Casa C-101 Aviojet - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:16:31Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:16 24 maig 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no a soles substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.		El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no a soles substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.

	Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. ~~Després~~ d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el [[28 de maig]] de [[1977]] i el [[27 de juny]] al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I\|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.		Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Despuix d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el [[28 de maig]] de [[1977]] i el [[27 de juny]] al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I\|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.

Jose2: Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

2020-01-24T16:49:02Z

Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 24 gin 2020
Llínea 10:		Llínea 10:


	El [[17 de març]] de [[1980]] s'entregaren els primers quatre eixemplars de série a l'Eixercit de l'Aire per a la seua utilisació en el 793° Esquadró de l'Aire de Sant Xavier, l'avió fon denominat com I-25 "Merla". L'atra versió de l'Aviojet és la C-101ET [entrenador de tir] per a este comés s'han fet ~~varies~~ modificacions en l'aspecte exterior com l'adopció de dos aletes cabals per a millorar l'estabilitat i optimisar a l'avió com plataforma de tir, s'afegí una góndola ventral en dos ametralladores 12.7 mm. o uncanó Defa de 30 mm. i sis soports subalars per a un màxim de 2000KG de carrega bèlica.		El [[17 de març]] de [[1980]] s'entregaren els primers quatre eixemplars de série a l'Eixercit de l'Aire per a la seua utilisació en el 793° Esquadró de l'Aire de Sant Xavier, l'avió fon denominat com I-25 "Merla". L'atra versió de l'Aviojet és la C-101ET [entrenador de tir] per a este comés s'han fet vàries modificacions en l'aspecte exterior com l'adopció de dos aletes cabals per a millorar l'estabilitat i optimisar a l'avió com plataforma de tir, s'afegí una góndola ventral en dos ametralladores 12.7 mm. o uncanó Defa de 30 mm. i sis soports subalars per a un màxim de 2000KG de carrega bèlica.

	Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport aéreu propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En les alternatives d'armament estan dos bombes de 500KG, quatre de 375KG osis de 250KG; quatre bombes Napalm BLU-27; sis contenidors de bengales SUU-25; sis llança coets en 18 proyectils de 68 mm. o 19 de70 mm.; sis llançacoets de 127 mm. o missils Sidewinder AIM-9.		Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport aéreu propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En les alternatives d'armament estan dos bombes de 500KG, quatre de 375KG osis de 250KG; quatre bombes Napalm BLU-27; sis contenidors de bengales SUU-25; sis llança coets en 18 proyectils de 68 mm. o 19 de70 mm.; sis llançacoets de 127 mm. o missils Sidewinder AIM-9.

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T10:59:46Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 19 gin 2020
Llínea 10:		Llínea 10:


	El [[17 de març]] de [[1980]] s'entregaren els primers quatre eixemplars de ~~serie~~ a l'Eixercit de l'Aire per a la seua utilisació en el 793° Esquadró de l'Aire de Sant Xavier, l'avió fon denominat com I-25 "Merla". L'atra versió de l'Aviojet és la C-101ET [entrenador de tir] per a este comés s'han fet varies modificacions en l'aspecte exterior com l'adopció de dos aletes cabals per a millorar l'estabilitat i optimisar a l'avió com plataforma de tir, s'afegí una góndola ventral en dos ametralladores 12.7 mm. o uncanó Defa de 30 mm. i sis soports subalars per a un màxim de 2000KG de carrega bèlica.		El [[17 de març]] de [[1980]] s'entregaren els primers quatre eixemplars de série a l'Eixercit de l'Aire per a la seua utilisació en el 793° Esquadró de l'Aire de Sant Xavier, l'avió fon denominat com I-25 "Merla". L'atra versió de l'Aviojet és la C-101ET [entrenador de tir] per a este comés s'han fet varies modificacions en l'aspecte exterior com l'adopció de dos aletes cabals per a millorar l'estabilitat i optimisar a l'avió com plataforma de tir, s'afegí una góndola ventral en dos ametralladores 12.7 mm. o uncanó Defa de 30 mm. i sis soports subalars per a un màxim de 2000KG de carrega bèlica.

	Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport aéreu propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En les alternatives d'armament estan dos bombes de 500KG, quatre de 375KG osis de 250KG; quatre bombes Napalm BLU-27; sis contenidors de bengales SUU-25; sis llança coets en 18 proyectils de 68 mm. o 19 de70 mm.; sis llançacoets de 127 mm. o missils Sidewinder AIM-9.		Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport aéreu propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En les alternatives d'armament estan dos bombes de 500KG, quatre de 375KG osis de 250KG; quatre bombes Napalm BLU-27; sis contenidors de bengales SUU-25; sis llança coets en 18 proyectils de 68 mm. o 19 de70 mm.; sis llançacoets de 127 mm. o missils Sidewinder AIM-9.

Jose2 en 12:53 28 nov 2019

2019-11-28T12:53:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:53 28 nov 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''C-101''' és la resposta de l'indústria aeronàutica d'[[Espanya]] a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el [[27 de juny]] de [[1977]] davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a [[1923]], quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop de [[Madrit]] l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc despuix els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica ha construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.		El '''C-101''' és la resposta de l'indústria aeronàutica d'[[Espanya]] a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el [[27 de juny]] de [[1977]] davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a l'any [[1923]], quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop de [[Madrit]] l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc despuix els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica ha construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.

	En [[1946]] se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En [[1970]] casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.		En l'any [[1946]] se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En [[1970]] casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.

	==Desenrroll==		==Desenrroll==
Llínea 7:		Llínea 7:
	El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no a soles substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.		El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no a soles substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.

	Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Després d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el 28 de maig de 1977 i el 27 de ~~Juny~~ al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I\|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.		Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Després d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el [[28 de maig]] de [[1977]] i el [[27 de juny]] al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I\|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.

Jose2: Text reemplaça - ' aereu ' a ' aéreu '

2018-08-06T19:18:09Z

Text reemplaça - ' aereu ' a ' aéreu '

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 6 ago 2018
Llínea 12:		Llínea 12:
	El [[17 de març]] de [[1980]] s'entregaren els primers quatre eixemplars de serie a l'Eixercit de l'Aire per a la seua utilisació en el 793° Esquadró de l'Aire de Sant Xavier, l'avió fon denominat com I-25 "Merla". L'atra versió de l'Aviojet és la C-101ET [entrenador de tir] per a este comés s'han fet varies modificacions en l'aspecte exterior com l'adopció de dos aletes cabals per a millorar l'estabilitat i optimisar a l'avió com plataforma de tir, s'afegí una góndola ventral en dos ametralladores 12.7 mm. o uncanó Defa de 30 mm. i sis soports subalars per a un màxim de 2000KG de carrega bèlica.		El [[17 de març]] de [[1980]] s'entregaren els primers quatre eixemplars de serie a l'Eixercit de l'Aire per a la seua utilisació en el 793° Esquadró de l'Aire de Sant Xavier, l'avió fon denominat com I-25 "Merla". L'atra versió de l'Aviojet és la C-101ET [entrenador de tir] per a este comés s'han fet varies modificacions en l'aspecte exterior com l'adopció de dos aletes cabals per a millorar l'estabilitat i optimisar a l'avió com plataforma de tir, s'afegí una góndola ventral en dos ametralladores 12.7 mm. o uncanó Defa de 30 mm. i sis soports subalars per a un màxim de 2000KG de carrega bèlica.

	Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport ~~aereu~~ propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En les alternatives d'armament estan dos bombes de 500KG, quatre de 375KG osis de 250KG; quatre bombes Napalm BLU-27; sis contenidors de bengales SUU-25; sis llança coets en 18 proyectils de 68 mm. o 19 de70 mm.; sis llançacoets de 127 mm. o missils Sidewinder AIM-9.		Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport aéreu propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En les alternatives d'armament estan dos bombes de 500KG, quatre de 375KG osis de 250KG; quatre bombes Napalm BLU-27; sis contenidors de bengales SUU-25; sis llança coets en 18 proyectils de 68 mm. o 19 de70 mm.; sis llançacoets de 127 mm. o missils Sidewinder AIM-9.

Jose2: Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria '

2018-08-01T19:37:46Z

Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria '

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 1 ago 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''C-101''' és la resposta de l'~~industria~~ aeronàutica d'[[Espanya]] a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el [[27 de juny]] de [[1977]] davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a [[1923]], quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop de [[Madrit]] l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc despuix els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica ha construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.		El '''C-101''' és la resposta de l'indústria aeronàutica d'[[Espanya]] a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el [[27 de juny]] de [[1977]] davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a [[1923]], quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop de [[Madrit]] l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc despuix els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica ha construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.

	En [[1946]] se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En [[1970]] casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.		En [[1946]] se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En [[1970]] casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:14:28Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:14 20 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	==Desenrroll==		==Desenrroll==

	El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no ~~només~~ substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.		El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no a soles substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.

	Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Després d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el 28 de maig de 1977 i el 27 de Juny al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I\|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.		Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Després d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el 28 de maig de 1977 i el 27 de Juny al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I\|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.

Jose2 en 08:31 12 maig 2017

2017-05-12T08:31:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:31 12 maig 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''C-101''' és la resposta de l'industria aeronàutica d'[[Espanya]] a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el [[27 de juny]] de [[1977]] davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a [[1923]], quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop a [[Madrit]] l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc despuix els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica a construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.		El '''C-101''' és la resposta de l'industria aeronàutica d'[[Espanya]] a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el [[27 de juny]] de [[1977]] davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a [[1923]], quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop de [[Madrit]] l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc despuix els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica ha construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.

	En [[1946]] se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En [[1970]] casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.		En [[1946]] se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En [[1970]] casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.

	==Desenrroll==		==Desenrroll==

Jose2: /* Desenrroll */

2017-05-12T08:30:11Z

Desenrroll

← Revisió anterior		Revisió de 08:30 12 maig 2017
Llínea 6:		Llínea 6:
	El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no només substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.		El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no només substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.

	Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Després d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el 28 de maig de 1977 i el 27 de Juny al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El 29 de ~~Juny~~ se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I\|Rei Joan Carles]];en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.		Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Després d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el 28 de maig de 1977 i el 27 de Juny al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I\|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.


	~~El17~~ de març de 1980 s'entregaren els primers quatre eixemplars ~~deserie~~ a l'Eixercit de l'Aire per a la seua utilisació en el ~~793°Esquadró~~ de l'Aire de Sant Xavier, l'avió fon denominat com I-25"Merla". L'atra versió de l'Aviojet es la C-101ET[entrenador de tir] per a este comés s'han fet varies ~~modificacionsen~~ l'aspecte exterior com l'adopció de dos aletes cabals per ~~amillorar~~ l'estabilitat i optimisar a l'avió com plataforma de tir,s'afegí una góndola ventral en dos ametralladores 12.7 mm. o uncanó Defa de 30 mm. i sis soports subalars per a un màxim de ~~2000KGde~~ carrega bèlica.		El [[17 de març]] de [[1980]] s'entregaren els primers quatre eixemplars de serie a l'Eixercit de l'Aire per a la seua utilisació en el 793° Esquadró de l'Aire de Sant Xavier, l'avió fon denominat com I-25 "Merla". L'atra versió de l'Aviojet és la C-101ET [entrenador de tir] per a este comés s'han fet varies modificacions en l'aspecte exterior com l'adopció de dos aletes cabals per a millorar l'estabilitat i optimisar a l'avió com plataforma de tir, s'afegí una góndola ventral en dos ametralladores 12.7 mm. o uncanó Defa de 30 mm. i sis soports subalars per a un màxim de 2000KG de carrega bèlica.

	Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport aereu propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En ~~lesalternatives~~ d'armament estan dos bombes de 500KG, quatre de 375KG osis de 250KG; quatre bombes Napalm BLU-27; sis contenidors ~~debengales~~ SUU-25; sis ~~llançacoets~~ en 18 proyectils de 68 mm. o 19 de70 mm.; sis llançacoets de 127 mm. o missils Sidewinder AIM-9.		Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport aereu propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En les alternatives d'armament estan dos bombes de 500KG, quatre de 375KG osis de 250KG; quatre bombes Napalm BLU-27; sis contenidors de bengales SUU-25; sis llança coets en 18 proyectils de 68 mm. o 19 de70 mm.; sis llançacoets de 127 mm. o missils Sidewinder AIM-9.

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:28:40Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''C-101''' és la resposta de l'industria aeronàutica d'[[Espanya]] a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el [[27 de juny]] de [[1977]] davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a [[1923]], quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop a [[Madrit]] l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc ~~després~~ els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica a construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.		El '''C-101''' és la resposta de l'industria aeronàutica d'[[Espanya]] a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el [[27 de juny]] de [[1977]] davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a [[1923]], quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop a [[Madrit]] l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc despuix els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica a construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.

	En [[1946]] se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En [[1970]] casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.		En [[1946]] se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En [[1970]] casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.