Calendari chinenc - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:10:23Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:10 8 maig 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	El calendari chinenc és [[calendari llunisolar\|llunisolar]]. L'any chinenc ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos llunars) lo que supon entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un '''any embolismal''' (un any en 13 mesos llunars) d'entre 383 i 385 dies.		El calendari chinenc és [[calendari llunisolar\|llunisolar]]. L'any chinenc ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos llunars) lo que supon entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un '''any embolismal''' (un any en 13 mesos llunars) d'entre 383 i 385 dies.

	Com coneixien en gran exactitut la duració dels cicles llunars i solars, varen arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes atres cultures, descobrint el cicle de 19 anys ([[cicle metónic]]) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6t, 9é, 11é, 17é i 19é del cicle, puix la norma bàsica és que el '''solstici d'hivern''' ha de succeir sempre en el 11é ~~mes~~ de l'any.		Com coneixien en gran exactitut la duració dels cicles llunars i solars, varen arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes atres cultures, descobrint el cicle de 19 anys ([[cicle metónic]]) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6t, 9é, 11é, 17é i 19é del cicle, puix la norma bàsica és que el '''solstici d'hivern''' ha de succeir sempre en el 11é més de l'any.

	Els chinencs mesuraven l'any pel retorn del solstici d'hivern, i per a això es valien del '''gnòmon''', en el que calibraven la llongitut de les ombres al migdia. Es considera un cicle de 60 anys, dividit en un atre menor de 12 anys. També hi ha un cicle mensual meteorològic, en 24 punts senyalats.		Els chinencs mesuraven l'any pel retorn del solstici d'hivern, i per a això es valien del '''gnòmon''', en el que calibraven la llongitut de les ombres al migdia. Es considera un cicle de 60 anys, dividit en un atre menor de 12 anys. També hi ha un cicle mensual meteorològic, en 24 punts senyalats.
Llínea 24:		Llínea 24:
	nom d'un signe del zodíac, alternativament. Els signes del zodíac chinenc són: '''Shu''' (Rata), '''Niu''' (Búfal), '''Hu''' (Tigre), '''El teu''' (Conill), '''Long''' (Dragó), '''She''' (Serp), '''Ma''' (Cavall), '''Yang''' (Cabra), '''Hou''' (Mona), '''Ji''' (Gall), '''Gou''' (Gos) i '''Zhu''' (Porc). L'any escomença quan el sol entra en Peixos, en la primera lluna nova.		nom d'un signe del zodíac, alternativament. Els signes del zodíac chinenc són: '''Shu''' (Rata), '''Niu''' (Búfal), '''Hu''' (Tigre), '''El teu''' (Conill), '''Long''' (Dragó), '''She''' (Serp), '''Ma''' (Cavall), '''Yang''' (Cabra), '''Hou''' (Mona), '''Ji''' (Gall), '''Gou''' (Gos) i '''Zhu''' (Porc). L'any escomença quan el sol entra en Peixos, en la primera lluna nova.

	Cada ~~mes~~ el sol entra en una constelació del zodíac diferent. Si en un més el sol no entra en una constelació, eixe acaba sent el ~~mes~~ a intercalar. Es nomena en el nom del ~~mes~~ anterior antecedit del prefix "shun-".		Cada més el sol entra en una constelació del zodíac diferent. Si en un més el sol no entra en una constelació, eixe acaba sent el més a intercalar. Es nomena en el nom del més anterior antecedit del prefix "shun-".

	Els mesos s'agrupen en tres grups: '''meng''' (primer), '''Zhong''' (mig) i '''Ji''' (últim); i en quatre estacions, '''Chun''' (primavera), '''Xia''' (estiu), '''Qiu''' (primavera d'hivern) i '''Dong''' (hivern). El nom dels mesos es forma combinat sengles conceptes, per eixemple "Ki-tsin" és l'últim més de la primavera d'hivern. Els mesos també es poden denominar com els anys.		Els mesos s'agrupen en tres grups: '''meng''' (primer), '''Zhong''' (mig) i '''Ji''' (últim); i en quatre estacions, '''Chun''' (primavera), '''Xia''' (estiu), '''Qiu''' (primavera d'hivern) i '''Dong''' (hivern). El nom dels mesos es forma combinat sengles conceptes, per eixemple "Ki-tsin" és l'últim més de la primavera d'hivern. Els mesos també es poden denominar com els anys.

	Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del ~~mes~~ rep el nom de tschu.		Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del més rep el nom de tschu.

	Els [[dia\|dies]] del [[mes]] es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per lo que un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora.		Els [[dia\|dies]] del [[mes]] es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per lo que un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora.

Jose2: Text reemplaça - 'n mes ' a 'n més '

2022-04-30T20:14:33Z

Text reemplaça - 'n mes ' a 'n més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:14 30 abr 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	nom d'un signe del zodíac, alternativament. Els signes del zodíac chinenc són: '''Shu''' (Rata), '''Niu''' (Búfal), '''Hu''' (Tigre), '''El teu''' (Conill), '''Long''' (Dragó), '''She''' (Serp), '''Ma''' (Cavall), '''Yang''' (Cabra), '''Hou''' (Mona), '''Ji''' (Gall), '''Gou''' (Gos) i '''Zhu''' (Porc). L'any escomença quan el sol entra en Peixos, en la primera lluna nova.		nom d'un signe del zodíac, alternativament. Els signes del zodíac chinenc són: '''Shu''' (Rata), '''Niu''' (Búfal), '''Hu''' (Tigre), '''El teu''' (Conill), '''Long''' (Dragó), '''She''' (Serp), '''Ma''' (Cavall), '''Yang''' (Cabra), '''Hou''' (Mona), '''Ji''' (Gall), '''Gou''' (Gos) i '''Zhu''' (Porc). L'any escomença quan el sol entra en Peixos, en la primera lluna nova.

	Cada mes el sol entra en una constelació del zodíac diferent. Si en un ~~mes~~ el sol no entra en una constelació, eixe acaba sent el mes a intercalar. Es nomena en el nom del mes anterior antecedit del prefix "shun-".		Cada mes el sol entra en una constelació del zodíac diferent. Si en un més el sol no entra en una constelació, eixe acaba sent el mes a intercalar. Es nomena en el nom del mes anterior antecedit del prefix "shun-".

	Els mesos s'agrupen en tres grups: '''meng''' (primer), '''Zhong''' (mig) i '''Ji''' (últim); i en quatre estacions, '''Chun''' (primavera), '''Xia''' (estiu), '''Qiu''' (primavera d'hivern) i '''Dong''' (hivern). El nom dels mesos es forma combinat sengles conceptes, per eixemple "Ki-tsin" és l'últim més de la primavera d'hivern. Els mesos també es poden denominar com els anys.		Els mesos s'agrupen en tres grups: '''meng''' (primer), '''Zhong''' (mig) i '''Ji''' (últim); i en quatre estacions, '''Chun''' (primavera), '''Xia''' (estiu), '''Qiu''' (primavera d'hivern) i '''Dong''' (hivern). El nom dels mesos es forma combinat sengles conceptes, per eixemple "Ki-tsin" és l'últim més de la primavera d'hivern. Els mesos també es poden denominar com els anys.
Llínea 33:		Llínea 33:

	=== Ajusts ===		=== Ajusts ===
	Per a ajustar el cicle llunar de 354 dies al cicle solar de 365 s'ha d'intercalar un ~~mes~~ cada 2 o 3 anys, a diferència del [[calendari gregorià]] solar que afig un dia cada quatre anys.		Per a ajustar el cicle llunar de 354 dies al cicle solar de 365 s'ha d'intercalar un més cada 2 o 3 anys, a diferència del [[calendari gregorià]] solar que afig un dia cada quatre anys.

	==Referències==		==Referències==

Jose2: Text reemplaça - 'm mes ' a 'm més '

2022-04-30T20:09:54Z

Text reemplaça - 'm mes ' a 'm més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:09 30 abr 2022
Llínea 26:		Llínea 26:
	Cada mes el sol entra en una constelació del zodíac diferent. Si en un mes el sol no entra en una constelació, eixe acaba sent el mes a intercalar. Es nomena en el nom del mes anterior antecedit del prefix "shun-".		Cada mes el sol entra en una constelació del zodíac diferent. Si en un mes el sol no entra en una constelació, eixe acaba sent el mes a intercalar. Es nomena en el nom del mes anterior antecedit del prefix "shun-".

	Els mesos s'agrupen en tres grups: '''meng''' (primer), '''Zhong''' (mig) i '''Ji''' (últim); i en quatre estacions, '''Chun''' (primavera), '''Xia''' (estiu), '''Qiu''' (primavera d'hivern) i '''Dong''' (hivern). El nom dels mesos es forma combinat sengles conceptes, per eixemple "Ki-tsin" és l'últim ~~mes~~ de la primavera d'hivern. Els mesos també es poden denominar com els anys.		Els mesos s'agrupen en tres grups: '''meng''' (primer), '''Zhong''' (mig) i '''Ji''' (últim); i en quatre estacions, '''Chun''' (primavera), '''Xia''' (estiu), '''Qiu''' (primavera d'hivern) i '''Dong''' (hivern). El nom dels mesos es forma combinat sengles conceptes, per eixemple "Ki-tsin" és l'últim més de la primavera d'hivern. Els mesos també es poden denominar com els anys.

	Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del mes rep el nom de tschu.		Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del mes rep el nom de tschu.

Jose2: Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

2019-01-30T08:09:46Z

Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

← Revisió anterior		Revisió de 08:09 30 gin 2019
Llínea 10:		Llínea 10:
	El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per al restant dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell.		El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per al restant dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell.

	Com per al restant de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per ~~la qual cosa~~ els pobles varen buscar maneres d'observar el moviment dels astres (Prenent a la terra com referent) i reflectir-ho en un sistema cronològic de dies complets.		Com per al restant de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per lo que els pobles varen buscar maneres d'observar el moviment dels astres (Prenent a la terra com referent) i reflectir-ho en un sistema cronològic de dies complets.

	Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs varen arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any [[480]] de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422).		Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs varen arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any [[480]] de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422).
Llínea 30:		Llínea 30:
	Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del mes rep el nom de tschu.		Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del mes rep el nom de tschu.

	Els [[dia\|dies]] del [[mes]] es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per ~~la qual cosa~~ un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora.		Els [[dia\|dies]] del [[mes]] es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per lo que un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora.

	=== Ajusts ===		=== Ajusts ===

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:21:06Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 26 abr 2016
Llínea 10:		Llínea 10:
	El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per al restant dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell.		El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per al restant dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell.

	Com per al restant de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per la qual cosa els pobles ~~van~~ buscar maneres d'observar el moviment dels astres (Prenent a la terra com referent) i reflectir-ho en un sistema cronològic de dies complets.		Com per al restant de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per la qual cosa els pobles varen buscar maneres d'observar el moviment dels astres (Prenent a la terra com referent) i reflectir-ho en un sistema cronològic de dies complets.

	Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs ~~van~~ arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any [[480]] de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422).		Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs varen arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any [[480]] de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422).

	== Principis del calendari chinenc ==		== Principis del calendari chinenc ==
	El calendari chinenc és [[calendari llunisolar\|llunisolar]]. L'any chinenc ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos llunars) lo que supon entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un '''any embolismal''' (un any en 13 mesos llunars) d'entre 383 i 385 dies.		El calendari chinenc és [[calendari llunisolar\|llunisolar]]. L'any chinenc ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos llunars) lo que supon entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un '''any embolismal''' (un any en 13 mesos llunars) d'entre 383 i 385 dies.

	Com coneixien en gran exactitut la duració dels cicles llunars i solars, ~~van~~ arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes atres cultures, descobrint el cicle de 19 anys ([[cicle metónic]]) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6t, 9é, 11é, 17é i 19é del cicle, puix la norma bàsica és que el '''solstici d'hivern''' ha de succeir sempre en el 11é mes de l'any.		Com coneixien en gran exactitut la duració dels cicles llunars i solars, varen arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes atres cultures, descobrint el cicle de 19 anys ([[cicle metónic]]) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6t, 9é, 11é, 17é i 19é del cicle, puix la norma bàsica és que el '''solstici d'hivern''' ha de succeir sempre en el 11é mes de l'any.

	Els chinencs mesuraven l'any pel retorn del solstici d'hivern, i per a això es valien del '''gnòmon''', en el que calibraven la llongitut de les ombres al migdia. Es considera un cicle de 60 anys, dividit en un atre menor de 12 anys. També hi ha un cicle mensual meteorològic, en 24 punts senyalats.		Els chinencs mesuraven l'any pel retorn del solstici d'hivern, i per a això es valien del '''gnòmon''', en el que calibraven la llongitut de les ombres al migdia. Es considera un cicle de 60 anys, dividit en un atre menor de 12 anys. També hi ha un cicle mensual meteorològic, en 24 punts senyalats.

Admin: Text reemplaça - 'a la resta ' a 'al restant '

2013-06-12T15:49:46Z

Text reemplaça - 'a la resta ' a 'al restant '

← Revisió anterior		Revisió de 15:49 12 jun 2013
Llínea 8:		Llínea 8:
	Els historiadors situen els seus orígens cap a la mitat de la dinastia Shang ([[1300 a. C.\|1300 a. C.]]), quan es té primera constància documental de l'utilisació dels contes cíclics per als dies.		Els historiadors situen els seus orígens cap a la mitat de la dinastia Shang ([[1300 a. C.\|1300 a. C.]]), quan es té primera constància documental de l'utilisació dels contes cíclics per als dies.

	El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per ~~a la resta~~ dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell.		El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per al restant dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell.

	Com per ~~a la resta~~ de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per la qual cosa els pobles van buscar maneres d'observar el moviment dels astres (Prenent a la terra com referent) i reflectir-ho en un sistema cronològic de dies complets.		Com per al restant de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per la qual cosa els pobles van buscar maneres d'observar el moviment dels astres (Prenent a la terra com referent) i reflectir-ho en un sistema cronològic de dies complets.

	Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs van arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any [[480]] de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422).		Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs van arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any [[480]] de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422).

Jose2 en 08:16 3 abr 2010

2010-04-03T08:16:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:16 3 abr 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''calendari chinenc''' és de tipos [[calendari llunisolar\|llunisolar]], a diferència del [[calendari gregorià]] occidental que utilisa el [[~~calendari solar\|~~sol]] com a referència.		El '''calendari chinenc''' és de tipos [[calendari llunisolar\|llunisolar]], a diferència del [[calendari gregorià]] occidental que utilisa el [[sol]] com a referència.

	== Orige ==		== Orige ==
	El seu orige s'associa en el [[Emperador Groc]] ([[Huang tu]],[[Huang Doní]]), al voltant de l'any 2637 a. C., quan va introduir 5 cicles de dotze anys regits per animals distintius: [[Rata]], [[Búfal]], [[Panthera tigris\|Tigre]], [[Llebre]], [[Dragó]], [[Serp]], [[Cavall]], [[Ovella]], [[Mona]], [[Gall]], [[Gos]] i [[Porc]]. Les cases pigues o ''shu'' són cada una de les 28 constelacions del zodíac llunar. Depenent del dia i hora de naiximent de la persona, la [[lluna]] estarà en algun de les cases pigues, que, segons l'astrologia chinenca, determina a cada persona.		El seu orige s'associa en el [[Emperador Groc]] ([[Huang tu]],[[Huang Doní]]), al voltant de l'[[any]] 2637 a. C., quan va introduir 5 cicles de dotze anys regits per animals distintius: [[Rata]], [[Búfal]], [[Panthera tigris\|Tigre]], [[Llebre]], [[Dragó]], [[Serp]], [[Cavall]], [[Ovella]], [[Mona]], [[Gall]], [[Gos]] i [[Porc]]. Les cases pigues o ''shu'' són cada una de les 28 constelacions del zodíac [[lluna\|llunar]]. Depenent del [[dia]] i [[hora]] de naiximent de la persona, la [[lluna]] estarà en algun de les cases pigues, que, segons l'astrologia chinenca, determina a cada persona.

	Alguns atribuïxen l'orige del calendari chinenc tradicional a la civilisació [[Xia]], que ocupava la regió durant el [[sigle XXII a. C.\|sigle XXII a. C.]], mentres que atres ho atribuïxen directament al mític [[Huangdi]], unificador i primer emperador de la China, que va viure en el [[sigle III a. C.\|sigle III a. C.]]		Alguns atribuïxen l'orige del calendari chinenc tradicional a la civilisació [[Xia]], que ocupava la regió durant el [[sigle XXII a. C.\|sigle XXII a. C.]], mentres que atres ho atribuïxen directament al mític [[Huangdi]], unificador i primer emperador de la China, que va viure en el [[sigle III a. C.\|sigle III a. C.]]
Llínea 30:		Llínea 30:
	Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del mes rep el nom de tschu.		Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del mes rep el nom de tschu.

	Els dies del mes es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per la qual cosa un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora.		Els [[dia\|dies]] del [[mes]] es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per la qual cosa un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora.

	=== Ajusts ===		=== Ajusts ===

Valencian en 14:14 16 set 2009

2009-09-16T14:14:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:14 16 set 2009
Llínea 35:		Llínea 35:
	Per a ajustar el cicle llunar de 354 dies al cicle solar de 365 s'ha d'intercalar un mes cada 2 o 3 anys, a diferència del [[calendari gregorià]] solar que afig un dia cada quatre anys.		Per a ajustar el cicle llunar de 354 dies al cicle solar de 365 s'ha d'intercalar un mes cada 2 o 3 anys, a diferència del [[calendari gregorià]] solar que afig un dia cada quatre anys.

	== Referències ==		==Referències==
	{{~~llistaref~~}}		{{traduït de\|es\|Calendario_chino}}

	[[Categoria:Calendari\|China]]		[[Categoria:Calendari\|China]]
	[[Categoria:Cultura de China]]		[[Categoria:Cultura de China]]

Valencian: /* Referències */

2009-09-16T14:12:55Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 14:12 16 set 2009
Llínea 36:		Llínea 36:

	== Referències ==		== Referències ==
	{{~~listaref~~}}		{{llistaref}}

	[[Categoria:Calendari\|China]]		[[Categoria:Calendari\|China]]
	[[Categoria:Cultura de China]]		[[Categoria:Cultura de China]]

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «El '''calendari chinenc''' és de tipos llunisolar, a diferència del calendari gregorià occidental que utilisa el [[calendari solar...».

2009-09-16T14:12:05Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''calendari chinenc''' és de tipos llunisolar, a diferència del calendari gregorià occidental que utilisa el [[calendari solar...».

Pàgina nova

El '''calendari chinenc''' és de tipos [[calendari llunisolar|llunisolar]], a diferència del [[calendari gregorià]] occidental que utilisa el [[calendari solar|sol]] com a referència.

== Orige ==
El seu orige s'associa en el [[Emperador Groc]] ([[Huang tu]],[[Huang Doní]]), al voltant de l'any 2637 a. C., quan va introduir 5 cicles de dotze anys regits per animals distintius: [[Rata]], [[Búfal]], [[Panthera tigris|Tigre]], [[Llebre]], [[Dragó]], [[Serp]], [[Cavall]], [[Ovella]], [[Mona]], [[Gall]], [[Gos]] i [[Porc]]. Les cases pigues o ''shu'' són cada una de les 28 constelacions del zodíac llunar. Depenent del dia i hora de naiximent de la persona, la [[lluna]] estarà en algun de les cases pigues, que, segons l'astrologia chinenca, determina a cada persona.

Alguns atribuïxen l'orige del calendari chinenc tradicional a la civilisació [[Xia]], que ocupava la regió durant el [[sigle XXII a. C.|sigle XXII a. C.]], mentres que atres ho atribuïxen directament al mític [[Huangdi]], unificador i primer emperador de la China, que va viure en el [[sigle III a. C.|sigle III a. C.]]

Els historiadors situen els seus orígens cap a la mitat de la dinastia Shang ([[1300 a. C.|1300 a. C.]]), quan es té primera constància documental de l'utilisació dels contes cíclics per als dies.

El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per a la resta dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell.

Com per a la resta de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per la qual cosa els pobles van buscar maneres d'observar el moviment dels astres (Prenent a la terra com referent) i reflectir-ho en un sistema cronològic de dies complets.

Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs van arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any [[480]] de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422).

== Principis del calendari chinenc ==
El calendari chinenc és [[calendari llunisolar|llunisolar]]. L'any chinenc ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos llunars) lo que supon entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un '''any embolismal''' (un any en 13 mesos llunars) d'entre 383 i 385 dies.

Com coneixien en gran exactitut la duració dels cicles llunars i solars, van arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes atres cultures, descobrint el cicle de 19 anys ([[cicle metónic]]) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6t, 9é, 11é, 17é i 19é del cicle, puix la norma bàsica és que el '''solstici d'hivern''' ha de succeir sempre en el 11é mes de l'any.

Els chinencs mesuraven l'any pel retorn del solstici d'hivern, i per a això es valien del '''gnòmon''', en el que calibraven la llongitut de les ombres al migdia. Es considera un cicle de 60 anys, dividit en un atre menor de 12 anys. També hi ha un cicle mensual meteorològic, en 24 punts senyalats.

Des de l'introducció del budisme en [[China]], cada any, ademés del seu número, té el
nom d'un signe del zodíac, alternativament. Els signes del zodíac chinenc són: '''Shu''' (Rata), '''Niu''' (Búfal), '''Hu''' (Tigre), '''El teu''' (Conill), '''Long''' (Dragó), '''She''' (Serp), '''Ma''' (Cavall), '''Yang''' (Cabra), '''Hou''' (Mona), '''Ji''' (Gall), '''Gou''' (Gos) i '''Zhu''' (Porc). L'any escomença quan el sol entra en Peixos, en la primera lluna nova.

Cada mes el sol entra en una constelació del zodíac diferent. Si en un mes el sol no entra en una constelació, eixe acaba sent el mes a intercalar. Es nomena en el nom del mes anterior antecedit del prefix "shun-".

Els mesos s'agrupen en tres grups: '''meng''' (primer), '''Zhong''' (mig) i '''Ji''' (últim); i en quatre estacions, '''Chun''' (primavera), '''Xia''' (estiu), '''Qiu''' (primavera d'hivern) i '''Dong''' (hivern). El nom dels mesos es forma combinat sengles conceptes, per eixemple "Ki-tsin" és l'últim mes de la primavera d'hivern. Els mesos també es poden denominar com els anys.

Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del mes rep el nom de tschu.

Els dies del mes es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per la qual cosa un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora.

=== Ajusts ===
Per a ajustar el cicle llunar de 354 dies al cicle solar de 365 s'ha d'intercalar un mes cada 2 o 3 anys, a diferència del [[calendari gregorià]] solar que afig un dia cada quatre anys.

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Calendari|China]]
[[Categoria:Cultura de China]]