https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=C%C3%A0lcul 2026-04-04T19:12:04Z Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=C%C3%A0lcul&diff=366685&oldid=prev 2024-11-19T18:59:49Z

<p><span class="autocomment">Referències</span></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 18:59 19 nov 2024</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l3">Llínea 3:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 3:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L&#039;us més comú del terme càlcul és el [[llògica|llògic]]-[[matemàtica|matemàtic]]. Des d&#039;esta perspectiva, el càlcul consistix en un procedimient mecànic, o algoritme, mijançant el qual podem conéixer les consecuències que se deriven d&#039;unes dates previament conegudes debidament formalisades i simbolisades.   </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L&#039;us més comú del terme càlcul és el [[llògica|llògic]]-[[matemàtica|matemàtic]]. Des d&#039;esta perspectiva, el càlcul consistix en un procedimient mecànic, o algoritme, mijançant el qual podem conéixer les consecuències que se deriven d&#039;unes dates previament conegudes debidament formalisades i simbolisades.   </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Referències==</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div> </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">* Hofmann: Historia de la mátemática</ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">* O'Connor, J.J. and Robertson, E.F. (febrero de 1996). «A history of calculus» </ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">* Sacrobosco, Algoritmos 1488; Georg von Peurbach, Algorithmus, 1492; Luca Pacioli; Summa de Arithmetica proportioni et porportionalita, 1494. Muy interesante y divertida exposición de esta guerra en Cifra (matemática)</ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td></tr> <!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-366684:rev-366685:php=table --> </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=C%C3%A0lcul&diff=366684&oldid=prev 2024-11-19T18:58:29Z

<p><span class="autocomment">Bibliografia</span></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 18:58 19 nov 2024</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l9">Llínea 9:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 9:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* Bergadá, D. (1979). La matemática renacentista. Historia de la Ciencia. BARCELONA.ED.PLANETA. ISBN 84-320-0842-7</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* Bergadá, D. (1979). La matemática renacentista. Historia de la Ciencia. BARCELONA.ED.PLANETA. ISBN 84-320-0842-7</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* Blackburn, S. (2001). Enciclopedia Oxford de Filosofía. Madrid. Editorial Tecnos. ISBN 84-309-3699-8</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* Blackburn, S. (2001). Enciclopedia Oxford de Filosofía. Madrid. Editorial Tecnos. ISBN 84-309-3699-8</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Roland E. Larson, Robert P. Hostetler, Bruce H. Edwards (1995). Cálculo y Gepmetroia analitica. Volumen 1 quinta edición. McGRAW-HILL/ Interamericana de España, S.A. ISBN 84-481-1768-9</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">* </ins>Roland E. Larson, Robert P. Hostetler, Bruce H. Edwards (1995). Cálculo y Gepmetroia analitica. Volumen 1 quinta edición. McGRAW-HILL/ Interamericana de España, S.A. ISBN 84-481-1768-9</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Matemàtiques]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Matemàtiques]]</div></td></tr> </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=C%C3%A0lcul&diff=366682&oldid=prev 2024-11-19T18:57:50Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 18:57 19 nov 2024</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l4">Llínea 4:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 4:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Referències==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Referències==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">{{Traduït </del>de <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">|es| </del>Cálculo<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">}}</del></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div> </div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div> </div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">== Bibliografia ==</ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">* Bergadá, D. (1979). La matemática renacentista. Historia </ins>de <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">la Ciencia. BARCELONA.ED.PLANETA. ISBN 84-320-0842-7</ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">* Blackburn, S. (2001). Enciclopedia Oxford de Filosofía. Madrid. Editorial Tecnos. ISBN 84-309-3699-8</ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">Roland E. Larson, Robert P. Hostetler, Bruce H. Edwards (1995). </ins>Cálculo <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">y Gepmetroia analitica. Volumen 1 quinta edición. McGRAW-HILL/ Interamericana de España, S.A. ISBN 84-481-1768-9</ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Matemàtiques]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Matemàtiques]]</div></td></tr> <!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-322171:rev-366682:php=table --> </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=C%C3%A0lcul&diff=322171&oldid=prev 2024-05-25T15:47:59Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 15:47 25 maig 2024</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En general el terme &#039;&#039;&#039;càlcul&#039;&#039;&#039; (del [[llatí]] calculus = pedra) fa referència al resultat corresponent a l&#039;acció de calcular o contar. Calcular, per la seua part, consistix en realisar les operacions necesàries per a prevore el resultat d&#039;una acció previament concebida, o conéixer les consecuències que se poden derivar d&#039;unes dates previament conegudes.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En general el terme &#039;&#039;&#039;càlcul&#039;&#039;&#039; (del [[llatí]] calculus = pedra) fa referència al resultat corresponent a l&#039;acció de calcular o contar. Calcular, per la seua part, consistix en realisar les operacions necesàries per a prevore el resultat d&#039;una acció previament concebida, o conéixer les consecuències que se poden derivar d&#039;unes dates previament conegudes.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L'us més comú del terme càlcul és el [[llògica|llògic]]-[[matemàtica|matemàtic]]. Des d'esta perspectiva, el càlcul consistix en un procedimient mecànic, o algoritme, mijançant el qual podem conéixer les consecuències que se deriven d'unes dates previament conegudes debidament formalisades i simbolisades.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L'us més comú del terme càlcul és el [[llògica|llògic]]-[[matemàtica|matemàtic]]. Des d'esta perspectiva, el càlcul consistix en un procedimient mecànic, o algoritme, mijançant el qual podem conéixer les consecuències que se deriven d'unes dates previament conegudes debidament formalisades i simbolisades. <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Referències==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Referències==</div></td></tr> </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=C%C3%A0lcul&diff=138289&oldid=prev 2018-08-05T15:16:55Z

<p>Text reemplaça - &#039; coneixer &#039; a &#039; conéixer &#039;</p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 15:16 5 ago 2018</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En general el terme '''càlcul''' (del [[llatí]] calculus = pedra) fa referència al resultat corresponent a l'acció de calcular o contar. Calcular, per la seua part, consistix en realisar les operacions necesàries per a prevore el resultat d'una acció previament concebida, o <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">coneixer </del>les consecuències que se poden derivar d'unes dates previament conegudes.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En general el terme '''càlcul''' (del [[llatí]] calculus = pedra) fa referència al resultat corresponent a l'acció de calcular o contar. Calcular, per la seua part, consistix en realisar les operacions necesàries per a prevore el resultat d'una acció previament concebida, o <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">conéixer </ins>les consecuències que se poden derivar d'unes dates previament conegudes.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L'us més comú del terme càlcul és el [[llògica|llògic]]-[[matemàtica|matemàtic]]. Des d'esta perspectiva, el càlcul consistix en un procedimient mecànic, o algoritme, mijançant el qual podem <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">coneixer </del>les consecuències que se deriven d'unes dates previament conegudes debidament formalisades i simbolisades.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L'us més comú del terme càlcul és el [[llògica|llògic]]-[[matemàtica|matemàtic]]. Des d'esta perspectiva, el càlcul consistix en un procedimient mecànic, o algoritme, mijançant el qual podem <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">conéixer </ins>les consecuències que se deriven d'unes dates previament conegudes debidament formalisades i simbolisades.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Referències==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Referències==</div></td></tr> </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=C%C3%A0lcul&diff=80678&oldid=prev 2015-02-22T17:06:28Z

<p>Pàgina nova, en el contingut: «En general el terme &#039;&#039;&#039;càlcul&#039;&#039;&#039; (del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> calculus = pedra) fa referència al resultat corresponent a l&#039;acció de calcular o contar. Calcular, per la se...»</p> <p><b>Pàgina nova</b></p><div>En general el terme &#039;&#039;&#039;càlcul&#039;&#039;&#039; (del [[llatí]] calculus = pedra) fa referència al resultat corresponent a l&#039;acció de calcular o contar. Calcular, per la seua part, consistix en realisar les operacions necesàries per a prevore el resultat d&#039;una acció previament concebida, o coneixer les consecuències que se poden derivar d&#039;unes dates previament conegudes.<br /> <br /> L&#039;us més comú del terme càlcul és el [[llògica|llògic]]-[[matemàtica|matemàtic]]. Des d&#039;esta perspectiva, el càlcul consistix en un procedimient mecànic, o algoritme, mijançant el qual podem coneixer les consecuències que se deriven d&#039;unes dates previament conegudes debidament formalisades i simbolisades.<br /> <br /> ==Referències==<br /> {{Traduït de |es| Cálculo}}<br /> <br /> [[Categoria:Matemàtiques]]</div>

Llana