Carlos Fabra Andrés - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa'

2025-08-15T16:54:51Z

Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa'

← Revisió anterior		Revisió de 16:54 15 ago 2025
Llínea 24:		Llínea 24:
	== Trayectòria política ==		== Trayectòria política ==

	Des de l'any [[1943]] ocupà càrrecs de direcció local i provincial dins del [[Moviment Nacional]], i entre juny de [[1948]] i març de [[1955]] fon nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat intentà modernisar urbanísticament la ciutat, equipant algunes infraestructures i municipalisà distints monuments, com el [[Castell de Peníscola]], el [[Palau del Cardenal Ram de Morella]], el [[Castell d'Alcalà de Chivert]], [[Santa Magdalena de Polpís]] i la [[Torre del Rei\|Torre del Rei d'~~Oropesa~~]], al mateix temps que va eixercir com a promotor del Camp de gòlf Mediterràneu i de l'urbanisació La Coma. També va organisar els actes del VI Centenari de la troballa de la [[Mare de Deu del Lledó]]. De [[1955]] a octubre de [[1960]] fon president de la Diputació Provincial, i de [[1968]] a [[1972]] fon decà del Colege d'Advocats de Castelló. També fon conseller del [[Banc d'Espanya]] i assessor de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló. Fon el responsable de la fundació del primer Patronat del Colege Universitari, lo que donaria pas a la creació del [[Colege Universitari de Castelló]] (CUC).		Des de l'any [[1943]] ocupà càrrecs de direcció local i provincial dins del [[Moviment Nacional]], i entre juny de [[1948]] i març de [[1955]] fon nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat intentà modernisar urbanísticament la ciutat, equipant algunes infraestructures i municipalisà distints monuments, com el [[Castell de Peníscola]], el [[Palau del Cardenal Ram de Morella]], el [[Castell d'Alcalà de Chivert]], [[Santa Magdalena de Polpís]] i la [[Torre del Rei\|Torre del Rei d'Orpesa]], al mateix temps que va eixercir com a promotor del Camp de gòlf Mediterràneu i de l'urbanisació La Coma. També va organisar els actes del VI Centenari de la troballa de la [[Mare de Deu del Lledó]]. De [[1955]] a octubre de [[1960]] fon president de la Diputació Provincial, i de [[1968]] a [[1972]] fon decà del Colege d'Advocats de Castelló. També fon conseller del [[Banc d'Espanya]] i assessor de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló. Fon el responsable de la fundació del primer Patronat del Colege Universitari, lo que donaria pas a la creació del [[Colege Universitari de Castelló]] (CUC).

	== Condecoracions ==		== Condecoracions ==

Reval en 12:15 3 abr 2025

2025-04-03T12:15:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:15 3 abr 2025
Llínea 33:		Llínea 33:
	* Encomana de número al Mèrit Civil		* Encomana de número al Mèrit Civil
	* Encomana en Placa de l'Orde d'Alfons X el Sabi		* Encomana en Placa de l'Orde d'Alfons X el Sabi

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2022-08-14T10:23:55Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:23 14 ago 2022
Llínea 39:		Llínea 39:
	* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/sociedad/memoria-carlos-fabra-andres_96370.html ''En memoria de Carlos Fabra Andrés'' - ''Mediterráneo'']		* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/sociedad/memoria-carlos-fabra-andres_96370.html ''En memoria de Carlos Fabra Andrés'' - ''Mediterráneo'']
	* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Carlos%20Fabra%20Andr%E9s.pdf ''Carlos Fabra Andrés. Alcalde y presidente de la Diputación'' - Salvador Bellés - Repositori UJI]		* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Carlos%20Fabra%20Andr%E9s.pdf ''Carlos Fabra Andrés. Alcalde y presidente de la Diputación'' - Salvador Bellés - Repositori UJI]
			* [https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2021-10-28/los-nueve-nombres-del-callejo-franquista-de-castellon-bajo-el-foco-de-la-revision.html Los nueve nombres del callejero franquista de Castellón que están bajo el foco de la revisión - ''El País'']

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 10:54 11 ago 2022

2022-08-11T10:54:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 11 ago 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Carlos Fabra Andrés''' ([[Castelló de la Plana]], [[17 de juny]] de [[1912]] - [[14 de març]] de [[1979]]) fon un advocat i polític [[Valencians\|valencià]]. Fon procurador a Corts durant el [[Franquisme\|franquisme]], alcalde de Castelló de la Plana entre [[1948]] i [[1955]] i president de la [[Diputació de Castelló\|Diputació Provincial]] entre [[1955]] i [[1960]].		'''Carlos Fabra Andrés''' ([[Castelló de la Plana]], [[17 de juny]] de [[1912]] - † [[14 de març]] de [[1979]]) fon un advocat i polític [[Valencians\|valencià]]. Fon procurador a Corts durant el [[Franquisme\|franquisme]], alcalde de Castelló de la Plana entre [[1948]] i [[1955]] i president de la [[Diputació de Castelló\|Diputació Provincial]] entre [[1955]] i [[1960]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2 en 12:10 26 set 2019

2019-09-26T12:10:17Z

Xavier: /* Trayectòria política */

2019-09-24T16:02:17Z

Trayectòria política

← Revisió anterior		Revisió de 16:02 24 set 2019
Llínea 24:		Llínea 24:
	== Trayectòria política ==		== Trayectòria política ==

	Des de l'any [[1943]] ocupà càrrecs de direcció local i provincial dins del [[Moviment Nacional]], i entre juny de [[1948]] i març de [[1955]] fon nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat intentà modernisar urbanísticament la ciutat, equipant algunes infraestructures i municipalisà distints monuments, com el [[Castell de Peníscola]], el [[Palau del Cardenal Ram de Morella]], el [[Castell d'Alcalà de Chivert]], [[Santa Magdalena de Polpís]] i la [[Torre del Rei\|Torre del Rei d'Oropesa]], al mateix temps que va eixercir com a promotor del Camp de gòlf Mediterràneu i de l'urbanisació La Coma. També va organisar els actes del VI Centenari de la troballa de la [[Mare de Deu del Lledó]]. De [[1955]] a octubre de [[1960]] fon president de la Diputació Provincial, i de [[1968]] a [[1972]] fon decà del Colege d'Advocats de Castelló. També fon conseller del [[Banc d'Espanya]] i assessor de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló.		Des de l'any [[1943]] ocupà càrrecs de direcció local i provincial dins del [[Moviment Nacional]], i entre juny de [[1948]] i març de [[1955]] fon nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat intentà modernisar urbanísticament la ciutat, equipant algunes infraestructures i municipalisà distints monuments, com el [[Castell de Peníscola]], el [[Palau del Cardenal Ram de Morella]], el [[Castell d'Alcalà de Chivert]], [[Santa Magdalena de Polpís]] i la [[Torre del Rei\|Torre del Rei d'Oropesa]], al mateix temps que va eixercir com a promotor del Camp de gòlf Mediterràneu i de l'urbanisació La Coma. També va organisar els actes del VI Centenari de la troballa de la [[Mare de Deu del Lledó]]. De [[1955]] a octubre de [[1960]] fon president de la Diputació Provincial, i de [[1968]] a [[1972]] fon decà del Colege d'Advocats de Castelló. També fon conseller del [[Banc d'Espanya]] i assessor de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló. Fon el responsable de la fundació del primer Patronat del Colege Universitari, lo que donaria pas a la creació del [[Colege Universitari de Castelló]] (CUC).

	== Condecoracions ==		== Condecoracions ==

Xavier en 15:59 24 set 2019

2019-09-24T15:59:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:59 24 set 2019
Llínea 25:		Llínea 25:

	Des de l'any [[1943]] ocupà càrrecs de direcció local i provincial dins del [[Moviment Nacional]], i entre juny de [[1948]] i març de [[1955]] fon nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat intentà modernisar urbanísticament la ciutat, equipant algunes infraestructures i municipalisà distints monuments, com el [[Castell de Peníscola]], el [[Palau del Cardenal Ram de Morella]], el [[Castell d'Alcalà de Chivert]], [[Santa Magdalena de Polpís]] i la [[Torre del Rei\|Torre del Rei d'Oropesa]], al mateix temps que va eixercir com a promotor del Camp de gòlf Mediterràneu i de l'urbanisació La Coma. També va organisar els actes del VI Centenari de la troballa de la [[Mare de Deu del Lledó]]. De [[1955]] a octubre de [[1960]] fon president de la Diputació Provincial, i de [[1968]] a [[1972]] fon decà del Colege d'Advocats de Castelló. També fon conseller del [[Banc d'Espanya]] i assessor de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló.		Des de l'any [[1943]] ocupà càrrecs de direcció local i provincial dins del [[Moviment Nacional]], i entre juny de [[1948]] i març de [[1955]] fon nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat intentà modernisar urbanísticament la ciutat, equipant algunes infraestructures i municipalisà distints monuments, com el [[Castell de Peníscola]], el [[Palau del Cardenal Ram de Morella]], el [[Castell d'Alcalà de Chivert]], [[Santa Magdalena de Polpís]] i la [[Torre del Rei\|Torre del Rei d'Oropesa]], al mateix temps que va eixercir com a promotor del Camp de gòlf Mediterràneu i de l'urbanisació La Coma. També va organisar els actes del VI Centenari de la troballa de la [[Mare de Deu del Lledó]]. De [[1955]] a octubre de [[1960]] fon president de la Diputació Provincial, i de [[1968]] a [[1972]] fon decà del Colege d'Advocats de Castelló. També fon conseller del [[Banc d'Espanya]] i assessor de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló.

			== Condecoracions ==

			* Aspes Roja i Verda
			* Ànguls Vert i d'Argent
			* Creu de Cavaller de l'Orde de Cisneros
			* Encomana de número al Mèrit Civil
			* Encomana en Placa de l'Orde d'Alfons X el Sabi

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2019-09-24T15:54:09Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 24 set 2019
Llínea 30:		Llínea 30:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Fabra_Andr%C3%A9s Carlos Fabra Andrés en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Fabra_Andr%C3%A9s Carlos Fabra Andrés en Wikipedia]
	* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/sociedad/memoria-carlos-fabra-andres_96370.html ''En memoria de Carlos Fabra Andrés'' - ''Mediterráneo'']		* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/sociedad/memoria-carlos-fabra-andres_96370.html ''En memoria de Carlos Fabra Andrés'' - ''Mediterráneo'']
			* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Carlos%20Fabra%20Andr%E9s.pdf ''Carlos Fabra Andrés. Alcalde y presidente de la Diputación'' - Salvador Bellés - Repositori UJI]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Xavier: /* Biografia */

2019-09-24T15:51:52Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:51 24 set 2019
Llínea 20:		Llínea 20:
	En 4 de novembre de l'any [[1941]] es casà en Carmen Carreras Bellver, el matrimoni tingué cinc fills: Luis, Carlos, José Alberto, María Ángeles i Mari Carmen.		En 4 de novembre de l'any [[1941]] es casà en Carmen Carreras Bellver, el matrimoni tingué cinc fills: Luis, Carlos, José Alberto, María Ángeles i Mari Carmen.

	{{Cita\|''Me pareció todo muy lógico y natural. Quería ser fiel a mis convicciones, a mi generación, servir a mi pueblo y el país necesitaba que todos arrimáramos el hombro. Yo me sentía capaz de todo, con trabajo y dedicación.''\|''Carlos Fabra Andrés. Alcalde y presidente de la Diputación'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 8.12.2002)		{{Cita\|''Me pareció todo muy lógico y natural. Quería ser fiel a mis convicciones, a mi generación, servir a mi pueblo y el país necesitaba que todos arrimáramos el hombro. Yo me sentía capaz de todo, con trabajo y dedicación.''\|''Carlos Fabra Andrés. Alcalde y presidente de la Diputación'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 8.12.2002)}}

	== Trayectòria política ==		== Trayectòria política ==

Xavier: /* Biografia */

2019-09-24T15:51:16Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:51 24 set 2019
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Fill i net de polítics, la seua vida va girar entorn a l'administració pública, a la que es va dedicar despuix de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]]. Naixqué el 17 de juny de l'any [[1912]] en la ciutat de Castelló, fon fill de Luis Fabra Sanz i net de Victorino Fabra Adelantado, cacic lliberal i cap polític de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]]. ~~Estudià~~ Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i es va graduar per l'Universitat de [[Madrit]] en [[1934]]. Ya en [[1932]] fundà la Joventut Catòlica de Castelló i va militar en les joventuts de la Dreta Regional Agrària. Durant la Guerra Civil es va allistar en l'eixèrcit franquiste com a Alferes de Complement, dins del VII Regiment de Caçadors ceutís. Participà en la [[Batalla de l'Ebre]] i despuix va ascendir a tinent per mèrits de guerra. En l'any [[1939]] fon nomenat delegat de la Confederació Nacional d'Excombatents. Casat en Marta Carreras, fon el pare del polític [[Carlos Fabra Carreras]], president de la Diputació Provincial de Castelló pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana\|Partit Popular]].		Fill i net de polítics, la seua vida va girar entorn a l'administració pública, a la que es va dedicar despuix de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]]. Naixqué el 17 de juny de l'any [[1912]] en la ciutat de Castelló, fon fill de Luis Fabra Sanz, diputat nacional per la [[CEDA]] i reputat polític castellonenc, i net de Victorino Fabra Adelantado, cacic lliberal i cap polític de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]].

			Els primers estudis de bachillerat els feu en les Escoles Pies de Castelló i despuix estudià Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i es va graduar per l'Universitat de [[Madrit]] en [[1934]]. Ya en [[1932]] fundà la Joventut Catòlica de Castelló i va militar en les joventuts de la Dreta Regional Agrària. Durant la Guerra Civil es va allistar en l'eixèrcit franquiste com a Alferes de Complement, dins del VII Regiment de Caçadors ceutís. Participà en la [[Batalla de l'Ebre]] i despuix va ascendir a tinent per mèrits de guerra. En l'any [[1939]] fon nomenat delegat de la Confederació Nacional d'Excombatents. Casat en Marta Carreras, fon el pare del polític [[Carlos Fabra Carreras]], president de la Diputació Provincial de Castelló pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana\|Partit Popular]].

			En 4 de novembre de l'any [[1941]] es casà en Carmen Carreras Bellver, el matrimoni tingué cinc fills: Luis, Carlos, José Alberto, María Ángeles i Mari Carmen.

			{{Cita\|''Me pareció todo muy lógico y natural. Quería ser fiel a mis convicciones, a mi generación, servir a mi pueblo y el país necesitaba que todos arrimáramos el hombro. Yo me sentía capaz de todo, con trabajo y dedicación.''\|''Carlos Fabra Andrés. Alcalde y presidente de la Diputación'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 8.12.2002)

	== Trayectòria política ==		== Trayectòria política ==

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 26 set 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Advocat i polític		\| ocupació = Advocat i polític
	\| data_naix = 17 de juny de [[1912]]		\| data_naix = [[17 de juny]] de [[1912]]
	\| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	\| data_mort = 14 de març de [[1979]]		\| data_mort = [[14 de març]] de [[1979]]
	\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Carlos Fabra Andrés''' ([[Castelló de la Plana]], 17 de juny de [[1912]] - 14 de març de [[1979]]) fon un advocat i polític [[Valencians\|valencià]]. Fon procurador a Corts durant el [[Franquisme\|franquisme]], alcalde de Castelló de la Plana entre [[1948]] i [[1955]] i president de la [[Diputació de Castelló\|Diputació Provincial]] entre [[1955]] i [[1960]].		'''Carlos Fabra Andrés''' ([[Castelló de la Plana]], [[17 de juny]] de [[1912]] - [[14 de març]] de [[1979]]) fon un advocat i polític [[Valencians\|valencià]]. Fon procurador a Corts durant el [[Franquisme\|franquisme]], alcalde de Castelló de la Plana entre [[1948]] i [[1955]] i president de la [[Diputació de Castelló\|Diputació Provincial]] entre [[1955]] i [[1960]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 16:		Llínea 16:
	Fill i net de polítics, la seua vida va girar entorn a l'administració pública, a la que es va dedicar despuix de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]]. Naixqué el 17 de juny de l'any [[1912]] en la ciutat de Castelló, fon fill de Luis Fabra Sanz, diputat nacional per la [[CEDA]] i reputat polític castellonenc, i net de Victorino Fabra Adelantado, cacic lliberal i cap polític de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]].		Fill i net de polítics, la seua vida va girar entorn a l'administració pública, a la que es va dedicar despuix de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]]. Naixqué el 17 de juny de l'any [[1912]] en la ciutat de Castelló, fon fill de Luis Fabra Sanz, diputat nacional per la [[CEDA]] i reputat polític castellonenc, i net de Victorino Fabra Adelantado, cacic lliberal i cap polític de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]].

	Els primers estudis de bachillerat els feu en les Escoles Pies de Castelló i despuix estudià Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i es va graduar per l'Universitat de [[Madrit]] en [[1934]]. Ya en [[1932]] fundà la Joventut Catòlica de Castelló i va militar en les joventuts de la Dreta Regional Agrària. Durant la Guerra Civil es va allistar en l'eixèrcit franquiste com a Alferes de Complement, dins del VII Regiment de Caçadors ceutís. Participà en la [[Batalla de l'Ebre]] i despuix va ascendir a tinent per mèrits de guerra. En l'any [[1939]] fon nomenat delegat de la Confederació Nacional d'Excombatents. Casat en Marta Carreras, fon el pare del polític [[Carlos Fabra Carreras]], president de la Diputació Provincial de Castelló pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana\|Partit Popular]].		Els primers estudis de bachillerat els feu en les Escoles Pies de Castelló i despuix estudià Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i es va graduar per l'Universitat de [[Madrit]] en [[1934]]. Ya en l'any [[1932]] fundà la Joventut Catòlica de Castelló i va militar en les joventuts de la Dreta Regional Agrària. Durant la Guerra Civil es va allistar en l'eixèrcit franquiste com a Alferes de Complement, dins del VII Regiment de Caçadors ceutís. Participà en la [[Batalla de l'Ebre]] i despuix va ascendir a tinent per mèrits de guerra. En l'any [[1939]] fon nomenat delegat de la Confederació Nacional d'Excombatents. Casat en Marta Carreras, fon el pare del polític [[Carlos Fabra Carreras]], president de la Diputació Provincial de Castelló pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana\|Partit Popular]].

	En 4 de novembre de l'any [[1941]] es casà en Carmen Carreras Bellver, el matrimoni tingué cinc fills: Luis, Carlos, José Alberto, María Ángeles i Mari Carmen.		En [[4 de novembre]] de l'any [[1941]] es casà en Carmen Carreras Bellver, el matrimoni tingué cinc fills: Luis, Carlos, José Alberto, María Ángeles i Mari Carmen.

	{{Cita\|''Me pareció todo muy lógico y natural. Quería ser fiel a mis convicciones, a mi generación, servir a mi pueblo y el país necesitaba que todos arrimáramos el hombro. Yo me sentía capaz de todo, con trabajo y dedicación.''\|''Carlos Fabra Andrés. Alcalde y presidente de la Diputación'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 8.12.2002)}}		{{Cita\|''Me pareció todo muy lógico y natural. Quería ser fiel a mis convicciones, a mi generación, servir a mi pueblo y el país necesitaba que todos arrimáramos el hombro. Yo me sentía capaz de todo, con trabajo y dedicación.''\|''Carlos Fabra Andrés. Alcalde y presidente de la Diputación'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 8.12.2002)}}