Burkina Faso - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T14:43:23Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:43 25 set 2023
Llínea 159:		Llínea 159:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Burkina Faso}}		{{commonscat\|Burkina Faso}}
	* [http://www.thomassankara.net/wiki/ Burkina Faso Wikipedia] (en francés)
	* [http://www.helge.at/photos/burkina2003/ Fotos de Burkina Faso]
	* [http://marchecyber.com/ Propietats immobiliàries Burkina Faso]

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T14:42:02Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:42 25 set 2023
Llínea 158:		Llínea 158:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Burkina Faso}}
	* [http://www.thomassankara.net/wiki/ Burkina Faso Wikipedia] (en francés)		* [http://www.thomassankara.net/wiki/ Burkina Faso Wikipedia] (en francés)
	* [http://www.helge.at/photos/burkina2003/ Fotos de Burkina Faso]		* [http://www.helge.at/photos/burkina2003/ Fotos de Burkina Faso]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:46:58Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:46 28 ago 2023
Llínea 53:		Llínea 53:
	'''Burkina Faso''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Mali]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral\|no posseïx accés al mar]].		'''Burkina Faso''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Mali]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral\|no posseïx accés al mar]].

	Antigament ~~cridat~~ ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).		Antigament nomenat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).

	Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990\|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa d'Ivori]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet\|pronunciat]] {{IPA\|[burki?N?'be?]}}).		Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990\|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa d'Ivori]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet\|pronunciat]] {{IPA\|[burki?N?'be?]}}).
Llínea 116:		Llínea 116:

	=== Hidrografia ===		=== Hidrografia ===
	El nom original del país (Alt Volta), es va originar en els tres rius que el travessen: el riu Mouhoun (antigament ~~cridat~~ [[Volta Negre]]), el riu Nakambé (el [[Volta Blanc]]) i el riu Nazinon (el [[Volta Roig]]). El Mouhoun, juntament en el Comoé que fluïx cap al suroest, són els únics rius que posseïxen cabal a lo llarc de tot l'any.		El nom original del país (Alt Volta), es va originar en els tres rius que el travessen: el riu Mouhoun (antigament nomenat [[Volta Negre]]), el riu Nakambé (el [[Volta Blanc]]) i el riu Nazinon (el [[Volta Roig]]). El Mouhoun, juntament en el Comoé que fluïx cap al suroest, són els únics rius que posseïxen cabal a lo llarc de tot l'any.

	Si be el [[riu Níger]] no travessa Burkina Faso, la tercera part de la superfície del país es troba en la seua conca de tributaris. Els seus [[afluent]]s (el Béli, el Gorouol, el Goudébo i el Dargol) són [[rius estacionals]], i a pesar que a soles posseïxen aigua 4 a 6 mesos per any són capaços de produir grans inundacions.		Si be el [[riu Níger]] no travessa Burkina Faso, la tercera part de la superfície del país es troba en la seua conca de tributaris. Els seus [[afluent]]s (el Béli, el Gorouol, el Goudébo i el Dargol) són [[rius estacionals]], i a pesar que a soles posseïxen aigua 4 a 6 mesos per any són capaços de produir grans inundacions.

Alacanti: Text reemplaça - 'Uagadugú' a 'Ouagadougou'

2022-11-22T17:17:36Z

Text reemplaça - 'Uagadugú' a 'Ouagadougou'

← Revisió anterior		Revisió de 17:17 22 nov 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	\| lema_nacional =''Unité, Progrès, Justice'' ([[Idioma valencià\|valencià]]: ''«Unitat, Progrés, Justícia»'')		\| lema_nacional =''Unité, Progrès, Justice'' ([[Idioma valencià\|valencià]]: ''«Unitat, Progrés, Justícia»'')
	\| himne_nacional =''[[Une Seule Nuit]] ''		\| himne_nacional =''[[Une Seule Nuit]] ''
	\| capital =[[~~Uagadugú~~]]		\| capital =[[Ouagadougou]]
	\| capital_població =1.119.775 ([[2006]])		\| capital_població =1.119.775 ([[2006]])
	\| capital_coord. = 12_22_N_1_31_O_ 12°22′ N 1°31′ O		\| capital_coord. = 12_22_N_1_31_O_ 12°22′ N 1°31′ O
	\| ciutat_principal =[[~~Uagadugú~~]]		\| ciutat_principal =[[Ouagadougou]]
	\| festa_nacional=		\| festa_nacional=
	\| idioma_oficial = [[Idioma francés\|Francés]]		\| idioma_oficial = [[Idioma francés\|Francés]]

Alacanti: /* Referències */

2022-11-22T17:05:54Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 22 nov 2022
Llínea 155:		Llínea 155:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Listaref}}		{{Listaref}}
			{{Traduït de\|es\|Burkina_Faso}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-11-22T17:05:47Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 22 nov 2022
Llínea 162:		Llínea 162:

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

	~~{{Traduït de\|es\|Burkina_Faso}}~~

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
	[[Categoria:Burkina Faso]]		[[Categoria:Burkina Faso]]

Alacanti en 17:05 22 nov 2022

2022-11-22T17:05:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 22 nov 2022
Llínea 50:		Llínea 50:
	\| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana\|UA]]		\| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana\|UA]]
	\| nota1 =		\| nota1 =

	}}		}}
			'''Burkina Faso''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Mali]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral\|no posseïx accés al mar]].

	'''Burkina Faso''' és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Mali]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral\|no posseïx accés al mar]].

	Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).		Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).

Jose2 en 10:17 22 oct 2022

2022-10-22T10:17:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:17 22 oct 2022
Llínea 170:		Llínea 170:
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
			[[Categoria:Burkina Faso]]

Valencian: Text reemplaça - 'Malí' a 'Mali'

2022-10-18T17:23:22Z

Text reemplaça - 'Malí' a 'Mali'

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 18 oct 2022
Llínea 54:		Llínea 54:


	'''Burkina Faso''' és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[~~Malí~~]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral\|no posseïx accés al mar]].		'''Burkina Faso''' és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Mali]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral\|no posseïx accés al mar]].

	Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).		Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).
Llínea 78:		Llínea 78:
	En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]] el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta\|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]].		En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]] el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta\|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]].

	Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de ~~Malí~~ varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa d'Ivori, ~~Malí~~ i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa d'Ivori.		Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Mali varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa d'Ivori, Mali i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa d'Ivori.

	La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]]. En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].		La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]]. En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].

Valencian: Text reemplaça - 'Costa de Marfil' a 'Costa d'Ivori'

2022-10-18T16:34:12Z

Text reemplaça - 'Costa de Marfil' a 'Costa d'Ivori'

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 18 oct 2022
Llínea 54:		Llínea 54:


	'''Burkina Faso''' és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Malí]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa ~~de Marfil~~]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral\|no posseïx accés al mar]].		'''Burkina Faso''' és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Malí]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral\|no posseïx accés al mar]].

	Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).		Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).

	Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990\|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa ~~de Marfil~~]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet\|pronunciat]] {{IPA\|[burki?N?'be?]}}).		Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990\|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa d'Ivori]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet\|pronunciat]] {{IPA\|[burki?N?'be?]}}).

	== Història ==		== Història ==
Llínea 68:		Llínea 68:
	S'han trobat relíquies dels [[dogassos]] en les zones central, nort i noroest. Pero este poble abandonà la regió cap a l'any 1500 aC, per a assentar-se en els escalonats de Bandiagara.		S'han trobat relíquies dels [[dogassos]] en les zones central, nort i noroest. Pero este poble abandonà la regió cap a l'any 1500 aC, per a assentar-se en els escalonats de Bandiagara.

	En el suroest de Burkina Faso (com també en [[Costa ~~de Marfil~~]]), es troben recialles de parets elevades, pero encara no ha segut identificat el poble que les va construir.		En el suroest de Burkina Faso (com també en [[Costa d'Ivori]]), es troben recialles de parets elevades, pero encara no ha segut identificat el poble que les va construir.

	Durant l'[[Imperi Songhai]] entre els [[Sigle XV\|sigles XV]] i [[Sigle XVI\|XVI]], la regió ocupada per Burkina Fasso conseguí rellevància com a centre de desenroll comercial i econòmic.		Durant l'[[Imperi Songhai]] entre els [[Sigle XV\|sigles XV]] i [[Sigle XVI\|XVI]], la regió ocupada per Burkina Fasso conseguí rellevància com a centre de desenroll comercial i econòmic.
Llínea 78:		Llínea 78:
	En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]] el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta\|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]].		En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]] el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta\|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]].

	Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa ~~de Marfil~~, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa ~~de Marfil~~.		Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa d'Ivori, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa d'Ivori.

	La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]]. En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].		La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]]. En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].
Llínea 133:		Llínea 133:
	</ref> El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'[[agricultura]] representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i especialment en el sur i el suroest el cultiu de [[melca]], [[mill]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[arròs]] i [[cotó]].		</ref> El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'[[agricultura]] representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i especialment en el sur i el suroest el cultiu de [[melca]], [[mill]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[arròs]] i [[cotó]].

	La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per eixemple, hi ha tres millons de persones natives de Burkina Faso que viuen en [[Costa ~~de Marfil~~]]. D'acort en informació del Banc Central dels Estats del de l'Àfrica Occidental, estos emigrants envien per any diverses decenes de mils de millons de [[franc CFA\|francs CFA]] a Burkina Faso. Des que es produí una expulsió d'immigrants de [[Ghana]] en [[1967]], esta situació ha provocat tensions en els països receptors d'immigrants. La crisis més recent va ocórrer en el [[2003]] en [[Costa ~~de Marfil~~]], i donà lloc a la tornada de 300.000 emigrants.		La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per eixemple, hi ha tres millons de persones natives de Burkina Faso que viuen en [[Costa d'Ivori]]. D'acort en informació del Banc Central dels Estats del de l'Àfrica Occidental, estos emigrants envien per any diverses decenes de mils de millons de [[franc CFA\|francs CFA]] a Burkina Faso. Des que es produí una expulsió d'immigrants de [[Ghana]] en [[1967]], esta situació ha provocat tensions en els països receptors d'immigrants. La crisis més recent va ocórrer en el [[2003]] en [[Costa d'Ivori]], i donà lloc a la tornada de 300.000 emigrants.

	Una gran proporció de l'activitat econòmica del país esta finançada per ajuda internacional.		Una gran proporció de l'activitat econòmica del país esta finançada per ajuda internacional.