[armeler]] (442 ha) i l'[[olivera]] (464 ha). La Cooperativa Valenciana Vinícola de Bunyol, fundada en l'any [[1932]] com a successora d'una atra cooperativa del [[sigle XIX]], vinifica unes 60 tonellades de raïm anualment i també produïx [[oli]] i comercialisa garrofa. Tradicionalment s'han aprofitat els recursos hidràulics del terme per al regadiu en dos sistemes: el primer usa fonts i manantials de la marge esquerra del riu Bunyol i el segon es val de les aigües dels rius Bunyol i Juanes a través de chicotets assuts i séquies.		L'economia de Bunyol descansa principalment sobre l'indústria i el sector servicis. L'agricultura ocupa a tan sol el 2% de la població activa. La superfície cultivada ocupa 1712 ha, 229 de regadiu i 1483 de secà. Els principals cultius són la [[garrofera]] (517 ha), la [[Raïm\|vinya]] (76 ha), l'[[armeler]] (442 ha) i l'[[olivera]] (464 ha). La Cooperativa Valenciana Vinícola de Bunyol, fundada en l'any [[1932]] com a successora d'una atra cooperativa del [[sigle XIX]], vinifica unes 60 tonellades de raïm anualment i també produïx [[oli]] i comercialisa garrofa. Tradicionalment s'han aprofitat els recursos hidràulics del terme per al regadiu en dos sistemes: el primer usa fonts i manantials de la marge esquerra del riu Bunyol i el segon es val de les aigües dels rius Bunyol i Juanes a través de chicotets assuts i séquies.

	L'activitat industrial ocupa al 48% de la població activa i la construcció un 10,5 %. Les activitats industrials conten en llarga tradició en Bunyol, puix ya [[Cavanilles]] en l'any [[1797]] reflectia l'existència de molins paperers i telers. Els molins de [[farina]] i paperers (dels que a principis del [[sigle XX]] hi havia 11 i 7, respectivament) utilisaven principalment les aigües canalisades per mig de les séquies per a activar la seua maquinària. Varis molins paperers seguixen en actiu en l'actualitat, sent la principal activitat industrial la producció de [[ciment]] (que va supondre un continu fluix d'immigrants a mitan del sigle XX), seguida dels tallers mecànics i les empreses de materials de construcció i construcció de maquinària.		L'activitat industrial ocupa al 48% de la població activa i la construcció un 10,5 %. Les activitats industrials conten en llarga tradició en Bunyol, puix ya [[Cavanilles]] en l'any [[1797]] reflectia l'existència de molins paperers i telers. Els molins de [[farina]] i paperers (dels que a principis del [[sigle XX]] hi havia 11 i 7, respectivament) utilisaven principalment les aigües canalisades per mig de les séquies per a activar la seua maquinària. Varis molins paperers seguixen en actiu en l'actualitat, sent la principal activitat industrial la producció de [[ciment]] (que va supondre un continu fluix d'immigrants a mitan del sigle XX), seguida dels tallers mecànics i les empreses de materials de construcció i construcció de maquinària.

	==La Tomatina==		== Festes ==
			[[File:La Tomatina (25.08.2010) - Spain, Buñol 09.jpg\|thumb\|250px\|La Tomatina]]
			=== La Tomatina ===
	De les seues festes, resalta la "[[Tomatina]]", que és una festa en la que els participants es tiren [[tomata\|tomaques]] els uns als atres. Se celebra l'últim [[dimecres]] del més d'[[agost]], enclavada dins de la semana de festes de Bunyol.		De les seues festes, resalta la "[[Tomatina]]", que és una festa en la que els participants es tiren [[tomata\|tomaques]] els uns als atres. Se celebra l'últim [[dimecres]] del més d'[[agost]], enclavada dins de la semana de festes de Bunyol.

Reval en 16:44 3 set 2023

2023-09-03T16:44:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 3 set 2023
Llínea 23:		Llínea 23:

	La comarca està composta pels municipis de [[Chest]], [[Chiva]], [[Bunyol (Valéncia)\|Bunyol]], [[Setaigües]], [[Alboraig]], [[Godelleta]], [[Macastre]] i [[Yàtova]].		La comarca està composta pels municipis de [[Chest]], [[Chiva]], [[Bunyol (Valéncia)\|Bunyol]], [[Setaigües]], [[Alboraig]], [[Godelleta]], [[Macastre]] i [[Yàtova]].

			== Economia ==

			L'economia de Bunyol descansa principalment sobre l'indústria i el sector servicis. L'agricultura ocupa a tan sol el 2% de la població activa. La superfície cultivada ocupa 1712 ha, 229 de regadiu i 1483 de secà. Els principals cultius són la [[garrofera]] (517 ha), la [[Raïm\|vinya]] (76 ha), l'[[armeler]] (442 ha) i l'[[olivera]] (464 ha). La Cooperativa Valenciana Vinícola de Bunyol, fundada en l'any [[1932]] com a successora d'una atra cooperativa del [[sigle XIX]], vinifica unes 60 tonellades de raïm anualment i també produïx [[oli]] i comercialisa garrofa. Tradicionalment s'han aprofitat els recursos hidràulics del terme per al regadiu en dos sistemes: el primer usa fonts i manantials de la marge esquerra del riu Bunyol i el segon es val de les aigües dels rius Bunyol i Juanes a través de chicotets assuts i séquies.

			L'activitat industrial ocupa al 48% de la població activa i la construcció un 10,5 %. Les activitats industrials conten en llarga tradició en Bunyol, puix ya [[Cavanilles]] en l'any [[1797]] reflectia l'existència de molins paperers i telers. Els molins de [[farina]] i paperers (dels que a principis del [[sigle XX]] hi havia 11 i 7, respectivament) utilisaven principalment les aigües canalisades per mig de les séquies per a activar la seua maquinària. Varis molins paperers seguixen en actiu en l'actualitat, sent la principal activitat industrial la producció de [[ciment]] (que va supondre un continu fluix d'immigrants a mitan del sigle XX), seguida dels tallers mecànics i les empreses de materials de construcció i construcció de maquinària.

	==La Tomatina==		==La Tomatina==

Reval: /* Clima */

2023-09-03T16:37:58Z

Clima

← Revisió anterior		Revisió de 16:37 3 set 2023
Llínea 16:		Llínea 16:

	Els [[Estiu\|estius]] són càlits, en temperatures que poden alcançar més de 40 °C (açò ocorre en una ona de calor molt extrema). Lo normal és que se situen de 30 a 35 °C, encara que hi ha dies que no apleguen als 28 °C.		Els [[Estiu\|estius]] són càlits, en temperatures que poden alcançar més de 40 °C (açò ocorre en una ona de calor molt extrema). Lo normal és que se situen de 30 a 35 °C, encara que hi ha dies que no apleguen als 28 °C.

			Les precipitacions en hivern són normals, sense aplegar a ser escasses, en dies en els que [[Neu\|neva]] (de 0 a 5 dies neva en Bunyol), encara que hi ha hiverns que poden ser secs. Sol haver gelades en hivern. Les pluges són escasses en [[estiu]] i solen ser tormentoses.

	== Localitats llimítrofs ==		== Localitats llimítrofs ==