Castell d'Almenara - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2023-08-28T22:32:45Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 22:32 28 ago 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Descripció ==		== Descripció ==

	La fortalea, que apareix citada en el Cantar de Meu Cit (''Cantar de Mío Cid'', en castellà), es desenrolla llongitudinalment sobre un tossal escarpat de direcció est-oest. Com atres castells de montanya posseïx una planta irregular dispersa, en tres recints. En la part alta del tossal i edificat sobre una plataforma de 4.000 m2 es troba el castell, molt deteriorat en l'actualitat. En la part anterior al castell se situava l'albacara a on segons les fonts ~~medievals~~ es trobava l'[[aljup]], encara hui visible i la mesquita.		La fortalea, que apareix citada en el Cantar de Meu Cit (''Cantar de Mío Cid'', en castellà), es desenrolla llongitudinalment sobre un tossal escarpat de direcció est-oest. Com atres castells de montanya posseïx una planta irregular dispersa, en tres recints. En la part alta del tossal i edificat sobre una plataforma de 4.000 m2 es troba el castell, molt deteriorat en l'actualitat. En la part anterior al castell se situava l'albacara a on segons les fonts migevals es trobava l'[[aljup]], encara hui visible i la mesquita.

	En els extrems est i oest del tossal se situen dos torres aïllades nomenades Bivalcadim i Bergamuza encara que conegudes localment com a [[Torre de l'Agüelet\|L'Agüelet]] i L'Agüeleta. La segona d'estes torres, situada prop de les vies del tren fon reedificada entre els anys [[1862]] i [[1865]] en les pedres del derruït Convent dels Dominics de la localitat per a que complira les funcions de torre de comunicacions.		En els extrems est i oest del tossal se situen dos torres aïllades nomenades Bivalcadim i Bergamuza encara que conegudes localment com a [[Torre de l'Agüelet\|L'Agüelet]] i L'Agüeleta. La segona d'estes torres, situada prop de les vies del tren fon reedificada entre els anys [[1862]] i [[1865]] en les pedres del derruït Convent dels Dominics de la localitat per a que complira les funcions de torre de comunicacions.

Valencian: Text reemplaça - 'Llibre dels Fets' a 'Llibre dels fets'

2022-09-25T01:56:17Z

Text reemplaça - 'Llibre dels Fets' a 'Llibre dels fets'

← Revisió anterior		Revisió de 01:56 25 set 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	El topònim de ''Al-manara'', far o atalaya indica la possible funció d'este lloc estratègic en la frontera entre els estats de [[Taifa\|taifes]] de [[Valéncia]] i [[Tortosa]]. Des del castell es controlava el pas de la costa entre [[Castelló]] i Valéncia aixina com la ruta interior que comunicava en [[Aragó]].		El topònim de ''Al-manara'', far o atalaya indica la possible funció d'este lloc estratègic en la frontera entre els estats de [[Taifa\|taifes]] de [[Valéncia]] i [[Tortosa]]. Des del castell es controlava el pas de la costa entre [[Castelló]] i Valéncia aixina com la ruta interior que comunicava en [[Aragó]].

	Encara que s'han localisat restants de construccions romanes i íberes en l'ala nort que indiquen un orige molt primerenc de la fortificació les fonts escrites més antigues daten este castell en el [[sigle XI]], en l'última etapa de la taifa de Tortosa a la que pertanydria. En l'any [[1238]] va ser incorporada al [[Regne d'Aragó]] en ser conquistada pel rei [[Jaume I]] en que la seua crònica, el [[Llibre dels ~~Fets~~\|Llibre dels ~~Fets~~ o Feits]], apareix la descripció més completa de la fortificació.		Encara que s'han localisat restants de construccions romanes i íberes en l'ala nort que indiquen un orige molt primerenc de la fortificació les fonts escrites més antigues daten este castell en el [[sigle XI]], en l'última etapa de la taifa de Tortosa a la que pertanydria. En l'any [[1238]] va ser incorporada al [[Regne d'Aragó]] en ser conquistada pel rei [[Jaume I]] en que la seua crònica, el [[Llibre dels fets\|Llibre dels fets o Feits]], apareix la descripció més completa de la fortificació.

	== Descripció ==		== Descripció ==

Jose2 en 21:13 20 maig 2021

2021-05-20T21:13:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:13 20 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Almenara Castillo (1).JPG\|thumb\|250px\|Castell d'Almenara]]

	El '''castell d'Almenara''', situat en la població d'[[Almenara]], en la [[província de Castelló]], és una fortalea musulmana del [[sigle X]], construïda sobre restants romans, que es localisa en un tossal que domina el núcleu urbà de la ciutat a la que dona nom.		El '''castell d'Almenara''', situat en la població d'[[Almenara]], en la [[província de Castelló]], és una fortalea musulmana del [[sigle X]], construïda sobre restants romans, que es localisa en un tossal que domina el núcleu urbà de la ciutat a la que dona nom.

Xavier: /* Descripció */

2020-06-06T11:34:13Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 6 jun 2020
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Descripció ==		== Descripció ==

	La fortalea, que apareix citada en el Cantar de Meu Cit (''Cantar de Mío Cid'', en castellà), es desenrolla llongitudinalment sobre un tossal escarpat de direcció ~~este~~ oest. Com atres castells de montanya posseïx una planta irregular dispersa, en tres recints. En la part alta del tossal i edificat sobre una plataforma de 4.000 m2 es troba el castell, molt deteriorat en l'actualitat. En la part anterior al castell se situava l'albacara a on segons les fonts medievals es trobava l'[[aljup]], encara hui visible i la mesquita.		La fortalea, que apareix citada en el Cantar de Meu Cit (''Cantar de Mío Cid'', en castellà), es desenrolla llongitudinalment sobre un tossal escarpat de direcció est-oest. Com atres castells de montanya posseïx una planta irregular dispersa, en tres recints. En la part alta del tossal i edificat sobre una plataforma de 4.000 m2 es troba el castell, molt deteriorat en l'actualitat. En la part anterior al castell se situava l'albacara a on segons les fonts medievals es trobava l'[[aljup]], encara hui visible i la mesquita.

	En els extrems est i oest del tossal se situen dos torres aïllades nomenades Bivalcadim i Bergamuza encara que conegudes localment com a [[Torre de l'Agüelet\|L'Agüelet]] i L'Agüeleta. La segona d'estes torres, situada prop de les vies del tren fon reedificada entre els anys [[1862]] i [[1865]] en les pedres del derruït Convent dels Dominics de la localitat per a que complira les funcions de torre de comunicacions.		En els extrems est i oest del tossal se situen dos torres aïllades nomenades Bivalcadim i Bergamuza encara que conegudes localment com a [[Torre de l'Agüelet\|L'Agüelet]] i L'Agüeleta. La segona d'estes torres, situada prop de les vies del tren fon reedificada entre els anys [[1862]] i [[1865]] en les pedres del derruït Convent dels Dominics de la localitat per a que complira les funcions de torre de comunicacions.

Xavier: /* Vore també */

2020-06-06T11:30:43Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 11:30 6 jun 2020
Llínea 16:		Llínea 16:

	* [[Almenara]]		* [[Almenara]]
	* [[Torre de l'Agüelet ~~(Almenara)~~]]		* [[Torre de l'Agüelet]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Descripció */

2020-06-06T11:30:21Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 11:30 6 jun 2020
Llínea 9:		Llínea 9:
	La fortalea, que apareix citada en el Cantar de Meu Cit (''Cantar de Mío Cid'', en castellà), es desenrolla llongitudinalment sobre un tossal escarpat de direcció este oest. Com atres castells de montanya posseïx una planta irregular dispersa, en tres recints. En la part alta del tossal i edificat sobre una plataforma de 4.000 m2 es troba el castell, molt deteriorat en l'actualitat. En la part anterior al castell se situava l'albacara a on segons les fonts medievals es trobava l'[[aljup]], encara hui visible i la mesquita.		La fortalea, que apareix citada en el Cantar de Meu Cit (''Cantar de Mío Cid'', en castellà), es desenrolla llongitudinalment sobre un tossal escarpat de direcció este oest. Com atres castells de montanya posseïx una planta irregular dispersa, en tres recints. En la part alta del tossal i edificat sobre una plataforma de 4.000 m2 es troba el castell, molt deteriorat en l'actualitat. En la part anterior al castell se situava l'albacara a on segons les fonts medievals es trobava l'[[aljup]], encara hui visible i la mesquita.

	En els extrems est i oest del tossal se situen dos torres aïllades nomenades Bivalcadim i Bergamuza encara que conegudes localment com a [[Torre de l'Agüelet ~~(Almenara)~~\|L'Agüelet]] i L'Agüeleta. La segona d'estes torres, situada prop de les vies del tren fon reedificada entre els anys [[1862]] i [[1865]] en les pedres del derruït Convent dels Dominics de la localitat per a que complira les funcions de torre de comunicacions.		En els extrems est i oest del tossal se situen dos torres aïllades nomenades Bivalcadim i Bergamuza encara que conegudes localment com a [[Torre de l'Agüelet\|L'Agüelet]] i L'Agüeleta. La segona d'estes torres, situada prop de les vies del tren fon reedificada entre els anys [[1862]] i [[1865]] en les pedres del derruït Convent dels Dominics de la localitat per a que complira les funcions de torre de comunicacions.

	Si be es troba en ruïna, es conserva part del recint exterior en defenses dispostes escalonadament i forts murs de contenció de la plataforma principal. Les torres es troben en relatiu bon estat de conservació.		Si be es troba en ruïna, es conserva part del recint exterior en defenses dispostes escalonadament i forts murs de contenció de la plataforma principal. Les torres es troben en relatiu bon estat de conservació.

Xavier: /* Enllaços externs */

2020-06-06T10:13:15Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:13 6 jun 2020
Llínea 21:		Llínea 21:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Almenara Castell d'Almenara en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Almenara Castell d'Almenara en Wikipedia]
			* [http://www.amigosdeloscastillos.es/portfolio/castillo-de-almenara/ Castell d'Almenara - Amics dels Castells]

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]

Xavier en 15:53 2 set 2018

2018-09-02T15:53:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:53 2 set 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Almenara]]
	* [[Torre de l'Agüelet (Almenara)]]		* [[Torre de l'Agüelet (Almenara)]]

Jose2 en 11:13 2 set 2018

2018-09-02T11:13:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 2 set 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	El topònim de ''Al-manara'', far o atalaya indica la possible funció d'este lloc estratègic en la frontera entre els estats de [[Taifa\|taifes]] de [[Valéncia]] i [[Tortosa]]. Des del castell es controlava el pas de la costa entre [[Castelló]] i Valéncia aixina com la ruta interior que comunicava en [[Aragó]].		El topònim de ''Al-manara'', far o atalaya indica la possible funció d'este lloc estratègic en la frontera entre els estats de [[Taifa\|taifes]] de [[Valéncia]] i [[Tortosa]]. Des del castell es controlava el pas de la costa entre [[Castelló]] i Valéncia aixina com la ruta interior que comunicava en [[Aragó]].

	Encara que s'han localisat restants de construccions romanes i íberes en l'ala nort que indiquen un orige molt primerenc de la fortificació les fonts escrites més antigues daten este castell en el [[sigle XI]], en l'última etapa de la taifa de Tortosa a la que pertanydria. En [[1238]] va ser incorporada al [[Regne d'Aragó]] en ser conquistada pel rei [[Jaume I]] en que la seua crònica, el [[Llibre dels Fets\|Llibre dels Fets o Feits]], apareix la descripció més completa de la fortificació.		Encara que s'han localisat restants de construccions romanes i íberes en l'ala nort que indiquen un orige molt primerenc de la fortificació les fonts escrites més antigues daten este castell en el [[sigle XI]], en l'última etapa de la taifa de Tortosa a la que pertanydria. En l'any [[1238]] va ser incorporada al [[Regne d'Aragó]] en ser conquistada pel rei [[Jaume I]] en que la seua crònica, el [[Llibre dels Fets\|Llibre dels Fets o Feits]], apareix la descripció més completa de la fortificació.

	== Descripció ==		== Descripció ==

	La fortalea, que apareix citada en el Cantar de Meu ~~Cid~~ (''Cantar de Mío Cid'', en castellà), es desenrolla llongitudinalment sobre un tossal escarpat de direcció este oest. Com atres castells de montanya posseïx una planta irregular dispersa, en tres recints. En la part alta del tossal i edificat sobre una plataforma de 4.000 m2 es troba el castell, molt deteriorat en l'actualitat. En la part anterior al castell se situava l'albacara on segons les fonts medievals es trobava l'aljup, encara hui visible i la mesquita.		La fortalea, que apareix citada en el Cantar de Meu Cit (''Cantar de Mío Cid'', en castellà), es desenrolla llongitudinalment sobre un tossal escarpat de direcció este oest. Com atres castells de montanya posseïx una planta irregular dispersa, en tres recints. En la part alta del tossal i edificat sobre una plataforma de 4.000 m2 es troba el castell, molt deteriorat en l'actualitat. En la part anterior al castell se situava l'albacara a on segons les fonts medievals es trobava l'[[aljup]], encara hui visible i la mesquita.

	En els extrems est i oest del tossal se situen dos torres aïllades nomenades Bivalcadim i Bergamuza encara que conegudes localment com a [[Torre de l'Agüelet (Almenara)\|L'Agüelet]] i L'Agüeleta. La segona d'estes torres, situada prop de les vies del tren fon reedificada entre [[1862]] i [[1865]] en les pedres del derruït Convent dels Dominics de la localitat per a que complira les funcions de torre de comunicacions.		En els extrems est i oest del tossal se situen dos torres aïllades nomenades Bivalcadim i Bergamuza encara que conegudes localment com a [[Torre de l'Agüelet (Almenara)\|L'Agüelet]] i L'Agüeleta. La segona d'estes torres, situada prop de les vies del tren fon reedificada entre els anys [[1862]] i [[1865]] en les pedres del derruït Convent dels Dominics de la localitat per a que complira les funcions de torre de comunicacions.

	Si be es troba en ruïna, es conserva part del recint exterior en defenses dispostes escalonadament i forts murs de contenció de la plataforma principal. Les torres es troben en relatiu bon estat de conservació.		Si be es troba en ruïna, es conserva part del recint exterior en defenses dispostes escalonadament i forts murs de contenció de la plataforma principal. Les torres es troben en relatiu bon estat de conservació.

Xavier en 10:18 2 set 2018

2018-09-02T10:18:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:18 2 set 2018
Llínea 12:		Llínea 12:

	Si be es troba en ruïna, es conserva part del recint exterior en defenses dispostes escalonadament i forts murs de contenció de la plataforma principal. Les torres es troben en relatiu bon estat de conservació.		Si be es troba en ruïna, es conserva part del recint exterior en defenses dispostes escalonadament i forts murs de contenció de la plataforma principal. Les torres es troben en relatiu bon estat de conservació.

			== Vore també ==

			* [[Torre de l'Agüelet (Almenara)]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==