Castell de Montesa - Historial de revisions

Reval en 10:38 10 jul 2023

2023-07-10T10:38:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 10 jul 2023
Llínea 8:		Llínea 8:

	El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Despuix d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].		El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Despuix d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].

			== Referències ==
			* Bérchez, J., Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570). Valéncia, Bancaixa, 1994, p. 49. ISBN 84-87684-49-1
			* Guinot Rodríguez, E. "La fundación de la Orden Militar de Santa María de Montesa", dins de Saitabi XXXV, 1985, pàg. 81-82
			* Ferran salvador, Vicente, El castillo de Montesa, núm. 3, Associació Cultural d'Amics del Castell fra Mique d'Aràndiga. edició a cura de Josep Cerdà i Ballester, Montesa, 1996, pàg. 105
			* J. M. Martínez García, El Cister valencià. De Benifassà a la Valldigna, ed. la Xara, p. 61
			* Martínez García, J. M., "Montesa y su entorno arqueologico", dins de Montesa 1289-1989, 1990, pàg. 2-13

			== Bibliografia ==
			* Borao Moreno, María Dolores (Junio de 2011). «Castillo de Montesa. Universitat de Valéncia
			* Garcia Sanz, Arcadi, "El Cister i Montesa segons la doctrina jurídica valenciana". Vol. I, Santes Creus, 1967, pàg. 131
			* Viciana, Martí de, Chrónica de la ínclita y coronada ciudada de Valencia y su reyno, Valéncia 1564-1566

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:09:23Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 24 maig 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de l'any [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.		El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de l'any [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.

	~~Després~~ d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En l'any [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en lo que l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.		Despuix d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En l'any [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en lo que l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.

	Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.		Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.

	El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. ~~Després~~ d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].		El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Despuix d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]

Jose2: Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

2019-01-30T08:08:23Z

Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

← Revisió anterior		Revisió de 08:08 30 gin 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de l'any [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.		El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de l'any [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.

	Després d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En l'any [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en ~~la qual cosa~~ l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.		Després d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En l'any [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en lo que l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.

	Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.		Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.

Jose2 en 10:22 3 nov 2017

2017-11-03T10:22:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:22 3 nov 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Castell de Montesa 21.JPG\|thumb\|Castell de Montesa]]		[[File:Castell de Montesa 21.JPG\|thumb\|Castell de Montesa]]

	El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.		El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de l'any [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.

	Després d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en la qual cosa l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.		Després d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En l'any [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en la qual cosa l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.

	Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.		Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.

Jose2: Revertides les edicions de 178.62.96.169 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

2017-04-30T17:57:26Z

Revertides les edicions de 178.62.96.169 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 30 abr 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Castell de Montesa 21.JPG\|thumb\|Castell de Montesa]]

	El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.		El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.

	Després d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en la qual cosa l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.		Després d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en la qual cosa l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.

	Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.		Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.

			El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Després d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].

			[[Categoria:Arquitectura]]
			[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
			[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
			[[Categoria:Castells]]
			[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]

178.62.96.169: Millora de l'estil.

2017-04-30T17:48:07Z

Millora de l'estil.

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 30 abr 2017
Llínea 3:		Llínea 3:
	Després d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en la qual cosa l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.		Després d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en la qual cosa l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.

	Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.		Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.

	El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Després d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].

	~~[[Categoria:Arquitectura]]~~
	~~[[Categoria:Arquitectura valenciana]]~~
	~~[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]~~
	~~[[Categoria:Castells]]~~
	~~[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]~~

178.62.96.169: Desfeta la revisió 118948 de Jose2 (disc.)

2017-04-30T17:46:31Z

Desfeta la revisió 118948 de Jose2 (disc.)

← Revisió anterior		Revisió de 17:46 30 abr 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~[[File:Castell de Montesa 21.JPG\|thumb\|Castell de Montesa]]~~

	El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.		El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.

Jose2 en 15:51 30 abr 2017

2017-04-30T15:51:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:51 30 abr 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Castell de Montesa 21.JPG\|thumb\|Castell de Montesa]]

	El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.		El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia\|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt.

Jose2 en 12:21 30 abr 2017

2017-04-30T12:21:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 30 abr 2017
Llínea 7:		Llínea 7:
	El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Després d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].		El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Després d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].

			[[Categoria:Arquitectura]]
			[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
			[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
			[[Categoria:Castells]]
	[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:15:41Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 26 abr 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	Després d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en la qual cosa l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.		Després d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en la qual cosa l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.

	Els Reis Catòlics ~~van~~ incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.		Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.

	El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Després d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes ~~van~~ ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].		El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Després d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]].

	[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]