Castell d'Alcanyís - Historial de revisions

Jose2 en 16:36 18 jun 2024

2024-06-18T16:36:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:36 18 jun 2024
Llínea 34:		Llínea 34:

	El castell d'Alcanyís destaca per conservar una bona colecció de pintures murals gòtiques datades a lo llarc del sigle XIV. Estes pintures murals són un important conjunt de decoració de caràcter narratiu històric-cavalleresc, en composicions alegòriques de caràcter religiós i profà. Les més antigues, daten de l'any [[1200]] i són les que es troben en l'atri de l'iglésia romànica del castell, o capella, en escenes religioses del [[Nou Testament]] i una escena de combat entre soldats calatraves i defensors de l'Islam, destacant la figura del monarca.		El castell d'Alcanyís destaca per conservar una bona colecció de pintures murals gòtiques datades a lo llarc del sigle XIV. Estes pintures murals són un important conjunt de decoració de caràcter narratiu històric-cavalleresc, en composicions alegòriques de caràcter religiós i profà. Les més antigues, daten de l'any [[1200]] i són les que es troben en l'atri de l'iglésia romànica del castell, o capella, en escenes religioses del [[Nou Testament]] i una escena de combat entre soldats calatraves i defensors de l'Islam, destacant la figura del monarca.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2023-08-28T22:32:07Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 22:32 28 ago 2023
Llínea 29:		Llínea 29:
	La fortalea presenta planta trapezoidal que comprén el complex conjunt d'edificacions, que podem vore dividides en dos grans zones:		La fortalea presenta planta trapezoidal que comprén el complex conjunt d'edificacions, que podem vore dividides en dos grans zones:

	* '''Zona nort''', a on es localisen les construccions ~~medievals~~: la torre de l'homenage (construïda en estil gòtic, de planta quadrada i quatre altures, en sales decorades, una d'elles en pintures alegòriques a la [[Conquista de Valéncia\|conquista de Valéncia]], datades en el sigle XIV), el claustre ogival (adossat al mur sur de la capella, en dos arcs apuntats per cloixir, presenta restants de pintures murals de caràcter funerari datades entre els sigles XIV i XV; d'un sol pis en sostre de voltons i el seu accés es fa per una chicoteta porta romànica) i l'iglésia, tot construït seguint les pautes de l'estil gòtic, pese a que es pot vore una portada romànica. També destaca en estes construccions la coneguda com a Torre de Lanuza i la capella del castell (datada en el sigle XIII, d'estil romànic i que va constituir la primera parròquia d'Alcanyís. Dedicada a [[Santa Maria Magdalena\|Maria Magdalena]], presenta una sola nau en coberta en volta de canó apuntada, en una portada romànica, que presenta decoració en taquejat jaqués, i que constituïx una excepció en la comarca del [[Baix Aragó]]. En el seu interior es conserva el sepulcre de don Juan de Lanuza).		* '''Zona nort''', a on es localisen les construccions migevals: la torre de l'homenage (construïda en estil gòtic, de planta quadrada i quatre altures, en sales decorades, una d'elles en pintures alegòriques a la [[Conquista de Valéncia\|conquista de Valéncia]], datades en el sigle XIV), el claustre ogival (adossat al mur sur de la capella, en dos arcs apuntats per cloixir, presenta restants de pintures murals de caràcter funerari datades entre els sigles XIV i XV; d'un sol pis en sostre de voltons i el seu accés es fa per una chicoteta porta romànica) i l'iglésia, tot construït seguint les pautes de l'estil gòtic, pese a que es pot vore una portada romànica. També destaca en estes construccions la coneguda com a Torre de Lanuza i la capella del castell (datada en el sigle XIII, d'estil romànic i que va constituir la primera parròquia d'Alcanyís. Dedicada a [[Santa Maria Magdalena\|Maria Magdalena]], presenta una sola nau en coberta en volta de canó apuntada, en una portada romànica, que presenta decoració en taquejat jaqués, i que constituïx una excepció en la comarca del [[Baix Aragó]]. En el seu interior es conserva el sepulcre de don Juan de Lanuza).

	* '''Zona sur''', d'estil barroc, a on es localisen el restant de les edificacions que pertanyen en la seua majoria al sigle XVIII, i en les que destaca el conegut com a Palau dels Comanadors (ocupat en l'actualitat pel Parador Nacional). Destaca la seua frontera principal.		* '''Zona sur''', d'estil barroc, a on es localisen el restant de les edificacions que pertanyen en la seua majoria al sigle XVIII, i en les que destaca el conegut com a Palau dels Comanadors (ocupat en l'actualitat pel Parador Nacional). Destaca la seua frontera principal.

Jose2: Text reemplaça - ' medieval ' a ' migeval '

2020-06-08T11:06:31Z

Text reemplaça - ' medieval ' a ' migeval '

← Revisió anterior		Revisió de 11:06 8 jun 2020
Llínea 17:		Llínea 17:
	En morir el monarca [[Martí I d'Aragó]] sense descendència, la vila d'Alcanyís es va convertir en residència del parlament aragonés (que es va estajar en el Castell dels Calatrava entre setembre de 1411 i juliol de 1412), i d'ací varen eixir els nou juges o compromissaris que devien elegir un nou rei per a [[Aragó]] en lo que vingué a cridar-se la “Concòrdia” d'Alcanyís.		En morir el monarca [[Martí I d'Aragó]] sense descendència, la vila d'Alcanyís es va convertir en residència del parlament aragonés (que es va estajar en el Castell dels Calatrava entre setembre de 1411 i juliol de 1412), i d'ací varen eixir els nou juges o compromissaris que devien elegir un nou rei per a [[Aragó]] en lo que vingué a cridar-se la “Concòrdia” d'Alcanyís.

	Més tart, durant el sigle XVIII es procedix a realisar una gran reforma que transformarà l'antic castell ~~medieval~~ en un típic palau aragonés (conegut com a Palau dels Comanadors) del tart-renaiximent, caracterisat per presentar una frontera de grans dimensions (datada en [[1738]]), arrematada per dos grans torres quadrades, a la que s'accedix per un camí de ronda i una rampa datats en el [[sigle XIX]] i frut d'una de les últimes reformes que el complex va sofrir. Destaquen pel seu gran interés les belles pintures murals d'estil gòtic-llineal de principis del sigle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d'Aragó i, en l'interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Juan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en l'any [[1537]]. Durant la [[Guerra de l'Independència]], el castell va ser pres pels francesos, pero les tropes espanyoles ho varen recuperar en [[1809]]. Durant les [[Guerres Carlistes]], el castell d'Alcanyís fon convertit en quarter per [[Ramón Cabrera]].		Més tart, durant el sigle XVIII es procedix a realisar una gran reforma que transformarà l'antic castell migeval en un típic palau aragonés (conegut com a Palau dels Comanadors) del tart-renaiximent, caracterisat per presentar una frontera de grans dimensions (datada en [[1738]]), arrematada per dos grans torres quadrades, a la que s'accedix per un camí de ronda i una rampa datats en el [[sigle XIX]] i frut d'una de les últimes reformes que el complex va sofrir. Destaquen pel seu gran interés les belles pintures murals d'estil gòtic-llineal de principis del sigle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d'Aragó i, en l'interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Juan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en l'any [[1537]]. Durant la [[Guerra de l'Independència]], el castell va ser pres pels francesos, pero les tropes espanyoles ho varen recuperar en [[1809]]. Durant les [[Guerres Carlistes]], el castell d'Alcanyís fon convertit en quarter per [[Ramón Cabrera]].

	Passà a ser sèu d'un parador nacional en els [[anys 60]] del [[sigle XX]]. En un primer moment el parador es localisa en l'edifici conegut com a “Palau dels Comanadors”, datat en el sigle XVIII, i va passar a denominar-se “Parador Nacional de la Concòrdia”. Des de l'any [[1992]] fins a l'any [[1997]] el [[Govern d'Aragó]] va promoure diversos treballs d'acondicionament i restauració en l'immoble que es varen destacar per l'instalació d'un saló d'actes i la restauració del sepulcre de Don Juan de Lanuza, aixina com de la torre de l'Homenage.		Passà a ser sèu d'un parador nacional en els [[anys 60]] del [[sigle XX]]. En un primer moment el parador es localisa en l'edifici conegut com a “Palau dels Comanadors”, datat en el sigle XVIII, i va passar a denominar-se “Parador Nacional de la Concòrdia”. Des de l'any [[1992]] fins a l'any [[1997]] el [[Govern d'Aragó]] va promoure diversos treballs d'acondicionament i restauració en l'immoble que es varen destacar per l'instalació d'un saló d'actes i la restauració del sepulcre de Don Juan de Lanuza, aixina com de la torre de l'Homenage.

Jose2: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2020-05-16T12:23:17Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 12:23 16 maig 2020
Llínea 29:		Llínea 29:
	La fortalea presenta planta trapezoidal que comprén el complex conjunt d'edificacions, que podem vore dividides en dos grans zones:		La fortalea presenta planta trapezoidal que comprén el complex conjunt d'edificacions, que podem vore dividides en dos grans zones:

	* '''Zona nort''', a on es localisen les construccions medievals: la torre de l'homenage (construïda en estil gòtic, de planta quadrada i quatre altures, en sales decorades, una d'elles en pintures alegòriques a la [[Conquista de Valéncia\|conquista de Valéncia]], datades en el sigle XIV), el claustre ogival (adossat al mur sur de la capella, en dos arcs apuntats per cloixir, presenta restants de pintures murals de caràcter funerari datades entre els sigles XIV i XV; d'un sol pis en sostre de voltons i el seu accés es fa per una ~~menuda~~ porta romànica) i l'iglésia, tot construït seguint les pautes de l'estil gòtic, pese a que es pot vore una portada romànica. També destaca en estes construccions la coneguda com a Torre de Lanuza i la capella del castell (datada en el sigle XIII, d'estil romànic i que va constituir la primera parròquia d'Alcanyís. Dedicada a [[Santa Maria Magdalena\|Maria Magdalena]], presenta una sola nau en coberta en volta de canó apuntada, en una portada romànica, que presenta decoració en taquejat jaqués, i que constituïx una excepció en la comarca del [[Baix Aragó]]. En el seu interior es conserva el sepulcre de don Juan de Lanuza).		* '''Zona nort''', a on es localisen les construccions medievals: la torre de l'homenage (construïda en estil gòtic, de planta quadrada i quatre altures, en sales decorades, una d'elles en pintures alegòriques a la [[Conquista de Valéncia\|conquista de Valéncia]], datades en el sigle XIV), el claustre ogival (adossat al mur sur de la capella, en dos arcs apuntats per cloixir, presenta restants de pintures murals de caràcter funerari datades entre els sigles XIV i XV; d'un sol pis en sostre de voltons i el seu accés es fa per una chicoteta porta romànica) i l'iglésia, tot construït seguint les pautes de l'estil gòtic, pese a que es pot vore una portada romànica. També destaca en estes construccions la coneguda com a Torre de Lanuza i la capella del castell (datada en el sigle XIII, d'estil romànic i que va constituir la primera parròquia d'Alcanyís. Dedicada a [[Santa Maria Magdalena\|Maria Magdalena]], presenta una sola nau en coberta en volta de canó apuntada, en una portada romànica, que presenta decoració en taquejat jaqués, i que constituïx una excepció en la comarca del [[Baix Aragó]]. En el seu interior es conserva el sepulcre de don Juan de Lanuza).

	* '''Zona sur''', d'estil barroc, a on es localisen el restant de les edificacions que pertanyen en la seua majoria al sigle XVIII, i en les que destaca el conegut com a Palau dels Comanadors (ocupat en l'actualitat pel Parador Nacional). Destaca la seua frontera principal.		* '''Zona sur''', d'estil barroc, a on es localisen el restant de les edificacions que pertanyen en la seua majoria al sigle XVIII, i en les que destaca el conegut com a Palau dels Comanadors (ocupat en l'actualitat pel Parador Nacional). Destaca la seua frontera principal.

Jose2: /* Descripció */

2020-03-18T12:59:20Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 12:59 18 març 2020
Llínea 29:		Llínea 29:
	La fortalea presenta planta trapezoidal que comprén el complex conjunt d'edificacions, que podem vore dividides en dos grans zones:		La fortalea presenta planta trapezoidal que comprén el complex conjunt d'edificacions, que podem vore dividides en dos grans zones:

	* '''Zona nort''', on es localisen les construccions medievals: la torre de l'homenage (construïda en estil gòtic, de planta quadrada i quatre altures, en sales decorades, una d'elles en pintures alegòriques a la [[Conquista de Valéncia\|conquista de Valéncia]], datades en el sigle XIV), el claustre ogival (adossat al mur sur de la capella, en dos arcs apuntats per cloixir, presenta restants de pintures murals de caràcter funerari datades entre els sigles XIV i XV; d'un sol pis en sostre de voltons i el seu accés es fa per una menuda porta romànica) i l'iglésia, tot construït seguint les pautes de l'estil gòtic, pese a que es pot vore una portada romànica. També destaca en estes construccions la coneguda com a Torre de Lanuza i la capella del castell (datada en el sigle XIII, d'estil romànic i que va constituir la primera parròquia d'Alcanyís. Dedicada a [[Santa Maria Magdalena\|Maria Magdalena]], presenta una sola nau en coberta en volta de canó apuntada, en una portada romànica, que presenta decoració en taquejat jaqués, i que constituïx una excepció en la comarca del [[Baix Aragó]]. En el seu interior es conserva el sepulcre de don Juan de Lanuza).		* '''Zona nort''', a on es localisen les construccions medievals: la torre de l'homenage (construïda en estil gòtic, de planta quadrada i quatre altures, en sales decorades, una d'elles en pintures alegòriques a la [[Conquista de Valéncia\|conquista de Valéncia]], datades en el sigle XIV), el claustre ogival (adossat al mur sur de la capella, en dos arcs apuntats per cloixir, presenta restants de pintures murals de caràcter funerari datades entre els sigles XIV i XV; d'un sol pis en sostre de voltons i el seu accés es fa per una menuda porta romànica) i l'iglésia, tot construït seguint les pautes de l'estil gòtic, pese a que es pot vore una portada romànica. També destaca en estes construccions la coneguda com a Torre de Lanuza i la capella del castell (datada en el sigle XIII, d'estil romànic i que va constituir la primera parròquia d'Alcanyís. Dedicada a [[Santa Maria Magdalena\|Maria Magdalena]], presenta una sola nau en coberta en volta de canó apuntada, en una portada romànica, que presenta decoració en taquejat jaqués, i que constituïx una excepció en la comarca del [[Baix Aragó]]. En el seu interior es conserva el sepulcre de don Juan de Lanuza).

	* '''Zona sur''', d'estil barroc, on es localisen el restant de les edificacions que pertanyen en la seua majoria al sigle XVIII, i en les que destaca el conegut com a Palau dels Comanadors (ocupat en l'actualitat pel Parador Nacional). Destaca la seua frontera principal.		* '''Zona sur''', d'estil barroc, a on es localisen el restant de les edificacions que pertanyen en la seua majoria al sigle XVIII, i en les que destaca el conegut com a Palau dels Comanadors (ocupat en l'actualitat pel Parador Nacional). Destaca la seua frontera principal.

	El castell d'Alcanyís destaca per conservar una bona colecció de pintures murals gòtiques datades a lo llarc del sigle XIV. Estes pintures murals són un important conjunt de decoració de caràcter narratiu històric-cavalleresc, en composicions alegòriques de caràcter religiós i profà. Les més antigues, daten de l'any [[1200]] i són les que es troben en l'atri de l'iglésia romànica del castell, o capella, en escenes religioses del [[Nou Testament]] i una escena de combat entre soldats calatraves i defensors de l'Islam, destacant la figura del monarca.		El castell d'Alcanyís destaca per conservar una bona colecció de pintures murals gòtiques datades a lo llarc del sigle XIV. Estes pintures murals són un important conjunt de decoració de caràcter narratiu històric-cavalleresc, en composicions alegòriques de caràcter religiós i profà. Les més antigues, daten de l'any [[1200]] i són les que es troben en l'atri de l'iglésia romànica del castell, o capella, en escenes religioses del [[Nou Testament]] i una escena de combat entre soldats calatraves i defensors de l'Islam, destacant la figura del monarca.

Jose2: Text reemplaça - ' mitan del ' a ' mitan '

2019-02-21T20:43:38Z

Text reemplaça - ' mitan del ' a ' mitan '

← Revisió anterior		Revisió de 20:43 21 feb 2019
Llínea 11:		Llínea 11:
	La zona més antiga del castell és la zona nordest, en ella s'ubica la Torre de l'Homenage i la Capella, datades a finals del sigle XII i inicis del sigle XIII.		La zona més antiga del castell és la zona nordest, en ella s'ubica la Torre de l'Homenage i la Capella, datades a finals del sigle XII i inicis del sigle XIII.

	El castell viu una història totalment unida en el devindre del núcleu poblacional d'Alcanyís, d'esta manera, despuix de passar a mitan ~~del~~ sigle XII Alcanyís a territori aragonés, la ciutat passa a ser propietat dels senyors Sancho Aznárez, don Palacín Beltrán de Santa Cruz i don Artal de Aragón. És esta época en la que la vila rep [[Furs\|Fur Real]] en [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]] i va portar a terme una ampliació territorial. Finalment, en l'any [[1179]], [[Alfons II d'Aragó]] concedix el castell, aixina com un gran grup de llogarets i llocs vinculats a la vila, a l'Orde Militar de Calatrava. D'esta manera, la Sèu de l'Encomana s'ubica en el castell.		El castell viu una història totalment unida en el devindre del núcleu poblacional d'Alcanyís, d'esta manera, despuix de passar a mitan sigle XII Alcanyís a territori aragonés, la ciutat passa a ser propietat dels senyors Sancho Aznárez, don Palacín Beltrán de Santa Cruz i don Artal de Aragón. És esta época en la que la vila rep [[Furs\|Fur Real]] en [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]] i va portar a terme una ampliació territorial. Finalment, en l'any [[1179]], [[Alfons II d'Aragó]] concedix el castell, aixina com un gran grup de llogarets i llocs vinculats a la vila, a l'Orde Militar de Calatrava. D'esta manera, la Sèu de l'Encomana s'ubica en el castell.

	La progressiva independència del Consell d'Alcanyís, en el respal dels monarques aragonesos, i el seu important juderia, choquen constantment en els senyors calatraves del castell. En l'any [[1283]] es produïx en la vila d'Alcanyís una de les moltes sublevacions contra el poder senyorial que eixercia l'Orde de Calatrava (a la que finalment va véncer). L'Encomana Major de Calatrava no respectava les llibertats que Ramón Berenguer IV havia concedit a la vila en otorgar-li la Carta de població en 1157. En el sigle XIV s'inicia la construcció del claustre, aixina com d'una série de dependències ordenades entorn ad este, i també es realisa la decoració mural de la Torre de l'Homenage.		La progressiva independència del Consell d'Alcanyís, en el respal dels monarques aragonesos, i el seu important juderia, choquen constantment en els senyors calatraves del castell. En l'any [[1283]] es produïx en la vila d'Alcanyís una de les moltes sublevacions contra el poder senyorial que eixercia l'Orde de Calatrava (a la que finalment va véncer). L'Encomana Major de Calatrava no respectava les llibertats que Ramón Berenguer IV havia concedit a la vila en otorgar-li la Carta de població en 1157. En el sigle XIV s'inicia la construcció del claustre, aixina com d'una série de dependències ordenades entorn ad este, i també es realisa la decoració mural de la Torre de l'Homenage.

Jose2: /* Història */

2018-09-05T08:02:12Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 08:02 5 set 2018
Llínea 19:		Llínea 19:
	Més tart, durant el sigle XVIII es procedix a realisar una gran reforma que transformarà l'antic castell medieval en un típic palau aragonés (conegut com a Palau dels Comanadors) del tart-renaiximent, caracterisat per presentar una frontera de grans dimensions (datada en [[1738]]), arrematada per dos grans torres quadrades, a la que s'accedix per un camí de ronda i una rampa datats en el [[sigle XIX]] i frut d'una de les últimes reformes que el complex va sofrir. Destaquen pel seu gran interés les belles pintures murals d'estil gòtic-llineal de principis del sigle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d'Aragó i, en l'interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Juan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en l'any [[1537]]. Durant la [[Guerra de l'Independència]], el castell va ser pres pels francesos, pero les tropes espanyoles ho varen recuperar en [[1809]]. Durant les [[Guerres Carlistes]], el castell d'Alcanyís fon convertit en quarter per [[Ramón Cabrera]].		Més tart, durant el sigle XVIII es procedix a realisar una gran reforma que transformarà l'antic castell medieval en un típic palau aragonés (conegut com a Palau dels Comanadors) del tart-renaiximent, caracterisat per presentar una frontera de grans dimensions (datada en [[1738]]), arrematada per dos grans torres quadrades, a la que s'accedix per un camí de ronda i una rampa datats en el [[sigle XIX]] i frut d'una de les últimes reformes que el complex va sofrir. Destaquen pel seu gran interés les belles pintures murals d'estil gòtic-llineal de principis del sigle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d'Aragó i, en l'interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Juan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en l'any [[1537]]. Durant la [[Guerra de l'Independència]], el castell va ser pres pels francesos, pero les tropes espanyoles ho varen recuperar en [[1809]]. Durant les [[Guerres Carlistes]], el castell d'Alcanyís fon convertit en quarter per [[Ramón Cabrera]].

	Passà a ser sèu d'un parador nacional en els [[anys 60]] del [[sigle XX]]. En un primer moment el parador es localisa en l'edifici conegut com a “Palau dels Comanadors”, datat en el sigle XVIII, i va passar a denominar-se “Parador Nacional de la Concòrdia”. Des de [[1992]] a [[1997]] el [[Govern d'Aragó]] va promoure diversos treballs d'acondicionament i restauració en l'immoble que es varen destacar per l'instalació d'un saló d'actes i la restauració del sepulcre de Don Juan de Lanuza, aixina com de la torre de l'Homenage.		Passà a ser sèu d'un parador nacional en els [[anys 60]] del [[sigle XX]]. En un primer moment el parador es localisa en l'edifici conegut com a “Palau dels Comanadors”, datat en el sigle XVIII, i va passar a denominar-se “Parador Nacional de la Concòrdia”. Des de l'any [[1992]] fins a l'any [[1997]] el [[Govern d'Aragó]] va promoure diversos treballs d'acondicionament i restauració en l'immoble que es varen destacar per l'instalació d'un saló d'actes i la restauració del sepulcre de Don Juan de Lanuza, aixina com de la torre de l'Homenage.

	Novament, entre els anys [[2000]] i [[2001]] es va restaurar la decoració mural interior del castell per mig d'un Conveni de Colaboració entre el Ministeri d'Educació i Cultura, el Govern d'Aragó i Caixa d'Aforros de l'Inmaculada conseguint en això la posada en valor d'este gran conjunt pictòric. El Bolletí Oficial d'Aragó de 30 d'abril de [[2004]] publica l'Orde de 2 d'abril de 2004 del Departament d'Educació, Cultura i Deport, per la que es completa la declaració originària de Be d'Interés Cultural del denominat Castell dels Calatrava, conforme a la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/1999, de 10 de març, de Patrimoni Cultural Aragonés, que inclou la seua delimitació, els bens mobles integrants del be i l'entorn afectat per la declaració.		Novament, entre els anys [[2000]] i [[2001]] es va restaurar la decoració mural interior del castell per mig d'un Conveni de Colaboració entre el Ministeri d'Educació i Cultura, el Govern d'Aragó i Caixa d'Aforros de l'Inmaculada conseguint en això la posada en valor d'este gran conjunt pictòric. El Bolletí Oficial d'Aragó de 30 d'abril de [[2004]] publica l'Orde de 2 d'abril de 2004 del Departament d'Educació, Cultura i Deport, per la que es completa la declaració originària de Be d'Interés Cultural del denominat Castell dels Calatrava, conforme a la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/1999, de 10 de març, de Patrimoni Cultural Aragonés, que inclou la seua delimitació, els bens mobles integrants del be i l'entorn afectat per la declaració.

Xavier en 20:42 30 jul 2018

2018-07-30T20:42:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:42 30 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Vista general con el castillo como protagonista - Alcañiz.JPG\|thumb\|Vista general d'Alcanyís en el seu castell]]		[[File:Vista general con el castillo como protagonista - Alcañiz.JPG\|thumb\|Vista general d'Alcanyís en el seu castell]]

	El '''castell d'Alcanyís''' o dels Calatrava és un castell situat en [[Alcanyís]] ([[Terol]]) [[~~Espanya~~]] que va pertànyer a l'[[Orde de Calatrava]]. Esta orde militar tingué un important paper en la reconquista de la vila en l'any [[1157]]; les dependències més antigues daten dels [[Sigle XII\|sigles XII]] i [[Sigle XIII\|XIII]], descollant la capella, el claustre i la torre de l'homenage en importants pintures murals d'estil gòtic llineal, de principis del [[sigle XIV]], en temes juglaresos i cavallerescs. La frontera és del [[sigle XVIII]].		El '''castell d'Alcanyís''' o dels Calatrava és un castell situat en [[Alcanyís]] ([[Terol]], [[Aragó]]) que va pertànyer a l'[[Orde de Calatrava]]. Esta orde militar tingué un important paper en la reconquista de la vila en l'any [[1157]]; les dependències més antigues daten dels [[Sigle XII\|sigles XII]] i [[Sigle XIII\|XIII]], descollant la capella, el claustre i la torre de l'homenage en importants pintures murals d'estil gòtic llineal, de principis del [[sigle XIV]], en temes juglaresos i cavallerescs. La frontera és del [[sigle XVIII]].

	Durant els [[Sigle XIV\|sigles XIV]] i [[Sigle XV\|XV]] se li varen agregar elements d'ornamentació mudéixar tant en el propi castell com en les muralles que ho rodejaven. En l'actualitat alberga un [[Parador de Turisme]].		Durant els [[Sigle XIV\|sigles XIV]] i [[Sigle XV\|XV]] se li varen agregar elements d'ornamentació mudéixar tant en el propi castell com en les muralles que ho rodejaven. En l'actualitat alberga un [[Parador de Turisme]].

Jose2 en 20:07 29 jul 2018

2018-07-29T20:07:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:07 29 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Vista general con el castillo como protagonista - Alcañiz.JPG\|thumb\|Vista general d'Alcanyís en el seu castell]]

	El '''castell d'Alcanyís''' o dels Calatrava és un castell situat en [[Alcanyís]] ([[Terol]]) [[Espanya]] que va pertànyer a l'[[Orde de Calatrava]]. Esta orde militar tingué un important paper en la reconquista de la vila en l'any [[1157]]; les dependències més antigues daten dels [[Sigle XII\|sigles XII]] i [[Sigle XIII\|XIII]], descollant la capella, el claustre i la torre de l'homenage en importants pintures murals d'estil gòtic llineal, de principis del [[sigle XIV]], en temes juglaresos i cavallerescs. La frontera és del [[sigle XVIII]].		El '''castell d'Alcanyís''' o dels Calatrava és un castell situat en [[Alcanyís]] ([[Terol]]) [[Espanya]] que va pertànyer a l'[[Orde de Calatrava]]. Esta orde militar tingué un important paper en la reconquista de la vila en l'any [[1157]]; les dependències més antigues daten dels [[Sigle XII\|sigles XII]] i [[Sigle XIII\|XIII]], descollant la capella, el claustre i la torre de l'homenage en importants pintures murals d'estil gòtic llineal, de principis del [[sigle XIV]], en temes juglaresos i cavallerescs. La frontera és del [[sigle XVIII]].

Jose2: /* Història */

2018-07-29T20:05:53Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 20:05 29 jul 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	La zona més antiga del castell és la zona nordest, en ella s'ubica la Torre de l'Homenage i la Capella, datades a finals del sigle XII i inicis del sigle XIII.		La zona més antiga del castell és la zona nordest, en ella s'ubica la Torre de l'Homenage i la Capella, datades a finals del sigle XII i inicis del sigle XIII.

	El castell viu una història totalment unida en el devindre del núcleu poblacional d'Alcanyís, d'esta manera, despuix de passar a mitan del sigle XII Alcanyís a territori aragonés, la ciutat passa a ser propietat dels senyors Sancho Aznárez, don Palacín Beltrán de Santa Cruz i don Artal de Aragón. És esta época en la que la vila rep [[Furs\|Fur Real]] en [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]] i va portar a terme una ampliació territorial. Finalment, en [[1179]], [[Alfons II d'Aragó]] concedix el castell, aixina com un gran grup de llogarets i llocs vinculats a la vila, a l'Orde Militar de Calatrava. D'esta manera, la Sèu de l'Encomana s'ubica en el castell.		El castell viu una història totalment unida en el devindre del núcleu poblacional d'Alcanyís, d'esta manera, despuix de passar a mitan del sigle XII Alcanyís a territori aragonés, la ciutat passa a ser propietat dels senyors Sancho Aznárez, don Palacín Beltrán de Santa Cruz i don Artal de Aragón. És esta época en la que la vila rep [[Furs\|Fur Real]] en [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]] i va portar a terme una ampliació territorial. Finalment, en l'any [[1179]], [[Alfons II d'Aragó]] concedix el castell, aixina com un gran grup de llogarets i llocs vinculats a la vila, a l'Orde Militar de Calatrava. D'esta manera, la Sèu de l'Encomana s'ubica en el castell.

	La progressiva independència del Consell d'Alcanyís, en el respal dels monarques aragonesos, i el seu important juderia, choquen constantment en els senyors calatraves del castell. En [[1283]] es produïx en la vila d'Alcanyís una de les moltes sublevacions contra el poder senyorial que eixercia l'Orde de Calatrava (a la que finalment va véncer). L'Encomana Major de Calatrava no respectava les llibertats que Ramón Berenguer IV havia concedit a la vila en otorgar-li la Carta de població en 1157. En el sigle XIV s'inicia la construcció del claustre, aixina com d'una série de dependències ordenades entorn ad este, i també es realisa la decoració mural de la Torre de l'Homenage.		La progressiva independència del Consell d'Alcanyís, en el respal dels monarques aragonesos, i el seu important juderia, choquen constantment en els senyors calatraves del castell. En l'any [[1283]] es produïx en la vila d'Alcanyís una de les moltes sublevacions contra el poder senyorial que eixercia l'Orde de Calatrava (a la que finalment va véncer). L'Encomana Major de Calatrava no respectava les llibertats que Ramón Berenguer IV havia concedit a la vila en otorgar-li la Carta de població en 1157. En el sigle XIV s'inicia la construcció del claustre, aixina com d'una série de dependències ordenades entorn ad este, i també es realisa la decoració mural de la Torre de l'Homenage.

	En morir el monarca [[Martí I d'Aragó]] sense descendència, la vila d'Alcanyís es va convertir en residència del parlament aragonés (que es va estajar en el Castell dels Calatrava entre setembre de 1411 i juliol de 1412), i d'ací varen eixir els nou juges o compromissaris que devien elegir un nou rei per a [[Aragó]] en lo que vingué a cridar-se la “Concòrdia” d'Alcanyís.		En morir el monarca [[Martí I d'Aragó]] sense descendència, la vila d'Alcanyís es va convertir en residència del parlament aragonés (que es va estajar en el Castell dels Calatrava entre setembre de 1411 i juliol de 1412), i d'ací varen eixir els nou juges o compromissaris que devien elegir un nou rei per a [[Aragó]] en lo que vingué a cridar-se la “Concòrdia” d'Alcanyís.

	Més tart, durant el sigle XVIII es procedix a realisar una gran reforma que transformarà l'antic castell medieval en un típic palau aragonés (conegut com a Palau dels Comanadors) del tart-renaiximent, caracterisat per presentar una frontera de grans dimensions (datada en [[1738]]), arrematada per dos grans torres quadrades, a la que s'accedix per un camí de ronda i una rampa datats en el [[sigle XIX]] i frut d'una de les últimes reformes que el complex va sofrir. Destaquen pel seu gran interés les belles pintures murals d'estil gòtic-llineal de principis del sigle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d'Aragó i, en l'interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Juan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en [[1537]]. Durant la [[Guerra de l'Independència]], el castell va ser pres pels francesos, pero les tropes espanyoles ho varen recuperar en [[1809]]. Durant les [[Guerres Carlistes]], el castell d'Alcanyís fon convertit en quarter per [[Ramón Cabrera]].		Més tart, durant el sigle XVIII es procedix a realisar una gran reforma que transformarà l'antic castell medieval en un típic palau aragonés (conegut com a Palau dels Comanadors) del tart-renaiximent, caracterisat per presentar una frontera de grans dimensions (datada en [[1738]]), arrematada per dos grans torres quadrades, a la que s'accedix per un camí de ronda i una rampa datats en el [[sigle XIX]] i frut d'una de les últimes reformes que el complex va sofrir. Destaquen pel seu gran interés les belles pintures murals d'estil gòtic-llineal de principis del sigle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d'Aragó i, en l'interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Juan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en l'any [[1537]]. Durant la [[Guerra de l'Independència]], el castell va ser pres pels francesos, pero les tropes espanyoles ho varen recuperar en [[1809]]. Durant les [[Guerres Carlistes]], el castell d'Alcanyís fon convertit en quarter per [[Ramón Cabrera]].

	Passà a ser sèu d'un parador nacional en els anys 60 del [[sigle XX]]. En un primer moment el parador es localisa en l'edifici conegut com a “Palau dels Comanadors”, datat en el sigle XVIII, i va passar a denominar-se “Parador Nacional de la Concòrdia”. Des de [[1992]] a [[1997]] el [[Govern d'Aragó]] va promoure diversos treballs d'acondicionament i restauració en l'immoble que es varen destacar per l'instalació d'un saló d'actes i la restauració del sepulcre de Don Juan de Lanuza, aixina com de la torre de l'Homenage.		Passà a ser sèu d'un parador nacional en els [[anys 60]] del [[sigle XX]]. En un primer moment el parador es localisa en l'edifici conegut com a “Palau dels Comanadors”, datat en el sigle XVIII, i va passar a denominar-se “Parador Nacional de la Concòrdia”. Des de [[1992]] a [[1997]] el [[Govern d'Aragó]] va promoure diversos treballs d'acondicionament i restauració en l'immoble que es varen destacar per l'instalació d'un saló d'actes i la restauració del sepulcre de Don Juan de Lanuza, aixina com de la torre de l'Homenage.

	Novament, entre els anys [[2000]] i [[2001]] es va restaurar la decoració mural interior del castell per mig d'un Conveni de Colaboració entre el Ministeri d'Educació i Cultura, el Govern d'Aragó i Caixa d'Aforros de l'Inmaculada conseguint en això la posada en valor d'este gran conjunt pictòric. El Bolletí Oficial d'Aragó de 30 d'abril de [[2004]] publica l'Orde de 2 d'abril de 2004 del Departament d'Educació, Cultura i Deport, per la que es completa la declaració originària de Be d'Interés Cultural del denominat Castell dels Calatrava, conforme a la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/1999, de 10 de març, de Patrimoni Cultural Aragonés, que inclou la seua delimitació, els bens mobles integrants del be i l'entorn afectat per la declaració.		Novament, entre els anys [[2000]] i [[2001]] es va restaurar la decoració mural interior del castell per mig d'un Conveni de Colaboració entre el Ministeri d'Educació i Cultura, el Govern d'Aragó i Caixa d'Aforros de l'Inmaculada conseguint en això la posada en valor d'este gran conjunt pictòric. El Bolletí Oficial d'Aragó de 30 d'abril de [[2004]] publica l'Orde de 2 d'abril de 2004 del Departament d'Educació, Cultura i Deport, per la que es completa la declaració originària de Be d'Interés Cultural del denominat Castell dels Calatrava, conforme a la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/1999, de 10 de març, de Patrimoni Cultural Aragonés, que inclou la seua delimitació, els bens mobles integrants del be i l'entorn afectat per la declaració.

← Revisió anterior		Revisió de 20:42 30 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Vista general con el castillo como protagonista - Alcañiz.JPG\|thumb\|Vista general d'Alcanyís en el seu castell]]		[[File:Vista general con el castillo como protagonista - Alcañiz.JPG\|thumb\|Vista general d'Alcanyís en el seu castell]]

	El '''castell d'Alcanyís''' o dels Calatrava és un castell situat en [[Alcanyís]] ([[Terol]]) [[~~Espanya~~]] que va pertànyer a l'[[Orde de Calatrava]]. Esta orde militar tingué un important paper en la reconquista de la vila en l'any [[1157]]; les dependències més antigues daten dels [[Sigle XII\|sigles XII]] i [[Sigle XIII\|XIII]], descollant la capella, el claustre i la torre de l'homenage en importants pintures murals d'estil gòtic llineal, de principis del [[sigle XIV]], en temes juglaresos i cavallerescs. La frontera és del [[sigle XVIII]].		El '''castell d'Alcanyís''' o dels Calatrava és un castell situat en [[Alcanyís]] ([[Terol]], [[Aragó]]) que va pertànyer a l'[[Orde de Calatrava]]. Esta orde militar tingué un important paper en la reconquista de la vila en l'any [[1157]]; les dependències més antigues daten dels [[Sigle XII\|sigles XII]] i [[Sigle XIII\|XIII]], descollant la capella, el claustre i la torre de l'homenage en importants pintures murals d'estil gòtic llineal, de principis del [[sigle XIV]], en temes juglaresos i cavallerescs. La frontera és del [[sigle XVIII]].

	Durant els [[Sigle XIV\|sigles XIV]] i [[Sigle XV\|XV]] se li varen agregar elements d'ornamentació mudéixar tant en el propi castell com en les muralles que ho rodejaven. En l'actualitat alberga un [[Parador de Turisme]].		Durant els [[Sigle XIV\|sigles XIV]] i [[Sigle XV\|XV]] se li varen agregar elements d'ornamentació mudéixar tant en el propi castell com en les muralles que ho rodejaven. En l'actualitat alberga un [[Parador de Turisme]].