Cap Vert - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T14:49:32Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:49 25 set 2023
Llínea 177:		Llínea 177:
	{{commonscat\|Cape Verde}}		{{commonscat\|Cape Verde}}
	* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]		* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]
	* [http://www.Cap-verd-foto.com/index-p.Htm Fotos de Cap Vert]
	* [http://www.ecaboverde.com/?l=caboverde Fotos de Cap Vert]
	* [http://www.caboverde24.com/spanish/ Portal de Cap Vert en espanyol]
	* [http://kapverden.nano-web.de/search/search.pl Searchengine Internacional del Cap Vert]
	* [http://www.mindelo.info/ Mindelo Infos, en musica e cultura caboverdiana - 2500 fotos]
	* [http://www.bela-vista.net/cape-verde.htm Mapes parell Lluïx-te Fortes] (en anglés)
	* [http://www.tarrafalnazona.com Tarrafal Na Zona - WEB site informatiu sobre Tarrafal de Santiago] (en portugués)

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
	[[Categoria:Cap Vert]]		[[Categoria:Cap Vert]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T14:48:37Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:48 25 set 2023
Llínea 177:		Llínea 177:
	{{commonscat\|Cape Verde}}		{{commonscat\|Cape Verde}}
	* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]		* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]
	* [http://www.flickr.com/photos/cavoquinho/show/ Les millors fotos de Cap Vert]		* [http://www.Cap-verd-foto.com/index-p.Htm Fotos de Cap Vert]
	* [http://www.capeverdebreaks.Com Cap Vert info and fotos english]/[http://www.ferieninkapverde.De German]
	* [http://www.Cap-verd-foto.~~Com~~/index-p.Htm Fotos de Cap Vert]
	* [http://www.ecaboverde.com/?l=caboverde Fotos de Cap Vert]		* [http://www.ecaboverde.com/?l=caboverde Fotos de Cap Vert]
	* [http://www.caboverde24.com/spanish/ Portal de Cap Vert en espanyol]		* [http://www.caboverde24.com/spanish/ Portal de Cap Vert en espanyol]
	* [http://kapverden.~~Nano~~-web.De/search/search.Pl Searchengine Internacional del Cap Vert]		* [http://kapverden.nano-web.de/search/search.pl Searchengine Internacional del Cap Vert]
	* [http://www.mindelo.info/ Mindelo Infos, en musica e cultura caboverdiana - 2500 fotos]		* [http://www.mindelo.info/ Mindelo Infos, en musica e cultura caboverdiana - 2500 fotos]
	* [http://www.bela-vista.net/cape-verde.~~Htm~~ Mapes parell Lluïx-te Fortes] (en anglés)		* [http://www.bela-vista.net/cape-verde.htm Mapes parell Lluïx-te Fortes] (en anglés)
	* [http://www.tarrafalnazona.~~Com~~ Tarrafal Na Zona - WEB site informatiu sobre Tarrafal de Santiago] (en portugués)		* [http://www.tarrafalnazona.com Tarrafal Na Zona - WEB site informatiu sobre Tarrafal de Santiago] (en portugués)

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
	[[Categoria:Cap Vert]]		[[Categoria:Cap Vert]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T14:46:21Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:46 25 set 2023
Llínea 175:		Llínea 175:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|~~Seychelles~~}}		{{commonscat\|Cape Verde}}
	* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]		* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]
	* [http://www.flickr.com/photos/cavoquinho/show/ Les millors fotos de Cap Vert]		* [http://www.flickr.com/photos/cavoquinho/show/ Les millors fotos de Cap Vert]

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T14:45:48Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:45 25 set 2023
Llínea 170:		Llínea 170:

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

			== Referències ==
			{{Traduït de\|es\|Cabo_Verde}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T14:45:29Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:45 25 set 2023
Llínea 172:		Llínea 172:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Seychelles}}
	* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]		* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]
	* [http://www.flickr.com/photos/cavoquinho/show/ Les millors fotos de Cap Vert]		* [http://www.flickr.com/photos/cavoquinho/show/ Les millors fotos de Cap Vert]
Llínea 182:		Llínea 183:
	* [http://www.bela-vista.net/cape-verde.Htm Mapes parell Lluïx-te Fortes] (en anglés)		* [http://www.bela-vista.net/cape-verde.Htm Mapes parell Lluïx-te Fortes] (en anglés)
	* [http://www.tarrafalnazona.Com Tarrafal Na Zona - WEB site informatiu sobre Tarrafal de Santiago] (en portugués)		* [http://www.tarrafalnazona.Com Tarrafal Na Zona - WEB site informatiu sobre Tarrafal de Santiago] (en portugués)

	~~{{Traduït de\|es\|Cabo_Verde}}~~

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
	[[Categoria:Cap Vert]]		[[Categoria:Cap Vert]]

Alacanti en 19:52 17 nov 2022

2022-11-17T19:52:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:52 17 nov 2022
Llínea 57:		Llínea 57:
	}}		}}

	La '''República de Cap Vert''' o '''Cap Vert''' se situa en el [[oceà Atlàntic]], en el [[archipèlec]] d'orige volcànic del mateix nom, enfront de les costes de [[Senegal]]. Les illes estaven deshabitades fins que varen ser descobertes en el [[sigle XV]] pels [[Portugal\|portuguesos]], els que procediren a colonisar-les per a convertir-les en un centre de [[esclavitut\|tracta d'esclaus]]. La major part dels actuals habitants de Cap Vert descendix d'abdós grups: colonisadors i esclaus. El nom de l'archipèlec prové de [[Cap Vert (península)\|~~Cabo~~ Vert]], l'extrem més occidental del continent d'[[Àfrica]], prop del qual es troba la ciutat de [[Dakar]] (Senegal).		La '''República de Cap Vert''' o '''Cap Vert''' se situa en el [[oceà Atlàntic]], en el [[archipèlec]] d'orige volcànic del mateix nom, enfront de les costes de [[Senegal]]. Les illes estaven deshabitades fins que varen ser descobertes en el [[sigle XV]] pels [[Portugal\|portuguesos]], els que procediren a colonisar-les per a convertir-les en un centre de [[esclavitut\|tracta d'esclaus]]. La major part dels actuals habitants de Cap Vert descendix d'abdós grups: colonisadors i esclaus. El nom de l'archipèlec prové de [[Cap Vert (península)\|Cap Vert]], l'extrem més occidental del continent d'[[Àfrica]], prop del qual es troba la ciutat de [[Dakar]] (Senegal).

	== Història ==		== Història ==
Llínea 75:		Llínea 75:
	[[File:Santo Antao 01.jpg\|thumb\|250px\|<center>Santo Antão, Cap Vert</center>]]		[[File:Santo Antao 01.jpg\|thumb\|250px\|<center>Santo Antão, Cap Vert</center>]]

	En l'any [[1984]], la sequia va reduir les collites 25% respecte a cinc anys abans, el dèficit de la balança comercial fon de 70 millons de [[dolar]]s i el deute extern es situà en 98 millons de dólars: el sistema de distribució d'aliments i l'eficient gestió estatal varen evitar que el país caiguera en la fam canina. Pobre en recursos naturals, en a soles el 10% de la terra cultivable, Cap Vert és altament dependent del menjar importat, introduïda sobretot baix forma d'ajuda humanitària: l'escassea obligà al país a dependre de l'ajuda estrangera, complicant els proyectes del «primer Pla de Desenroll». En [[1986]], el «Segon Pla de Desenroll» donà prioritat al sector privat de l'economia, (sobretot a l'informal), i es va combatre la desertisació: la meta fon recuperar –fins a 1990– Més de cinc mil hectàrees de terra i posar a funcionar un sistema únic d'administració i distribució de la reserva d'aigua del país. En la primera etapa, es ~~construiren~~ més de 15 mil dics de contenció d'aigües pluvials i es varen repoblar 23.101 hectàrees. A pesar de la sequia, aumentà la productivitat agropecuària, que va abastir quasi totalment de carn i hortalices a la població, sense recórrer a l'importació.		En l'any [[1984]], la sequia va reduir les collites 25% respecte a cinc anys abans, el dèficit de la balança comercial fon de 70 millons de [[dolar]]s i el deute extern es situà en 98 millons de dólars: el sistema de distribució d'aliments i l'eficient gestió estatal varen evitar que el país caiguera en la fam canina. Pobre en recursos naturals, en a soles el 10% de la terra cultivable, Cap Vert és altament dependent del menjar importat, introduïda sobretot baix forma d'ajuda humanitària: l'escassea obligà al país a dependre de l'ajuda estrangera, complicant els proyectes del «primer Pla de Desenroll». En [[1986]], el «Segon Pla de Desenroll» donà prioritat al sector privat de l'economia, (sobretot a l'informal), i es va combatre la desertisació: la meta fon recuperar –fins a 1990– Més de cinc mil hectàrees de terra i posar a funcionar un sistema únic d'administració i distribució de la reserva d'aigua del país. En la primera etapa, es construïren més de 15 mil dics de contenció d'aigües pluvials i es varen repoblar 23.101 hectàrees. A pesar de la sequia, aumentà la productivitat agropecuària, que va abastir quasi totalment de carn i hortalices a la població, sense recórrer a l'importació.
	[[File:Pico de Fogo Krater.jpg\|thumb\|250px\|<center>Pico de Fogo, Cap Vert</center>]]		[[File:Pico de Fogo Krater.jpg\|thumb\|250px\|<center>Pico de Fogo, Cap Vert</center>]]

Llínea 153:		Llínea 153:


	En l'any [[2007]], Cap Vert tenia una població de 423.600 habitants. L'idioma oficial del país és el portugués, encara que la llengua popular és el [[crioll ~~caverdià~~]] (cada illa conta en la seua respectiva modalitat dialectal). L'esperança de vida és de 71 anys. La mija de fills per dona és de 3.28. El 76.6% de la població esta alfabetisada.		En l'any [[2007]], Cap Vert tenia una població de 423.600 habitants. L'idioma oficial del país és el portugués, encara que la llengua popular és el [[crioll capverdià]] (cada illa conta en la seua respectiva modalitat dialectal). L'esperança de vida és de 71 anys. La mija de fills per dona és de 3.28. El 76.6% de la població esta alfabetisada.

	== Cultura ==		== Cultura ==

Alacanti en 19:51 17 nov 2022

2022-11-17T19:51:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:51 17 nov 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	\| lema_nacional = ''Unidade, Trabalho, Progresso''<br />([[Idioma portugués\|portugués]]: ''«Unitat, Treball, Progrés»'')		\| lema_nacional = ''Unidade, Trabalho, Progresso''<br />([[Idioma portugués\|portugués]]: ''«Unitat, Treball, Progrés»'')
	\| himne_nacional = ''[[Cântico da Liberdade]] ''		\| himne_nacional = ''[[Cântico da Liberdade]] ''
	\| capital = [[~~Praia (Cabo Verde)\|~~Praia]]		\| capital = [[Praia]]
	\| capital_població = 113.664 ([[2001]])		\| capital_població = 113.664 ([[2001]])
	\| capital_coord = 15_07_N_23_37_W 15°07′ N 23°37′ O		\| capital_coord = 15_07_N_23_37_W 15°07′ N 23°37′ O
	\| ciutat_principal = [[~~Praia (Cabo Verde)\|~~Praia]]		\| ciutat_principal = [[Praia]]
	\| principals ciutats=		\| principals ciutats=
	\| festa_nacional=		\| festa_nacional=

Alacanti: Text reemplaça - 'Guinea-Bissau' a 'Guinea Bissau'

2022-11-15T14:20:39Z

Text reemplaça - 'Guinea-Bissau' a 'Guinea Bissau'

← Revisió anterior		Revisió de 14:20 15 nov 2022
Llínea 63:		Llínea 63:
	Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre\|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap\|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago\|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.		Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre\|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap\|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago\|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.

	Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea-Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.		Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.

	L'estatus d'illes canvià en l'any [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació afirmà els llaços entre [[Guinea-Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; despuix d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea-Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de l'Unió.		L'estatus d'illes canvià en l'any [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació afirmà els llaços entre [[Guinea Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; despuix d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de l'Unió.

	[[File:Mindelo portogrande.jpg\|thumb\|250px\|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]]		[[File:Mindelo portogrande.jpg\|thumb\|250px\|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]]
Llínea 72:		Llínea 72:
	Cap Vert recolzà a [[Angola]] en la [[segona guerra de lliberació]], pel fet que va permetre el pont aéreu d'avions cubans en l'archipèlec, ajudant a derrotar la invasió del territori angoleny per tropes de Zaire i Suràfrica i adoptà una política de no alineament, garantisant que no s'instalarien bases militars estrangeres.		Cap Vert recolzà a [[Angola]] en la [[segona guerra de lliberació]], pel fet que va permetre el pont aéreu d'avions cubans en l'archipèlec, ajudant a derrotar la invasió del territori angoleny per tropes de Zaire i Suràfrica i adoptà una política de no alineament, garantisant que no s'instalarien bases militars estrangeres.

	En l'any [[1981]], quan el PAIGC discutia una nova Constitució per a [[Guinea]] i Cap Vert, fon depost el president Luiz Cabral, de Guinea-Bissau. João Bernardino Vieira, va assumir en el seu lloc i fon hostil a la integració en Cap Vert. Eixe any, el PAIGC va realisar en Cap Vert un congrés d'emergència degut als canvis polítics a Guinea-Bissau. Despuix de ratificar els principis de Cabral, canvià el seu nom a Partit Africà per a l' Independència de Cap Vert (PAICV), separant-se orgànicament del partit de Guinea. Les relacions d'abdós governs foren tenses, fins que la mediació, en [[1982]], d'[[Angola]] i [[Moçambic]], va conseguir que el president moçambiqueny Samora Machel, reunira en Maputo a Pereira (reelegit en [[1981]]), i a Vieira. En la Conferència d'exColònies Portugueses en Àfrica (1982), realisada en Cap Vert (ciutat de Praia), Petina de pelegrí va participar junt en els seus colegues d'Angola, Moçambic, Cap Vert i São Tomé: les relacions diplomàtiques foren normalisades, encara que el partit no se reunificà i els plans d'unió foren archivats.		En l'any [[1981]], quan el PAIGC discutia una nova Constitució per a [[Guinea]] i Cap Vert, fon depost el president Luiz Cabral, de Guinea Bissau. João Bernardino Vieira, va assumir en el seu lloc i fon hostil a la integració en Cap Vert. Eixe any, el PAIGC va realisar en Cap Vert un congrés d'emergència degut als canvis polítics a Guinea Bissau. Despuix de ratificar els principis de Cabral, canvià el seu nom a Partit Africà per a l' Independència de Cap Vert (PAICV), separant-se orgànicament del partit de Guinea. Les relacions d'abdós governs foren tenses, fins que la mediació, en [[1982]], d'[[Angola]] i [[Moçambic]], va conseguir que el president moçambiqueny Samora Machel, reunira en Maputo a Pereira (reelegit en [[1981]]), i a Vieira. En la Conferència d'exColònies Portugueses en Àfrica (1982), realisada en Cap Vert (ciutat de Praia), Petina de pelegrí va participar junt en els seus colegues d'Angola, Moçambic, Cap Vert i São Tomé: les relacions diplomàtiques foren normalisades, encara que el partit no se reunificà i els plans d'unió foren archivats.
	[[File:Santo Antao 01.jpg\|thumb\|250px\|<center>Santo Antão, Cap Vert</center>]]		[[File:Santo Antao 01.jpg\|thumb\|250px\|<center>Santo Antão, Cap Vert</center>]]

Jose2 en 10:22 22 oct 2022

2022-10-22T10:22:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:22 22 oct 2022
Llínea 187:		Llínea 187:
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
			[[Categoria:Cap Vert]]

Valencian: Text reemplaça - 'detenguts' a 'detinguts'

2022-10-19T15:03:22Z

Text reemplaça - 'detenguts' a 'detinguts'

← Revisió anterior		Revisió de 15:03 19 oct 2022
Llínea 82:		Llínea 82:
	En [[1995]], el primer ministre [[Carlos Veiga]] va fer canvis per a favorir la transició a l'economia de mercat i fusionà els ministeris de Finances, Coordinació Econòmica i Turisme, Indústria i Comerç en un a soles: Ministeri de Coordinació Econòmica. El Banc de Desenroll Africà va prestar, en [[1997]], 4,9 millons de dólars per a reconstruir carreteres. Cap Vert també rebé soport econòmic de China i va crear una associació en Angola per a invertir en salut i benestar social.		En [[1995]], el primer ministre [[Carlos Veiga]] va fer canvis per a favorir la transició a l'economia de mercat i fusionà els ministeris de Finances, Coordinació Econòmica i Turisme, Indústria i Comerç en un a soles: Ministeri de Coordinació Econòmica. El Banc de Desenroll Africà va prestar, en [[1997]], 4,9 millons de dólars per a reconstruir carreteres. Cap Vert també rebé soport econòmic de China i va crear una associació en Angola per a invertir en salut i benestar social.

	Informes de brutalitat policíaca en els ~~detenguts~~ es repetiren entre [[1998]] i [[1999]]: els presos excedien la capacitat de les presons, falts de les instalacions mínimes raonables. L'autocensura dels mijos era molt comuns.		Informes de brutalitat policíaca en els detinguts es repetiren entre [[1998]] i [[1999]]: els presos excedien la capacitat de les presons, falts de les instalacions mínimes raonables. L'autocensura dels mijos era molt comuns.

	Les eleccions presidencials de [[2001]] varen haver de repetir-se per les acusacions de frau i l'escàs marge final (50,05% contra 49.95%). El resultat final fon decidit per la Suprema Cort, despuix d'apelacions cursades per irregularitats en la votació: Pires, del [[PAICV]], fon declarat guanyador per 17 vots, succeint a Monteiro i convertint-se en el tercer mandatari des de la independència. Jose Maria Pereira Neves fon triat primer ministre.		Les eleccions presidencials de [[2001]] varen haver de repetir-se per les acusacions de frau i l'escàs marge final (50,05% contra 49.95%). El resultat final fon decidit per la Suprema Cort, despuix d'apelacions cursades per irregularitats en la votació: Pires, del [[PAICV]], fon declarat guanyador per 17 vots, succeint a Monteiro i convertint-se en el tercer mandatari des de la independència. Jose Maria Pereira Neves fon triat primer ministre.