Carlos Selma Roig - Historial de revisions

Jose2 en 17:44 12 ago 2022

2022-08-12T17:44:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 12 ago 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], [[20 de giner]] de [[1872]] - [[Castelló]], [[24 de febrer]] de [[1954]]) fon un professor, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]].		'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], [[20 de giner]] de [[1872]] - † [[Castelló]], [[24 de febrer]] de [[1954]]) fon un professor, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Referències */

2019-09-14T15:28:25Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:28 14 set 2019
Llínea 39:		Llínea 39:
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Periodistes]]		[[Categoria:Periodistes]]
	[[Categoria:Periodistes ~~de la Comunitat Valenciana~~]]		[[Categoria:Periodistes valencians]]
	[[Categoria:Polítics]]		[[Categoria:Polítics]]
	[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]

Xavier: /* Biografia */

2019-08-25T09:19:23Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 09:19 25 ago 2019
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Carlos Selma naixqué en Burriana, en la comarca de la [[Plana Baixa]], en el si d'una família humil. Estudià en l'Institut de Santa Clara de la ciutat de Castelló, hui ya desaparegut, a on es troba en l'actualitat la plaça Santa Clara.		Carlos Selma naixqué en Burriana, en la comarca de la [[Plana Baixa]], en el si d'una família humil. Estudià en l'Institut de Santa Clara de la ciutat de Castelló, hui ya desaparegut, a on es troba en l'actualitat la [[Plaça Santa Clara (Castelló)\|plaça Santa Clara]].

	De menut, se li trobà un tumor en la cama dreta que el tingué molt de temps immovilisat i del que sofriria una coixera durant sa vida.		De menut, se li trobà un tumor en la cama dreta que el tingué molt de temps immovilisat i del que sofriria una coixera durant sa vida.
Llínea 22:		Llínea 22:
	Al tornar a Castelló vixqué en son pare i les seues germanes, sa mare havia faltat. Carlos Selma permaneixqué fadrí tota sa vida. Donà classes en Burriana i conseguí plaça en Castelló, baix l'ampar del mestre Francisco Canós Sanmartín. Mamprengué estudis per a ser professor de Caligrafia, Pedagodia i auxiliar de Dret i Llegislació.		Al tornar a Castelló vixqué en son pare i les seues germanes, sa mare havia faltat. Carlos Selma permaneixqué fadrí tota sa vida. Donà classes en Burriana i conseguí plaça en Castelló, baix l'ampar del mestre Francisco Canós Sanmartín. Mamprengué estudis per a ser professor de Caligrafia, Pedagodia i auxiliar de Dret i Llegislació.

	Fundà junt ad atres companyers l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló, de la que sería el seu director i donaria classes de [[Gramàtica]], [[Aritmètica]] i [[Geometria]]. També crearia una academia o escola particular en un local que li cedí [[Vicente Gimeno Michavila]] que fon l'agüelo dels germans Norberto i [[José Luis Gimeno Ferrer]].		Fundà junt ad atres companyers l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló, de la que sería el seu director i donaria classes de [[Gramàtica]], [[Aritmètica]] i [[Geometria]]. També crearia una academia o escola particular en un local que li cedí [[Vicente Gimeno Michavila]] que fon l'agüelo dels germans Norberto i [[José Luis Gimeno Ferrer]].

	== Política ==		== Política ==

Jose2 en 18:58 20 jul 2019

2019-07-20T18:58:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 20 jul 2019
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], 20 de giner de [[1872]] - [[Castelló]], 24 de febrer de [[1954]]) fon un professor, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]].		'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], [[20 de giner]] de [[1872]] - [[Castelló]], [[24 de febrer]] de [[1954]]) fon un professor, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 20:		Llínea 20:
	La seua família volia que ingresara en un seminari per a que fora capellà pero al final hagué un acort per a que estudiara Magisteri en la Normal de la ciutat de Valéncia. Acabant la seua carrera de Mestre Superior en [[Madrit]], afegint l'especialitat de professor d'invidents i sordomuts. Se'n anà a la capital d'[[Espanya]] influenciat per [[Francisco González Chermá]] i allí conegué la doctrina i els ideals republicans, tenint a Alejandro Lerroux com a referent.		La seua família volia que ingresara en un seminari per a que fora capellà pero al final hagué un acort per a que estudiara Magisteri en la Normal de la ciutat de Valéncia. Acabant la seua carrera de Mestre Superior en [[Madrit]], afegint l'especialitat de professor d'invidents i sordomuts. Se'n anà a la capital d'[[Espanya]] influenciat per [[Francisco González Chermá]] i allí conegué la doctrina i els ideals republicans, tenint a Alejandro Lerroux com a referent.

	Al tornar a Castelló vixqué en son pare i les seues germanes, sa mare havia faltat. Carlos Selma permaneixqué fadrí tota sa vida. Donà classes en Burriana i conseguí plaça en Castelló baix l'ampar del mestre Francisco Canós Sanmartín. Mamprengué estudis per a ser professor de Caligrafia, Pedagodia i auxiliar de Dret i Llegislació.		Al tornar a Castelló vixqué en son pare i les seues germanes, sa mare havia faltat. Carlos Selma permaneixqué fadrí tota sa vida. Donà classes en Burriana i conseguí plaça en Castelló, baix l'ampar del mestre Francisco Canós Sanmartín. Mamprengué estudis per a ser professor de Caligrafia, Pedagodia i auxiliar de Dret i Llegislació.

	Fundà junt ad atres companyers l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló, de la que sería el seu director i donaria classes de Gramàtica, Aritmètica i Geometria. També crearia una academia o escola particular en un local que li cedí [[Vicente Gimeno Michavila]] que fon l'agüelo dels germans Norberto i [[José Luis Gimeno Ferrer]].		Fundà junt ad atres companyers l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló, de la que sería el seu director i donaria classes de [[Gramàtica]], [[Aritmètica]] i [[Geometria]]. També crearia una academia o escola particular en un local que li cedí [[Vicente Gimeno Michavila]] que fon l'agüelo dels germans Norberto i [[José Luis Gimeno Ferrer]].

	== Política ==		== Política ==

	Fon candidat pel [[Partit Republicà Radical]], participà en les eleccions de l'any [[1906]] i fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] junt ad atres companyers com: Julián Ruiz Vicent, que fon l'alcalde; Gimeno Michavila; Gea Mariño; Castelló i Tàrrega; Juan Carbó i [[Salvador Guinot]], que se incorporà en [[1907]]. També formà part de la Corporació de [[1908]] junt a Carlos González Espresati i en [[1909]] en José Armengot Rubio i Odilón Gironés. Despuix d'un temps sense estar en la política tornà a ser síndic i fon tinent d'alcalde junt a Enrique Ribés Sangüesa i la presidència de José Morelló en [[1920]]. Junt a l'alcalde Juan Carbó Doménech en [[1922]]. En les eleccions d'abril de l'any [[1931]] formà part del primer ajuntament de la República en Manuel Peláez Edo, al que substituiren Vicente Tirado Gimeno i Miguel Santos Moliner, quan aparegué el [[Front Popular]].		Fon candidat pel [[Partit Republicà Radical]], participà en les eleccions de l'any [[1906]] i fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] junt ad atres companyers com: Julián Ruiz Vicent, que fon l'alcalde; Gimeno Michavila; Gea Mariño; Castelló i Tàrrega; Juan Carbó i [[Salvador Guinot]], que se incorporà en l'any [[1907]]. També formà part de la Corporació de [[1908]] junt a Carlos González Espresati i en [[1909]] en José Armengot Rubio i Odilón Gironés. Despuix d'un temps sense estar en la política tornà a ser síndic i fon tinent d'alcalde junt a Enrique Ribés Sangüesa i la presidència de José Morelló en [[1920]]. Junt a l'alcalde Juan Carbó Doménech en l'any [[1922]]. En les eleccions d'abril de l'any [[1931]] formà part del primer ajuntament de la República en Manuel Peláez Edo, al que substituiren Vicente Tirado Gimeno i Miguel Santos Moliner, quan aparegué el [[Front Popular]].

	De la mà de [[Fernando Gasset]], president i líder del partit, fon màxim responsable del Cassino Radical d'Artesans i president de l'Ateneu Radical i de la Joventut Republicana. També fon director del diari local ''El Clamor'', els atres periòdics locals de Castelló foren: ''República'', ''El Liberal'' i ''Heraldo de Castellón''.		De la mà de [[Fernando Gasset]], president i líder del partit, fon màxim responsable del Cassino Radical d'Artesans i president de l'Ateneu Radical i de la Joventut Republicana. També fon director del diari local ''El Clamor'', els atres periòdics locals de Castelló foren: ''República'', ''El Liberal'' i ''Heraldo de Castellón''.

Xavier en 16:42 20 jul 2019

2019-07-20T16:42:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 20 jul 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], 20 de giner de [[1872]] - 24 de febrer de [[1954]]) fon un professor, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]].		{{Biografia\|
			\| nom = Carlos Selma Roig
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Professor, periodiste i polític
			\| data_naix = 20 de giner de [[1872]]
			\| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = 24 de febrer de [[1954]]
			\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
			'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], 20 de giner de [[1872]] - [[Castelló]], 24 de febrer de [[1954]]) fon un professor, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 16:39 20 jul 2019

2019-07-20T16:39:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:39 20 jul 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], 20 de giner de [[1872]] - 24 de febrer de [[1954]]) fon un ~~mestre~~, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]].		'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], 20 de giner de [[1872]] - 24 de febrer de [[1954]]) fon un professor, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 16:39 20 jul 2019

2019-07-20T16:39:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:39 20 jul 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], 20 de giner de [[1872]] - 24 de febrer de [[1954]]) fon un polític [[Valencians\|valencià]].		'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], 20 de giner de [[1872]] - 24 de febrer de [[1954]]) fon un mestre, periodiste i polític [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 24:		Llínea 24:

	* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Carlos%20Selma%20Roig.pdf Carlos Selma Roig - Salvador Bellés]		* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Carlos%20Selma%20Roig.pdf Carlos Selma Roig - Salvador Bellés]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Periodistes]]
			[[Categoria:Periodistes de la Comunitat Valenciana]]
			[[Categoria:Polítics]]
			[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Carlos Selma Roig''' (Burriana, 20 de giner de 1872 - 24 de febrer de 1954) fon un polític valencià. == Biografia == Carlos Se...»

2019-07-20T16:35:04Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Carlos Selma Roig''' (Burriana, 20 de giner de 1872 - 24 de febrer de 1954) fon un polític valencià. == Biografia == Carlos Se...»

Pàgina nova

'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], 20 de giner de [[1872]] - 24 de febrer de [[1954]]) fon un polític [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Carlos Selma naixqué en Burriana, en la comarca de la [[Plana Baixa]], en el si d'una família humil. Estudià en l'Institut de Santa Clara de la ciutat de Castelló, hui ya desaparegut, a on es troba en l'actualitat la plaça Santa Clara.

De menut, se li trobà un tumor en la cama dreta que el tingué molt de temps immovilisat i del que sofriria una coixera durant sa vida.

La seua família volia que ingresara en un seminari per a que fora capellà pero al final hagué un acort per a que estudiara Magisteri en la Normal de la ciutat de Valéncia. Acabant la seua carrera de Mestre Superior en [[Madrit]], afegint l'especialitat de professor d'invidents i sordomuts. Se'n anà a la capital d'[[Espanya]] influenciat per [[Francisco González Chermá]] i allí conegué la doctrina i els ideals republicans, tenint a Alejandro Lerroux com a referent.

Al tornar a Castelló vixqué en son pare i les seues germanes, sa mare havia faltat. Carlos Selma permaneixqué fadrí tota sa vida. Donà classes en Burriana i conseguí plaça en Castelló baix l'ampar del mestre Francisco Canós Sanmartín. Mamprengué estudis per a ser professor de Caligrafia, Pedagodia i auxiliar de Dret i Llegislació.

Fundà junt ad atres companyers l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló, de la que sería el seu director i donaria classes de Gramàtica, Aritmètica i Geometria. També crearia una academia o escola particular en un local que li cedí [[Vicente Gimeno Michavila]] que fon l'agüelo dels germans Norberto i [[José Luis Gimeno Ferrer]].

== Política ==

Fon candidat pel [[Partit Republicà Radical]], participà en les eleccions de l'any [[1906]] i fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] junt ad atres companyers com: Julián Ruiz Vicent, que fon l'alcalde; Gimeno Michavila; Gea Mariño; Castelló i Tàrrega; Juan Carbó i [[Salvador Guinot]], que se incorporà en [[1907]]. També formà part de la Corporació de [[1908]] junt a Carlos González Espresati i en [[1909]] en José Armengot Rubio i Odilón Gironés. Despuix d'un temps sense estar en la política tornà a ser síndic i fon tinent d'alcalde junt a Enrique Ribés Sangüesa i la presidència de José Morelló en [[1920]]. Junt a l'alcalde Juan Carbó Doménech en [[1922]]. En les eleccions d'abril de l'any [[1931]] formà part del primer ajuntament de la República en Manuel Peláez Edo, al que substituiren Vicente Tirado Gimeno i Miguel Santos Moliner, quan aparegué el [[Front Popular]].

De la mà de [[Fernando Gasset]], president i líder del partit, fon màxim responsable del Cassino Radical d'Artesans i president de l'Ateneu Radical i de la Joventut Republicana. També fon director del diari local ''El Clamor'', els atres periòdics locals de Castelló foren: ''República'', ''El Liberal'' i ''Heraldo de Castellón''.

Fon designat president de la [[Diputació de Castelló]] i estaria en el càrrec des d'abril de [[1931]] fins a [[1936]] que començaria la [[Guerra Civil]]. La seua llabor al front de la Diputació font molt fecunda, dotaria a l'[[Hospital Provincial]] de calefacció, crearia el Museu d'Artesans i compraria a l'Estat l'edifici de la Beneficència. També intentà el soterrament de la via del tren per Castelló en varis proyectes.

== Referències ==

* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Carlos%20Selma%20Roig.pdf Carlos Selma Roig - Salvador Bellés]