Castell de Peníscola - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'penyal' a 'penyó'

2023-09-02T11:11:01Z

Text reemplaça - 'penyal' a 'penyó'

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 2 set 2023
Llínea 17:		Llínea 17:
	La planta noble, modificada en temps del papa Luna per a convertir el conjunt en un castell palau residencial, conté el palau pontifici (en les estàncies papals, biblioteca, despaig, estudi..etc...), la sala dita del Comanador, l'iglésia, sacristia, casa de la cisterna, i les cuines, despensa i banys, construccions al voltant d'un ampli pati d'armes que, actualment, s'obri cap a l'est en una gran terrassa per haver desaparegut els antics habitages i dormitori dels templaris, com a conseqüència dels bombardeigs efectuats des del mar.		La planta noble, modificada en temps del papa Luna per a convertir el conjunt en un castell palau residencial, conté el palau pontifici (en les estàncies papals, biblioteca, despaig, estudi..etc...), la sala dita del Comanador, l'iglésia, sacristia, casa de la cisterna, i les cuines, despensa i banys, construccions al voltant d'un ampli pati d'armes que, actualment, s'obri cap a l'est en una gran terrassa per haver desaparegut els antics habitages i dormitori dels templaris, com a conseqüència dels bombardeigs efectuats des del mar.

	El palau pontifici pròpiament dit està situat a l'extrem suroest del pati i conserva diferents estancies, entre les quals la que suposadament allojà l'estudi o biblioteca papal, sobre la porta de la qual està l'escut del pontífex. En el pati, vora la sala del Comanador i la capella, hi havia una galeria coberta, segurament de [[fusta]], de la qual només resten unes bigues en els murs. En l'exterior del mur oriental, una escala tallada en la roca del ~~penyal~~ permetia embarcar i desembarcar.		El palau pontifici pròpiament dit està situat a l'extrem suroest del pati i conserva diferents estancies, entre les quals la que suposadament allojà l'estudi o biblioteca papal, sobre la porta de la qual està l'escut del pontífex. En el pati, vora la sala del Comanador i la capella, hi havia una galeria coberta, segurament de [[fusta]], de la qual només resten unes bigues en els murs. En l'exterior del mur oriental, una escala tallada en la roca del penyó permetia embarcar i desembarcar.

	En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].		En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].

Reval: /* Referències */

2023-07-10T10:44:17Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 10:44 10 jul 2023
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://web.archive.org/web/20091213101505/http://www2.dipcas.es/museos/castillo/historia.asp Castell de Peníscola Diputació de Castelló		* [https://web.archive.org/web/20091213101505/http://www2.dipcas.es/museos/castillo/historia.asp Castell de Peníscola Diputació de Castelló]
	* Joan Fuguet / Carme Plaza, "La arquitectura militar del Temple como símbolo del poder feudal", en Philippe Josserand / Luís F. Oliveira/ Damien Carraz (ed.), Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Rencontre autour d'Alain Demurger, Casa de Velázquez, Madrid, 2015, p. 241-260		* Joan Fuguet / Carme Plaza, "La arquitectura militar del Temple como símbolo del poder feudal", en Philippe Josserand / Luís F. Oliveira/ Damien Carraz (ed.), Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Rencontre autour d'Alain Demurger, Casa de Velázquez, Madrid, 2015, p. 241-260
	* Vera Ofbauerová / Carme Plaza, "Dos castillos templarios en el Norte de Valencia: Xivert y Peníscola”, en Isabel Cristina Ferrerira Fernándes (coord.): Castelos das Ordens Militares, Actas do Encontro Internacional, 10, 11, 12 e 13 de Octubro, 2012, Tomar, Convento de Cristo, Lisboa-Palmela, 2014, p. 45-62		* Vera Ofbauerová / Carme Plaza, "Dos castillos templarios en el Norte de Valencia: Xivert y Peníscola”, en Isabel Cristina Ferrerira Fernándes (coord.): Castelos das Ordens Militares, Actas do Encontro Internacional, 10, 11, 12 e 13 de Octubro, 2012, Tomar, Convento de Cristo, Lisboa-Palmela, 2014, p. 45-62

Reval en 10:44 10 jul 2023

2023-07-10T10:44:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:44 10 jul 2023
Llínea 20:		Llínea 20:

	En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].		En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].

			== Referències ==
			* [https://web.archive.org/web/20091213101505/http://www2.dipcas.es/museos/castillo/historia.asp Castell de Peníscola Diputació de Castelló
			* Joan Fuguet / Carme Plaza, "La arquitectura militar del Temple como símbolo del poder feudal", en Philippe Josserand / Luís F. Oliveira/ Damien Carraz (ed.), Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Rencontre autour d'Alain Demurger, Casa de Velázquez, Madrid, 2015, p. 241-260
			* Vera Ofbauerová / Carme Plaza, "Dos castillos templarios en el Norte de Valencia: Xivert y Peníscola”, en Isabel Cristina Ferrerira Fernándes (coord.): Castelos das Ordens Militares, Actas do Encontro Internacional, 10, 11, 12 e 13 de Octubro, 2012, Tomar, Convento de Cristo, Lisboa-Palmela, 2014, p. 45-62

			== Bibliografia ==
			* Castillos de España, vol. 3, Lleó, Everest, 1997, pp. 1463–1473
			* J. Català Bolinches, El castillo de Peñíscola: sede pontificia del Papa Luna, Vinaròs, Imprenta Castell, 1962
			* Joan Fuguet Sans, Templers i hospitalers 2. Guia de les Terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat, Barcelona, Rafael Dalmau, 1998
			* Juan B. Simó Castillo, El castillo templario-pontificio de Peñíscola, Barcelona, Eduard Fabregat Editor, 1994 [2a ed. corr. i augment.]; Vinaròs, Antinea, 1999 [3a ed.]
			* M. García Lisón i A. Zaragozá, "Peñíscola", a Catálogo de monumentos y conjuntos de la Comunidad Valenciana, vol. 2, València, Conselleria de Cultura, 1983

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.fotonazos.es/2012/08/el-castillo-templario-de-peniscola/ Fotografies del Castell de Peníscola]		* [http://www.fotonazos.es/2012/08/el-castillo-templario-de-peniscola/ Fotografies del Castell de Peníscola]



	[[Categoria:Peníscola]]		[[Categoria:Peníscola]]

Jose2 en 15:23 23 jun 2022

2022-06-23T15:23:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:23 23 jun 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	Peníscola, en poder dels àraps des de l'any [[718]], passà per mig d'un pacte al poder del rei [[Jaume I]] en l'any [[1233]]. Més tart, passà a l'Orde del Temple ([[1294]]) per mig d'una permuta, durant el regnat de [[Jaume II d'Aragó]]. Fon en aquell moment quan els templaris alçaren la seua nova fortalea (1294-[[1307]]). En [[1411]] el Papa Lluna, transformà el castell en la seua sèu pontifícia. La seua lluita per la seua llegitimitat, en mig del [[Cisma d'Occident]], el portà a l'aillament i la seua mortr entre els murs del castell en l'any [[1423]].		Peníscola, en poder dels àraps des de l'any [[718]], passà per mig d'un pacte al poder del rei [[Jaume I]] en l'any [[1233]]. Més tart, passà a l'Orde del Temple ([[1294]]) per mig d'una permuta, durant el regnat de [[Jaume II d'Aragó]]. Fon en aquell moment quan els templaris alçaren la seua nova fortalea (1294-[[1307]]). En [[1411]] el Papa Lluna, transformà el castell en la seua sèu pontifícia. La seua lluita per la seua llegitimitat, en mig del [[Cisma d'Occident]], el portà a l'aillament i la seua mortr entre els murs del castell en l'any [[1423]].

			== Descripció ==
			El castell de Peníscola té planta heptagonal, inscrita en un quadrat imperfecte i reforçada en torres quadrangulars en cinc dels seus costats, més amples i fortes. Està construït en un estil romànic de transició, en els espais coberts en volta de canó sovint llaugerament apuntada, i en carreus molt ben tallats. La porta d'accés està situada al sur, entre dos torres; sobre la porta, hi ha un fris en els escuts heràldics de l'[[orde del Temple]] i dels seus dirigents que iniciaren la construcció (que es repetix sobre la porta de la capella). Davant de la porta original del castell, hi ha un chicotet baluart construït en el [[sigle XVI]].

			El conjunt interior està repartit en dos plantes. La planta inferior té diferents estancies d'ús militar distribuïdes al voltant d'un espai central cobert (el pati d'armes està en el pis superior): dependències per al cos de guàrdia, cisterna, cavallerisses, celler, habitaculs, almagasén (conegut com a sala del Conclave), presó i sala d'armes.

			La planta noble, modificada en temps del papa Luna per a convertir el conjunt en un castell palau residencial, conté el palau pontifici (en les estàncies papals, biblioteca, despaig, estudi..etc...), la sala dita del Comanador, l'iglésia, sacristia, casa de la cisterna, i les cuines, despensa i banys, construccions al voltant d'un ampli pati d'armes que, actualment, s'obri cap a l'est en una gran terrassa per haver desaparegut els antics habitages i dormitori dels templaris, com a conseqüència dels bombardeigs efectuats des del mar.

			El palau pontifici pròpiament dit està situat a l'extrem suroest del pati i conserva diferents estancies, entre les quals la que suposadament allojà l'estudi o biblioteca papal, sobre la porta de la qual està l'escut del pontífex. En el pati, vora la sala del Comanador i la capella, hi havia una galeria coberta, segurament de [[fusta]], de la qual només resten unes bigues en els murs. En l'exterior del mur oriental, una escala tallada en la roca del penyal permetia embarcar i desembarcar.

	En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].		En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].

Jose2 en 15:07 23 jun 2022

2022-06-23T15:07:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:07 23 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Castell de Peníscola 2.jpg\|~~190px~~\|~~right~~]]		[[Archiu:Castell de Peníscola 2.jpg\|thumb\|250px\|Castell de Peníscola]]
	El '''Castell de Peníscola''' ([[Província de Castelló\|Castelló]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]), també nomenat '''Castell del Papa Lluna''', està emplaçat en la zona més elevada del penyó que domina la ciutat de [[Peníscola]], alcançant una altura de 64 m sobre el nivell de la mar. El seu perímetro és d'uns 230 m i té una altura mija de 20 m. [[Cavallers Templaris\|Els Templaris]] varen construir esta obra romànica sobre restants de l'antiga alcassaba àrap entre els anys [[1294]] i [[1307]].		El '''Castell de Peníscola''' ([[Província de Castelló\|Castelló]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]), també nomenat '''Castell del Papa Lluna''', està emplaçat en la zona més elevada del penyó que domina la ciutat de [[Peníscola]], alcançant una altura de 64 m sobre el nivell de la mar. El seu perímetro és d'uns 230 m i té una altura mija de 20 m. [[Cavallers Templaris\|Els Templaris]] varen construir esta obra romànica sobre restants de l'antiga alcassaba àrap entre els anys [[1294]] i [[1307]].

Jose2: /* Història */

2022-06-23T15:06:17Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 15:06 23 jun 2022
Llínea 8:		Llínea 8:
	== Història ==		== Història ==

	Peníscola, en poder dels àraps des de l'any [[718]], passà per mig d'un pacte al poder del rei [[Jaume I]] en l'any [[1233]]. Més tart, passà a l'Orde del Temple ([[1294]]) per mig d'una permuta, durant el regnat de [[Jaume II d'Aragó]]. Fon en aquell moment quan els templaris alçaren la seua nova fortalea (1294-[[1307]]). En [[1411]] el Papa Lluna, transformà el castell en la seua sèu pontifícia. La seua lluita per la seua llegitimitat, en mig del [[Cisma d'Occident]], el portà a l'aillament i la seua ~~mur~~ entre els murs del castell en l'any [[1423]].		Peníscola, en poder dels àraps des de l'any [[718]], passà per mig d'un pacte al poder del rei [[Jaume I]] en l'any [[1233]]. Més tart, passà a l'Orde del Temple ([[1294]]) per mig d'una permuta, durant el regnat de [[Jaume II d'Aragó]]. Fon en aquell moment quan els templaris alçaren la seua nova fortalea (1294-[[1307]]). En [[1411]] el Papa Lluna, transformà el castell en la seua sèu pontifícia. La seua lluita per la seua llegitimitat, en mig del [[Cisma d'Occident]], el portà a l'aillament i la seua mortr entre els murs del castell en l'any [[1423]].

	En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].		En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].

Jose2: /* Història */

2018-05-06T11:19:05Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 6 maig 2018
Llínea 8:		Llínea 8:
	== Història ==		== Història ==

	Peníscola, en poder dels àraps des de l'any [[718]], passà per mig d'un pacte al poder del rei [[Jaume I]] l'any [[1233]]. Més tart, passà a l'Orde del Temple ([[1294]]) per mig d'una permuta, durant el regnat de [[Jaume II d'Aragó]]. Fon en aquell moment quan els templaris alçaren la seua nova fortalea (1294-[[1307]]). En [[1411]] el Papa Lluna, transformà el castell en la seua sèu pontifícia. La seua lluita per la seua llegitimitat, en mig del [[Cisma d'Occident]], el portà a l'aillament i la seua mur entre els murs del castell en [[1423]].		Peníscola, en poder dels àraps des de l'any [[718]], passà per mig d'un pacte al poder del rei [[Jaume I]] en l'any [[1233]]. Més tart, passà a l'Orde del Temple ([[1294]]) per mig d'una permuta, durant el regnat de [[Jaume II d'Aragó]]. Fon en aquell moment quan els templaris alçaren la seua nova fortalea (1294-[[1307]]). En [[1411]] el Papa Lluna, transformà el castell en la seua sèu pontifícia. La seua lluita per la seua llegitimitat, en mig del [[Cisma d'Occident]], el portà a l'aillament i la seua mur entre els murs del castell en l'any [[1423]].

	En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].		En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 10:35 6 maig 2018

2018-05-06T10:35:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 6 maig 2018
Llínea 3:		Llínea 3:

	Pedro Martínez de Lluna i Pérez de Gotor que va ser nomenat [[Papa]] per l'obediència d'Avinyó en el nom de [[Benedicte XIII d'Avinyó]], el nomenat Papa Lluna, va convertir el castell en la seua sèu pontifícia en el llarc litigi sobre la seua llegitimitat. La tenaç lluita que va mantindre el Papa Lluna contra els seus enemics va servir per a que sorgira la frase popular de "''mantindre's en les seues tretze''" en referència a la negativa de Benedicte XIII de renunciar a la seua posició de Papa.		Pedro Martínez de Lluna i Pérez de Gotor que va ser nomenat [[Papa]] per l'obediència d'Avinyó en el nom de [[Benedicte XIII d'Avinyó]], el nomenat Papa Lluna, va convertir el castell en la seua sèu pontifícia en el llarc litigi sobre la seua llegitimitat. La tenaç lluita que va mantindre el Papa Lluna contra els seus enemics va servir per a que sorgira la frase popular de "''mantindre's en les seues tretze''" en referència a la negativa de Benedicte XIII de renunciar a la seua posició de Papa.

			El castell de Peníscola és un dels castells millor conservats del [[Regne de Valéncia]].

	== Història ==		== Història ==

Xavier en 10:34 6 maig 2018

2018-05-06T10:34:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:34 6 maig 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Castell de Peníscola 2.jpg\|190px\|right]]		[[Archiu:Castell de Peníscola 2.jpg\|190px\|right]]
	El '''Castell de Peníscola''' ([[Província de Castelló\|Castelló]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]), també ~~cridat~~ '''Castell del Papa Lluna''', està emplaçat en la zona més elevada del penyó que domina la ciutat, alcançant una altura de 64 m sobre el nivell de la mar. El seu perímetro és d'uns 230 m i té una altura mija de 20 m. [[Cavallers Templaris\|Els Templaris]] varen construir esta obra romànica sobre restants de l'antiga alcassaba àrap entre els anys [[1294]] i [[1307]].		El '''Castell de Peníscola''' ([[Província de Castelló\|Castelló]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]), també nomenat '''Castell del Papa Lluna''', està emplaçat en la zona més elevada del penyó que domina la ciutat de [[Peníscola]], alcançant una altura de 64 m sobre el nivell de la mar. El seu perímetro és d'uns 230 m i té una altura mija de 20 m. [[Cavallers Templaris\|Els Templaris]] varen construir esta obra romànica sobre restants de l'antiga alcassaba àrap entre els anys [[1294]] i [[1307]].

	Pedro Martínez de Lluna i Pérez de Gotor que va ser nomenat [[Papa]] per l'obediència d'Avinyó en el nom de [[~~Benedicto~~ XIII d'Avinyó]], el ~~cridat~~ Papa Lluna, va convertir el castell en la seua sèu pontifícia en el llarc litigi sobre la seua llegitimitat. La tenaç lluita que va mantindre el Papa Lluna contra els seus enemics va servir per a que sorgira la frase popular de "''mantindre's en les seues tretze''" en referència a la negativa de ~~Benedicto~~ XIII de renunciar a la seua posició de Papa.		Pedro Martínez de Lluna i Pérez de Gotor que va ser nomenat [[Papa]] per l'obediència d'Avinyó en el nom de [[Benedicte XIII d'Avinyó]], el nomenat Papa Lluna, va convertir el castell en la seua sèu pontifícia en el llarc litigi sobre la seua llegitimitat. La tenaç lluita que va mantindre el Papa Lluna contra els seus enemics va servir per a que sorgira la frase popular de "''mantindre's en les seues tretze''" en referència a la negativa de Benedicte XIII de renunciar a la seua posició de Papa.

			== Història ==

			Peníscola, en poder dels àraps des de l'any [[718]], passà per mig d'un pacte al poder del rei [[Jaume I]] l'any [[1233]]. Més tart, passà a l'Orde del Temple ([[1294]]) per mig d'una permuta, durant el regnat de [[Jaume II d'Aragó]]. Fon en aquell moment quan els templaris alçaren la seua nova fortalea (1294-[[1307]]). En [[1411]] el Papa Lluna, transformà el castell en la seua sèu pontifícia. La seua lluita per la seua llegitimitat, en mig del [[Cisma d'Occident]], el portà a l'aillament i la seua mur entre els murs del castell en [[1423]].

			En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:03 11 feb 2018

2018-02-11T18:03:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 11 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Castell de Peníscola 2.jpg\|190px\|right]]		[[Archiu:Castell de Peníscola 2.jpg\|190px\|right]]
	El '''Castell de Peníscola''' ([[Província de Castelló\|Castelló]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]), també cridat '''Castell del Papa Lluna''', està emplaçat en la zona més elevada del penyó que domina la ciutat, alcançant una altura de 64 m sobre el nivell de la mar. El seu perímetro és d'uns 230 m i té una altura mija de 20 m. [[Cavallers Templaris\|Els Templaris]] varen construir esta obra romànica sobre restants de l'antiga alcassaba àrap entre [[1294]] i [[1307]].		El '''Castell de Peníscola''' ([[Província de Castelló\|Castelló]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]), també cridat '''Castell del Papa Lluna''', està emplaçat en la zona més elevada del penyó que domina la ciutat, alcançant una altura de 64 m sobre el nivell de la mar. El seu perímetro és d'uns 230 m i té una altura mija de 20 m. [[Cavallers Templaris\|Els Templaris]] varen construir esta obra romànica sobre restants de l'antiga alcassaba àrap entre els anys [[1294]] i [[1307]].

	Pedro Martínez de Lluna i Pérez de Gotor que va ser nomenat [[Papa]] per l'obediència d'Avinyó en el nom de [[Benedicto XIII d'Avinyó]], el cridat Papa Lluna, va convertir el castell en la seua sèu pontifícia en el llarc litigi sobre la seua llegitimitat. La tenaç lluita que va mantindre el Papa Lluna contra els seus enemics va servir per a que sorgira la frase popular de "''mantindre's en les seues tretze''" en referència a la negativa de Benedicto XIII de renunciar a la seua posició de Papa.		Pedro Martínez de Lluna i Pérez de Gotor que va ser nomenat [[Papa]] per l'obediència d'Avinyó en el nom de [[Benedicto XIII d'Avinyó]], el cridat Papa Lluna, va convertir el castell en la seua sèu pontifícia en el llarc litigi sobre la seua llegitimitat. La tenaç lluita que va mantindre el Papa Lluna contra els seus enemics va servir per a que sorgira la frase popular de "''mantindre's en les seues tretze''" en referència a la negativa de Benedicto XIII de renunciar a la seua posició de Papa.