Caiguda de l'Imperi Romà - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

2021-05-26T13:55:54Z

Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:55 26 maig 2021
Llínea 21:		Llínea 21:
	Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, al seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà en l'any 476.<ref>{{ref-llibre \|llinage=Riera \|nom=Albert V. \|llinage2=Rosselló \|nom2=Miquel \|títul=Romans i visigots a les terres valencianes \|capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de Valéncia \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>		Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, al seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà en l'any 476.<ref>{{ref-llibre \|llinage=Riera \|nom=Albert V. \|llinage2=Rosselló \|nom2=Miquel \|títul=Romans i visigots a les terres valencianes \|capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de Valéncia \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>

	== ~~Referencies~~ ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

	[[Categoria:Imperi Romà]]		[[Categoria:Imperi Romà]]

Jose2: Text reemplaça - ' seriós ' a ' sério '

2020-06-17T12:33:14Z

Text reemplaça - ' seriós ' a ' sério '

← Revisió anterior		Revisió de 12:33 17 jun 2020
Llínea 15:		Llínea 15:
	L'eixèrcit es conservava encara fort, a pesar de que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven inclús alts càrrecs de comandament.		L'eixèrcit es conservava encara fort, a pesar de que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven inclús alts càrrecs de comandament.

	A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] en l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], en la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)\|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un ~~seriós~~ avís.		A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] en l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], en la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)\|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un sério avís.

	El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seua época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, e inclús es va agreujar.		El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seua época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, e inclús es va agreujar.

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:40:56Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:40 28 set 2019
Llínea 13:		Llínea 13:
	* un greu descens demogràfic.		* un greu descens demogràfic.

	L'eixèrcit es conservava encara fort, a pesar de que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven ~~fins i tot~~ alts càrrecs de comandament.		L'eixèrcit es conservava encara fort, a pesar de que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven inclús alts càrrecs de comandament.

	A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] en l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], en la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)\|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís.		A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] en l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], en la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)\|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís.

Jose2 en 18:47 19 set 2015

2015-09-19T18:47:54Z

Jose2 en 14:50 27 ago 2015

2015-08-27T14:50:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:50 27 ago 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	Cap el [[segle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterràneu]]. La civilisació romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)\|Mesopotàmia]].		Cap el [[segle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterràneu]]. La civilisació romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)\|Mesopotàmia]].

	El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del segle IV, consolidava encara més esta unitat. Pero, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat despuix de diversos ~~segles~~ d'expansió i esforços.		El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del segle IV, consolidava encara més esta unitat. Pero, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat despuix de diversos sigles d'expansió i esforços.

	Alguns síntomes d'esta decadència eren:		Alguns síntomes d'esta decadència eren:

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:51:46Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:51 30 abr 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	Cap el [[segle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterràneu]]. La civilisació romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)\|Mesopotàmia]].		Cap el [[segle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterràneu]]. La civilisació romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)\|Mesopotàmia]].

	El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del segle IV, consolidava encara més esta unitat. Pero, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat ~~després~~ de diversos segles d'expansió i esforços.		El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del segle IV, consolidava encara més esta unitat. Pero, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat despuix de diversos segles d'expansió i esforços.

	Alguns síntomes d'esta decadència eren:		Alguns síntomes d'esta decadència eren:

Posmo en 14:39 29 jun 2014

2014-06-29T14:39:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:39 29 jun 2014
Llínea 19:		Llínea 19:
	El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.		El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.

	Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{~~citar~~ llibre \|llinage=Riera \|nom=Albert V. \|llinage2=Rosselló \|nom2=Miquel \|títul=Romans i visigots a les terres valencianes \|capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de Valéncia \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>		Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{ref-llibre \|llinage=Riera \|nom=Albert V. \|llinage2=Rosselló \|nom2=Miquel \|títul=Romans i visigots a les terres valencianes \|capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de Valéncia \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>

	== Referencies ==		== Referencies ==

Jose2: Texto reemplaza - 'València' a 'Valéncia'

2013-06-06T16:56:14Z

Texto reemplaza - 'València' a 'Valéncia'

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 6 jun 2013
Llínea 19:		Llínea 19:
	El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.		El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.

	Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre \|llinage=Riera \|nom=Albert V. \|llinage2=Rosselló \|nom2=Miquel \|títul=Romans i visigots a les terres valencianes \|capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de ~~València~~ \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>		Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre \|llinage=Riera \|nom=Albert V. \|llinage2=Rosselló \|nom2=Miquel \|títul=Romans i visigots a les terres valencianes \|capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de Valéncia \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>

	== Referencies ==		== Referencies ==

Valencian en 16:26 14 març 2013

2013-03-14T16:26:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 14 març 2013
Llínea 10:		Llínea 10:
	* el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans.		* el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans.
	* la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues vil·les de recreació.		* la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues vil·les de recreació.
	* crisis de la classe ~~mijana~~, angoixada per les pressions fiscals.		* crisis de la classe mija, angoixada per les pressions fiscals.
	* un greu descens demogràfic.		* un greu descens demogràfic.

Llínea 17:		Llínea 17:
	A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)\|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís.		A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)\|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís.

	El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". ~~Però~~ quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.		El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.

	Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre \|~~cognom~~=Riera \|nom=Albert V. \|~~cognom2~~=Rosselló \|nom2=Miquel \|títul=Romans i visigots a les terres valencianes \|capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL ~~PERÍODO~~ VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de València \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>		Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre \|llinage=Riera \|nom=Albert V. \|llinage2=Rosselló \|nom2=Miquel \|títul=Romans i visigots a les terres valencianes \|capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de València \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>

	== Referencies ==		== Referencies ==

Valencian en 16:25 14 març 2013

2013-03-14T16:25:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 14 març 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	Cap el [[segle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterràneu]]. La civilisació romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)\|Mesopotàmia]].		Cap el [[segle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterràneu]]. La civilisació romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)\|Mesopotàmia]].

	El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del segle IV, consolidava encara més esta unitat. ~~Però~~, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat després de diversos segles d'expansió i esforços.		El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del segle IV, consolidava encara més esta unitat. Pero, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat després de diversos segles d'expansió i esforços.

	Alguns síntomes d'esta decadència eren:		Alguns síntomes d'esta decadència eren:
Llínea 13:		Llínea 13:
	* un greu descens demogràfic.		* un greu descens demogràfic.

	L'eixèrcit es conservava encara fort, ~~malgrat~~ que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament.		L'eixèrcit es conservava encara fort, a pesar de que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament.

	A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)\|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís.		A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)\|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís.
Llínea 19:		Llínea 19:
	El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Però quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.		El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Però quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.

	Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre \|cognom=Riera \|nom=Albert V. \|cognom2=Rosselló \|nom2=Miquel \|~~títol~~=Romans i visigots a les terres valencianes \|~~capítol~~=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL ~~PERÍODE~~ VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de València \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>		Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre \|cognom=Riera \|nom=Albert V. \|cognom2=Rosselló \|nom2=Miquel \|títul=Romans i visigots a les terres valencianes \|capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de València \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>

	== Referencies ==		== Referencies ==

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 19 set 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''caiguda de l'Imperi Romà''' és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'[[Imperi Romà d'Occident]] l'any [[476]].		La '''caiguda de l'Imperi Romà''' és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'[[Imperi Romà d'Occident]] en l'any [[476]].

	Cap el [[~~segle~~ IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterràneu]]. La civilisació romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)\|Mesopotàmia]].		Cap el [[sigle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterràneu]]. La civilisació romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)\|Mesopotàmia]].

	El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del ~~segle~~ IV, consolidava encara més esta unitat. Pero, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat despuix de diversos sigles d'expansió i esforços.		El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del sigle IV, consolidava encara més esta unitat. Pero, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat despuix de diversos sigles d'expansió i esforços.

	Alguns síntomes d'esta decadència eren:		Alguns síntomes d'esta decadència eren:
Llínea 9:		Llínea 9:
	* la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions.		* la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions.
	* el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans.		* el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans.
	* la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues ~~vil·les~~ de recreació.		* la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues villes de recreació.
	* crisis de la classe mija, angoixada per les pressions fiscals.		* crisis de la classe mija, angoixada per les pressions fiscals.
	* un greu descens demogràfic.		* un greu descens demogràfic.
Llínea 15:		Llínea 15:
	L'eixèrcit es conservava encara fort, a pesar de que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament.		L'eixèrcit es conservava encara fort, a pesar de que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament.

	A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)\|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís.		A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] en l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], en la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)\|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís.

	El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la ~~seca~~ época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, ~~i fins i tot~~ es va agreujar.		El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seua época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, e inclús es va agreujar.

	Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{ref-llibre \|llinage=Riera \|nom=Albert V. \|llinage2=Rosselló \|nom2=Miquel \|títul=Romans i visigots a les terres valencianes \|capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de Valéncia \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>		Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident\|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient\|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, al seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà en l'any 476.<ref>{{ref-llibre \|llinage=Riera \|nom=Albert V. \|llinage2=Rosselló \|nom2=Miquel \|títul=Romans i visigots a les terres valencianes \|capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf \|editorial=Museu de prehistòria de Valéncia \|data=2003 \|pàgines=p.106 \|isbn=84-7795-340-6}}</ref>

	== Referencies ==		== Referencies ==