Castell de Miravet (Cabanes) - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa'

2025-08-15T16:54:52Z

Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa'

← Revisió anterior		Revisió de 16:54 15 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Castillo de Miravet (Cabanes).jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Castell de Miravet, en [[Cabanes]].]]		[[Archiu:Castillo de Miravet (Cabanes).jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Castell de Miravet, en [[Cabanes]].]]
	El '''Castell de Miravet''', situat en el terme municipal de [[Cabanes]], en la comarca de [[La Plana Alta]], sobre un cerro junt a la carretera de Cabanes a [[~~Oropesa~~]], és una construcció islàmica en reformes d'arquitectura medieval.		El '''Castell de Miravet''', situat en el terme municipal de [[Cabanes]], en la comarca de [[La Plana Alta]], sobre un cerro junt a la carretera de Cabanes a [[Orpesa]], és una construcció islàmica en reformes d'arquitectura medieval.

	El seu primitiu orige és desconegut, pero els seus voltants estaven ya habitats en l'época prehistòrica segons nos revelen varis jaciments de l'época eneolítica, aixina com també s'ha pretés per algun historiador identificar el lloc del castell en la mansió d'Ildum dels itineraris romans, sense que fins al present hi haja plena confirmació d'això.		El seu primitiu orige és desconegut, pero els seus voltants estaven ya habitats en l'época prehistòrica segons nos revelen varis jaciments de l'época eneolítica, aixina com també s'ha pretés per algun historiador identificar el lloc del castell en la mansió d'Ildum dels itineraris romans, sense que fins al present hi haja plena confirmació d'això.
Llínea 14:		Llínea 14:
	Una volta conquistats Miravet i Zufera es va dedicar el valent prelat tortosí Poncio de Torrella ([[1213]]-[[1254]]) a repoblar de cristians tot el territori, el districte del qual estava constituït, ademés dels ya citats castells, pel castell d'Albalat, la vila de Cabanes i els llocs que varen anar despuix Bell-lloc o Benlloch i Torreblanca. Cabanes es va poblar en l'any [[1243]], Benlloch en [[1250]] i Albalat i Torreblanca en dates fins ara desconegudes, pero abans de l'any [[1350]].		Una volta conquistats Miravet i Zufera es va dedicar el valent prelat tortosí Poncio de Torrella ([[1213]]-[[1254]]) a repoblar de cristians tot el territori, el districte del qual estava constituït, ademés dels ya citats castells, pel castell d'Albalat, la vila de Cabanes i els llocs que varen anar despuix Bell-lloc o Benlloch i Torreblanca. Cabanes es va poblar en l'any [[1243]], Benlloch en [[1250]] i Albalat i Torreblanca en dates fins ara desconegudes, pero abans de l'any [[1350]].

	En [[març]] de [[1245]] Berenguer de Trago i Guillermo Berdén, àrbits nomenats pel Bisbe Poncio i el mestre del Temple, delimitaven els térmens dels castells de Chivert, Miravet i ~~Oropesa~~, en [[1262]] es dirimixen les qüestions que tenien el mestre de l'Orde del Temple i el Bisbe i Capítul de Tortosa sobre la propietat dels térmens del castell de Miravet i Zufera i en [[1285]] i [[1333]] es pronuncien sengles sentències arbitrals sobre la fixació de llímits entre els castells de Miravet i Montornés, demanades i acceptades pels seus respectius senyors.		En [[març]] de [[1245]] Berenguer de Trago i Guillermo Berdén, àrbits nomenats pel Bisbe Poncio i el mestre del Temple, delimitaven els térmens dels castells de Chivert, Miravet i Orpesa, en [[1262]] es dirimixen les qüestions que tenien el mestre de l'Orde del Temple i el Bisbe i Capítul de Tortosa sobre la propietat dels térmens del castell de Miravet i Zufera i en [[1285]] i [[1333]] es pronuncien sengles sentències arbitrals sobre la fixació de llímits entre els castells de Miravet i Montornés, demanades i acceptades pels seus respectius senyors.

	En aplegar el [[sigle XVI]] era notòria l'espenta de la vila de Cabanes en contrast en estes poblacions limítrofes, pel motiu de les quals Albalat i Miravet, en els seus respectius térmens, es varen unir a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pedro Soler, celebrat en la Casa de la Sal, partida d'Albalat, el [[5 de juliol]] de [[1575]].		En aplegar el [[sigle XVI]] era notòria l'espenta de la vila de Cabanes en contrast en estes poblacions limítrofes, pel motiu de les quals Albalat i Miravet, en els seus respectius térmens, es varen unir a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pedro Soler, celebrat en la Casa de la Sal, partida d'Albalat, el [[5 de juliol]] de [[1575]].

Reval en 16:50 26 jun 2025

2025-06-26T16:50:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 26 jun 2025
Llínea 25:		Llínea 25:

	Es conserven varis arcs apuntats i de mig punt.		Es conserven varis arcs apuntats i de mig punt.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Castell de Miravet (Cabanes)}}		{{commonscat\|Castell de Miravet (Cabanes)}}

Jose2 en 18:07 20 abr 2025

2025-04-20T18:07:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 20 abr 2025
Llínea 25:		Llínea 25:

	Es conserven varis arcs apuntats i de mig punt.		Es conserven varis arcs apuntats i de mig punt.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Castell de Miravet (Cabanes)}}		{{commonscat\|Castell de Miravet (Cabanes)}}

Lluísm en 15:54 30 set 2023

2023-09-30T15:54:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 30 set 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	Les senyes autènticament històriques comencen en l'época d'[[El Sit Campeador]], qui ho va conquistar als musulmans en l'any [[1091]] i des de [[1093]] a [[1103]] el varen posseir varis governadors nomenats per Sancho Ramírez i [[Pere I d'Aragó]] en la finalitat de contindre l'invasió dels [[almoràvits]], pero no es va consolidar la conquista.		Les senyes autènticament històriques comencen en l'época d'[[El Sit Campeador]], qui ho va conquistar als musulmans en l'any [[1091]] i des de [[1093]] a [[1103]] el varen posseir varis governadors nomenats per Sancho Ramírez i [[Pere I d'Aragó]] en la finalitat de contindre l'invasió dels [[almoràvits]], pero no es va consolidar la conquista.

	Poc més d'un sigle despuix del mencionat senyoriu aragonés en este territori es va iniciar la conquista definitiva per [[Jaume I]]. Ya en [[1178]] el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa vàries donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, pero és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquista i la plena confirmació d'estes donacions per a interessar al bisbe i capítul de Tortosa en la conquista definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aixina que, el 27 d'abril de [[1224]], estant el rei en [[Osca]], confirma els antics térmens del Bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any despuix (27 d'abril de [[1225]]), des de [[Tortosa]] otorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i [[Castell de Fadrell\|Fadrell]], els térmens dels quals fixa, donació que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix Don Poncio durant l'infructuós sege de [[Peníscola]] per a agrair-li novament l'ajuda que en el sege li presta el prelat tortosí.		Poc més d'un sigle despuix del mencionat senyoriu aragonés en este territori es va iniciar la conquista definitiva per [[Jaume I]]. Ya en l'any [[1178]] el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa vàries donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, pero és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquista i la plena confirmació d'estes donacions per a interessar al bisbe i capítul de Tortosa en la conquista definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aixina que, el [[27 d'abril]] de [[1224]], estant el rei en [[Osca]], confirma els antics térmens del Bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any despuix (27 d'abril de [[1225]]), des de [[Tortosa]] otorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i [[Castell de Fadrell\|Fadrell]], els térmens dels quals fixa, donació que torna a confirmar el [[3 de setembre]] de [[1225]] al mateix Don Poncio durant l'infructuós sege de [[Peníscola]] per a agrair-li novament l'ajuda que en el sege li presta el prelat tortosí.

	Despuix d'estes notícies documentals sabem per la crònica real o [[Llibre dels feyts]] que en juliol de [[1233]] es va rendir [[Burriana]] i, com a conseqüència d'este fet, varen caure a finals del mateix estiu els castells de Borriol, Coves de Vinromà, Vilafamés i Alcalatén, per lo que supon que en estes mateixes dates es rendirien també Miravet i Zufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seua etimologia, va deure ser un monasteri de monges guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Zufera (en significat de "penyal") sembla ser l'enigmàtic Azafuz citat en un document de [[Pere I]] de l'any [[1100]] i, com a tal entitat, va quedar absorbit pel veí i prepotent Miravet despuix de la conquista.		Despuix d'estes notícies documentals sabem per la crònica real o [[Llibre dels feyts]] que en [[juliol]] de [[1233]] es va rendir [[Burriana]] i, com a conseqüència d'este fet, varen caure a finals del mateix estiu els castells de Borriol, Coves de Vinromà, Vilafamés i Alcalatén, per lo que supon que en estes mateixes dates es rendirien també Miravet i Zufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seua etimologia, va deure ser un monasteri de monges guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Zufera (en significat de "penyal") sembla ser l'enigmàtic Azafuz citat en un document de [[Pere I]] de l'any [[1100]] i, com a tal entitat, va quedar absorbit pel veí i prepotent Miravet despuix de la conquista.

	Una volta conquistats Miravet i Zufera es va dedicar el valent prelat tortosí Poncio de Torrella ([[1213]]-[[1254]]) a repoblar de cristians tot el territori, el districte del qual estava constituït, ademés dels ya citats castells, pel castell d'Albalat, la vila de Cabanes i els llocs que varen anar despuix Bell-lloc o Benlloch i Torreblanca. Cabanes es va poblar en [[1243]], Benlloch en [[1250]] i Albalat i Torreblanca en dates fins ara desconegudes, pero abans de [[1350]].		Una volta conquistats Miravet i Zufera es va dedicar el valent prelat tortosí Poncio de Torrella ([[1213]]-[[1254]]) a repoblar de cristians tot el territori, el districte del qual estava constituït, ademés dels ya citats castells, pel castell d'Albalat, la vila de Cabanes i els llocs que varen anar despuix Bell-lloc o Benlloch i Torreblanca. Cabanes es va poblar en l'any [[1243]], Benlloch en [[1250]] i Albalat i Torreblanca en dates fins ara desconegudes, pero abans de l'any [[1350]].

	En març de [[1245]] Berenguer de Trago i Guillermo Berdén, àrbits nomenats pel Bisbe Poncio i el mestre del Temple, delimitaven els térmens dels castells de Chivert, Miravet i Oropesa, en [[1262]] es dirimixen les qüestions que tenien el mestre de l'Orde del Temple i el Bisbe i Capítul de Tortosa sobre la propietat dels térmens del castell de Miravet i Zufera i en [[1285]] i [[1333]] es pronuncien sengles sentències arbitrals sobre la fixació de llímits entre els castells de Miravet i Montornés, demanades i acceptades pels seus respectius senyors.		En [[març]] de [[1245]] Berenguer de Trago i Guillermo Berdén, àrbits nomenats pel Bisbe Poncio i el mestre del Temple, delimitaven els térmens dels castells de Chivert, Miravet i Oropesa, en [[1262]] es dirimixen les qüestions que tenien el mestre de l'Orde del Temple i el Bisbe i Capítul de Tortosa sobre la propietat dels térmens del castell de Miravet i Zufera i en [[1285]] i [[1333]] es pronuncien sengles sentències arbitrals sobre la fixació de llímits entre els castells de Miravet i Montornés, demanades i acceptades pels seus respectius senyors.

	En aplegar el [[sigle XVI]] era notòria l'espenta de la vila de Cabanes en contrast en estes poblacions limítrofes, pel motiu de les quals Albalat i Miravet, en els seus respectius térmens, es varen unir a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pedro Soler, celebrat en la Casa de la Sal, partida d'Albalat, el 5 de juliol de [[1575]].		En aplegar el [[sigle XVI]] era notòria l'espenta de la vila de Cabanes en contrast en estes poblacions limítrofes, pel motiu de les quals Albalat i Miravet, en els seus respectius térmens, es varen unir a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pedro Soler, celebrat en la Casa de la Sal, partida d'Albalat, el [[5 de juliol]] de [[1575]].

	== Descripció ==		== Descripció ==

Xavier en 18:45 29 set 2023

2023-09-29T18:45:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:45 29 set 2023
Llínea 29:		Llínea 29:
	{{commonscat\|Castell de Miravet (Cabanes)}}		{{commonscat\|Castell de Miravet (Cabanes)}}
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Miravet_(Cabanes) Castell de Miravet en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Miravet_(Cabanes) Castell de Miravet en Wikipedia]

			[[Categoria:Arquitectura]]
			[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
			[[Categoria:Castells]]
			[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]

Xavier: /* Descripció */

2023-09-29T18:43:52Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 18:43 29 set 2023
Llínea 20:		Llínea 20:
	== Descripció ==		== Descripció ==

	~~(Secció per completar)~~		El castell, pertany als denominats castells montans, situats en terreny montanyós en accessos entre 30° i 60°. La seua planta és irregular dispersa distribuïda sobre un eix llongitudinal lateral. Va posseir un fos artificial que el defenia en la seua part més assequible. El castell manté els seus murs laterals, les seues defenses prèvies, restants de torres i algunes dependències internes i almenes.

			Va tindre doble recint inferior a on es troben restants arquitectònics, vestigis de vivendes del seu antic poblat i l'arruïnada iglésia de Sant Martí i Sant Bertomeu.

			Es conserven varis arcs apuntats i de mig punt.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Castell de Miravet (Cabanes)}}		{{commonscat\|Castell de Miravet (Cabanes)}}
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Miravet_(Cabanes) Castell de Miravet en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Miravet_(Cabanes) Castell de Miravet en Wikipedia]

Xavier: /* Història */

2023-09-29T18:41:08Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 18:41 29 set 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	Poc més d'un sigle despuix del mencionat senyoriu aragonés en este territori es va iniciar la conquista definitiva per [[Jaume I]]. Ya en [[1178]] el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa vàries donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, pero és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquista i la plena confirmació d'estes donacions per a interessar al bisbe i capítul de Tortosa en la conquista definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aixina que, el 27 d'abril de [[1224]], estant el rei en [[Osca]], confirma els antics térmens del Bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any despuix (27 d'abril de [[1225]]), des de [[Tortosa]] otorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i [[Castell de Fadrell\|Fadrell]], els térmens dels quals fixa, donació que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix Don Poncio durant l'infructuós sege de [[Peníscola]] per a agrair-li novament l'ajuda que en el sege li presta el prelat tortosí.		Poc més d'un sigle despuix del mencionat senyoriu aragonés en este territori es va iniciar la conquista definitiva per [[Jaume I]]. Ya en [[1178]] el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa vàries donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, pero és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquista i la plena confirmació d'estes donacions per a interessar al bisbe i capítul de Tortosa en la conquista definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aixina que, el 27 d'abril de [[1224]], estant el rei en [[Osca]], confirma els antics térmens del Bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any despuix (27 d'abril de [[1225]]), des de [[Tortosa]] otorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i [[Castell de Fadrell\|Fadrell]], els térmens dels quals fixa, donació que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix Don Poncio durant l'infructuós sege de [[Peníscola]] per a agrair-li novament l'ajuda que en el sege li presta el prelat tortosí.

	Despuix d'estes notícies documentals sabem per la crònica real o [[Llibre dels feyts]] que en juliol de [[1233]] es va rendir [[Burriana]] i, com a conseqüència d'este fet, varen caure a finals del mateix estiu els castells de Borriol, Coves de Vinromà, Vilafamés i Alcalatén, per lo que supon que en estes mateixes dates es rendirien també Miravet i Zufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seua etimologia, va deure ser un monasteri de monges guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Zufera (en significat de "penyal") sembla ser l'enigmàtic Azafuz citat en un document de [[Pere I]] de l'any [[1100]] i, com a tal entitat, va quedar absorbit pel veí i prepotent Miravet despuix de la conquista.		Despuix d'estes notícies documentals sabem per la crònica real o [[Llibre dels feyts]] que en juliol de [[1233]] es va rendir [[Burriana]] i, com a conseqüència d'este fet, varen caure a finals del mateix estiu els castells de Borriol, Coves de Vinromà, Vilafamés i Alcalatén, per lo que supon que en estes mateixes dates es rendirien també Miravet i Zufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seua etimologia, va deure ser un monasteri de monges guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Zufera (en significat de "penyal") sembla ser l'enigmàtic Azafuz citat en un document de [[Pere I]] de l'any [[1100]] i, com a tal entitat, va quedar absorbit pel veí i prepotent Miravet despuix de la conquista.

	(~~Secció per completar~~)		Una volta conquistats Miravet i Zufera es va dedicar el valent prelat tortosí Poncio de Torrella ([[1213]]-[[1254]]) a repoblar de cristians tot el territori, el districte del qual estava constituït, ademés dels ya citats castells, pel castell d'Albalat, la vila de Cabanes i els llocs que varen anar despuix Bell-lloc o Benlloch i Torreblanca. Cabanes es va poblar en [[1243]], Benlloch en [[1250]] i Albalat i Torreblanca en dates fins ara desconegudes, pero abans de [[1350]].

			En març de [[1245]] Berenguer de Trago i Guillermo Berdén, àrbits nomenats pel Bisbe Poncio i el mestre del Temple, delimitaven els térmens dels castells de Chivert, Miravet i Oropesa, en [[1262]] es dirimixen les qüestions que tenien el mestre de l'Orde del Temple i el Bisbe i Capítul de Tortosa sobre la propietat dels térmens del castell de Miravet i Zufera i en [[1285]] i [[1333]] es pronuncien sengles sentències arbitrals sobre la fixació de llímits entre els castells de Miravet i Montornés, demanades i acceptades pels seus respectius senyors.

			En aplegar el [[sigle XVI]] era notòria l'espenta de la vila de Cabanes en contrast en estes poblacions limítrofes, pel motiu de les quals Albalat i Miravet, en els seus respectius térmens, es varen unir a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pedro Soler, celebrat en la Casa de la Sal, partida d'Albalat, el 5 de juliol de [[1575]].

	== Descripció ==		== Descripció ==

Xavier: /* Història */

2023-09-29T18:35:40Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 29 set 2023
Llínea 9:		Llínea 9:

	Poc més d'un sigle despuix del mencionat senyoriu aragonés en este territori es va iniciar la conquista definitiva per [[Jaume I]]. Ya en [[1178]] el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa vàries donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, pero és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquista i la plena confirmació d'estes donacions per a interessar al bisbe i capítul de Tortosa en la conquista definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aixina que, el 27 d'abril de [[1224]], estant el rei en [[Osca]], confirma els antics térmens del Bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any despuix (27 d'abril de [[1225]]), des de [[Tortosa]] otorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i [[Castell de Fadrell\|Fadrell]], els térmens dels quals fixa, donació que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix Don Poncio durant l'infructuós sege de [[Peníscola]] per a agrair-li novament l'ajuda que en el sege li presta el prelat tortosí.		Poc més d'un sigle despuix del mencionat senyoriu aragonés en este territori es va iniciar la conquista definitiva per [[Jaume I]]. Ya en [[1178]] el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa vàries donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, pero és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquista i la plena confirmació d'estes donacions per a interessar al bisbe i capítul de Tortosa en la conquista definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aixina que, el 27 d'abril de [[1224]], estant el rei en [[Osca]], confirma els antics térmens del Bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any despuix (27 d'abril de [[1225]]), des de [[Tortosa]] otorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i [[Castell de Fadrell\|Fadrell]], els térmens dels quals fixa, donació que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix Don Poncio durant l'infructuós sege de [[Peníscola]] per a agrair-li novament l'ajuda que en el sege li presta el prelat tortosí.

			Despuix d'estes notícies documentals sabem per la crònica real o [[Llibre dels feyts]] que en juliol de [[1233]] es va rendir [[Burriana]] i, com a conseqüència d'este fet, varen caure a finals del mateix estiu els castells de Borriol, Coves de Vinromà, Vilafamés i Alcalatén, per lo que supon que en estes mateixes dates es rendirien també Miravet i Zufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seua etimologia, va deure ser un monasteri de monges guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Zufera (en significat de "penyal") sembla ser l'enigmàtic Azafuz citat en un document de [[Pere I]] de l'any [[1100]] i, com a tal entitat, va quedar absorbit pel veí i prepotent Miravet despuix de la conquista.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier: /* Història */

2023-09-29T18:31:47Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 29 set 2023
Llínea 7:		Llínea 7:

	Les senyes autènticament històriques comencen en l'época d'[[El Sit Campeador]], qui ho va conquistar als musulmans en l'any [[1091]] i des de [[1093]] a [[1103]] el varen posseir varis governadors nomenats per Sancho Ramírez i [[Pere I d'Aragó]] en la finalitat de contindre l'invasió dels [[almoràvits]], pero no es va consolidar la conquista.		Les senyes autènticament històriques comencen en l'época d'[[El Sit Campeador]], qui ho va conquistar als musulmans en l'any [[1091]] i des de [[1093]] a [[1103]] el varen posseir varis governadors nomenats per Sancho Ramírez i [[Pere I d'Aragó]] en la finalitat de contindre l'invasió dels [[almoràvits]], pero no es va consolidar la conquista.

			Poc més d'un sigle despuix del mencionat senyoriu aragonés en este territori es va iniciar la conquista definitiva per [[Jaume I]]. Ya en [[1178]] el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa vàries donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, pero és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquista i la plena confirmació d'estes donacions per a interessar al bisbe i capítul de Tortosa en la conquista definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aixina que, el 27 d'abril de [[1224]], estant el rei en [[Osca]], confirma els antics térmens del Bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any despuix (27 d'abril de [[1225]]), des de [[Tortosa]] otorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i [[Castell de Fadrell\|Fadrell]], els térmens dels quals fixa, donació que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix Don Poncio durant l'infructuós sege de [[Peníscola]] per a agrair-li novament l'ajuda que en el sege li presta el prelat tortosí.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Valencian: /* Història */

2023-09-29T11:31:56Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:31 29 set 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	== Història ==		== Història ==

	Les senyes autènticament històriques comencen en l'época d'[[El Sit]], qui ho va conquistar als musulmans en l'any [[1091]] i des de [[1093]] a [[1103]] el varen posseir varis governadors nomenats per Sancho Ramírez i [[Pere I d'Aragó]] en la finalitat de contindre l'invasió dels [[almoràvits]], pero no es va consolidar la conquista.		Les senyes autènticament històriques comencen en l'época d'[[El Sit Campeador]], qui ho va conquistar als musulmans en l'any [[1091]] i des de [[1093]] a [[1103]] el varen posseir varis governadors nomenats per Sancho Ramírez i [[Pere I d'Aragó]] en la finalitat de contindre l'invasió dels [[almoràvits]], pero no es va consolidar la conquista.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)