Cadena carbonada - Historial de revisions

Reval en 11:31 26 jun 2025

2025-06-26T11:31:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:31 26 jun 2025
Llínea 67:		Llínea 67:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Nomenclatura química de composts orgànics]]		* [[Nomenclatura química de composts orgànics]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Valencian en 07:18 10 abr 2025

2025-04-10T07:18:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:18 10 abr 2025
Llínea 41:		Llínea 41:
	! Només enllaços simples		! Només enllaços simples
	! Algun doble enllaç		! Algun doble enllaç
	! ~~Algún~~ triple enllaç		! Algun triple enllaç
	! Cadenes carbonades<br />llargues i complexes		! Cadenes carbonades<br />llargues i complexes
	\|-		\|-

Valencian: /* Tipos de cadenes */

2025-04-10T07:16:30Z

Tipos de cadenes

← Revisió anterior		Revisió de 07:16 10 abr 2025
Llínea 41:		Llínea 41:
	! Només enllaços simples		! Només enllaços simples
	! Algun doble enllaç		! Algun doble enllaç
	! Algún triple ~~enlace~~		! Algún triple enllaç
	! Cadenes carbonades<br />~~llargas y~~ complexes		! Cadenes carbonades<br />llargues i complexes
	\|-		\|-
	\| [[Archiu:6 etylo 3 4 metylooktan numeracja.PNG\|200px]]		\| [[Archiu:6 etylo 3 4 metylooktan numeracja.PNG\|200px]]

185.219.136.249: traducció del castellà al català una part de la taula

2025-04-10T06:47:59Z

traducció del castellà al català una part de la taula

← Revisió anterior		Revisió de 06:47 10 abr 2025
Llínea 42:		Llínea 42:
	! Algun doble enllaç		! Algun doble enllaç
	! Algún triple enlace		! Algún triple enlace
	! Cadenes carbonades<br />~~largas~~ y ~~complejas~~		! Cadenes carbonades<br />llargas y complexes
	\|-		\|-
	\| [[Archiu:6 etylo 3 4 metylooktan numeracja.PNG\|200px]]		\| [[Archiu:6 etylo 3 4 metylooktan numeracja.PNG\|200px]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:34:28Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 28 ago 2023
Llínea 63:		Llínea 63:
	== Isomeria de cadena ==		== Isomeria de cadena ==
	{{AP\|Isomeria}}		{{AP\|Isomeria}}
	L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, ~~cridada~~ '''isomeria de cadena'''. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C<sub>4</sub>H<sub>10</sub>.		L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, nomenada '''isomeria de cadena'''. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C<sub>4</sub>H<sub>10</sub>.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:47:06Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:47 28 ago 2023
Llínea 31:		Llínea 31:


	Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan a soles posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també ~~cridats~~ [[confòrmer]]s.		Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan a soles posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també nomenats [[confòrmer]]s.

	La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè\|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat\|àcits grassos insaturats]].		La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè\|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat\|àcits grassos insaturats]].

Valencian: Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

2021-11-30T03:01:16Z

Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

← Revisió anterior		Revisió de 03:01 30 nov 2021
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Tipos de cadenes ==		== Tipos de cadenes ==
	Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional\|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de a soles dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s.		Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional\|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des d'a soles dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:12:25Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:12 20 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Tipos de cadenes ==		== Tipos de cadenes ==
	Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional\|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de ~~només~~ dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s.		Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional\|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de a soles dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s.


Llínea 31:		Llínea 31:


	Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan ~~només~~ posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s.		Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan a soles posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s.

	La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè\|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat\|àcits grassos insaturats]].		La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè\|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat\|àcits grassos insaturats]].

Jose2 en 11:00 5 maig 2017

2017-05-05T11:00:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 5 maig 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG\|thumb\|right\|350px\|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'[[àtom]]s de [[carbono]], en dos chicotetes ramificacions]]		[[Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG\|thumb\|right\|350px\|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'[[àtom]]s de [[carbono]], en dos chicotetes ramificacions]]

	Una '''cadena carbonada''' és l'esquelet de pràcticament tots els [[compost orgànic\|composts orgànics]] i està formada per un conjunt de varis àtoms de [[carbono]], units entre sí per mig de [[enllaç covalent\|enllaços covalents]] [[enllace carbono-carbono\|carbono-carbono]] i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com a hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades [[estructura química\|estructures]], lo que origina infinitat de composts diferents.<ref>[http://books.google.es/books?id=EFUP472dyEMC&pg=PA38&dq=cadena+de+%C3%A1tomos+de+carbono&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadena%20de%20%C3%A1tomos%20de%20carbono&f=false Bioquímica.] Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38</ref>		Una '''cadena carbonada''' és l'esquelet de pràcticament tots els [[compost orgànic\|composts orgànics]] i està formada per un conjunt de varis àtoms de [[carbono]], units entre sí per mig de [[enllaç covalent\|enllaços covalents]] [[enllace carbono-carbono\|carbono-carbono]] i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades [[estructura química\|estructures]], lo que origina infinitat de composts diferents.<ref>[http://books.google.es/books?id=EFUP472dyEMC&pg=PA38&dq=cadena+de+%C3%A1tomos+de+carbono&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadena%20de%20%C3%A1tomos%20de%20carbono&f=false Bioquímica.] Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38</ref>

	La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref>		La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref>

Jose2 en 15:35 5 nov 2016

2016-11-05T15:35:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:35 5 nov 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG\|thumb\|right\|350px\|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'~~àtoms~~ de carbono, en dos ~~menudes~~ ramificacions]]		[[Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG\|thumb\|right\|350px\|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'[[àtom]]s de [[carbono]], en dos chicotetes ramificacions]]

	Una '''cadena carbonada''' és l'esquelet de pràcticament tots els [[compost orgànic\|composts orgànics]] i està formada per un conjunt de varis àtoms de [[carbono]], units entre sí per mig de [[enllaç covalent\|enllaços covalents]] [[enllace carbono-carbono\|carbono-carbono]] i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com a hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades [[estructura química\|estructures]], #lo que origina infinitat de composts diferents.<ref>[http://books.google.es/books?id=EFUP472dyEMC&pg=PA38&dq=cadena+de+%C3%A1tomos+de+carbono&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadena%20de%20%C3%A1tomos%20de%20carbono&f=false Bioquímica.] Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38</ref>		Una '''cadena carbonada''' és l'esquelet de pràcticament tots els [[compost orgànic\|composts orgànics]] i està formada per un conjunt de varis àtoms de [[carbono]], units entre sí per mig de [[enllaç covalent\|enllaços covalents]] [[enllace carbono-carbono\|carbono-carbono]] i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com a hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades [[estructura química\|estructures]], lo que origina infinitat de composts diferents.<ref>[http://books.google.es/books?id=EFUP472dyEMC&pg=PA38&dq=cadena+de+%C3%A1tomos+de+carbono&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadena%20de%20%C3%A1tomos%20de%20carbono&f=false Bioquímica.] Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38</ref>

	La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref>		La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref>
Llínea 33:		Llínea 33:
	Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan només posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s.		Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan només posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s.

	La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè\|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat\|~~#àcit~~ grassos insaturats]].		La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè\|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat\|àcits grassos insaturats]].

	La presència d'àtoms de carbono en enllaços triples C≡C fa que dit àngul siga pròxim a 180º, en geometria llineal i trams rectes en la molècula, com en el cas dels [[alquí]].		La presència d'àtoms de carbono en enllaços triples C≡C fa que dit àngul siga pròxim a 180º, en geometria llineal i trams rectes en la molècula, com en el cas dels [[alquí]].
Llínea 55:		Llínea 55:
	\|}		\|}

	[[Archiu:IUPAC naming example with carbons.png\|thumb\|right\|450px\|Molècula de 18-brom-12-butil-11-clor-4,8-dietil-5-hidroxi-15-metoxi-6,13-dien-19-*in-3,9-diona mostrant la cadena principal en 23 àtoms de carbono.]]		[[Archiu:IUPAC naming example with carbons.png\|thumb\|right\|450px\|Molècula de 18-brom-12-butil-11-clor-4,8-dietil-5-hidroxi-15-metoxi-6,13-dien-19-in-3,9-diona mostrant la cadena principal en 23 àtoms de carbono.]]

	En el cas en que existixquen ramificacions, la cadena principal és la més llarga. En dita cadena principal deuen estar els enllaços múltiples i la majoria dels grups funcionals. El número d'àtoms de carbono de la cadena principal s'utilisa per a nomenar dits composts segons les regles de la [[Nomenclatura química de composts orgànics\|nomenclatura IUPAC]].		En el cas en que existixquen ramificacions, la cadena principal és la més llarga. En dita cadena principal deuen estar els enllaços múltiples i la majoria dels grups funcionals. El número d'àtoms de carbono de la cadena principal s'utilisa per a nomenar dits composts segons les regles de la [[Nomenclatura química de composts orgànics\|nomenclatura IUPAC]].
Llínea 75:		Llínea 75:
	* [http://www.alonsoformula.com/organica/conceptos.htm#Cadea%20carbonada Cadena carbonada y tipos]		* [http://www.alonsoformula.com/organica/conceptos.htm#Cadea%20carbonada Cadena carbonada y tipos]

			[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Química orgànica]]		[[Categoria:Química orgànica]]

	{{Traduït de\|es\|Cadena carbonada}}		{{Traduït de\|es\|Cadena carbonada}}