Capíbara - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:31Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Cos i pelage ==		== Cos i pelage ==

	El cos dels capibaras és redonet i del seu trall robust ixen quatre pates curtes. Les pates anteriors tenen quatre [[dit\|dits]] i les posteriors tenen tres, distribuits de manera radial. Els dits grossos i semblants a piteus estan palmats en ~~menudes~~ tels. Este animal no te coa. Els capibaras alcancen una llongitut de 100 a 130 centimetros i una alçada al muscle de 50 a 60 centimetros, i les femelles suelen ser algo més grans que els mascles. El pes mig és de 50 kilogramos en els mascles i 61 en les femelles, no obstant, el pes real pot variar entre 27 i 65 kilogramos.		El cos dels capibaras és redonet i del seu trall robust ixen quatre pates curtes. Les pates anteriors tenen quatre [[dit\|dits]] i les posteriors tenen tres, distribuits de manera radial. Els dits grossos i semblants a piteus estan palmats en chicotetes tels. Este animal no te coa. Els capibaras alcancen una llongitut de 100 a 130 centimetros i una alçada al muscle de 50 a 60 centimetros, i les femelles suelen ser algo més grans que els mascles. El pes mig és de 50 kilogramos en els mascles i 61 en les femelles, no obstant, el pes real pot variar entre 27 i 65 kilogramos.

	El pelage és llarc i aspre, pero en algunes parts és tan prim que se veu la pell a través d'ell. Açò fa que siguen uns animals propensos a les ensolanades i per a evitar-ho, se revuelcan en el fanc per a protegir-se la pell del sol. La coloració va d'un marrón rojós al gris en la part superior, mentres que la part inferior te un color marrón groguenc. Alguns eixemplars tenen taques negres en la cara, el costat exterior de les pates i darrere. La llongitut dels monyos va de 30 a 120 milimetros.		El pelage és llarc i aspre, pero en algunes parts és tan prim que se veu la pell a través d'ell. Açò fa que siguen uns animals propensos a les ensolanades i per a evitar-ho, se revuelcan en el fanc per a protegir-se la pell del sol. La coloració va d'un marrón rojós al gris en la part superior, mentres que la part inferior te un color marrón groguenc. Alguns eixemplars tenen taques negres en la cara, el costat exterior de les pates i darrere. La llongitut dels monyos va de 30 a 120 milimetros.
Llínea 13:		Llínea 13:
	== Cap i dents ==		== Cap i dents ==

	Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relació en els parents més propencs al capibara, el morro és gran i redonenc, mentres que les narines són ~~menudes~~ i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta del morro és calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles són ~~menudes~~ i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i també són chicotets. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a alenar de l'[[aigua]] o observar el que les guilindaina, apenes sobreixen de la superfície.		Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relació en els parents més propencs al capibara, el morro és gran i redonenc, mentres que les narines són chicotetes i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta del morro és calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles són chicotetes i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i també són chicotets. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a alenar de l'[[aigua]] o observar el que les guilindaina, apenes sobreixen de la superfície.

	La fòrmula dental d'este animal és 1-0-1-3, açò vol dir que cada mitat de la mandibula presenta un incisiu , un premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Despuix dels incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors també carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras creixen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; Els molars també creixen constantment.		La fòrmula dental d'este animal és 1-0-1-3, açò vol dir que cada mitat de la mandibula presenta un incisiu , un premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Despuix dels incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors també carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras creixen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; Els molars també creixen constantment.

Jose2 en 20:00 12 març 2025

2025-03-12T20:00:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:00 12 març 2025
Llínea 28:		Llínea 28:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Hydrochoeris hydrochaeris}}		{{Commonscat\|Hydrochoeris hydrochaeris}}

	{{Wikispecies\|Hydrochoerus hydrochaeris}}		{{Wikispecies\|Hydrochoerus hydrochaeris}}

	{{DGLV\|Capívara}}		{{DGLV\|Capívara}}

Valencian: Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]'

2022-12-16T16:34:13Z

Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]'

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 16 dec 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Distribució i habitat ==		== Distribució i habitat ==

	Els capibaras tenen un àmbit de distribució que abarca casi tota [[Sudamérica]] a l'este dels [[Andes]] i des de l'este de [[Veneçuela]] i la [[Guyana]] fins l'[[~~Uruguay~~]] i el nordest d'[[Argentina]]. Cada una de les dos regions te la seua subespecie corresponent: hydrochoerus hydrochaeris isthmius és la que viu en la part noroccidental. És un poc més chicoteta que hydrochoerus hydrochaeris hydrochaeris , que viu en la regió més gran, a l'este dels Andes.		Els capibaras tenen un àmbit de distribució que abarca casi tota [[Sudamérica]] a l'este dels [[Andes]] i des de l'este de [[Veneçuela]] i la [[Guyana]] fins l'[[Uruguai]] i el nordest d'[[Argentina]]. Cada una de les dos regions te la seua subespecie corresponent: hydrochoerus hydrochaeris isthmius és la que viu en la part noroccidental. És un poc més chicoteta que hydrochoerus hydrochaeris hydrochaeris , que viu en la regió més gran, a l'este dels Andes.
	Els capibaras poden viure en diferents tipos d'hábitats, pero mostren preferencia per alguns en concret.		Els capibaras poden viure en diferents tipos d'hábitats, pero mostren preferencia per alguns en concret.

Valencian en 21:28 17 ago 2022

2022-08-17T21:28:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:28 17 ago 2022
Llínea 28:		Llínea 28:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Hydrochoeris hydrochaeris}}		{{Commonscat\|Hydrochoeris hydrochaeris}}
	{{Wikispecies\|~~Hydrochoeris~~ hydrochaeris}}		{{Wikispecies\|Hydrochoerus hydrochaeris}}
	{{DGLV\|Capívara}}		{{DGLV\|Capívara}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-08-17T21:27:40Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:27 17 ago 2022
Llínea 28:		Llínea 28:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Hydrochoeris hydrochaeris}}		{{Commonscat\|Hydrochoeris hydrochaeris}}
	{{Wikispecies\|~~Hydrochoerus~~ hydrochaeris}}		{{Wikispecies\|Hydrochoeris hydrochaeris}}
	{{DGLV\|Capívara}}		{{DGLV\|Capívara}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-08-17T21:26:24Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:26 17 ago 2022
Llínea 27:		Llínea 27:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|~~Hydrochoerus~~ hydrochaeris}}		{{Commonscat\|Hydrochoeris hydrochaeris}}
	{{Wikispecies\|Hydrochoerus hydrochaeris}}		{{Wikispecies\|Hydrochoerus hydrochaeris}}
	{{DGLV\|Capívara}}		{{DGLV\|Capívara}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-08-17T21:25:21Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:25 17 ago 2022
Llínea 27:		Llínea 27:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|~~Scomber scombrus~~}}		{{Commonscat\|Hydrochoerus hydrochaeris}}
	{{Wikispecies\|~~Scomber scombrus~~}}		{{Wikispecies\|Hydrochoerus hydrochaeris}}
	{{DGLV\|Capívara}}		{{DGLV\|Capívara}}

Valencian: /* Distribució i habitat */

2022-08-17T21:24:10Z

Distribució i habitat

← Revisió anterior		Revisió de 21:24 17 ago 2022
Llínea 26:		Llínea 26:
	En comparança en atres especies animals de sudamérica, els capibaras toleren prou be els canvis d'habitat provocats per l'activitat humana i també poden sobreviure en zones transformades en plantades o pastures.		En comparança en atres especies animals de sudamérica, els capibaras toleren prou be els canvis d'habitat provocats per l'activitat humana i també poden sobreviure en zones transformades en plantades o pastures.

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Scomber scombrus}}
			{{Wikispecies\|Scomber scombrus}}
			{{DGLV\|Capívara}}

	[[Categoria:Biologia]]		[[Categoria:Biologia]]

Valencian: Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

2022-07-05T21:47:28Z

Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

← Revisió anterior		Revisió de 21:47 5 jul 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	== Cap i dents ==		== Cap i dents ==

	Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relació en els parents més propencs al capibara, el morro és gran i redonenc, mentres que les narines són menudes i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta del morro és calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles són menudes i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i també són chicotets. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a alenar de l'[[aigua]] o observar el que les guilindaina, apenes sobreixen de la ~~superficie~~.		Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relació en els parents més propencs al capibara, el morro és gran i redonenc, mentres que les narines són menudes i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta del morro és calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles són menudes i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i també són chicotets. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a alenar de l'[[aigua]] o observar el que les guilindaina, apenes sobreixen de la superfície.

	La fòrmula dental d'este animal és 1-0-1-3, açò vol dir que cada mitat de la mandibula presenta un incisiu , un premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Despuix dels incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors també carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras creixen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; Els molars també creixen constantment.		La fòrmula dental d'este animal és 1-0-1-3, açò vol dir que cada mitat de la mandibula presenta un incisiu , un premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Despuix dels incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors també carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras creixen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; Els molars també creixen constantment.

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:33:03Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:33 24 maig 2021
Llínea 15:		Llínea 15:
	Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relació en els parents més propencs al capibara, el morro és gran i redonenc, mentres que les narines són menudes i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta del morro és calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles són menudes i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i també són chicotets. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a alenar de l'[[aigua]] o observar el que les guilindaina, apenes sobreixen de la superficie.		Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relació en els parents més propencs al capibara, el morro és gran i redonenc, mentres que les narines són menudes i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta del morro és calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles són menudes i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i també són chicotets. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a alenar de l'[[aigua]] o observar el que les guilindaina, apenes sobreixen de la superficie.

	La fòrmula dental d'este animal és 1-0-1-3, açò vol dir que cada mitat de la mandibula presenta un incisiu , un premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. ~~Després~~ dels incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors també carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras creixen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; Els molars també creixen constantment.		La fòrmula dental d'este animal és 1-0-1-3, açò vol dir que cada mitat de la mandibula presenta un incisiu , un premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Despuix dels incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors també carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras creixen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; Els molars també creixen constantment.

	== Distribució i habitat ==		== Distribució i habitat ==