Café (beguda) - Historial de revisions

Lluísm: /* Bibliografia */

2024-07-31T19:40:46Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:40 31 jul 2024
Llínea 373:		Llínea 373:
	* Baxter, Jackie (1997). El libro del café. Madrid: Susaeta Ediciones. ISBN 978-84-305-8311-9		* Baxter, Jackie (1997). El libro del café. Madrid: Susaeta Ediciones. ISBN 978-84-305-8311-9
	* Coste, René (1978). El café. Colección «Agricultura tropical». Barcelona: Blume. ISBN 978-84-7031-386-8		* Coste, René (1978). El café. Colección «Agricultura tropical». Barcelona: Blume. ISBN 978-84-7031-386-8
			* Delgado, Carlos (1998). El libro del café. Barcelona: Ediciones Altaya. ISBN 9788448710132
	* Duicela, Luis Alberto; Farfán, Diana; García, José; Corral, Rubén; Chilán, William (2004). Boletín técnico: post-cosecha y calidad del café arábigo. INIAP Archivo histórico. OCLC 254911490		* Duicela, Luis Alberto; Farfán, Diana; García, José; Corral, Rubén; Chilán, William (2004). Boletín técnico: post-cosecha y calidad del café arábigo. INIAP Archivo histórico. OCLC 254911490
	* Wagner, Regina (2003). Historia del café en Guatemala. Villegas Asociados. ISBN 9789589698280		* Wagner, Regina (2003). Historia del café en Guatemala. Villegas Asociados. ISBN 9789589698280

Lluísm: /* Referències */

2024-07-31T19:40:03Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 19:40 31 jul 2024
Llínea 365:		Llínea 365:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://dle.rae.es/caf%C3%A9 Real Academia Española. «café». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)]
			* Artusi, Nicolás (2019). «1. Comprar». Manual del café. Guía definitiva para comprar, preparar y tomar. Buenos Aires. p. p. 74
			* Myhrvold, Nathan (5 de marzo de 2020). Encyclopædia Britannica, Inc., ed. «Coffee. Beverage»
	* Pose, Alejandro (junio de 2006). «La ruta del café». Revista Neo (Perfil)		* Pose, Alejandro (junio de 2006). «La ruta del café». Revista Neo (Perfil)

Lluísm en 19:38 31 jul 2024

2024-07-31T19:38:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 31 jul 2024
Llínea 363:		Llínea 363:

	* [[Rebentat (beguda)\|Rebentat]]		* [[Rebentat (beguda)\|Rebentat]]

			== Referències ==
			* Pose, Alejandro (junio de 2006). «La ruta del café». Revista Neo (Perfil)

			== Bibliografia ==
			* Baxter, Jackie (1997). El libro del café. Madrid: Susaeta Ediciones. ISBN 978-84-305-8311-9
			* Coste, René (1978). El café. Colección «Agricultura tropical». Barcelona: Blume. ISBN 978-84-7031-386-8
			* Duicela, Luis Alberto; Farfán, Diana; García, José; Corral, Rubén; Chilán, William (2004). Boletín técnico: post-cosecha y calidad del café arábigo. INIAP Archivo histórico. OCLC 254911490
			* Wagner, Regina (2003). Historia del café en Guatemala. Villegas Asociados. ISBN 9789589698280
			* Waller, Jim M.; Bigger, M.; Hillocks, Rory J. (2007). Coffee pests, diseases and their management (en [[anglés]]). Centre for Agricultural Bioscience International (CABI). ISBN 9781845931292

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 19:35 31 jul 2024

2024-07-31T19:35:21Z

Mostrar els canvis

Xavier en 21:30 12 jul 2024

2024-07-12T21:30:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:30 12 jul 2024
Llínea 359:		Llínea 359:
	*Café herbari (per eixemple Teeccino)		*Café herbari (per eixemple Teeccino)
	*Durant la guerra, es realisà un succedàneu de gra fet de gra, chicòria i [[Bellota\|bellotes]] torrades.		*Durant la guerra, es realisà un succedàneu de gra fet de gra, chicòria i [[Bellota\|bellotes]] torrades.

			== Vore també ==

			* [[Rebentat (beguda)\|Rebentat]]

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Xavier en 21:26 12 jul 2024

2024-07-12T21:26:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:26 12 jul 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	El cultiu del '''café''' està molt estés en numerosos països tropicals, en especial [[Brasil]], que concentra poc més d'un terç de la producció mundial. El café és un dels principals productes d'orige agrícola comercialisats en els mercats internacionals; i a sovint supon una gran contribució a les exportacions de les regions productores. Se produïren un total de 6,7 millons de tonellades de café anualment entre els anys [[1998]] i [[2000]], i s'espera que s'eleve la sifra a 7 millons de tonellades anualment en l'any [[2010]].		El cultiu del '''café''' està molt estés en numerosos països tropicals, en especial [[Brasil]], que concentra poc més d'un terç de la producció mundial. El café és un dels principals productes d'orige agrícola comercialisats en els mercats internacionals; i a sovint supon una gran contribució a les exportacions de les regions productores. Se produïren un total de 6,7 millons de tonellades de café anualment entre els anys [[1998]] i [[2000]], i s'espera que s'eleve la sifra a 7 millons de tonellades anualment en l'any [[2010]].

	A partir de la llavor torrada i mòlta s'elabora l'[[infusió]] coneguda pel mateix nom. En [[Costa Rica]], [[Espanya]], [[Portugal]] i [[~~Rio~~ de la Plata]] és freqüent el consum de café torrat o torrefacte (torrat en presència de sucre). Sol prendre's com a desdejuni o en la sobretaula despuix de les menjades, i és una de les begudes sense alcohol més socialisadores en molts països. Existixen casi tantes maneres de preparar esta beguda com consumidors, pero la més popular, a banda de pendre'l a soles, és el que du [[llet]], encara que també se li sol afegir [[crema]] o [[nata]], llet condensada, [[chocolate]] o algun licor. Se servix habitualment calent, pero també es pot pendre [[gelat]] o en gel.		A partir de la llavor torrada i mòlta s'elabora l'[[infusió]] coneguda pel mateix nom. En [[Costa Rica]], [[Espanya]], [[Portugal]] i [[Río de la Plata]] és freqüent el consum de café torrat o torrefacte (torrat en presència de sucre). Sol prendre's com a desdejuni o en la sobretaula despuix de les menjades, i és una de les begudes sense alcohol més socialisadores en molts països. Existixen casi tantes maneres de preparar esta beguda com consumidors, pero la més popular, a banda de pendre'l a soles, és el que du [[llet]], encara que també se li sol afegir [[crema]] o [[nata]], llet condensada, [[chocolate]] o algun licor. Se servix habitualment calent, pero també es pot pendre [[gelat]] o en gel.

	== Botànica i el café ==		== Botànica i el café ==

Jose2 en 18:32 7 jul 2024

2024-07-07T18:32:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 7 jul 2024
Llínea 27:		Llínea 27:
	Encara que siga tècnicament possible produir varietats de café genèticament modificades que continguen un gen tòxic per als insectes o que produïxquen un gra sense [[cafeïna]], cap se comercialisa de moment. L'única experiència de plantació en ple camp organisada pel CIRAD en la Guyana Francesa fon destruïda per alguns militants anti OGM.		Encara que siga tècnicament possible produir varietats de café genèticament modificades que continguen un gen tòxic per als insectes o que produïxquen un gra sense [[cafeïna]], cap se comercialisa de moment. L'única experiència de plantació en ple camp organisada pel CIRAD en la Guyana Francesa fon destruïda per alguns militants anti OGM.

	La principal malaltia del café és la roja i està causada pel fonc ''Hemileia vastatrix'', o ''Urediniomycetes'' del café, que li dona coloració característica a les fulles i impedix la fotosíntesis de la planta. En [[1869]], este paràsit destruí completament, un un periodo de deu anys, les plantacions de [[Sri Lanka]], abans pròsperes. Des d'aquell moment, este paràsit passà a ser ubicu. Prolifera sobre tot en les plantes d'aràbica. El robusta pareix ser més resistent. Els escòlits del café (''Stephanoderes hambei'') ataquen indiferentment a les plantes de robusta i d'aràbica, destruint els grans. L'amenaça que representen estos insectes és considerable, tant més que la seua resistència als insecticides aumenta.		La principal malaltia del café és la roja i està causada pel fonc ''Hemileia vastatrix'', o ''Urediniomycetes'' del café, que li dona coloració característica a les fulles i impedix la fotosíntesis de la planta. En [[1869]], este paràsit destruí completament, un un periodo de deu anys, les plantacions de [[Sri Lanka]], abans pròsperes. Des d'aquell moment, este paràsit passà a ser ubicu. Prolifera sobre tot en les plantes d'aràbica. El robusta pareix ser més resistent. Els escòlits del café (''Stephanoderes hambei'') ataquen indiferentment a les plantes de robusta i d'aràbica, destruint els grans. L'amenaça que representen estos insectes és considerable, tant més que la seua resistència als insecticides aumenta.

	== Història ==		== Història ==

Valencian: Text reemplaça - 'Hawaii' a 'Hawai'

2023-09-09T08:31:14Z

Text reemplaça - 'Hawaii' a 'Hawai'

← Revisió anterior		Revisió de 08:31 9 set 2023
Llínea 161:		Llínea 161:
	Harrar d'Etiopia -- De la regió d'Harar, [[Etiopia]].		Harrar d'Etiopia -- De la regió d'Harar, [[Etiopia]].
	Yirgacheffe d'Etiopia -- De la zona de la ciutat de Yirga Cheffe.		Yirgacheffe d'Etiopia -- De la zona de la ciutat de Yirga Cheffe.
	Kona hawaià -- Creix en les laderes de Hualalai en el districte de Kona en la Gran Illa de [[~~Hawaii~~]].		Kona hawaià -- Creix en les laderes de Hualalai en el districte de Kona en la Gran Illa de [[Hawai]].
	Café Blue Mountain de [[Jamaica]] -- De la regió de Blue Mountain en Jamaica. Degut a la seua popularitat, alcança un preu molt alt en el mercat.		Café Blue Mountain de [[Jamaica]] -- De la regió de Blue Mountain en Jamaica. Degut a la seua popularitat, alcança un preu molt alt en el mercat.
	Java -- de l'illa de [[Java]], en Indonèsia. Este café fon tan comersialisat que "java" se convertí en un terme de l'argot per a denominar al café.		Java -- de l'illa de [[Java]], en Indonèsia. Este café fon tan comersialisat que "java" se convertí en un terme de l'argot per a denominar al café.

Valencian: Text reemplaça - 'Rúsia' a 'Rússia'

2023-08-27T01:24:17Z

Text reemplaça - 'Rúsia' a 'Rússia'

← Revisió anterior		Revisió de 01:24 27 ago 2023
Llínea 299:		Llínea 299:
	==Estadístiques econòmiques==		==Estadístiques econòmiques==

	El café és la segona mercaderia comercialisada en el món, despuix del petròleu. S'estima en 125 millons el número de persones que viu del cultiu del café, incloent 25 millons de chicotets productors. Cada any es beuen 400.000 millons de tasses de café. Per tant, en joc n'hi han molts interessos econòmics i socials extremadament importants. Respecte al café, l'unitat de mida és la bossa de 60 Kg. La producció mundial és superior a 100 millons de bosses des de fa diversos anys (120 millons en 2002, 102 millons en [[2003]]). D'esta producció, s'exporten més de 80 millons de bosses cada any (88 millons en [[2002]], 84 millons en 2003).Els majors exportadors del café són els Suramericans. Colòmbia i Brasil han exportat des de fa décades millons de tonellades d'este producte a tot el món. Diuen que de cada 10 llars del món en que es consumix café en 9 d'ells el café prové d'Amèrica Llatina, més específicament [[d'Amèrica del Sur]], de [[Colòmbia]], [[Brasil]] o el [[Perú]]. També en la llista estan [[Equador]] i [[Veneçuela]] com a productors. Hi ha que tindre en conte que el cultiu del café en [[Vietnam]] no és realment tradicional (en [[1987]], estava en la 31a posició mundial), els vietnamites són a soles consumidors. L'accés a esta posició de primer productor de robusta és en realitat el resultat d'una voluntat política, fomentat pel Banc Mundial. L'arribada extremadament agressiva de Vietnam al mercat del café combinada en l'enorme extensió del cultiu en Brasil són les dos principals raons alegades per a explicar la caiguda del curs a mijan dels anys 90. El descens dels preus va cessar des de [[2004]]. Les dos raons alegades són l'aument del consum en [[China]] i a [[~~Rúsia~~]] d'una banda, i una reducció de la producció mundial per una atra. Este aument de preus permet ara als chicotets productors viure del producte de la venda de la seua collita.		El café és la segona mercaderia comercialisada en el món, despuix del petròleu. S'estima en 125 millons el número de persones que viu del cultiu del café, incloent 25 millons de chicotets productors. Cada any es beuen 400.000 millons de tasses de café. Per tant, en joc n'hi han molts interessos econòmics i socials extremadament importants. Respecte al café, l'unitat de mida és la bossa de 60 Kg. La producció mundial és superior a 100 millons de bosses des de fa diversos anys (120 millons en 2002, 102 millons en [[2003]]). D'esta producció, s'exporten més de 80 millons de bosses cada any (88 millons en [[2002]], 84 millons en 2003).Els majors exportadors del café són els Suramericans. Colòmbia i Brasil han exportat des de fa décades millons de tonellades d'este producte a tot el món. Diuen que de cada 10 llars del món en que es consumix café en 9 d'ells el café prové d'Amèrica Llatina, més específicament [[d'Amèrica del Sur]], de [[Colòmbia]], [[Brasil]] o el [[Perú]]. També en la llista estan [[Equador]] i [[Veneçuela]] com a productors. Hi ha que tindre en conte que el cultiu del café en [[Vietnam]] no és realment tradicional (en [[1987]], estava en la 31a posició mundial), els vietnamites són a soles consumidors. L'accés a esta posició de primer productor de robusta és en realitat el resultat d'una voluntat política, fomentat pel Banc Mundial. L'arribada extremadament agressiva de Vietnam al mercat del café combinada en l'enorme extensió del cultiu en Brasil són les dos principals raons alegades per a explicar la caiguda del curs a mijan dels anys 90. El descens dels preus va cessar des de [[2004]]. Les dos raons alegades són l'aument del consum en [[China]] i a [[Rússia]] d'una banda, i una reducció de la producció mundial per una atra. Este aument de preus permet ara als chicotets productors viure del producte de la venda de la seua collita.

	En [[2005]] els preus del café pujaren (en miges mensuals de l'índex ICO d'entre 78,79 cèntims de dólar nort-americà per lliura al setembre i 101,44 al març). Esta pujada fon causada provablement per un aument del consum en [[~~Rúsia~~]] i [[China]], aixina com una collita entre un 10% i un 20% inferior a la registrada en anys anteriors. Ara molts agricultors de café poden viure dels seus productes, pero no en totes les etapes, puix l'aument del preu del petròleu encarix els costs de transport, la torrefacció i l'empaquetat dels grans de café. S'espera que els preus es mantinguen o que inclús pugen encara més en [[2006]].		En [[2005]] els preus del café pujaren (en miges mensuals de l'índex ICO d'entre 78,79 cèntims de dólar nort-americà per lliura al setembre i 101,44 al març). Esta pujada fon causada provablement per un aument del consum en [[Rússia]] i [[China]], aixina com una collita entre un 10% i un 20% inferior a la registrada en anys anteriors. Ara molts agricultors de café poden viure dels seus productes, pero no en totes les etapes, puix l'aument del preu del petròleu encarix els costs de transport, la torrefacció i l'empaquetat dels grans de café. S'espera que els preus es mantinguen o que inclús pugen encara més en [[2006]].

	S'utilisen diverses classificacions per a etiquetar el café produït devall certs estàndarts ambientals o de treball. Per eixemple, bird-friendly o el shade-grown es produïxen en les regions a on l'ombra natural (produïda pels arbres) s'utilisa per a protegir les plantes del café durant part de l'estació de creiximent. El café orgànic es produïx baix estrictes pautes de certificació, i es produïx sense utilisar pesticides artificials potencialment danyosos. El café convencional és produït utilisant més pesticides que qualsevol atre cultiu agrícola — El cotó és el segon. El café de comerç just és produït per chicotets productors de café; garantisant per ad estos productors un preu mínim, encara que històricament en preus baixos, els actuals mínims de comerç just són més baixos que el preu de mercat d'a soles uns pocs anys abans. TransFair USA és la principal organisació que supervisa actualment les pràctiques comercials de comerç just del café als [[Estats Units]], mentres que la Fairtrade Foundation fa lo propi al Regne Unit.		S'utilisen diverses classificacions per a etiquetar el café produït devall certs estàndarts ambientals o de treball. Per eixemple, bird-friendly o el shade-grown es produïxen en les regions a on l'ombra natural (produïda pels arbres) s'utilisa per a protegir les plantes del café durant part de l'estació de creiximent. El café orgànic es produïx baix estrictes pautes de certificació, i es produïx sense utilisar pesticides artificials potencialment danyosos. El café convencional és produït utilisant més pesticides que qualsevol atre cultiu agrícola — El cotó és el segon. El café de comerç just és produït per chicotets productors de café; garantisant per ad estos productors un preu mínim, encara que històricament en preus baixos, els actuals mínims de comerç just són més baixos que el preu de mercat d'a soles uns pocs anys abans. TransFair USA és la principal organisació que supervisa actualment les pràctiques comercials de comerç just del café als [[Estats Units]], mentres que la Fairtrade Foundation fa lo propi al Regne Unit.

Valencian: Text reemplaça - 'Prúsia' a 'Prússia'

2023-08-20T18:01:43Z

Text reemplaça - 'Prúsia' a 'Prússia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 20 ago 2023
Llínea 51:		Llínea 51:
	Se considera que fon el botànic alemà Léonard Rauwolf qui, per primera volta, descrigué el café en un llibre publicat en l'any [[1583]].		Se considera que fon el botànic alemà Léonard Rauwolf qui, per primera volta, descrigué el café en un llibre publicat en l'any [[1583]].

	El café resultà especialment reprobat pels sectors protestants, encara que no produiria reaccions tan aspres com el [[tabac]]. Ya en [[1611]] alguns terratinents alemans posaren en marcha el sistema de prohibir la seua difusió. Estes mides se mantenen durant al manco un sigle en el nort i est d'[[Alemanya]], fins que [[Federic II de ~~Prúsia~~]] despenalisa el seu us, sometent-lo al pagament d'un fort impost. El malestar front al café va proseguir en el nort d'Europa fins ben entrat el [[sigle XIX]].		El café resultà especialment reprobat pels sectors protestants, encara que no produiria reaccions tan aspres com el [[tabac]]. Ya en [[1611]] alguns terratinents alemans posaren en marcha el sistema de prohibir la seua difusió. Estes mides se mantenen durant al manco un sigle en el nort i est d'[[Alemanya]], fins que [[Federic II de Prússia]] despenalisa el seu us, sometent-lo al pagament d'un fort impost. El malestar front al café va proseguir en el nort d'Europa fins ben entrat el [[sigle XIX]].

	Quan en el [[sigle XVII]] aplegà per primera volta el café a [[Europa]], alguns sacerdots catòlics el nomenaren una amarga invenció de Satanàs, puix el veïen com un possible substitut del [[vi]], el qual, en la seua opinió, havia segut santificat per Crist. No obstant, segons el llibre Coffee, se diu que el Papa [[Climent VIII]] tastà la beguda i a l'instant quedà captivat. Per a resoldre el dilema religiós, batejà simbòlicament el beurage, fent-lo aixina acceptable per als catòlics.		Quan en el [[sigle XVII]] aplegà per primera volta el café a [[Europa]], alguns sacerdots catòlics el nomenaren una amarga invenció de Satanàs, puix el veïen com un possible substitut del [[vi]], el qual, en la seua opinió, havia segut santificat per Crist. No obstant, segons el llibre Coffee, se diu que el Papa [[Climent VIII]] tastà la beguda i a l'instant quedà captivat. Per a resoldre el dilema religiós, batejà simbòlicament el beurage, fent-lo aixina acceptable per als catòlics.